Hem anat a La Mola

Impactes: 13

Sembla que a mesura que el bon temps treu el nas el tema de les sortides es torna a animar.

Aquesta vegada, tot i faltar una de les integrants habituals, hem decidit fer una matinal propera a Barcelona. Algú coneix un lloc millor per aquest propòsit que Sant Llorenç del Munt (altrament La Mola?)

No ha calgut matinar gaire tot que a poc més de les 9:00 ja hem començat a caminar.

Hem decidit iniciar la sortida des del Punt d’informació del Coll de les Estenalles. D’allà, i quasi sense temps d’escalfar les cames ens hem enfilat al Montcau (1.056 m) , després al Monestir i tornada al punt d’origen. La Mola  (1.103 m) es troba situada dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Aquí trobareu més informació A més, si el dia és clar és un mirador excel·lent cap a totes direccions. Podeu veure sense moure’ns el mar i els cims del Pirineu nevats. No va ser el cas aquest diumenge..

 

Excursió a Sant Llorenç del Munt -La Mola- 

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 12,29 km
  • desnivell acumulat: 546 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 03:52
  • data: 12/03/2017

La sortida com a tal no té massa a explicar. Primer, perquè el dia no va acompanyar gaire i vam tenir més boires que bones vistes. En segon lloc perquè és un indret més que conegut i gairebé tothom l’ha trepitjat alguna vegada.

Les vistes inicials des del cim del Montcau ja son, habitualment, generoses però com deia el dia no acompanyava gaire.

Al fons s’endevina la Mola l, el segon objectiu del dia

Després de diversos puja i baixa arribem, al cap d’unes 2 hores al cim de la Mola. Allà s’hi troba un Monestir dedicat a Sant Llorenç. Sembla que els orígens es remunten al segle X. Si en voleu saber més aquí teniu tota la informació.

Val a dir que a dalt del Monestir hi havia força gent, la majoria pujant des de la banda contrària a la nostra, és a dir, pel camí dels monjos.

Per cert, nosaltres no em vam fer ús però dalt hi ha un restaurant, el Restaurant La Mola,  on s’hi pot menjar. Organitzen també sopars i altres activitats. En qualsevol cas i vista la gentada sembla recomanable guardar lloc abans. Aquí teniu més informació 

Després de recuperar forces i descansar una estona vam emprendre el camí de tornada per poder dinar a casa.

Com que anàvem be de temps vam treure el nas un moment fins al sector dels Òbits, per cert, amb molt bones vistes.  Aquest espai de coves naturals sembla que va estar habitat en altres temps i que s’hi van trobar alguns enterraments al seu voltant. Segurament el nom vingui d’aquest fet.

Fins la propera!

Més trams de GR-92

Impactes: 3

Des de setembre teníem pendents  nous trams del GR-92. Per fi aquest cap de setmana passat ha estat possible.

Aquesta vegada ho hem fet en dues etapes. Una, corresponent a l’etapa 12  de Lloret de Mar a Tordera. L’altra, l’etapa 13 que l’hem fet en sentit contrari, entre Hortasinyà i Tordera

Anem a pams.

Com sempre, primer les dades.

Lloret de Mar a Tordera

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 17,85 km
  • desnivell acumulat: 339 metres;
  • velocitat mitjana: 3,8 km/hora;
  • hores caminades: 06:23
  • data: 04/03/2017

El dia no es va llevar molt lluït. A banda, el mar estava força remogut, amb maregassa moderada.

Després d’agafar forces en el bar d’un hotel del passeig, comencem la caminada. De seguida vam veure que la part inicial que passa arran del mar no la podríem fer. Les onades pujaven fins a tapar del tot algun tram del camí de ronda.

De tota manera, el recorregut del GR anava en aquest tram per dins així que després d’uns instants de dubte vam iniciar la marxa.

Després de vorejar els jardins de Santa Clotilde, vam anar avançant seguit el camí marcat (per cert, en aquesta etapa molt ben senyalitzat) Quan vam arribar a l’alçada de l’ermita de Santa Cristina ens vam desviar per fer-hi cap. L’indret i les vistes s’ho mereixen del tot.

El camí segueix vorejant els jardins botànics de Pinya de Rosa i Marimurtra. És un recorregut molt agraït i agradable.

EL punt més alt de la sortida el trepitgem quan arribem al Turó de Sant Joan, amb unes vistes magnífiques a la Selva i al Maresme. És el mirador per exel·lència de la zona. Fins i tot vam poder veure una mica enfarinat el Montseny, després de les pluges del dia anterior.

Després vam tenir la part menys divertida, la de travessar Blanes. Els trams per dins de ciutat sempre es fan més pesats. Sort que el darrer tram fins a Tordera va resultar força entretingut.

Com sempre, els magnífics logistes del grup van aconseguir que poguéssim tornar tots cap a Blanes on vam sopar i passar la nit. A recuperar forces per a la propera etapa. L’endemà!

Hortasavinyà a Tordera

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 11,8 km
  • desnivell acumulat: 138 metres;
  • velocitat mitjana: 4,5 km/hora;
  • hores caminades: 02:39
  • data: 05/03/2017

Aquesta etapa vam decidir fer-la a l’inrevés. És a dir, enlloc d’anar de Tordera a Horsavinyà la vam fer en sentit contrari.

Va resultar una etapa molt agradable, en un entorn de muntanya gairebé tot el tram i, clar, bàsicament en baixada, per això s’explica el poc desnivell que va marcar el GPS.

L’indret d’Hortasavinyà personalment no el coneixia i és un lloc del tot recomanable per anar-hi a fer un volt i al qual s’hi pot accedir des de diferents llocs.

L’etapa no va tenir massa més per explicar. Si de cas el magnífic dinar a Can Dieta de tornada.

Us deixo algunes imatges més i com sempre gràcies a tots el que ho feu possible.