Lo Parte Any 4 Núm. 21

loparte2015_9

“La final, como todas las finales, había que ganarla, no jugarla.”
Jose Mourinho

 

L’Oratge

EL temps segueix insistint en presentar-se primaveral. Que què vull dir? Ara clars, ara núvols, ara clarianes, etc..

Les temperatures, això sí, semble que tendeixen cap a certa estabilitat i no es veuen pas a l’horitzó ni calorades ni refredades sobtades.

Serà un cap de setmana amb una mica de tot. Dissabte sembla que hi ha possibilitats de veure pluja, però serà escadussera i concentrada especialment al Pirineu, sobretot al més occidental.

Per la resta tranquil·litat i cert avorriment. En general, però, tindrem més estones del cels tapats que no pas oberts. I a esperar juny que ja el tenim a la porta. A Mallorca tindran més bon temps i quasi segur que s’escaparan de la pluja. 

Continua la lectura de Lo Parte Any 4 Núm. 21

Excursió al Taga

Data de l’excursió: 23-05-2015
Kilòmetres: 9,660
Desnivell: 657 metres
Durada: 3:42 minuts descomptant parades
Aquesta va ser una sortida no programada ja que la intenció era anar a fer una altra muntanya. La idea era anar fins a Vallter per mirar de fer el Bastiments més algun dels pics que conformen el seu circ.

 

Una bona matinada i: carretera i manta. Tot i que dia a Barcelona era agradables i durant l’esmorzar a Sant Joan de les Abadesses van gaudir d’un sol esplèndid, el panorama va anar canviant a mesura que guanyàvem alçada.

 

Ja al pàrquing de Vallter 2000, el termòmetre marcava 2 graus, els núvols s’aferraven als cims amenaçadors i les ratxes de vent fort donaven una sensació de fred intens.

 

Com que hi ha més dies que llonganisses vam optar per fer canvi de plans i buscar una alternativa per aprofitar el dia. Molt a prop ens quedava un clàssic, el Taga qua alguna de les persones del grup no havien fet mai. Així que dit i fet. Vam posar rumb cap a Ogassa.

 

La pujada al Taga és curta, costeruda,  però amable. Les vistes que es van obrint mentre enfiles cap a la Portella d’Ogassa son esplèndides i quan hi arribes, que se t’obra la vista cap a la vessant nord,  del tot satisfactòries.

 

taga

 

Un cop al cim la panoràmica és molt amplia i a banda i banda podem observar un bon tros del Pirineu, del prepirineu i fins i tot Montserrat.

 

Per baixar vam canviar de ruta, enfilat en una forta baixada cap a Coll de Jou  i la Serra de Sant Amand, des d’on vam seguir la pista per retornar a la bonica ermita de Sant Martí d’Ogassa.

 

 En definitiva una magnífica sortida malgrat el canvi de plans.

 

Algunes imatges de la sortida
Enfilant la Portella d'Ogassa
Enfilant la Portella d’Ogassa
EL Puig Estela i Serra Cavallera camí del cim
EL Puig Estela i Serra Cavallera camí del cim
Als cims més alts del Pirineu núvols i restes de neu
Als cims més alts del Pirineu núvols i restes de neu

 

Zoom cap al Pedraforca
Zoom cap al Pedraforca
Camí de Coll de Jou deixem el cim enrere
Camí de Coll de Jou deixem el cim enrere

 

Arribant a Sant Martí d'Ogassa. Punt d'inici i final.
Arribant a Sant Martí d’Ogassa. Punt d’inici i final.

Avui parlem de Cooperació

SI us mirem l’apartat “De què va això”? veureu que a banda del temps i la méteo hi ha altres coses que m’interessen.

Una d’elles i des de fa molt temps -22 anys-  és la participació i l’impuls d’una petita ONGD que té com objectiu tirar endavant projectes a l’Àfrica Subsahariana. Es diu ADANE i si en voleu saber més poder consultar la web 

Aquesta setmana em tingut l’oportunitat de poder explicar el nostre projecte a través de les pàgines de El Periódico, gràcies a una entrevista de la Catalina Gayà.

Us deixo l’entrevista per si en voleu saber més coses. Gràcies

DIJOUS, 21 DE MAIG DEL 2015

«Escolaritzar cinc nens és canviar tot el seu entorn»_MEDIA_1

ÁLVARO MONGE

-¿Qui és Carlos Gangas?

-Francesc Soler: Un gran amic. Va decidir que es feia capellà per anar-se’n a l’Àfrica.

-Mireia Pablo: Ha fet possible tot això.

-Carlos se’n va anar a Togo el 1986. ¿Com sorgeix Amics per al Desenvolupament a l’Àfrica Negra (Adane)?

-F: Un grup de famílies que el coneixien es reunien per jugar a cartes i posaven uns diners que els servien per al berenar. Un dia que Carlos estava aquí, el 1989, els va explicar que amb aquells diners una família a Togo menjava, no ho sé, sis mesos. Van decidir que enviarien els diners a Togo.

-Segueixi.

