Arxiu de la categoria: Excursions

No hem oblidat el GR..

Ja fa dies que teníem pendent enfilar nous trams del nostre estimat GR-92. Per fi aquest cap de setmana passat ha estat possible.

Aquesta vegada ho hem fet en dues etapes. Una, corresponent a l’etapa 9 però que hem fet en sentit contrari. És a dir, de Sant Feliu de Guíxols a Palamós. L’altra, corresponent a una part de l’etapa 8, en concret des de Palamós a Calella de Palafrugell.

Anem a pams.

Com sempre, primer les dades.

 Sant Feliu de Guíxols a Palamós  GR-92

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 15,66 km
  • desnivell acumulat: 221 metres;
  • velocitat mitjana: 3,4 km/hora;
  • hores caminades: 04:35
  • data: 17/09/2016
Sant Feliu de Guíxols Palamós
Sant Feliu de Guíxols Palamós

El dia no va aixecar-se gaire lluit, però tot i això les ganes de caminar mai falten. Al final va ser un dia complert: núvols, alguna ullada de sol -vam poder fer un bany i tot- i finalment pluja.

Vam tenir també un petit accident que sortosament no va tenir més conseqüències que una visita ràpida a l’hospital i algun sorgit per deixar-ho tot a lloc.

La sortida va ser des del port de Sant Feliu de Guíxols i el destí, com hem explicat, Palamós. Pel camí vam passar per nombroses cales i altres punts d’interès. En cito alguns: Punta del Molar, platja de Sant Pol, S’Agaró, punta Prima, platja llarga de Platja d’Aro, platja de la Belladona, cap de Roques Blanques i, finalment la platja de Sant Antoni i Palamós

Us deixo amb les imatges.

img_3697
Sortint de Sant Feliu amb un cel ben tapat

 

img_3706
Vistes espectaculars camí de S’Agaró

 

img_3713
El més que conegut i reconegut Hostal la Gavina

 

img_3763
Mica en mica el cel es va obrir amb alguna ullada de sol

 

img_3774
Ja a Palamós la pluja en va acompanyar al final de la jornada

 

Palamós Calella de Palafrugell GR 92

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 10,14 km
  • desnivell acumulat: 306 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 02:50
  • data: 18/09/2017
Palamós Calella de Palafrugrell
Palamós Calella de Palafrugrell

 

A diferència del dia anterior diumenge es va llevar amb un sol esplèndid, una temperatura agradable -que va anar enfilant-se a mesura que el dia avançava- i amb energies renovades.

Després d’un bon esmorzar a l’hotel, comencem aquesta nova etapa. Aquesta vegada no la farem “canònica” del tot ja que durant un tram no passarem pel GR i seguirem un camí alternatiu. De fet, la idea era anar per un camí més proper al mar, però finalment vam decidir tirar pel dret.

Malgrat que al fer bo hi havia força més gent que el dia anterior, l’etapa és molt maca, passant per lloc emblemàtics com les platges de la Fosca o de Castell, salvada de l’especulació. Hi ha, com en totes les etapes que ressegueixen en algun tram camins de ronda, pujades i baixades sobtades, però amb paciència i anar amb compte es poden fer sense cap dificultat.

Us deixo algunes imatges:

img_3796
Ens acomiadem de Palamós amb un bon sol

 

img_3808
El mar estava preciós. Imatge presa des de Cala Margarida.

 

img_3814
La platja de La Fosca

 

img_3828
El racó ple d’encant de cala s’Alguer

img_3833

 

img_3844
Concentració -excessiva-? de vaixells a l’alçada de cala Senià.

 

img_3851
Ja a Calella de Palafrugell amb molta gent a les platges.

 

Moltes gràcies a tota la colla i fins el proper tram del GR-92

Hem fet el Matagalls

Aquest dissabte passat van prendre la decisió, així en un plis plas, d’anar a fer una matinal propera. Ens vam ajuntar 4 muntanyencs i.. amunt.

El destí era un dels cims emblemàtics de casa nostra: El Matagalls. És emblemàtic per moltes raons, però cal destacar l’Aplec que s’hi celebra des de fa 67 anys cada segon diumenge de juliol -en algun he participat- i, com no, la mítica Matagalls-Montserrat que celebra la propera edició en dues setmanes.

IMG_3672

Fitxa:

  • kilòmetres caminats:  8,283
  • desnivell acumulat: 621 metres;
  • velocitat mitjana: 2,8 km/hora;
  • hores caminades: 2:53
  • data: 03/09/2016

matagalls

Com sabeu per pujar fins el Matagalls hi ha dues rutes clàssiques. Des de Coll Fornic o be des de Sant Marçal. Vam triar la segona ja que hi ha més estona a través del bosc i el dia, com així va ser, prometia ser molt calorós.

IMG_4999 2
Sant Marçal

L’excursió no té gaire misteri. Pràcticament des de la sortida hem de fer front a una forta pujada -la més costeruda de totes- que ens portarà fins a Pla de Parany.

IMG_3657

Més endavant anem carenejat i pujant però de manera més suau fins arribar a Coll Pregon i des d’allà ens quedarà arribar fins al Collet de l’Home Mort i completar la carena fins el cim.

