Arxiu de la categoria: Excursions

Trescant per La Matarranya

No, aquesta vegada no ha tocat GR-92. Aquesta vegada hem decidit anar fins a la Matarranya.  El grup habitual hem agafat els trastos i cap a la Matarranya falta gent. Abans de seguir deixeu-me donar les gràcies a l’Anna, excel·lent amfitriona que ens va obrir les portes de casa seva.

A diferència d’altres sortides aquesta incorporava un format un xic diferent. Potser no tantes caminades, com altres sortides, però més visites de tipus cultural i de descoberta d’aquesta magnífica comarca.

De camí a la nostra destinació la primera parada va ser a Calaceite.  És una poble molt bonic, amb molta història i un dels referents de la comarca. Vam passejar pel poble per acabar fent una visita al Museo Juan Cabré, visita que recomanem a tothom que passi per Calaceite.

Un deixem algunes imatges i el web de l’Ajuntament per si en voleu saber més.

Abans de seguir, les fotos que trobareu en aquesta entrada les han fet la Mercè,  el Ferran i la Mireia. 

DSCF6925 IMG_9831 IMG_9869 IMG_9877

Després de la visita a Calaceite tocava recuperar forces. La Matarranya és plena de racons esplèndids i un d’ells , sens dubte, son els Estrets d’Arnes.

 Els Estrets d’Arnes , enquadrats en el Parc Natural de Els Ports de Beseit, han estat catalogats com zona d’interès geològic de Catalunya i han estat declarats refugi de fauna salvatge per la Generalitat de Catalunya.

És un espai magnífic, amb el curs d’aigua que baixa de Els Ports i diferents espais que permeten el bany. Un lloc magnífic per anar-hi a passejar. O a dinar!

IMG_9901 DSCF6940

Una vegada refets i refrescats i sota una intensa calor, tocava visita a la capital administrativa de la Matarranya. Parlem, clar, de Vallderrobres. Amb el riu com a fil conductor i amb l’imponent castell i església, Valderrobres és un poble acollidor.  Vam voltar pel poble i vam fer la visita, molt recomanable, al Castell i a l’església, amb magnífiques vistes sobre la comarca.

DSCF6948 IMG_9919 IMG_9936

_DSC0046

Bé, el primer dia estava més que ben aprofitat. Tocava arribar fins el nostre centre d’operacions ubicat aquesta vegada a Monroyo. Després d’un magnífic sopar a la Posada Guadalupe, tocava descansar per l’endemà.

L’objectiu principal del dia, que no l’únic, era l’excursió fins a les Gúbies del Parrissal. Aquest és un indret molt conegut, molt concorregut i d’una bellesa extraordinària. El fil conductor, com sempre, és el riu Matarranya i l’anem seguint per un congost que a mesura que avancem es va fent més estret, i al final de tot, o et remulles, o ja no pots seguir més endavant.

En alguns trams hi ha passarel·les que faciliten avançar salvant la llera. Com tot el d’aquesta sortida és especialment recomanable. Disposen d’un sistema de pàrquings on pagareu més o menys en funció del que vulgueu recórrer per arribar a l’inici . La caminada és assequible tot i que en algun punt toca grimpar un xic. Però paga la pena arribar-hi.

Els impressionants rocams, les gorges naturals i les aigües transparents conviden a passejar-hi.

IMG_9977 DSCF7027

IMG_0037 IMG_0039 DSCF6985

Després de la caminada tocava refer-se de l’esforç i a l’espai que hi ha a l’inici de las Gúbies vam tenir ombra i taula per fer-hi l’àpat.

Com que el dia s’aprofitar al màxim tocava agafar els cotxes i seguir descobrint la comarca.

La propera destinació va ser Peñarroya de Tastavins, passant abans visita al Santuari de la Verge de la Font. Es tracta d’un bé declarat d’interès cultural, que té l’origen en una troballa de la verge al segle XII. Visita obligada. Al costat hi trobareu una hospederia ja que el santuari es troba en un dels camins tradicionals de la comarca.

Després, dos quilòmetres més amunt trobem el poble, Peñarroya. Realment bonic i amb la sensació d’autenticitat. Visita del tot recomanada també.  Us deixo unes imatges del Santuari i del Poble.

