Arxiu de la categoria: Excursions

I un tram més del GR-92

Ahir dissabte, amb la colla habitual -tot i que més reduïda que altres vegades-, vam completar un altre dels trams del GR-92 que a aquestes alçades ja sabeu que és el sender de gran recorregut que segueix la costa mediterrània. 

Fins a darrera hora la sortida va estar en l’aire ja que la previsió anunciava pluja. Finalment va resultar un dia magnífic per caminar.

Garraf-Sitges seguint el GR-92

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 14,28
  • desnivell acumulat: 528 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 04:00
Garraf - Sitges
Garraf – Sitges

L’inici va ser l’estació de Sants des d’on vam prendre el tren fins al bonic poble de Garraf. A aquella hora encara queien algunes gotes. Al bar del poble vam esmorzar i al cap d’una estona van iniciar la marxa.

Per iniciar el recorregut cal tornar a l’estació i des d’allà trobem de seguida les marques de GR. Creuen per sota l’autopista i iniciem un llarga i costeruda pujada fins arribar a la masia de Can Llúçà. Allà va ser el primer lloc on vam trobar corredors que feien una ultratrail. Més tard hem vam trobar més.

Aquesta part és, potser, la més agradable amb masies ben ordenades, camps de vinyes i el mar al fons. Molt entretinguda.

Garraf - SItges
Garraf – Sitges
Garraf - Sitges
Garraf – Sitges

Iniciem una llarga baixada que es va inclinant cada vegada més fins arribar a una fàbrica de ciment, després d’haver travessat altra vegada l’autopista.  Des d’allà iniciem la que serà la darrera pujada del dia fins a l’ermita de la Trinitat a través del bosc.

La pujada és dura però força més curta que la primera i arribant a dalt trobem tota la parafernàlia d’un control de la ultratrail citada abans. Descansem, reposem forces i emboquem ja el darrer tram amb alguna pujada però fàcil de seguir. Des de l’ermita tenim magnífiques imatges sobre el mar i al cap de poca estona de reprendre la marxa ja albirem Sitges. 

Garraf - Sitges
Garraf – Sitges
Garraf - Sitges
Garraf – Sitges

Ja sols queda arribar fins a Sitges on, sense ser cap dia especial, mai hi falta gent. Un merescut dinar a tocar del mar ha estat la magnífica cloenda d’aquesta nova sortida.

Per cert, en aquest bloc D’excursió per Catalunya, hi podeu trobar molt bones ressenyes de les etapes del GR-92

 

I, per fi, va nevar

Hola a tothom ,

Amb la colla habitual el passat cap de setmana vam poder fer l’esperada “raquetada” a la neu.  Les expectatives no eren gens amigables ja que les amenaces, entre d’altres, de la ciclogènesi explosiva no convidava a sortir de casa.

Sigui com sigui la decisió estava presa, la sortida organitzada i, amb les cadenes a punt  per si calien, vam enfilar cap a terres ceretanes.

Dissabte, hom pensava que tindríem sarau meteorològic però el cert és que ja sigui per l’ombra pluviomètrica de la vall ja sigui perquè vam tenir molta sort vam poder aprofitar el dia al màxim . Després d’instal·lar-nos, entre l’alta i la baixa Cerdanya, ens vam adreçar cap al primer objectiu del cap de setmana.

L’Ermita de Bell-lloc

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 5,54
  • desnivell acumulat: 271 metres;
  • velocitat mitjana: 3 km/hora;
  • hores caminades: 01:52
Excursió a Bell-lloc
Excursió a Bell-lloc

Per arribar a l’Ermita de Bell-lloc cal arribar al poble de Dorres, conegut per la presència d’unes termes romanes encara en funcionament.

La sortida no té cap dificultat especial, a excepció de la neu caiguda el dia anterior que a estones feia la marxa més lenta i atenta.  Santa Maria de Bell-lloc és una bonica ermita romànica situada en un turó a 1.685 metres d’alçada. És, sens dubte, uns del millors miradors de la Cerdanya ja que en dies clars s’abasta des del Canigó fins el Cadí i les muntanyes del voltant.Va ser declarada Monument històric de França el 31 de desembre del 1980.

La pujada i la baixada ens van deixar unes vistes magnífiques i la primera oportunitat de trepitjar la neu.