Al final de la carena el cim del Matagalls
Al final de la carena el cim del Matagalls

Tal com es pot veure a les imatges el terreny està molt sec -Coll Pregon per exemple-  i és del tot convenient que plogui com abans millors.

Coll Pregon molt sec
Coll Pregon molt sec

Després de fer cim tocava reposar forces i cap avall pel mateix camí.

Una magnífica matinal.

Gràcies Imma, Rafa i Jose.

 

Trescant per La Matarranya

No, aquesta vegada no ha tocat GR-92. Aquesta vegada hem decidit anar fins a la Matarranya.  El grup habitual hem agafat els trastos i cap a la Matarranya falta gent. Abans de seguir deixeu-me donar les gràcies a l’Anna, excel·lent amfitriona que ens va obrir les portes de casa seva.

A diferència d’altres sortides aquesta incorporava un format un xic diferent. Potser no tantes caminades, com altres sortides, però més visites de tipus cultural i de descoberta d’aquesta magnífica comarca.

De camí a la nostra destinació la primera parada va ser a Calaceite.  És una poble molt bonic, amb molta història i un dels referents de la comarca. Vam passejar pel poble per acabar fent una visita al Museo Juan Cabré, visita que recomanem a tothom que passi per Calaceite.

Un deixem algunes imatges i el web de l’Ajuntament per si en voleu saber més.

Abans de seguir, les fotos que trobareu en aquesta entrada les han fet la Mercè,  el Ferran i la Mireia. 

DSCF6925 IMG_9831 IMG_9869 IMG_9877

Després de la visita a Calaceite tocava recuperar forces. La Matarranya és plena de racons esplèndids i un d’ells , sens dubte, son els Estrets d’Arnes.

 Els Estrets d’Arnes , enquadrats en el Parc Natural de Els Ports de Beseit, han estat catalogats com zona d’interès geològic de Catalunya i han estat declarats refugi de fauna salvatge per la Generalitat de Catalunya.

És un espai magnífic, amb el curs d’aigua que baixa de Els Ports i diferents espais que permeten el bany. Un lloc magnífic per anar-hi a passejar. O a dinar!

IMG_9901 DSCF6940

Una vegada refets i refrescats i sota una intensa calor, tocava visita a la capital administrativa de la Matarranya. Parlem, clar, de Vallderrobres. Amb el riu com a fil conductor i amb l’imponent castell i església, Valderrobres és un poble acollidor.  Vam voltar pel poble i vam fer la visita, molt recomanable, al Castell i a l’església, amb magnífiques vistes sobre la comarca.

DSCF6948 IMG_9919 IMG_9936

_DSC0046

Bé, el primer dia estava més que ben aprofitat. Tocava arribar fins el nostre centre d’operacions ubicat aquesta vegada a Monroyo. Després d’un magnífic sopar a la Posada Guadalupe, tocava descansar per l’endemà.

L’objectiu principal del dia, que no l’únic, era l’excursió fins a les Gúbies del Parrissal. Aquest és un indret molt conegut, molt concorregut i d’una bellesa extraordinària. El fil conductor, com sempre, és el riu Matarranya i l’anem seguint per un congost que a mesura que avancem es va fent més estret, i al final de tot, o et remulles, o ja no pots seguir més endavant.

En alguns trams hi ha passarel·les que faciliten avançar salvant la llera. Com tot el d’aquesta sortida és especialment recomanable. Disposen d’un sistema de pàrquings on pagareu més o menys en funció del que vulgueu recórrer per arribar a l’inici . La caminada és assequible tot i que en algun punt toca grimpar un xic. Però paga la pena arribar-hi.

Els impressionants rocams, les gorges naturals i les aigües transparents conviden a passejar-hi.

IMG_9977 DSCF7027

IMG_0037 IMG_0039 DSCF6985

Després de la caminada tocava refer-se de l’esforç i a l’espai que hi ha a l’inici de las Gúbies vam tenir ombra i taula per fer-hi l’àpat.

Com que el dia s’aprofitar al màxim tocava agafar els cotxes i seguir descobrint la comarca.

La propera destinació va ser Peñarroya de Tastavins, passant abans visita al Santuari de la Verge de la Font. Es tracta d’un bé declarat d’interès cultural, que té l’origen en una troballa de la verge al segle XII. Visita obligada. Al costat hi trobareu una hospederia ja que el santuari es troba en un dels camins tradicionals de la comarca.

Després, dos quilòmetres més amunt trobem el poble, Peñarroya. Realment bonic i amb la sensació d’autenticitat. Visita del tot recomanada també.  Us deixo unes imatges del Santuari i del Poble.

IMG_0119 IMG_0151 IMG_0161

Abans d’acabar el dia, encara vam tenir temps d’acostar-nos fins a a l’hotel Consolación, un espai de luxe molt ben integrat el el paisatge.

I, per descomptat, abans de sopar i tornar a casa -alguns de la colla- vam fer la visita obligada a Monroyo. Enfilant-nos fins dalt a La Mola on vam poder gaudir d’uns paisatges magnífics i passejant pel racons carregats d’història i pedres centenàries.  Tot plegat un cap de setmana fantàstic.

