Arxiu de la categoria: Excursions

Hem anat a La Mola

Sembla que a mesura que el bon temps treu el nas el tema de les sortides es torna a animar.

Aquesta vegada, tot i faltar una de les integrants habituals, hem decidit fer una matinal propera a Barcelona. Algú coneix un lloc millor per aquest propòsit que Sant Llorenç del Munt (altrament La Mola?)

No ha calgut matinar gaire tot que a poc més de les 9:00 ja hem començat a caminar.

Hem decidit iniciar la sortida des del Punt d’informació del Coll de les Estenalles. D’allà, i quasi sense temps d’escalfar les cames ens hem enfilat al Montcau (1.056 m) , després al Monestir i tornada al punt d’origen. La Mola  (1.103 m) es troba situada dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Aquí trobareu més informació A més, si el dia és clar és un mirador excel·lent cap a totes direccions. Podeu veure sense moure’ns el mar i els cims del Pirineu nevats. No va ser el cas aquest diumenge..

 

Excursió a Sant Llorenç del Munt -La Mola- 

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 12,29 km
  • desnivell acumulat: 546 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 03:52
  • data: 12/03/2017

La sortida com a tal no té massa a explicar. Primer, perquè el dia no va acompanyar gaire i vam tenir més boires que bones vistes. En segon lloc perquè és un indret més que conegut i gairebé tothom l’ha trepitjat alguna vegada.

Les vistes inicials des del cim del Montcau ja son, habitualment, generoses però com deia el dia no acompanyava gaire.

Al fons s’endevina la Mola l, el segon objectiu del dia

Després de diversos puja i baixa arribem, al cap d’unes 2 hores al cim de la Mola. Allà s’hi troba un Monestir dedicat a Sant Llorenç. Sembla que els orígens es remunten al segle X. Si en voleu saber més aquí teniu tota la informació.

Val a dir que a dalt del Monestir hi havia força gent, la majoria pujant des de la banda contrària a la nostra, és a dir, pel camí dels monjos.

Per cert, nosaltres no em vam fer ús però dalt hi ha un restaurant, el Restaurant La Mola,  on s’hi pot menjar. Organitzen també sopars i altres activitats. En qualsevol cas i vista la gentada sembla recomanable guardar lloc abans. Aquí teniu més informació 

Després de recuperar forces i descansar una estona vam emprendre el camí de tornada per poder dinar a casa.

Com que anàvem be de temps vam treure el nas un moment fins al sector dels Òbits, per cert, amb molt bones vistes.  Aquest espai de coves naturals sembla que va estar habitat en altres temps i que s’hi van trobar alguns enterraments al seu voltant. Segurament el nom vingui d’aquest fet.

Fins la propera!

Més trams de GR-92

Des de setembre teníem pendents  nous trams del GR-92. Per fi aquest cap de setmana passat ha estat possible.

Aquesta vegada ho hem fet en dues etapes. Una, corresponent a l’etapa 12  de Lloret de Mar a Tordera. L’altra, l’etapa 13 que l’hem fet en sentit contrari, entre Hortasinyà i Tordera

Anem a pams.

Com sempre, primer les dades.

Lloret de Mar a Tordera

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 17,85 km
  • desnivell acumulat: 339 metres;
  • velocitat mitjana: 3,8 km/hora;
  • hores caminades: 06:23
  • data: 04/03/2017

El dia no es va llevar molt lluït. A banda, el mar estava força remogut, amb maregassa moderada.

Després d’agafar forces en el bar d’un hotel del passeig, comencem la caminada. De seguida vam veure que la part inicial que passa arran del mar no la podríem fer. Les onades pujaven fins a tapar del tot algun tram del camí de ronda.

De tota manera, el recorregut del GR anava en aquest tram per dins així que després d’uns instants de dubte vam iniciar la marxa.

Després de vorejar els jardins de Santa Clotilde, vam anar avançant seguit el camí marcat (per cert, en aquesta etapa molt ben senyalitzat) Quan vam arribar a l’alçada de l’ermita de Santa Cristina ens vam desviar per fer-hi cap. L’indret i les vistes s’ho mereixen del tot.

El camí segueix vorejant els jardins botànics de Pinya de Rosa i Marimurtra. És un recorregut molt agraït i agradable.

EL punt més alt de la sortida el trepitgem quan arribem al Turó de Sant Joan, amb unes vistes magnífiques a la Selva i al Maresme. És el mirador per exel·lència de la zona. Fins i tot vam poder veure una mica enfarinat el Montseny, després de les pluges del dia anterior.

