I.. una mica més de GR

Impactes: 10

És problabe que la colla que estem fent el GR-92 tinguem alguna virtud.   Seguir ordenadament les etapes no és una d’elles.

Després de finalitzar l’etapa “canònica” entre Cadaqués i Roses (Etapa 3 del GR-92) el dia següent vam optar per fer un mix-mix, un tros de l’etapa 4 i un altre de l’etapa 5. I, mira, ben bonica que va ser.

Ud deixo les dades

Castelló d’Empúries – Sant Pere Pescador GR-92

(mixtura entre l’etapa 4 i 5)

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 11,8
  • desnivell acumulat: 0 metres;
  • velocitat mitjana: 4,2 km/hora;
  • hores caminades: 2:48
  • data: 05/06/2016

Castelló Sant Pere

Iniciem el recorregut a la vila de Castelló d’Empúries. Del seu noble passat com a capital del Comtat d’Empúries en trobem molts vestigis a l’arquitectura del poble. Mereix una visita la catedral i el nucli antic. Té especial anomenada el festival Terra de Trobadors que celebren al setembre Entre aquestes majestuoses parets i després del imprescindible cafè, iniciem la marxa.

Imatge del nucli antic de Castelló d'Empúries
Imatge del nucli antic de Castelló d’Empúries

 

La caminada, després del trenca-cames del dia anterior, s’ensuma plàcida. El desnivell a salvar és zero i més que una caminada farem un agradable passeig.  Després de creuar la carretera principal ens adrecem en direcció al mar. El primer objectiu és arribar a la zona de El Cortalet, en el Parc  Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. 

Camí de El Cortalet
Camí de El Cortalet

EL Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és una de les zones humides més importants de Catalunya, entre els cursos fluvials del Fluvià i la Muga. És un dels racons de Catalunya on es poden veure més especies animals, de manera especial ocells.

És, per tant, un goig caminar per aquest espai. Com que l’objecte del trajecte era la caminada, no ens vam aturar a mirar ocells i vam anar fent via. De tota manera passar una tarda en alguna de la guaites observant ocells és un exercici del tot recomanable.

Amb tot, alguns ocells vam veure…

IMG_9730 IMG_9755 IMG_9756

Una vegada arribats a la platja, tocava buscar el camí tot vorejant la llera del Fluvià. En aquest punt l’estiu ja se’ns havia fet present a algunes i alguns en forma d’emprenyadores picades de mosquits.

IMG_9761

Una vegada enfilats sols quedava arribar, per un camí ben agradable fins a Sant Pere Pescador. 

IMG_9773

Com sempre gràcies tothom per fer-ho possible.

Seguim, constants, amb el GR-92

Impactes: 15

 

El cap de setmana passat i amb la colla habitual -pràcticament al complet- iniciàvem l’aventura d’anar resseguint nous trams del GR-92. Aquesta vegada tocava una d’aquelles etapes que es fan amb ganes. Cadaqués-Roses.

Cadaqués-Roses GR-92  Etapa 3

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 22
  • desnivell acumulat: 623 metres;
  • velocitat mitjana: 3,5 km/hora;
  • hores caminades: 06:15
  • data: 04/06/2016

Especificar que les dades de la fitxa corresponen als magnífics companys que van anar fins a Roses -sota la pluja- per acostar els cotxes fins la platja de l’Almadrava, on érem la majoria. Les gràcies per la seva generositat.

Cadaques-Roses

L’inici de la ruta és a la vila de Cadaqués, que a l’hora que hi vam arribar ja bullia per la celebració de la Festa dels Indians.  Una vegada reagrupats i fet el darrer cafè al Casino comencem a caminar quan tocaven les 9 del matí al campanar.

Cadaqués
Cadaqués

A l’inici anem vorejant la costa pel mateix poble de Cadaqués fins arribar a l’alçada de la Casa Pitxot on enfilem cap a l’interior i comencem a guanyar alçada. És, per alçada, la pujada més important de tot el recorregut però és un tram amable on mica en mica guanyem alçada, amb la vista de Cadaqués que es va allunyant.