La sortida va durar un dia més, però jo ja no hi era. Poso el bloc a disposició de qui vulgui acabar la ressenya.  Visca la Matarraña!

IMG_0175 IMG_0210

Hem fet el Puigmal

 

"El alpinista es aquél que conduce su cuerpo allá con lo que un día sus ojos soñaron." Gaston Rébuffat

Pujar una muntanya, qualsevol muntanya, sempre és un repte. És un repte personal entre la natura i tu i, sovint, és un repte també amb tu mateix. 

Aquest dissabte ens hem ajuntat 5 persones per fer el Puigmal. Alguns ens coneixíem abans, altres no, però per a tots, fer l’excursió i assolir el cim era el repte a assolir. 

De bon matí ens hem trobat a Queralbs per agafar el primer cremallera fins a Núria. No hi ha cap mena de dubte que anar a la muntanya s’ha posat de moda. Ni lloc per seure!

Després d’un cafè ràpid al Santuari de Núria hem iniciat la pujada.

IMG_3399

Aquesta és la fitxa:

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 9,100
  • desnivell acumulat: 930 metres;
  • velocitat mitjana: 2,4 km/hora;
  • hores caminades: 4:45
  • data: 02/07/2016

El Puigmal

La pujada fins el Puigmal des de Núria és prou coneguda i no té massa complicacions, sobretot si el temps acompanya. Son poc més de 900 metres de desnivell que s’han de salvar i això sempre costa. Segur que ara mateix la Coma de l’Embut ve al pensament de molts de que heu pujat per aquesta via.

IMG_3420

La pujada ha estat agradable, amb bona temperatura i a un bon ritme. A mesura que ens anàvem acostant al cim l’aire era més fred i, un cop a dalt, molt fred. 

Ens hem fet les fotos de rigor i hem buscat un lloc més arresarat  per recuperar forces. 

IMG_3447

Malgrat alguns núvols que anaven i venien, les vistes han estat magnífiques com sempre.

IMG_3435 IMG_3430 IMG_3428

La baixada l’hem fet sense cap complicació.

IMG_3452

En resum, un dia de muntanya fantàstic amb molt bona companyia. I, molt content, perquè tots els reptes s’han assolit.

Gràcies Jose, Rafa, Julio i Eric.


Sembla que des del Carlit, com podeu veure als comentaris, ens anaven seguint.  Us deixo  la imatge que ens han enviat!

Des del Carlit. Imatge Enric.
Des del Carlit. Imatge Enric.

 

I.. una mica més de GR

És problabe que la colla que estem fent el GR-92 tinguem alguna virtud.   Seguir ordenadament les etapes no és una d’elles.

Després de finalitzar l’etapa “canònica” entre Cadaqués i Roses (Etapa 3 del GR-92) el dia següent vam optar per fer un mix-mix, un tros de l’etapa 4 i un altre de l’etapa 5. I, mira, ben bonica que va ser.

Ud deixo les dades

Castelló d’Empúries – Sant Pere Pescador GR-92

(mixtura entre l’etapa 4 i 5)

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 11,8
  • desnivell acumulat: 0 metres;
  • velocitat mitjana: 4,2 km/hora;
  • hores caminades: 2:48
  • data: 05/06/2016

Castelló Sant Pere

Iniciem el recorregut a la vila de Castelló d’Empúries. Del seu noble passat com a capital del Comtat d’Empúries en trobem molts vestigis a l’arquitectura del poble. Mereix una visita la catedral i el nucli antic. Té especial anomenada el festival Terra de Trobadors que celebren al setembre Entre aquestes majestuoses parets i després del imprescindible cafè, iniciem la marxa.

Imatge del nucli antic de Castelló d'Empúries
Imatge del nucli antic de Castelló d’Empúries

 

La caminada, després del trenca-cames del dia anterior, s’ensuma plàcida. El desnivell a salvar és zero i més que una caminada farem un agradable passeig.  Després de creuar la carretera principal ens adrecem en direcció al mar. El primer objectiu és arribar a la zona de El Cortalet, en el Parc  Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. 

Camí de El Cortalet
Camí de El Cortalet

EL Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és una de les zones humides més importants de Catalunya, entre els cursos fluvials del Fluvià i la Muga. És un dels racons de Catalunya on es poden veure més especies animals, de manera especial ocells.

És, per tant, un goig caminar per aquest espai. Com que l’objecte del trajecte era la caminada, no ens vam aturar a mirar ocells i vam anar fent via. De tota manera passar una tarda en alguna de la guaites observant ocells és un exercici del tot recomanable.

Amb tot, alguns ocells vam veure…

IMG_9730 IMG_9755 IMG_9756

Una vegada arribats a la platja, tocava buscar el camí tot vorejant la llera del Fluvià. En aquest punt l’estiu ja se’ns havia fet present a algunes i alguns en forma d’emprenyadores picades de mosquits.

IMG_9761

Una vegada enfilats sols quedava arribar, per un camí ben agradable fins a Sant Pere Pescador. 

IMG_9773

Com sempre gràcies tothom per fer-ho possible.