Mostra totes les entrades de David Gaspar

Ordesa i el Mont Perdut.

Impactes: 83

Declarat Parc Nacional per decret del govern espanyol de 16 d’agost de 1918, per tant estem en ple centenari de la seva declaració. En l’actualitat el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut ocupa una superfície aproximada de 15.608 ha. Altrament conegut amb el nom en aragonès de Parque Nacional d’Ordesa y d’as Tres Serols, i en castellà per Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido està ubicat en el centre del Pirineu d’Osca fent frontera amb França, a la comarca del Sobrarbe.

El Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut, està format per quatre valls i un massís central muntanyós, que està considerada la massa calcaria més gran del món. Les zones altes del parc són força àrides, ja que tota l’aigua procedent de les precipitacions és ràpidament recollida pel sistema càrstic.

És un dels llocs més interessants dels Pirineus, per la flora, que ocupa bàsicament el fons de les valls amb abundosa vegetació on hi dominen els faigs i els avets que a més altitud donen pas al pi negre. La flora del parc compta amb unes 1.400 espècies, entre la que hi destacarem la flor de neu, i per la fauna, ja que el  parc compta amb 38 espècies de mamífers, 68 d’aus nidificants, 5 d’amfibis i 5 de peixos. Els animals potser més emblemàtics són l’isard, que és fàcil de veure, l’ós bru, que s’amaga en els racons més inaccessibles i el trencalòs, que vola majestuosament pels cims i les valls. És per tot això, que va ser declarat Reserva de la Biosfera.

Destacar també, que a la frontera amb França, hi ha la Bretxa de Rotllà o Brecha de Rolando, una porta natural entre França i Espanya d’uns 40 metres d’amplada i 100 metres d’alçada que s’obre pas entre penya-segats situats per sobre el Circ de Gavarnie, que està plena de llegendes.

This image has an empty alt attribute; its file name is MG_1493-1024x683.jpg

Islàndia com mai l’havies vist

Impactes: 3

Avui, gràcies a la bona mà del @davidgaspar i a la seva disponibilitat ens fa ple compartir amb tots els seguidors de Lo Parte dos meravellosos vídeos gravats i editats per ell de la bella Islàndia. 

Poseu-vos còmodes, connecteu els altaveus amb la pantalla a la màxima resolució i gaudiu d’aquestes espectaculars imatges. Un regal.  Val la pena veure’ls a pantalla gran! 

Els dos vídeos estan gravats en resolució  4k

El primer ens acosta una Islàndia de mar,  neu i gel. 

Al segon hi trobareu aigua, boires i natura en estat pur. No us ho perdeu

Tardor a la Garrotxa. Les Preses

Impactes: 325

Tothom coneix la Fageda d’en Jordà per la bellesa d’aquest espai natural únic, però arribats a aquestes dates pels voltants d’aquesta fageda, al municipi de les Preses, hi podem descobrir Sant Miquel i Sant Martí del Corb, petites ermites que conformen el romànic més secret i amagat de la Garrotxa.

 

Si us ve de gust, us recomanem una ruta circular d’aproximadament uns 9 km, amb un desnivell acumulat d’uns 650 metres, que enllaça les dues ermites i transcorre per la fageda de la serra del Corb. Sortirem de la plaça Major de les Preses, ens endinsem per una roureda i, a mesura que anem pujant, deixem la roureda per trobar una fageda. Seguim en direcció a Sant Miquel del Corb,  temple d’una sola nau coberta amb volta de canó i amb campanar de torre.

 

Continuant per la falda de la muntanya, ens trobarem Sant Martí del Corb, una menuda església d’una sola nau i absis semicircular, l’accés es realitza a través d’una escalinata i d’una porxada sostinguda per pilastres i teulada a dues vessants.

Arribats en aquest punt enfilarem cap a la Roca d’en Lladre durant un parell de quilòmetres, per tot seguit, començar la baixada cap al punt d’inici de la ruta.

 

Arribats en aquesta època de l’any, val la pena arribar-se fins a la Garrotxa per tal de gaudir de l’espectacle que ens brinda la natura, amb les seves llums i colors de tardor.

