Mostra totes les entrades de Jordi Campos

El Pic Carlit, sostre del Pirineu Oriental.

Impactes: 182

El passat mes d´Octubre vam fer l´ascensió al Carlit, vam pujar per la ruta clàssica des de la Bollosa, tot i que el darrer tram vam fer la grimpada de l´aresta Est, gens difícil però entretinguda, les vistes impressionants, per la tornada vam resseguir el reguitzell de magnífics estany que ens van portar fins a la Bollosa.

Estanys de la Bollosa


Hotel de les Bones Hores

El Pic Carlit, o Pica del Carlit, és una muntanya de 2.921 metres d’altitud del terme comunal d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes, pertanyent a la comarca de l’Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.

Aquest cim es troba[ al nord dels Pirineus axials. Es tracta de la muntanya més alta de tota la Cerdanya i de la Catalunya del Nord. El pic en qüestió forma part d’un massís més o menys aïllat que, pel vessant occidental forma part de la subconca del riu d’Aravó, afluent del riu Segre, mentre que el vessant oriental constitueix part del circ glacial on s’origina la Tet. Els vessants meridionals conformen la conca del Riu d’Angostrina, afluent del Reür, un altre dels afluents importants de la conca alta del Segre.

Superant la capa de núvols baixos


S’inicia una forta pujada amb el cim del Carlit al fons

La ruta habitual per ascendir-hi s’inicia a l’estany de la Bollosa tot agafant en general un sentit est-oest; durant uns 4 quilòmetres i mig s’han d’anar creuant una sèrie de petits turons i vorejant diversos estanys de petites dimensions fins a arribar als peus del massís per la seva cara est, on s’inicia una forta ascensió d’uns 550 metres de desnivell fins a assolir el cim. També és habitual l’ascensió des de l’estany de Lanós.

Tossal Colomer, mar de núvols i el massís del Canigó, el Bastiments i el Pic de l’infern
Pic de la Portella Gran, Puig Peric i massís de Madrès des del Carlit.
Serra de les Xemeneies i el Puigpedrós de Cerdanya des del Carlit

Aquest cim està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC. Té un cim secundari al seu nord-est, el Carlit de Baix.

Rosari d’estanys des del cim del Carlit
Estany de Sobirans i de Trebens
Estany del Viver

A la capçalera imatge de l’estany de Vallell amb el Carlit al fons

El Costabona

Impactes: 251

El passat mes de desembre vam pujar al Costabona des de la Collada Fonda, ascensió molt recomanable, sempre que les condicions meteorològiques ho permetin, gaudireu d ́unes vistes impressionants!


El Costabona, o Pic de Costabona, és un massís de 2.465 m alt de la zona axial pirinenca del límit dels termes municipal de Setcases, a la comarca del Ripollès, i comunal de Prats de Molló i la Presta, de la
del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

El Costabona

Està situat a la línia de crestes que ve del pic de Roca Colom a través del Coll del Pal (2.374 m) i separa les valls del Tec (Vallespir) i del Ter (Ripollès).
El cim, de tipus granític, és el darrer dels grans cims d’aquesta carena envers llevant. Ja no hi ha més enllà alçades que sobrepassin mai els 1.700 m. Al vessant meridional es formen el Torrent de Vall-llobre (a la Font de Fra Joan) i el Ritort (a les Deus d’en Sitjar), afluents del Ter per l’esquerra; el vessant septentrional limita
la coma del Tec i, a l’est, domina l’Alt Vallespir (els Banys de la Presta i la vila de Prats de Molló).

Roca Colom i Mort de l’Escolà. 

A uns 2.300 m d’altitud, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), hi ha les Mines de Costabona, de scheelita (tungstat de calci), per a l’explotació de les quals ha estat construïda una pista forestal, actualment en força mal estat. A la capçalera del Torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases (Ripollès), hi ha el refugi Costabona.

El massís del Canigó



Al cim del Costabona hi ha una fita geodèsica (la de referència 293076001) i diverses creus, així com una caixa metàl·lica. La vista circular és amplíssima; hi destaca a l’est el golf de Roses i la Plana del Rosselló, separades per la serra de l’Albera. Cap al nord l’imponent massís del Canigó, les Esquerdes de Rojà i la coma del Tec, amb el Roca Colom i el roc de la Mort de l’Escolà. A l’oest hi ha els pics del circ d’Ulldeter, on destaca el Gra de Fajol i el Bastiments al seu costat.