Després vam tenir la part menys divertida, la de travessar Blanes. Els trams per dins de ciutat sempre es fan més pesats. Sort que el darrer tram fins a Tordera va resultar força entretingut.

Com sempre, els magnífics logistes del grup van aconseguir que poguéssim tornar tots cap a Blanes on vam sopar i passar la nit. A recuperar forces per a la propera etapa. L’endemà!

Hortasavinyà a Tordera

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 11,8 km
  • desnivell acumulat: 138 metres;
  • velocitat mitjana: 4,5 km/hora;
  • hores caminades: 02:39
  • data: 05/03/2017

Aquesta etapa vam decidir fer-la a l’inrevés. És a dir, enlloc d’anar de Tordera a Horsavinyà la vam fer en sentit contrari.

Va resultar una etapa molt agradable, en un entorn de muntanya gairebé tot el tram i, clar, bàsicament en baixada, per això s’explica el poc desnivell que va marcar el GPS.

L’indret d’Hortasavinyà personalment no el coneixia i és un lloc del tot recomanable per anar-hi a fer un volt i al qual s’hi pot accedir des de diferents llocs.

L’etapa no va tenir massa més per explicar. Si de cas el magnífic dinar a Can Dieta de tornada.

Us deixo algunes imatges més i com sempre gràcies a tots el que ho feu possible.

Santa Maria de Cabrera

Com que la tardor va avançant mica en mica avui hem decidit arribar-nos a la zona de Collsacabra. Més concretament hem anat fins el Santuari de Santa Maria de Cabrera.

Aquest és un indret molt conegut pels excursionistes – de fet consta als 100 cims de la llista de la FEEC– i de llarga tradició. S’hi pot arribar des de molts llocs diferents. Nosaltres hem optat per sortir de Sant Julià de Cabrera i embocar el camí pel collet de cal vidirier. Arribar fins dalt pel camí de les marrades i tornar per l’altra vessant.

Per cert, Sant Julià de Cabrera, per aquest que us escriu li porta molts records ja que allà hi va fer colònies fa res, cosa de 40 anys..

Excursió a Santa Maria de Cabrera

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 8,02 km
  • desnivell acumulat: 367 metres;
  • velocitat mitjana: 3,2 km/hora;
  • hores caminades: 02:29
  • data: 20/11/2016

cabrera-20112016

 

L’objectiu de la sortida era poder gaudir de les vistes magnífiques que hi ha des de dalt el Santuari. El temps, però, aquesta vegada no ens va somriure del tot i la sortida va començar sota una espessa boira.

img_0733
A l’inici de la caminada prop del collet de Cal Vidrier

 

img_0747
Vam trobar alguna companyia pel camí

 

img_0745
La boira en algun tram era molt espessa

Mica en mica anem guanyant alçada fins arribar al Collet de Cabrera. Aquí decidim pujar pel camí de les marrades i deixem per la baixada les costerudes escales que porten a dalt del Santuari

El camí ens deixa vistes precioses
El camí ens deixa vistes precioses

 

Finalment arribem dalt del Santuari sota una densa boira
Finalment arribem dalt del Santuari sota una densa boira

Després de descansar una mica i prendre un cafè calent a l’hospederia que hi ha al santuari decidim baixar. El dia, aparentment, no es vol obrir i no podem gaudir de les magnífiques vistes per la qual cosa decidim baixar per les escales,

img_0774
I es començar a baixa que es comença a obrir i podem gaudir d’alguna de les vistes
img_0798
Ja gairebé abaix de tot podem veure, per fi, els imponents espadats de Cabrera.

Arribem de nou al punt de partida, Sant Julià, on és de visita obligatòria la sequoia. Agafem de nou el cotxe i a dinar a casa. Una magnífica sortida amb una millor companyia.

La sequoia de Sant Julià
La sequoia de Sant Julià

 

img_0811
Sant Julià de Cabrera

 

 

Hem anat a Tavertet

El passat diumenge vam decidir anar a fer un tomb per Tavertet

Tavertet pertany a Osona i destaca, especialment, per les cingleres que limiten amb la vall del Ter. Des de Tavertet es poden fer nombroses sortides i itineraris entre el Collsacabra, la Vall de Sau i les Guilleries.

Tot el poble és declarat Bé d’Interès Cultural, amb un nucli urbà que conserva quaranta cases bastides entre els segles XVII i XVIII.