-F: Enviar-los al seu compte era un problema. Per això vam crear l’associació. Ens vam dir Amics de la Missió Catòlica de Togo. Quan se’n va anar a Moçambic, vam crear Adane.

-Expliqui’m el recorregut de Carlos, que entenc que és el mateix d’Adane.

-M: Nou anys a Togo, nou més a Moçambic i després el Txad. Sempre ha treballat pensant que s’ha de crear infraestructures, dotar-les d’autoproveïment, i després deixar-ho en mans de la comunitat i marxar…

-¿I la funció de l’oenagé?

-M: Primer recollíem diners perquè Carlos en necessitava. Quan se’n va anar a Moçambic vam entrar en la roda de les subvencions per a infraestructures educatives.

-¿I segueixen les ajudes?

-M: S’acaben quan Carlos se’n va anar al Txad, el 2005.

-F: Hi ha facilitat per cooperar si són països prioritaris, és a dir, si l’Estat hi té interès per alguna raó. El Txad no ho és.

-Entenc que hi ha Adane en diversos llocs d’Espanya.

-M: Sí, Carlos les agrupa totes i cada Adane és independent.

-¿Com canvia el paper d’una oenagé que neix als 80?

-F: Com a entitat, poc; però l’escenari, molt. Hem vist com es professionalitzava aquest món.

-I malgrat això segueixen.

-M: L’any 2000 vam anar a Moçambic. Estar allà et consciencia que és important seguir.

-F: Ara aconseguir diners per crear infraestructures educatives, que és el que hem fet sempre, és molt difícil. Col·laborem amb projectes productius i fem un treball de sensibilització.

-¿I què fan?

-M: Tallers de costura. Ens vam assabentar que una fàbrica canviava màquines tèxtils i les vam enviar a Moçambic.

-¿I al Txad?

-M: A part de l’escola, un projecte important és una xarxa de sis caixes d’estalvis. No hi havia entitats i els mestres havien de desplaçar-se fins a 100 quilòmetres per cobrar cada mes. A més, donen crèdits per a agricultura, escolarització…

-¿Com els canvia el vincle amb l’Àfrica?

-M: Crec que en la manera de funcionar: som conscients que som privilegiats i que molt del que tenim és a costa del que no tenen ells.

-¿Quan arriba aquesta consciència?

-M: Quan tens relació amb ells. Aquí només arriben totes les desgràcies, però hi ha moltíssimes coses bones. Has de dedicar-te a descobrir-les. Comences a informar-te i t’adones que l’espoli segueix.

-¿S’ha de potenciar la cultura de les petites oenagés com succeeix al Regne Unit?

-F: El discurs oficial és: «Deixem que les grans entitats facin». Nosaltres no pretenem fer grans missions. Si canviem la vida de cinc persones escolaritzant-les, canviem la seva vida i la del seu entorn. És una gran satisfacció personal.

La versión en castellano

Lo Parte any 4 Núm. 20

Lo Parte
Lo Parte
"A menos confianza más burocracia, a más burocracia más mediocridad, a más mediocridad menos creatividad y a menos creatividad menos confianza" Jorge Wagensberg

L’Oratge

Be. Sembla que per fi la primavera ha decidit exercir de tal i va posant les coses a lloc. Després del “tobogan” de pujades i baixades dels darrers dies tenim algunes bones notícies.

Ha plogut, que començava a convindre i molt. I, per una vegada, sembla que ha “plogut be” fet inhabitual a casa nostra. Segur que tots recordeu Raimon:

“Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe”

En segon lloc podem dir que tindrem un bon cap de setmana, cosa que sempre va be. Segurament sense les temperatures tant altes com el darrer diumenge però agradables sobre el 20º. A Mallorca el temps serà similar, potser les temperatures màximes un xic més altes. 

De tota manera no us confieu (Toni) la propera setmana tornarem a tenir pluja entre setmana, sent hores d’ara els màxim candidats el dilluns al vespre i el dimarts i el dimecres a qualsevol hora. I del proper cap de setmana ja en parlarem.

Deixeu-me que acabi amb una idea de l’amic @meteoribes que m’ha semblat molt interessant, vinculant vídeos musicals amb el temps. A mi m’ha semblat una proposta magnífica.  Deixeu-me que m’estreni amb un clàssic. Una de les quatre estacions de Vivaldi (efectivament, la primavera) però interpretada per un conjunt ben especial. Ja em direu si us agrada.

 

Activitats

Recordeu que la setmana passada parlàvem que hi ha caps de setmana que sembla que tot s’ajunta? Doncs be, aquest no és un d’ells. Tal vegada la intensitat de les festes i celebracions de la setmana passada demani una mica més de calma.

Comencem a Cardedeu (Vallès Oriental) on celebren aquest cap de setmana la Fira de Sant Isidre. És una Fira però hi ha moltes fires a dins. Multitud d’activitats -des de desfilades de models o mostra gastronòmica- cercavila gegantera i moltes coses més. SI ho voleu saber tot aquí trobareu el programa complet.

Si aneu una mica més al nord i, sobretot, una mica més cap a l’oest arribareu a Manresa. I què hi trobareu? Doncs hi trobareu la Fira de l’Asenció i l’Expobages 2015. Una fira multisectorial amb multitud d’ofertes i de possibilitats de veure i conèixer. A banda, amb tots el ingredients que té qualsevol fira tradicional. Més coses.

