Arxiu de la categoria: GR-92

No hem oblidat el GR..

Impactes: 6

Ja fa dies que teníem pendent enfilar nous trams del nostre estimat GR-92. Per fi aquest cap de setmana passat ha estat possible.

Aquesta vegada ho hem fet en dues etapes. Una, corresponent a l’etapa 9 però que hem fet en sentit contrari. És a dir, de Sant Feliu de Guíxols a Palamós. L’altra, corresponent a una part de l’etapa 8, en concret des de Palamós a Calella de Palafrugell.

Anem a pams.

Com sempre, primer les dades.

 Sant Feliu de Guíxols a Palamós  GR-92

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 15,66 km
  • desnivell acumulat: 221 metres;
  • velocitat mitjana: 3,4 km/hora;
  • hores caminades: 04:35
  • data: 17/09/2016
Sant Feliu de Guíxols Palamós
Sant Feliu de Guíxols Palamós

El dia no va aixecar-se gaire lluit, però tot i això les ganes de caminar mai falten. Al final va ser un dia complert: núvols, alguna ullada de sol -vam poder fer un bany i tot- i finalment pluja.

Vam tenir també un petit accident que sortosament no va tenir més conseqüències que una visita ràpida a l’hospital i algun sorgit per deixar-ho tot a lloc.

La sortida va ser des del port de Sant Feliu de Guíxols i el destí, com hem explicat, Palamós. Pel camí vam passar per nombroses cales i altres punts d’interès. En cito alguns: Punta del Molar, platja de Sant Pol, S’Agaró, punta Prima, platja llarga de Platja d’Aro, platja de la Belladona, cap de Roques Blanques i, finalment la platja de Sant Antoni i Palamós

Us deixo amb les imatges.

img_3697
Sortint de Sant Feliu amb un cel ben tapat

 

img_3706
Vistes espectaculars camí de S’Agaró

 

img_3713
El més que conegut i reconegut Hostal la Gavina

 

img_3763
Mica en mica el cel es va obrir amb alguna ullada de sol

 

img_3774
Ja a Palamós la pluja en va acompanyar al final de la jornada

 

Palamós Calella de Palafrugell GR 92

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 10,14 km
  • desnivell acumulat: 306 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 02:50
  • data: 18/09/2017
Palamós Calella de Palafrugrell
Palamós Calella de Palafrugrell

 

A diferència del dia anterior diumenge es va llevar amb un sol esplèndid, una temperatura agradable -que va anar enfilant-se a mesura que el dia avançava- i amb energies renovades.

Després d’un bon esmorzar a l’hotel, comencem aquesta nova etapa. Aquesta vegada no la farem “canònica” del tot ja que durant un tram no passarem pel GR i seguirem un camí alternatiu. De fet, la idea era anar per un camí més proper al mar, però finalment vam decidir tirar pel dret.

Malgrat que al fer bo hi havia força més gent que el dia anterior, l’etapa és molt maca, passant per lloc emblemàtics com les platges de la Fosca o de Castell, salvada de l’especulació. Hi ha, com en totes les etapes que ressegueixen en algun tram camins de ronda, pujades i baixades sobtades, però amb paciència i anar amb compte es poden fer sense cap dificultat.

Us deixo algunes imatges:

img_3796
Ens acomiadem de Palamós amb un bon sol

 

img_3808
El mar estava preciós. Imatge presa des de Cala Margarida.

 

img_3814
La platja de La Fosca

 

img_3828
El racó ple d’encant de cala s’Alguer

img_3833

 

img_3844
Concentració -excessiva-? de vaixells a l’alçada de cala Senià.

 

img_3851
Ja a Calella de Palafrugell amb molta gent a les platges.

 

Moltes gràcies a tota la colla i fins el proper tram del GR-92

I.. una mica més de GR

Impactes: 10

És problabe que la colla que estem fent el GR-92 tinguem alguna virtud.   Seguir ordenadament les etapes no és una d’elles.