Pujant a Bell-lloc
Pujant a Bell-lloc
Pujant a Bell-lloc
Pujant a Bell-lloc
Pujant a Bell-lloc
Pujant a Bell-lloc
A la carena!
A la carena!
Ermita de Santa Maria de Bell-lloc
Ermita de Santa Maria de Bell-lloc
El dia va ser espectacular
El dia va ser espectacular
La Cerdanya!
La Cerdanya!
Ja de baixada. El poble de Dorres
Ja de baixada. El poble de Dorres

 

Acabada la sortida tocava recuperar forces i descansar per afrontar la jornada següent. Res millor que un bon cafè, que aquesta vegada va ser a Llívia. De passada el més “futbulerus” van poder xalar amb el derbi madrileny.

Una vegada refets va tocar acabar de preparar les coses i cap a la vila. A Puigcerdà hem fet els àpats d’aquests dies, per cert molt ben atesos a l’Hotel Terminus.  Abans de sopar, però, tocava la preceptiva passejada pels carrers de Puigcerdà i la volta a l’Estany, sempre sorprenent.

L'Estany de Nit
L’Estany de Nit (la imatge és d’un altre dia..)

 

La “Raquetada”

I, per fi, va arribar el dia esperat. La nit anterior vam anar a dormir amb un cel seré i res feia pensar que l’endemà hagués de nevar. Però la natura, ja sabeu, funciona pels seus propis codis i ens vam llevar amb una magnífica nevada. Alguns matiners la van poder retratar i tot, de matinada.

Nevada nocturna
Nevada nocturna

Definitivament era el nostre cap de setmana de sort. Vam anar a esmorzar, a llogar les raquetes i vam posar rumb cap al Capcir per estrenar-nos en això de les raquetes.

S’ha de dir que tan a la banda espanyola (baixa Cerdanya) com a la francesa (alta Cerdanya), els serveis de neteja de les carreteres van ser molt eficients i malgrat l’important nevada caiguda vam poder arribar a lloc sense dificultats i sense haver de posar equipaments especials.

El carrers de Llívia ben nets a primera hora
El carrers de Llívia ben nets a primera hora

La Raquetada, a l’Espace Nordique du Capcir va ser magnífica. La pista, com sempre, perfectament marcada, la neu acabada de caure, molt humida i gairebé sense trepitjar. I, per acabar-ho d’arrodonir una part del recorregut el vam fer sota una plàcida nevada.

Sota la nevada mentre preparàvem la sortida.
Sota la nevada mentre preparàvem la sortida.

El boscos de la Quillane estaven espectaculars, amb una gran quantitat de neu i gairebé sense ningú més que nosaltres.  Vaja, l’escenari perfecte.

Espace Nordique du Capcir
Espace Nordique du Capcir
Amunt!
Amunt!
Espace Nordique du Capcir
Espace Nordique du Capcir

 

L’estació es troba a 1.700 m -uns 500 metres més amunt que Puigcerdà- i la nevada va ser força més abundant.

Una gran experiència
Una gran experiència

 

Espace Nordique du Capcir
Espace Nordique du Capcir

Vam arrodonir el dia amb un nutritiu dinar per recuperar energies i, cap a casa de tornada. En resum, un magnífic cap de setmana, amb “bon temps” per als nostres plans i amb millor companyia.

Les fotografies les han fet, la majoria, la Mercè i la resta el Francesc.

Pel Cingles del Bertí

Aquest cap de setmana llarg hem decidit amb l’Anna, la Montse i l’Imma fer una matinal propera a Barcelona. El destí triat ha estat l’Espai Natural del Cingles del Bertí.  Els Cingles de Bertí són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l’altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. Reben el nom de la parròquia de Sant Pere de Bertí ubicada a la part central del seu recorregut.

Hem enfilat la C-17 fins a l’alçada de l’Ametlla del Vallès i des d’allà hem anat guanyant alçada fins arribar al Santuari de Puigraciós, punt de partida de la matinal. Santuari edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu.

Al Santuari el 1973 s’hi instal·la un grup de monges provinents de la comunitat de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. Des d’aleshores, aquesta petita comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les aglutina les devocions a la Verge de Puiggraciós tot mantenint una presència constant al Santuari d’acolliment i pregària. Podeu trobar més informació sobre el santuari en aquest enllaç i en aquest altre. 

Santuari de Puigraciós
Santuari de Puigraciós

Una vegada reconegut el territori hem iniciat l’excursió que, com a resum, ens ha donat aquestes dades:9,57 Km, 281 metres de desnivell positiu i 3 hores en total.