Tothom coneix la Fageda d’en Jordà per la bellesa d’aquest espai natural únic, però arribats a aquestes dates pels voltants d’aquesta fageda, al municipi de les Preses, hi podem descobrir Sant Miquel i Sant Martí del Corb, petites ermites que conformen el romànic més secret i amagat de la Garrotxa.

 

Si us ve de gust, us recomanem una ruta circular d’aproximadament uns 9 km, amb un desnivell acumulat d’uns 650 metres, que enllaça les dues ermites i transcorre per la fageda de la serra del Corb. Sortirem de la plaça Major de les Preses, ens endinsem per una roureda i, a mesura que anem pujant, deixem la roureda per trobar una fageda. Seguim en direcció a Sant Miquel del Corb,  temple d’una sola nau coberta amb volta de canó i amb campanar de torre.

 

Continuant per la falda de la muntanya, ens trobarem Sant Martí del Corb, una menuda església d’una sola nau i absis semicircular, l’accés es realitza a través d’una escalinata i d’una porxada sostinguda per pilastres i teulada a dues vessants.

Arribats en aquest punt enfilarem cap a la Roca d’en Lladre durant un parell de quilòmetres, per tot seguit, començar la baixada cap al punt d’inici de la ruta.

 

L’ibón de Plan

Impactes: 41

Situat en plena Vall de Chistau, a la comarca del Sobrarbe (Osca) hi trobem l’Ibon de Plan. Es tracta d’un llac natural de muntanya que s’ha salvat de decorats plens de formigó; a 1910 msnm. 

L’ibón de Plan o Bassa de la Mora, conegut amb aquest segon nom ja que diu la llegenda que l’esperit d’una jove musulmana que fugia de les lluites entre moros i cristians segueix vagant per aquestes contrades, i a trenc d’alba del dia de Sant Joan apareix ballant de forma sensual sobre les seves cristal·lines aigües.

Per accedir-hi teniu dues opcions a l’estiu i una quan hi ha neu…

Sense neu podeu conduir amb cotxe per una pista forestal d’una 14 km – previ pagament de 3€ al poble de Saravillo – que us deixarà a escassos 2 quilòmetres del llac, essent una passejada apta per a grans i petits. Si hi ha neu, la pista romandrà tancada, i haurem de pujar caminant, amb esquís o amb raquetes,  des de Plan o des de Saravillo. El desnivell és d’uns 900 metres i la distància no arriba als 7 km.

Quan sigueu a dalt gaudireu d’un espectacle de colors impressionant, i si podeu, doneu la volta al llac, és molt bonic, te’l miris per on te’l miris.

Un indret amb una mística especial

Impactes: 12

Hi ha racons, i racons; i un d’aquests indrets amb una mística especial es troba situat a uns 1650 m al municipi de Naut Aran, a la llera del riu Noguera Pallaresa i als peus de la vessant sud de les muntanyes d’Es Bandolers. Parlem, com no, de Montgarri.

Montgarri és un dels llocs emblemàtics de la Val d’Aran, extremadament aïllat, l’antic poble fou abandonat cap a l’any 1962. Al costat, però, s’hi ha conservat el santuari, datat del segle XVI, on hi trobem l’església de Santa Maria, que fou construïda en el lloc on diu la llegenda que uns pastors descobriren la imatge mariana que encara avui és venerada a la sagristia del santuari.

Per Montgarri hi han passejat pastors, contrabandistes i excursionistes. Tot i ser durant molt de temps el nucli habitat més aïllat de la comarca de l’Aran era un pas obligat pel camí natural cap al Pallars i la resta de Catalunya quan, a l’hivern, les neus cobrien per complet el port de la Bonaigua.

Amb els anys, les circumstàncies van anar canviant i cap a mitjans del segle XX s’inaugurà el túnel de Viella i, la ruta per la Bonaigua es va modernitzar.

Avui en dia encara és un centre de pelegrinatge en convertir-se en un racó mític i místic, aïllat en la distància, un racó de pau i assossec que atreu molts viatgers. I de nit, la mística encara el fa més especial.