Després de finalitzar l’etapa “canònica” entre Cadaqués i Roses (Etapa 3 del GR-92) el dia següent vam optar per fer un mix-mix, un tros de l’etapa 4 i un altre de l’etapa 5. I, mira, ben bonica que va ser.

Ud deixo les dades

Castelló d’Empúries – Sant Pere Pescador GR-92

(mixtura entre l’etapa 4 i 5)

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 11,8
  • desnivell acumulat: 0 metres;
  • velocitat mitjana: 4,2 km/hora;
  • hores caminades: 2:48
  • data: 05/06/2016

Castelló Sant Pere

Iniciem el recorregut a la vila de Castelló d’Empúries. Del seu noble passat com a capital del Comtat d’Empúries en trobem molts vestigis a l’arquitectura del poble. Mereix una visita la catedral i el nucli antic. Té especial anomenada el festival Terra de Trobadors que celebren al setembre Entre aquestes majestuoses parets i després del imprescindible cafè, iniciem la marxa.

Imatge del nucli antic de Castelló d'Empúries
Imatge del nucli antic de Castelló d’Empúries

 

La caminada, després del trenca-cames del dia anterior, s’ensuma plàcida. El desnivell a salvar és zero i més que una caminada farem un agradable passeig.  Després de creuar la carretera principal ens adrecem en direcció al mar. El primer objectiu és arribar a la zona de El Cortalet, en el Parc  Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. 

Camí de El Cortalet
Camí de El Cortalet

EL Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és una de les zones humides més importants de Catalunya, entre els cursos fluvials del Fluvià i la Muga. És un dels racons de Catalunya on es poden veure més especies animals, de manera especial ocells.

És, per tant, un goig caminar per aquest espai. Com que l’objecte del trajecte era la caminada, no ens vam aturar a mirar ocells i vam anar fent via. De tota manera passar una tarda en alguna de la guaites observant ocells és un exercici del tot recomanable.

Amb tot, alguns ocells vam veure…

IMG_9730 IMG_9755 IMG_9756

Una vegada arribats a la platja, tocava buscar el camí tot vorejant la llera del Fluvià. En aquest punt l’estiu ja se’ns havia fet present a algunes i alguns en forma d’emprenyadores picades de mosquits.

IMG_9761

Una vegada enfilats sols quedava arribar, per un camí ben agradable fins a Sant Pere Pescador. 

IMG_9773

Com sempre gràcies tothom per fer-ho possible.

Seguim, constants, amb el GR-92

Impactes: 15

 

El cap de setmana passat i amb la colla habitual -pràcticament al complet- iniciàvem l’aventura d’anar resseguint nous trams del GR-92. Aquesta vegada tocava una d’aquelles etapes que es fan amb ganes. Cadaqués-Roses.

Cadaqués-Roses GR-92  Etapa 3

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 22
  • desnivell acumulat: 623 metres;
  • velocitat mitjana: 3,5 km/hora;
  • hores caminades: 06:15
  • data: 04/06/2016

Especificar que les dades de la fitxa corresponen als magnífics companys que van anar fins a Roses -sota la pluja- per acostar els cotxes fins la platja de l’Almadrava, on érem la majoria. Les gràcies per la seva generositat.

Cadaques-Roses

L’inici de la ruta és a la vila de Cadaqués, que a l’hora que hi vam arribar ja bullia per la celebració de la Festa dels Indians.  Una vegada reagrupats i fet el darrer cafè al Casino comencem a caminar quan tocaven les 9 del matí al campanar.

Cadaqués
Cadaqués

A l’inici anem vorejant la costa pel mateix poble de Cadaqués fins arribar a l’alçada de la Casa Pitxot on enfilem cap a l’interior i comencem a guanyar alçada. És, per alçada, la pujada més important de tot el recorregut però és un tram amable on mica en mica guanyem alçada, amb la vista de Cadaqués que es va allunyant.