Ha estat una ruta circular que ens ha portat, en primer terme fins al coll de Can Tripeta on ens hem desviat fins a trobar el conjunt de El Clascar, amb una enorme torre abandonada i un seguit de construccions al seu entorn.  S’ha identificat com l’antic castell de Bertí, del que hi ha existència documental de l’any 987. Més endavant, al segle XIV s’esmenta un tal Guillem de Clascar sota el domini dels nobles Centelles. Al segle XVI ja se l’identifica com a domus i era propietat dels senyors de Bell-lloc. Aquí podeu trobar més informació.

Per cert, ens hem despitat però ha resultat fàcil tornar al camí, un sender de PR amb arques blanques i grogues.

Camí de El Clascar
Camí de El Clascar
Conjunt del Clasclar
El conjunt de El Clascar

Després de travessar un bosc hem arribar fins a Sant Pere de Bertí, ermita que dona nom a la zona. Ha estat moment de reposar forces i gaudir del paisatge. Tot i que el deia s’ha llevat tapat, mica en mica s’ha anat aclarint.

De Sant Pere de Bertí, pertanyent al bisbat de Vic, ja se’n té constància escrita a l’any 1031 a la documentació de Sant Miquel del Fai, que l’anomena Bertino. Sembla ser que el temple actual va ser edificat al segle XIII i que va refer-se de nou l’any 1437. És conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria, pel que podria ser que anteriorment hagués tingut tres absis. Més informació al magnífic bloc de Els Cingles del Bertí

Sant Pere de Bertí
Sant Pere de Bertí
Més clar impossible
Més clar impossible

Després de recuperar forces hem seguit fins al capdamunt de lla cinglera fins al Mirador de la Taula de Pedra, amb unes vistes cap a Montmany, Tagamanent i la mateixa cinglera del Bertí magnífiques.

Vistes cap a la ciglera
Vistes cap a la ciglera

IMG_8747

Una vegada hem gaudit de les vistes tocava baixar la cinglera, per un camí ben marcat però a estones amb pedres grans que calia passar-les amb cura, però sense cap dificultat. Hem baixat fins a Grau de Montmany i una vegada allà hem remuntat per la pista fins arribar al punt de sortida.

Baixant la cinglera
Baixant la cinglera

Una vegada al Santuari hem pujat fins a la Torre de Senyals per gaudir de tot el Vallès als b¡nostres peus, identificant clarament des del Montseny fins a l’Obac. En resum una matinal recomanable i magnífica.

Vistes de de Puigraciós
Vistes de de Puigraciós

Us deixo el mapa de la sortida

Mapa sortida
Mapa sortida

Per cert, us recomano el bloc del Jesús Cano, hi trobareu tot el que cal saber del Bertí. Una feina magnífica!

I una mica més de GR-92

El passat cap de setmana van tornar-nos a retrobar la colla caminadora per abordar un parell més de trams del ja entranyable GR-92. Ja sabeu el sender de gran recorregut que ressegueix tota la costa mediterrània des de França fins a l’estret de Gibraltar -o al menys aquest és el projecte-

Hem fet l’equivalent a dos trams (no sencers) del sender al seu pas per Terres de Tarragona, del Penedès i del Garraf. Al tractar-se d’una sortida llarga l’hem fet en dos dies.

El primer dia hem anat de Torredembarra fins a Albinyana. Sí, Albinyana, entre altre coses la vila de l’antic i ja desmantellat Rioleón Safari que ara és Aqualeón Safari. Una vegada acabada l’etapa hem neutralitzat el gran grup i amb el taxi del Sr. Antonio hem arribat finalment a l’Arboç on la logística ha resultat més fàcil

El segon dia hem sortit de l’Arboç fins arribar a Vilanova i la Geltrú on ens esperava una magnífic arròs del tot merescut.

Va. Som-hi. Primer, per els amants de les dades:

(sense comptar les aproximacions)

  • kilòmetres caminats: 38;
  • desnivell acumulat: 765 metres;
  • velocitat mitjana: 4’25 km/hora;
  • hores caminades: 9

Us deixo el plano amb el recorregut del segon dia per si us en voleu fer una idea.

L'Arboç-Vilanova i la Geltrú

Després de l’esmorzar reglamentari a Torredembarra, on vam tornar a coincidir amb un grup de musculosos motards, emprenem el camí cap a Albinyana.