IMG_0119 IMG_0151 IMG_0161

Abans d’acabar el dia, encara vam tenir temps d’acostar-nos fins a a l’hotel Consolación, un espai de luxe molt ben integrat el el paisatge.

I, per descomptat, abans de sopar i tornar a casa -alguns de la colla- vam fer la visita obligada a Monroyo. Enfilant-nos fins dalt a La Mola on vam poder gaudir d’uns paisatges magnífics i passejant pel racons carregats d’història i pedres centenàries.  Tot plegat un cap de setmana fantàstic.

La sortida va durar un dia més, però jo ja no hi era. Poso el bloc a disposició de qui vulgui acabar la ressenya.  Visca la Matarraña!

IMG_0175 IMG_0210

Hem fet el Puigmal

 

"El alpinista es aquél que conduce su cuerpo allá con lo que un día sus ojos soñaron." Gaston Rébuffat

Pujar una muntanya, qualsevol muntanya, sempre és un repte. És un repte personal entre la natura i tu i, sovint, és un repte també amb tu mateix. 

Aquest dissabte ens hem ajuntat 5 persones per fer el Puigmal. Alguns ens coneixíem abans, altres no, però per a tots, fer l’excursió i assolir el cim era el repte a assolir. 

De bon matí ens hem trobat a Queralbs per agafar el primer cremallera fins a Núria. No hi ha cap mena de dubte que anar a la muntanya s’ha posat de moda. Ni lloc per seure!

Després d’un cafè ràpid al Santuari de Núria hem iniciat la pujada.

IMG_3399

Aquesta és la fitxa:

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 9,100
  • desnivell acumulat: 930 metres;
  • velocitat mitjana: 2,4 km/hora;
  • hores caminades: 4:45
  • data: 02/07/2016

El Puigmal

La pujada fins el Puigmal des de Núria és prou coneguda i no té massa complicacions, sobretot si el temps acompanya. Son poc més de 900 metres de desnivell que s’han de salvar i això sempre costa. Segur que ara mateix la Coma de l’Embut ve al pensament de molts de que heu pujat per aquesta via.

IMG_3420

La pujada ha estat agradable, amb bona temperatura i a un bon ritme. A mesura que ens anàvem acostant al cim l’aire era més fred i, un cop a dalt, molt fred. 

Ens hem fet les fotos de rigor i hem buscat un lloc més arresarat  per recuperar forces. 

IMG_3447

Malgrat alguns núvols que anaven i venien, les vistes han estat magnífiques com sempre.

IMG_3435 IMG_3430 IMG_3428

La baixada l’hem fet sense cap complicació.

IMG_3452

En resum, un dia de muntanya fantàstic amb molt bona companyia. I, molt content, perquè tots els reptes s’han assolit.

Gràcies Jose, Rafa, Julio i Eric.


Sembla que des del Carlit, com podeu veure als comentaris, ens anaven seguint.  Us deixo  la imatge que ens han enviat!

Des del Carlit. Imatge Enric.
Des del Carlit. Imatge Enric.

 

I.. una mica més de GR

És problabe que la colla que estem fent el GR-92 tinguem alguna virtud.   Seguir ordenadament les etapes no és una d’elles.

Després de finalitzar l’etapa “canònica” entre Cadaqués i Roses (Etapa 3 del GR-92) el dia següent vam optar per fer un mix-mix, un tros de l’etapa 4 i un altre de l’etapa 5. I, mira, ben bonica que va ser.

Ud deixo les dades

Castelló d’Empúries – Sant Pere Pescador GR-92

(mixtura entre l’etapa 4 i 5)

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 11,8
  • desnivell acumulat: 0 metres;
  • velocitat mitjana: 4,2 km/hora;
  • hores caminades: 2:48
  • data: 05/06/2016

Castelló Sant Pere

Iniciem el recorregut a la vila de Castelló d’Empúries. Del seu noble passat com a capital del Comtat d’Empúries en trobem molts vestigis a l’arquitectura del poble. Mereix una visita la catedral i el nucli antic. Té especial anomenada el festival Terra de Trobadors que celebren al setembre Entre aquestes majestuoses parets i després del imprescindible cafè, iniciem la marxa.