Cadaqués va quedant enrrera

 

Seguim remuntant i, després de passar pel Mas del Baltre, arribem al Pla de la Figura, a tocar del Puig del Manyana,  punt més alt de tot el recorregut d’avui. Ens hem enfilat fins a 226 des del nivell del mar.

Pla de la Figura

 

Des d’aquí i després de brevíssim descans per veure aigua enfilem la baixada cap a la primera cala del dia, Cala Jóncols. El dia, com en veu a la imatge anterior de moment acompanyava, tot i que quatre gotes escadusseres ens van visitar quan sortíem de Cadaqués.  La baixada és agradable però cal anar en compte. En una estona arribem a la cala citada on parem a esmorzar una mica.

Cala Jóncols. Ben solitària.

 

Després de recuperar forces reprenem la caminada amb una curta, però costeruda pujada, que ens porta fins al Coll de Norfeu, just a sota la Torre del Mateix nom. Deixem ja la vista de Cadaqués i comencem a tenir vistes de la vessant més propera a Roses.

Deixem cala Jóncols mentre enfilem la pujada
Deixem cala Jóncols mentre enfilem la pujada

Aquí canvia l’escenari ja que comencem a caminar força més a prop de l’aigua i l’escenari que es desplega davant nostre és tant atractiu que mereix una parada per gaudir-ne.

Vistes cap a la Badia de Montjoi i la Punta Falconera
Vistes cap a la Badia de Montjoi i la Punta Falconera

Be. No s’hi val a badar i encara tenim força teca per davant. Seguim caminant mentre anem deixant cales darrera nostre. Primer la Cala Pelosa, després  la Calitjàs i una mica més endavant la més que coneguda cala Montjoi, seu de l’ultrapremiat restaurant el Bulli 

Aquí, des que hem sortit, és el lloc on hi trobem més gent i animació. Una mena de ciutat de vacances bull d’activitat amb uns ballarins molt traçuts. Decidim seguir una mica més ja que, malgrat que no sembla, la previsió parla de pluja i com més endavant ens trobi, millor.

Anem resseguint la costa passant cales. Al fons cala Montjoi
Anem resseguint la costa passant cales. Al fons cala Montjoi
Si mirem enradera veiem la punta de Norfeu amb la torre que hem vorejat per sota
Si mirem enredera veiem la punta de Norfeu amb la torre que hem vorejat per sota
Arribem a cala Montjoi. Amb la ciutat de vacances a una banda i les instal·lacions de El bulli -en obres- al fons
Arribem a cala Montjoi. Amb la ciutat de vacances a una banda i les instal·lacions de El bulli -en obres- al fons

Decidim avançar per veure si trobem un lloc més tranquil sempre vorejant el mar, això sí, a vegades més amunt a vegades més avall. En aquest sentit l’exrcursió és una mica “trenca-cames” ja que les pujades i baixades son constants.

Finalment arribem a la cala Rostella que és gairebé només per nosaltres. Molts dels components del grup aprofiten per fer el primer bany de la temporada i tot seguit dinem per acumular forces pel darrer tram.

Arribant a cala Rostella
Arribant a cala Rostella

 

Una vegada refrescats i ben dinats enfilem el darrer tram de la sortida. Els pronòstics sembla que finalment es compliran i mica en mica veiem com es van acostant un núvols que fan presagiar pluja.

De nou el recorregut “trenca cames” es fa notar i anem pujant i baixant pel camí de ronda en direcció a Roses.

Costa Brava en estat pur
Costa Brava en estat pur

Finalment, després de passar per l’antiga zona militar de la punta Falconera, plena de búnquers, arribem a la platja de l’Almadrava. La pluja fa, finalment, acte de presència i ens refugiem en una de les terrasses de la zona. Aquí, la majoria, donem per acabada la caminada. No els companys que, sota la pluja, s’arriben a Roses a buscar els cotxes per tornar-nos a casa.