Després de creuar l’autopista i allunyar-nos del nucli urbà arribem a la Pobla de Montornès.

De camí cap a la Pobla de Montornès
De camí cap a la Pobla de Montornès

Travessem el poble i seguim la ruta. Més endavant trobarem Bonastre on farem una parada una mica més llarga per recuperar forces.

Fent l'aproximació a Bonastre
Fent l’aproximació a Bonastre

El darrer tram del dia és en pujada i malgrat que hem cobert una part important,  ens queden uns quilòmetres costeruts per la serra de Bonastre. Enfilem la carena després d’una pujada més tibada i l’anem resseguint per una camí recte però amb pujades i baixades pronunciades. És la Costa del Sanabre.

Bonastre ja queda erera mentre fem camí cap a la carena
Bonastre ja queda erera mentre fem camí cap a la carena
Les llargues rectes que ressegueixen la carena pujant i baixant.
Les llargues rectes que ressegueixen la carena pujant i baixant.

Finalment comencem a baixar suaument cap a Albinyana.

Entrant ja a Albinyana
Entrant ja a Albinyana

Un cop arribats a Albinyana i després de fer una volta per trobar un bar obert, hem pogut seure, dinar, veure la primera part del Barça i anar marxant -en dos torns- fins a l’Arboç amb el taxi de l’amable Sr. Antonio.

L’Arboç és una localitat del Baix Penedès, no molt gran, però amb molta història i algunes peculiaritats. La primera d’elles és tenir al seu terme municipal una Giralda a escala igual que la de Sevilla. I, no només una Giralda, també un Patio de los Leones. Si en voleu saber més podeu donar una ullada a quest enllaç

La Giralda de l'Arboç
La Giralda de l’Arboç

Una vegada acabades les vistes culturals i després de reposar un mica vam recuperar forces a Cal Peraire, experiència del tot recomanable. Un servei molt amable i una relació qualitat preu magnífica. Per recomanar

El segon dia teníem per davant l’etapa des de l’Arboç fins a Vilanova i la Geltrú. Seria l’etapa 23 del GR 92 tot i que nosaltres la farem en sentit contrari a l’habitual.

El dia va despertar “tapadot” una mica tèrbol i emboirat, res que pugés frenar l’entusiasme dels caminadors. Deixem de seguida l’Arboç i enfilem per camps de vinyes cap al Parc del Foix, on destaca el castell  de Castellet i i el pantà.

Sortint de l'Arboç cap al Parc del Foix
Sortint de l’Arboç cap al Parc del Foix
El pantà de Foix
El pantà de Foix
El castell de Castellet
El castell de Castellet

Una vegada superat el pantà anem seguint en direcció a Vilanova i la Geltrú a través dels nombrosos camins del Parc, intentant seguir sempre el GR-92. Tenim algun moment de dubte atès que l’extensa retolació ens despista amb els temps, però finalment trobem la senda correcte i anem avançant cap al destí.  Anem carenejant i deixant algunes masies abandonades.

IMG_8616

IMG_8618

Finalment comencem a distingir els campanars de Vilanova. Ja som molt a prop!

Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú

Encara triguem una mica a arribar a destí. Hem de travessar Geltrú i arribar al passei marítim de Vilanova. Allà ens espera un magnífic dinar amb arrossos al Cafè del Mar que toca recomanar.

Recuperem forces i enfilem cap a l’estació on el tren, puntualment aquesta vegada, ens tornarà fins a l’estació de Sants.

Un magnífic cap de setmana. Gràcies a tots i totes per fer-lo possible.

Resseguint el GR92

El darrer cap de setmana, amb la colla habitual vam decidir fer una sortida amb un doble objectiu: fer un nou tram del GR 92 i visitar el llegat romà de la ciutat de Tarraco.

El GR 92 és el Sender de Gran Recorregut que travessa la Mediterrània des de Portbou fins a Ulldecona, a través de 31 etapes a Catalunya. Concretament vam fer l’etapa 25 entre Torredembarra i Tarragona. De fet el GR 92 arriba formalment fins a Tarifa (Cadis) i forma  part del sender E-10 que travessa Europa, des de Finlàndia fins a Cadis a través de 3000 Km.

Després d’agafar forces en un bar proper a l’estació de tren, començàrem el recorregut. En total vam invertir un total de 4:56 hores (descomptant les parades) en fer el 17,7 quilòmetres entre l’estació de Torredembarra i l’hotel de Tarragona.

