Views: 62

 

"El alpinista es aquél que conduce su cuerpo allá con lo que un día sus ojos soñaron." Gaston Rébuffat

Pujar una muntanya, qualsevol muntanya, sempre és un repte. És un repte personal entre la natura i tu i, sovint, és un repte també amb tu mateix. 

Aquest dissabte ens hem ajuntat 5 persones per fer el Puigmal. Alguns ens coneixíem abans, altres no, però per a tots, fer l’excursió i assolir el cim era el repte a assolir. 

De bon matí ens hem trobat a Queralbs per agafar el primer cremallera fins a Núria. No hi ha cap mena de dubte que anar a la muntanya s’ha posat de moda. Ni lloc per seure!

Després d’un cafè ràpid al Santuari de Núria hem iniciat la pujada.

Aquesta és la fitxa:

Fitxa:

• kilòmetres caminats: 9,100
• desnivell acumulat: 930 metres;
• velocitat mitjana: 2,4 km/hora;
• hores caminades: 4:45
• data: 02/07/2016

La pujada fins el Puigmal des de Núria és prou coneguda i no té massa complicacions, sobretot si el temps acompanya. Son poc més de 900 metres de desnivell que s’han de salvar i això sempre costa. Segur que ara mateix la Coma de l’Embut ve al pensament de molts de que heu pujat per aquesta via.

La pujada ha estat agradable, amb bona temperatura i a un bon ritme. A mesura que ens anàvem acostant al cim l’aire era més fred i, un cop a dalt, molt fred. 

Ens hem fet les fotos de rigor i hem buscat un lloc més arresarat  per recuperar forces. 

Malgrat alguns núvols que anaven i venien, les vistes han estat magnífiques com sempre.

La baixada l’hem fet sense cap complicació.

En resum, un dia de muntanya fantàstic amb molt bona companyia. I, molt content, perquè tots els reptes s’han assolit.

Gràcies Jose, Rafa, Julio i Eric.

---

Sembla que des del Carlit, com podeu veure als comentaris, ens anaven seguint.  Us deixo  la imatge que ens han enviat!