Sigui com sigui una magnífica sortida. Gràcies a tothom per fer-la possible.

Passada la punta Falconera ja es veu Roses i al fons Santa Margarita
Passada la punta Falconera ja es veu Roses i al fons Santa Margarita

I un tram més del GR-92

Impactes: 6

Ahir dissabte, amb la colla habitual -tot i que més reduïda que altres vegades-, vam completar un altre dels trams del GR-92 que a aquestes alçades ja sabeu que és el sender de gran recorregut que segueix la costa mediterrània. 

Fins a darrera hora la sortida va estar en l’aire ja que la previsió anunciava pluja. Finalment va resultar un dia magnífic per caminar.

Garraf-Sitges seguint el GR-92

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 14,28
  • desnivell acumulat: 528 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 04:00
Garraf - Sitges
Garraf – Sitges

L’inici va ser l’estació de Sants des d’on vam prendre el tren fins al bonic poble de Garraf. A aquella hora encara queien algunes gotes. Al bar del poble vam esmorzar i al cap d’una estona van iniciar la marxa.

Per iniciar el recorregut cal tornar a l’estació i des d’allà trobem de seguida les marques de GR. Creuen per sota l’autopista i iniciem un llarga i costeruda pujada fins arribar a la masia de Can Llúçà. Allà va ser el primer lloc on vam trobar corredors que feien una ultratrail. Més tard hem vam trobar més.

Aquesta part és, potser, la més agradable amb masies ben ordenades, camps de vinyes i el mar al fons. Molt entretinguda.

Garraf - SItges
Garraf – Sitges
Garraf - Sitges
Garraf – Sitges

Iniciem una llarga baixada que es va inclinant cada vegada més fins arribar a una fàbrica de ciment, després d’haver travessat altra vegada l’autopista.  Des d’allà iniciem la que serà la darrera pujada del dia fins a l’ermita de la Trinitat a través del bosc.

La pujada és dura però força més curta que la primera i arribant a dalt trobem tota la parafernàlia d’un control de la ultratrail citada abans. Descansem, reposem forces i emboquem ja el darrer tram amb alguna pujada però fàcil de seguir. Des de l’ermita tenim magnífiques imatges sobre el mar i al cap de poca estona de reprendre la marxa ja albirem Sitges. 

Garraf - Sitges
Garraf – Sitges
Garraf - Sitges
Garraf – Sitges

Ja sols queda arribar fins a Sitges on, sense ser cap dia especial, mai hi falta gent. Un merescut dinar a tocar del mar ha estat la magnífica cloenda d’aquesta nova sortida.

Per cert, en aquest bloc D’excursió per Catalunya, hi podeu trobar molt bones ressenyes de les etapes del GR-92

 

I una mica més de GR-92

Impactes: 10

El passat cap de setmana van tornar-nos a retrobar la colla caminadora per abordar un parell més de trams del ja entranyable GR-92. Ja sabeu el sender de gran recorregut que ressegueix tota la costa mediterrània des de França fins a l’estret de Gibraltar -o al menys aquest és el projecte-

Hem fet l’equivalent a dos trams (no sencers) del sender al seu pas per Terres de Tarragona, del Penedès i del Garraf. Al tractar-se d’una sortida llarga l’hem fet en dos dies.

El primer dia hem anat de Torredembarra fins a Albinyana. Sí, Albinyana, entre altre coses la vila de l’antic i ja desmantellat Rioleón Safari que ara és Aqualeón Safari. Una vegada acabada l’etapa hem neutralitzat el gran grup i amb el taxi del Sr. Antonio hem arribat finalment a l’Arboç on la logística ha resultat més fàcil

El segon dia hem sortit de l’Arboç fins arribar a Vilanova i la Geltrú on ens esperava una magnífic arròs del tot merescut.

Va. Som-hi. Primer, per els amants de les dades:

(sense comptar les aproximacions)

  • kilòmetres caminats: 38;
  • desnivell acumulat: 765 metres;
  • velocitat mitjana: 4’25 km/hora;
  • hores caminades: 9

Us deixo el plano amb el recorregut del segon dia per si us en voleu fer una idea.