Cadaqués va quedant enrrera

 

Seguim remuntant i, després de passar pel Mas del Baltre, arribem al Pla de la Figura, a tocar del Puig del Manyana,  punt més alt de tot el recorregut d’avui. Ens hem enfilat fins a 226 des del nivell del mar.

Pla de la Figura

 

Des d’aquí i després de brevíssim descans per veure aigua enfilem la baixada cap a la primera cala del dia, Cala Jóncols. El dia, com en veu a la imatge anterior de moment acompanyava, tot i que quatre gotes escadusseres ens van visitar quan sortíem de Cadaqués.  La baixada és agradable però cal anar en compte. En una estona arribem a la cala citada on parem a esmorzar una mica.

Cala Jóncols. Ben solitària.

 

Després de recuperar forces reprenem la caminada amb una curta, però costeruda pujada, que ens porta fins al Coll de Norfeu, just a sota la Torre del Mateix nom. Deixem ja la vista de Cadaqués i comencem a tenir vistes de la vessant més propera a Roses.

Deixem cala Jóncols mentre enfilem la pujada
Deixem cala Jóncols mentre enfilem la pujada

Aquí canvia l’escenari ja que comencem a caminar força més a prop de l’aigua i l’escenari que es desplega davant nostre és tant atractiu que mereix una parada per gaudir-ne.

Vistes cap a la Badia de Montjoi i la Punta Falconera
Vistes cap a la Badia de Montjoi i la Punta Falconera

Be. No s’hi val a badar i encara tenim força teca per davant. Seguim caminant mentre anem deixant cales darrera nostre. Primer la Cala Pelosa, després  la Calitjàs i una mica més endavant la més que coneguda cala Montjoi, seu de l’ultrapremiat restaurant el Bulli 

Aquí, des que hem sortit, és el lloc on hi trobem més gent i animació. Una mena de ciutat de vacances bull d’activitat amb uns ballarins molt traçuts. Decidim seguir una mica més ja que, malgrat que no sembla, la previsió parla de pluja i com més endavant ens trobi, millor.

Anem resseguint la costa passant cales. Al fons cala Montjoi
Anem resseguint la costa passant cales. Al fons cala Montjoi
Si mirem enradera veiem la punta de Norfeu amb la torre que hem vorejat per sota
Si mirem enredera veiem la punta de Norfeu amb la torre que hem vorejat per sota
Arribem a cala Montjoi. Amb la ciutat de vacances a una banda i les instal·lacions de El bulli -en obres- al fons
Arribem a cala Montjoi. Amb la ciutat de vacances a una banda i les instal·lacions de El bulli -en obres- al fons

Decidim avançar per veure si trobem un lloc més tranquil sempre vorejant el mar, això sí, a vegades més amunt a vegades més avall. En aquest sentit l’exrcursió és una mica “trenca-cames” ja que les pujades i baixades son constants.

Finalment arribem a la cala Rostella que és gairebé només per nosaltres. Molts dels components del grup aprofiten per fer el primer bany de la temporada i tot seguit dinem per acumular forces pel darrer tram.

Arribant a cala Rostella
Arribant a cala Rostella

 

Una vegada refrescats i ben dinats enfilem el darrer tram de la sortida. Els pronòstics sembla que finalment es compliran i mica en mica veiem com es van acostant un núvols que fan presagiar pluja.

De nou el recorregut “trenca cames” es fa notar i anem pujant i baixant pel camí de ronda en direcció a Roses.

Costa Brava en estat pur
Costa Brava en estat pur

Finalment, després de passar per l’antiga zona militar de la punta Falconera, plena de búnquers, arribem a la platja de l’Almadrava. La pluja fa, finalment, acte de presència i ens refugiem en una de les terrasses de la zona. Aquí, la majoria, donem per acabada la caminada. No els companys que, sota la pluja, s’arriben a Roses a buscar els cotxes per tornar-nos a casa.

Sigui com sigui una magnífica sortida. Gràcies a tothom per fer-la possible.

Passada la punta Falconera ja es veu Roses i al fons Santa Margarita
Passada la punta Falconera ja es veu Roses i al fons Santa Margarita