A l’inici de la caminada, el primer que trobàrem fou el Far de la Punta de la Galera, una construcció singular i esvelta. Si en voleu saber més coses, aquí teniu més informació. El denominen també Far de Torredembarra.

Far de la Punta de la Galera
Far de la Punta de la Galera

El GR va seguint la línia de la costa. Unes vegades, per la platja i d’altres, per l’interior però sempre amb un paisatge magnífic i gratificant. Val a dir que, per ser de finals de novembre, el dia va ser esplèndid, sense el temut mestral i amb una temperatura ideal per caminar.

Després de passar pel costat del Far, vam embocar la platja dels Capellans i la de Canyadell per arribar a la platja d’Altafulla. Allà trobàrem un panell que ens informà de la importància del llegat romà en aquesta zona, destacant la finca, visitable, de Els Munts.

Els Munts
Els Munts

Després de travessar el Gaià, amb algun ensurt humit, arribàrem al Castell de Tamarit, construcció situada estratègicament i amb una planta destacable. Ens endinsàrem terra endins per vorejar el castell i, una mica més endavant, arribàrem a la platja i cala de la Móra. La vam envoltar també, veient la Torre, que curiosament sembla que està ubicada dins d’un càmping, i seguírem el sender.

Castell de Tamarit
Castell de Tamarit

 

Punta i Torre de la Mora
Punta i Torre de la Mora

El següent tram va ser potser el més “muntanyenc”. Tenint sempre a la nostra esquerra la platja i amb alguna vista espectacular -com la dels penya-segats de la platja de l’Arboçar-, és un tram molt bonic.

L'Arboçar
L’Arboçar

Al final del tram arribàrem a la Platja Llarga de Tarragona on vam fer una necessària parada per recuperar forces i seguir la ruta fins a Tarragona.

Des d’aquí ja sols ens quedava voltar la punta del Morrot per arribar a la platja dels Capellans i, des d’allà, enfilar la Platja de la Savinosa, al final de la qual vam recórrer el perímetre de la construcció del mateix nom i d’història convulsa. El complex va ser construït durant la dictadura de Primo de Rivera i, des d’aleshores ha tingut diferents funcions: hospital preventiu per a nens amb tuberculosi i hospital pels ferits al bàndol republicà durant la guerra civil; posteriorment va recuperar la seva funció com a espai per malalts de tuberculosi, després albergà ferits o persones afectades de catàstrofes.. . Finalment es va tancar al 1976 i actualment està totalment abandonat.

Complex de la Savinosa
Complex de la Savinosa

Finalment i després de passar per la platja de l’Arrabassada vam arribar a Tarragona, efectuant l’entrada -com no- per la Via Augusta i fins a la Rambla Nova, on teníem l’allotjament llogat.  Vam anar a recuperar forces amb unes tapes excel·lents que ens van servir a La Ramona, al carrer Ventallols i abans d’anar a dormir encara vam tenir temps de fer una copa i moure “l’esqueleto” a la Isla del Mojito. 

L’endemà el vam dedicar a visitar el llegat romà de Tarragona amb la sort de disposar de dos guies d’excepció: la Maria Jesús i el Josep Maria. A banda, va coincidir que era jornada de portes obertes per la qual cosa les visites ens van sortir de franc.

Vam fer un recorregut per alguns dels principals monuments del llegat romà, més algun de propina.  El vam iniciar visitant la maqueta de la ciutat romana per situar-nos, vam conèixer les muralles romanes, vam descobrir la història d’Hèrcules, al fil de la de Ròmul i Rem, vam veure l’edifici modernista de la URV i l’ermita de Sant Magí, patró de la ciutat.

Muralles de Tarragona
Muralles de Tarragona
Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona

Més endavant vam visitar la catedral, la Torre romana, el fòrum, el circ i, finalment, l’amfiteatre, passant -de tornada- pel Balcó del Mediterrani. En resum, una visita complerta i magnífica a la ciutat.

El circ
El circ
L'amfiteatre
L’amfiteatre

I després de reposar forces -de nou a La Ramona-, vam enfilar el camí de tornada, no sense fer abans una parada a la pedrera romana de El Mèdol, que ens va regalar una excel·lent posta de sol.

Pedrera de El Mèdol
Pedrera de El Mèdol
Posta de sol
Posta de sol

En resum, unes jornades magnífiques. Gràcies a tothom per fer-les possibles.