L'Arboç-Vilanova i la Geltrú

Després de l’esmorzar reglamentari a Torredembarra, on vam tornar a coincidir amb un grup de musculosos motards, emprenem el camí cap a Albinyana.

Després de creuar l’autopista i allunyar-nos del nucli urbà arribem a la Pobla de Montornès.

De camí cap a la Pobla de Montornès
De camí cap a la Pobla de Montornès

Travessem el poble i seguim la ruta. Més endavant trobarem Bonastre on farem una parada una mica més llarga per recuperar forces.

Fent l'aproximació a Bonastre
Fent l’aproximació a Bonastre

El darrer tram del dia és en pujada i malgrat que hem cobert una part important,  ens queden uns quilòmetres costeruts per la serra de Bonastre. Enfilem la carena després d’una pujada més tibada i l’anem resseguint per una camí recte però amb pujades i baixades pronunciades. És la Costa del Sanabre.

Bonastre ja queda erera mentre fem camí cap a la carena
Bonastre ja queda erera mentre fem camí cap a la carena
Les llargues rectes que ressegueixen la carena pujant i baixant.
Les llargues rectes que ressegueixen la carena pujant i baixant.

Finalment comencem a baixar suaument cap a Albinyana.

Entrant ja a Albinyana
Entrant ja a Albinyana

Un cop arribats a Albinyana i després de fer una volta per trobar un bar obert, hem pogut seure, dinar, veure la primera part del Barça i anar marxant -en dos torns- fins a l’Arboç amb el taxi de l’amable Sr. Antonio.

L’Arboç és una localitat del Baix Penedès, no molt gran, però amb molta història i algunes peculiaritats. La primera d’elles és tenir al seu terme municipal una Giralda a escala igual que la de Sevilla. I, no només una Giralda, també un Patio de los Leones. Si en voleu saber més podeu donar una ullada a quest enllaç

La Giralda de l'Arboç
La Giralda de l’Arboç

Una vegada acabades les vistes culturals i després de reposar un mica vam recuperar forces a Cal Peraire, experiència del tot recomanable. Un servei molt amable i una relació qualitat preu magnífica. Per recomanar

El segon dia teníem per davant l’etapa des de l’Arboç fins a Vilanova i la Geltrú. Seria l’etapa 23 del GR 92 tot i que nosaltres la farem en sentit contrari a l’habitual.

El dia va despertar “tapadot” una mica tèrbol i emboirat, res que pugés frenar l’entusiasme dels caminadors. Deixem de seguida l’Arboç i enfilem per camps de vinyes cap al Parc del Foix, on destaca el castell  de Castellet i i el pantà.

Sortint de l'Arboç cap al Parc del Foix
Sortint de l’Arboç cap al Parc del Foix
El pantà de Foix
El pantà de Foix
El castell de Castellet
El castell de Castellet

Una vegada superat el pantà anem seguint en direcció a Vilanova i la Geltrú a través dels nombrosos camins del Parc, intentant seguir sempre el GR-92. Tenim algun moment de dubte atès que l’extensa retolació ens despista amb els temps, però finalment trobem la senda correcte i anem avançant cap al destí.  Anem carenejant i deixant algunes masies abandonades.

IMG_8616

IMG_8618

Finalment comencem a distingir els campanars de Vilanova. Ja som molt a prop!

Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú

Encara triguem una mica a arribar a destí. Hem de travessar Geltrú i arribar al passei marítim de Vilanova. Allà ens espera un magnífic dinar amb arrossos al Cafè del Mar que toca recomanar.

Recuperem forces i enfilem cap a l’estació on el tren, puntualment aquesta vegada, ens tornarà fins a l’estació de Sants.

Un magnífic cap de setmana. Gràcies a tots i totes per fer-lo possible.