Gra de Fajol, Bastiments, Prats de Bacivers i Pic de la Dona. 


El Costabona és un dels indrets més triats per les rutes de senderisme dels massís del Canigó.
Aquest cim està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC.

L’alta Garrotxa, l’Alt Empordà i el Roselló
Collada Fonda i al fons el Montseny. 

Els sostres del Pirineu des de l´aire!

Impactes: 61

Avui us portem un post amb la col·laboració especial de Marc Campos i les seves fotografies de muntanya.

Les fotos van ser presses la primavera del 2016 en un vol circular en avioneta al voltant dels massissos més emblemàtics del Pirineu amb sortida i arribada a Castilló de Sos a la vall de Benasc, comarca de la Ribagorça.

A la primera imatge el massís del Mont Perdut i del Vignemale pel vessant Est , en primer pla la Punta Suelza, a la segona la parella Posets-Espades pel vessant Nord

Seguim amb el Perdiguero pel seu vessant Sud i tot seguit el massís de la Maladeta amb les seves glaceres, amb l´Aneto, sostre del Pirineu pel seu vessant Nord.

A la cinquena imatge trobem el mateix massís de la Maladeta però pel vessant Sud i a la darrera imatge l´impressionant vessant Nord del Vallibierna.

Sens dubte una perspectiva que mostra perfectament la majestuositat i la bellesa de la muntanya!

El pilot és Gerardo Bielsa, aquí teniu més informació:

I, a Barcelona hi neva?

Impactes: 29

Aquesta és una pregunta recurrent quan s’acosten situacions com l’actual. Efectivament, a Barcelona hi neva, però hi neva poc. Estem al costa del mar i això fa difícil que puguem tenir entrades molt fredes. A més, els Pirineus fan de barrera de les pertorbacions del nord.

Però volem deixar testimoni de que a Barcelona hi neva i el @jordicampos ens en porta una mostra.

També volem recordar aquí a la gent de @ComandoTibidabo. Quan llegiu que van cap al Tibidabo és que nevarà

Glaçada 4 de febrer de 2012. Montbau
Parc de les Heures, 24 de febrer de 2013
Montbau, 24 de febrer de 2013
Glaçada, 4 de febrer de 2012. Montbau
Tibidabo. 12 de febrer de 2018. Cotxe de BTV
Tibidabo, 12 de febrer de 2018

I, per si us interessa el tema, us deixem un posts de la gent de @btveltemps on donen resposta a la següent pregunta: Per què no neva a Barcelona i sí a Nova York? Aquí el trobareu

De Bagnères-de-Luchon a Cauterets

Impactes: 26

Avui l’amic Jordi Campos ens transporta a una sortida estiuenca per una de les vessants més espectaculars dels Pirineus. Comencem.

L´agost del 2016 vam fer una ruta pel vessant Nord del Pirineu. De Bagnères de Luchon a Cauterets, La visita al Pic de Céciré ens va sorprendre amb unes vistes del massís de la Madaleta imponents

Massís de la Maladeta

Després vam visitar el lac d´Espingo amb el seu refugi, magnífic; de ruta ens vam relaxar a la riba del lac de Génos just abans de que una gran tempesta, que ja s´endevinava contemplant el Pic du Midi de Bigorre, ens afectés de ple pujant el Coll del Tourmalet

Lac i refugi d’Espingo
Las de Génos
Pic du midi de Bigorres

Al dia següent de ruta cap a la Brèche de Roland i el Circ de Gavarnie, una meravella!

Brèche de ROland
Pic de Marboré al centre del circ de Gavarnie

Per últim vam veure des de Cauterets el massís del Vignemale amb el seu glaciar i les seves vertiginoses parets calcàries, les vistes del massís del Mont Perdut des del Petit Vignemale, de somni! Una ruta molt recomanable!

Glaciar de les Olulettes
Vessant nord dels massís del Vignemale
Massís del Mont Perdut des del petit VIgnemale

A la portada el Pique Longue des del petit Vignemale