Passejada pels Cingles de Tavertet

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 7,32 km
  • desnivell acumulat: 207 metres;
  • velocitat mitjana: 3 km/hora;
  • hores caminades: 02:25
  • data: 23/10/2016

tavertet

La sortida la vam posposar al diumenge ja que el dissabte es preveia, com  així va ser, pluja i un temps menys agradable per anar d’excursió.

L’objectiu era fer una passejada tranquil·la pels espadats que envolten el poble i vam anar seguint un dels nombrosos itineraris que es troben tan bon punt us acosteu als límits del terme municipal.

img_0262

De camí, vam parar a fer un entrepà a Santa Maria de Corcó -l’Esquirol- al bar Rovi, exercici del tot recomanable.

img_0307

Una vegada amb forces suficients vam decidir anar en direcció al Puig de la Forca. Des de l’inici ja vam tenir unes vistes magnífiques i, malgrat que el dia no va ser obert del tot, la bellesa d’aquestes cingleres captiva.

img_0275

Per raons de temps no vam arribar fins al Puig, ens vam quedar just al collet anterior tot passant per l’espectacular Bauma dels Moltons.

img_5637

Aquest darrer tram no és especialment complicat, però s’hah de baixar uns metres de manera sobtada i algun pas resulta un xic aeri. Sobretot si aneu amb menuts cal anar amb compte.

img_0277

El pantà de Sau, amb l’emblemàtica torre de Sant Romà de Sau, ens va acompanyar durant quasi tot el trajecte

img_0308

Finalment cal recordar que Tavertet disposa també d’un ric patrimoni, tot el poble té la declaració de Be d’Interès Cultural,  i una visita és obligada.

 

 

 

El Puigmal, per Fontalba i amb sorpresa

Aquesta vegada érem la colla habitual del GR però l’objectiu era diferent. Ja feia temps que teníem ganes de fer un cim i què millor que intentar un dels sostres del Pirineu?

Parlem, clar, del Puigmal (2.909,8 msm) . Aquesta vegada el farem des de la collada de Fontalba, per la ruta clàssica i retornant a lloc després de passar per Núria. Una circular ben completa.

Una part de la colla va optar per fer l’opció sense Puigmal (Fontalba-Núria i tornar) i alguna estona vam pensar ben be que l’havien encertat.

Després d’una bona matinada i una vegada acumulades forces al Bar Gusi de Ribes de Freser comencem la sortida.  La primera sorpresa és que la pista que porta des de Queralbs fins a la collada de Fontalba es troba en força millor estat del que imaginàvem. Cal anar amb compte però s’hi arriba perfectament amb un turisme.

El dia és esplèndid, assolellat i la temperatura, tenint en compte que estem per sobre els 2.000 metres, agradable.

Us deixo les dades bàsiques.

Fontalba-Puigmal-Núria-Fontalba

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 14,10 km
  • desnivell acumulat: 1.095 metres;
  • velocitat mitjana: 2,3 km/hora;
  • hores caminades: 06:00
  • data: 15/10/2016

fontalba-puigmal-nuria

 

Fontalba, com és habitual, es troba força concorregut. Acabem amb els darrers preparatius i comencem a enfilar per la baga de Fontalba cap a la Dou

El Puigmal des de Fontalba
El Puigmal des de Fontalba

 

img_0075
A mesura que pugem se’ns obren unes vistes magnífiques

A partir de la Dou el tema es complica. Primer, perquè apareixen els primers rastres de neu i segon perquè un fort vent de nord ens dificulta i molt l’ascensió.  Aconseguim superar el Borrut i ja comencem a ensumar cim

img_0091
Ja tenim vistes sobre la Serra d’Ensija, el Pedraforca i el Cadí
img_0103
Al cim del Puigmal
img_0097
Últims metres fins al cim del Puigmal

Finalment salvem els darrers desnivells fins el cim. Sorprèn l’enorme quantitat de neu que trobem caiguda, pràcticament, el dia anterior.  Des de baix es veia neu però no imaginàvem trobar-ne tanta. Una veritable sorpresa!

img_0140
Baixant per la coma de l’embut

Després d’una breu estada al cim iniciem la baixada en direcció cap a Núria per la coma de l’embut. Al principi resulta una mica feixuc per la neu tova i el desnivell, però mica en mica avancem i ben aviat veurem Núria

img_0147
El monestir de Núria i al mig a la dreta el refugi del Niu de L’Àliga

Després d’un breu descans per recuperar forces tornem cap als cotxes direcció Fontalba ja amb el grup en ple. De tornada, per arrodonir la jornada, la vall ens regala “postals” com la de sota. En resum un magnífic dia de muntanya. Gràcies a tothom!

img_0183