El passat cap de setmana vam tenir l’oportunitat d’anar fins a Cerdanya.
Una vegada allà vam decidir acostar-nos fins al domini de Font-Romeu. Les pistes encara son tancades però volíem veure quanta neu havia deixat la darrera filera de precipitacions.
La sorpresa va ser trobar-nos amb força neu i, de regal, amb una petita nevada que ens va donar la benvinguda. Ja podem dir que tenim la neu aquí.
Una mostra..
Les tres primeres imatges estan fetes a la zona de la Calma
I aquestes entre la zona de la Calma i el mirador de Coll de Pam
Com que la tardor va avançant mica en mica avui hem decidit arribar-nos a la zona de Collsacabra. Més concretament hem anat fins el Santuari de Santa Maria de Cabrera.
Aquest és un indret molt conegut pels excursionistes – de fet consta als 100 cims de la llista de la FEEC– i de llarga tradició. S’hi pot arribar des de molts llocs diferents. Nosaltres hem optat per sortir de Sant Julià de Cabrera i embocar el camí pel collet de cal vidirier. Arribar fins dalt pel camí de les marrades i tornar per l’altra vessant.
Per cert, Sant Julià de Cabrera, per aquest que us escriu li porta molts records ja que allà hi va fer colònies fa res, cosa de 40 anys..
Excursió a Santa Maria de Cabrera
Fitxa:
kilòmetres caminats: 8,02 km
desnivell acumulat: 367 metres;
velocitat mitjana: 3,2 km/hora;
hores caminades: 02:29
data: 20/11/2016
L’objectiu de la sortida era poder gaudir de les vistes magnífiques que hi ha des de dalt el Santuari. El temps, però, aquesta vegada no ens va somriure del tot i la sortida va començar sota una espessa boira.
Mica en mica anem guanyant alçada fins arribar al Collet de Cabrera. Aquí decidim pujar pel camí de les marrades i deixem per la baixada les costerudes escales que porten a dalt del Santuari
Després de descansar una mica i prendre un cafè calent a l’hospederia que hi ha al santuari decidim baixar. El dia, aparentment, no es vol obrir i no podem gaudir de les magnífiques vistes per la qual cosa decidim baixar per les escales,
Arribem de nou al punt de partida, Sant Julià, on és de visita obligatòria la sequoia. Agafem de nou el cotxe i a dinar a casa. Una magnífica sortida amb una millor companyia.
Pensava que si ha hi va haver a Lo Parte algunes entrades amb “postals d’estiu” igual seria bo fer-ne també alguna amb “postals de tardor”.
L’escenari torna a ser la Cerdanya. Alguna cosa deu tenir perquè sigui quina sigui l’estació de l’any sempre es mereix una visita i sempre ens regala vistes espectaculars. A veure si us agraden..