Havaneres a banda, els Indians van significar a casa nostra un col·lectiu prou important. És normal, doncs, que es recordi el seu llegat i les seves construccions quan van tornar de fer “les amèriques”. A Arenys de Mar (Maresme) dediquen tot un mes als indians i aquest cap de setmana celebren la Fira dels Indians on els recorden.  Aquí trobareu  la info del mes dels indins i de la fira del cap de setmana.

La Mata-degolla és el nom amb què es coneix popularment el ball dels cavallets, els gegants i la mulassa de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) Es tracta d’un impressionant conjunt de danses interpretades per la imatgeria festiva local que fan referència a una llegendària batalla entre sarraïns i santfeliuencs. Aquesta dansa, tan curiosa com original, és considerada pels experts com un valuós document de la dansa tradicional catalana, i la seva implantació i l’origen que la motivaren ens resulten, avui per avui, totalment incerts i desconeguts.  És aquest cap de setmana. 

Amb motiu del Dia Europeu dels Parcs, el Parc de la Serralada de Marina et proposa una visita naturalista a la vall de Pomar, a més de diferents activitats i tallers gratuïts sobre identificació de plantes, estudi de propietats medicinals, dibuixar i classificar flors o conèixer amb més precisió les papallones.  Hi ha  també un concurs fotogràfic. Per saber-ho tot aneu a la   Info. 

Sobrevolar les capçades dels arbres és una aventura apassionant al Bosc Vertical, dins el Parc Natural del Montnegre i el Corredor. No hi ha sorolls urbans, només natura i més de noranta activitats a fer. Hi trobareu quatre recorreguts de dificultats diverses; el circuit Corredor per als infants, el circuit Montnegre per a famílies, i dos itineraris per als més intrèpids: el Canopy, que destaca per la seva alçada, i Els Encantats, més exigent.  El funcionament és senzill: quan arribeu al Bosc Vertical us explicaran els circuits per tal que trieu el que us agradi més, us equiparan amb l’arnès de seguretat i fareu un circuit d’iniciació acompanyats d’un guia expert. A partir d’aquí, ja podeu viure la vostra pròpia aventura. Més dades

Sembla que la Colla de Diables de les Corts està d’aniversari. Què penseu que se’ls ha acudit per celebrar-ho?  És fàcil, un Correfoc amb una colla de colles convidades. Serà dissabte 23. Les dades. 

Per cert, sabeu que la Sagrada Família de Barcelona a banda de ser un referent pel turistes que ens visiten ofereix també visites guiades per nens de 5 a 1a2 anys? Jo no ho sabia tampoc. Ara tenim les dades. 

Avui a l’apartat esportiu un proposem una activitat que suma esport i història. És la Marxa Popular i la Cursa del Camí de les Trinxeres a Aramunt al Pallars Jussà. Una iniciativa diferent i interessant. La plana

 I, per acabar què tal una mica de Jazz? A Banyoles  (Pla de l’Estany) celebren aquests dies el XXII Festival de Jazz amb interessants propostes. Música en directe i de qualitat. Aquest cap de setmana encara hi sou a temps. Info

Avui deixeu-me recomanar-vos un bloc que a mi m’agrada molt. És d’una persona que estima la natura, especialment la muntanya, és també una mica meteofriki i a més li agrada anar a “caçar”? “collir”? “plegar”? bolets. Recomano especialment les seves descripcions de les rutes i travesses que fa a muntanya. Sempre precises i molt ben explicades, a banda d’un suport amb imatges molt ben triades. Insisteixo, imprescindible.   Es diu Carles però el coneixem pel sobrenom de SiurenyUn deixo l’enllaç 

Avui us deixo unes quantes imatges d’Itàlia. Gràcies Jose.

Pompeia, Roma i la Mediterrània

Pompeia
Pompeia

 

Roma
Roma

 

La Mediterrània
La Mediterrània

Lo Parte any 4 Núm. 19

loparte2015_9

"Y probablemente  la única solución está en la única arma de construcción masiva que existe: la educación" Xavier Aldekoa a Océano África

L’Oratge

Bé. No cal dir que aquesta setmana està resultat del tot atípica des del punt de vista de la méteo. Aquesta calorada digna de la millor canícula estival sembla tenir les hores comptades però tot i així ha resultat un fenomen ben especial. Tot fa pensar que, efectivament, es superaran molts dels rècords de temperatures màximes per un mes de maig.

Penseu que la previsió ens parla de passar en poc més de 24 hores de temperatures a sobre dels 1500 metres superiors als 30º a la possibilitat real de que hi nevi. En un plis plas.

El contrast entre l’aire calent que tindrem i l’entrada d’aire molt més fred pot provocar fenòmens tempestuosos a molts indrets  Això serà bàsicament entre demà divendres i dissabte i sobretot serà el Pirineu de Lleida el més afectat.  A Mallorca aquesta vegada se’n lliuraran.

Continua la lectura de Lo Parte any 4 Núm. 19