Imatge del nucli antic de Castelló d'Empúries
Imatge del nucli antic de Castelló d’Empúries

 

La caminada, després del trenca-cames del dia anterior, s’ensuma plàcida. El desnivell a salvar és zero i més que una caminada farem un agradable passeig.  Després de creuar la carretera principal ens adrecem en direcció al mar. El primer objectiu és arribar a la zona de El Cortalet, en el Parc  Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. 

Camí de El Cortalet
Camí de El Cortalet

EL Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és una de les zones humides més importants de Catalunya, entre els cursos fluvials del Fluvià i la Muga. És un dels racons de Catalunya on es poden veure més especies animals, de manera especial ocells.

És, per tant, un goig caminar per aquest espai. Com que l’objecte del trajecte era la caminada, no ens vam aturar a mirar ocells i vam anar fent via. De tota manera passar una tarda en alguna de la guaites observant ocells és un exercici del tot recomanable.

Amb tot, alguns ocells vam veure…

IMG_9730 IMG_9755 IMG_9756

Una vegada arribats a la platja, tocava buscar el camí tot vorejant la llera del Fluvià. En aquest punt l’estiu ja se’ns havia fet present a algunes i alguns en forma d’emprenyadores picades de mosquits.

IMG_9761

Una vegada enfilats sols quedava arribar, per un camí ben agradable fins a Sant Pere Pescador. 

IMG_9773

Com sempre gràcies tothom per fer-ho possible.

Seguim, constants, amb el GR-92

 

El cap de setmana passat i amb la colla habitual -pràcticament al complet- iniciàvem l’aventura d’anar resseguint nous trams del GR-92. Aquesta vegada tocava una d’aquelles etapes que es fan amb ganes. Cadaqués-Roses.

Cadaqués-Roses GR-92  Etapa 3

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 22
  • desnivell acumulat: 623 metres;
  • velocitat mitjana: 3,5 km/hora;
  • hores caminades: 06:15
  • data: 04/06/2016

Especificar que les dades de la fitxa corresponen als magnífics companys que van anar fins a Roses -sota la pluja- per acostar els cotxes fins la platja de l’Almadrava, on érem la majoria. Les gràcies per la seva generositat.

Cadaques-Roses

L’inici de la ruta és a la vila de Cadaqués, que a l’hora que hi vam arribar ja bullia per la celebració de la Festa dels Indians.  Una vegada reagrupats i fet el darrer cafè al Casino comencem a caminar quan tocaven les 9 del matí al campanar.

Cadaqués
Cadaqués

A l’inici anem vorejant la costa pel mateix poble de Cadaqués fins arribar a l’alçada de la Casa Pitxot on enfilem cap a l’interior i comencem a guanyar alçada. És, per alçada, la pujada més important de tot el recorregut però és un tram amable on mica en mica guanyem alçada, amb la vista de Cadaqués que es va allunyant.

Cadaqués va quedant enrrera

 

Seguim remuntant i, després de passar pel Mas del Baltre, arribem al Pla de la Figura, a tocar del Puig del Manyana,  punt més alt de tot el recorregut d’avui. Ens hem enfilat fins a 226 des del nivell del mar.

Pla de la Figura

 

Des d’aquí i després de brevíssim descans per veure aigua enfilem la baixada cap a la primera cala del dia, Cala Jóncols. El dia, com en veu a la imatge anterior de moment acompanyava, tot i que quatre gotes escadusseres ens van visitar quan sortíem de Cadaqués.  La baixada és agradable però cal anar en compte. En una estona arribem a la cala citada on parem a esmorzar una mica.

Cala Jóncols. Ben solitària.

 

Després de recuperar forces reprenem la caminada amb una curta, però costeruda pujada, que ens porta fins al Coll de Norfeu, just a sota la Torre del Mateix nom. Deixem ja la vista de Cadaqués i comencem a tenir vistes de la vessant més propera a Roses.

Deixem cala Jóncols mentre enfilem la pujada
Deixem cala Jóncols mentre enfilem la pujada

Aquí canvia l’escenari ja que comencem a caminar força més a prop de l’aigua i l’escenari que es desplega davant nostre és tant atractiu que mereix una parada per gaudir-ne.

Vistes cap a la Badia de Montjoi i la Punta Falconera
Vistes cap a la Badia de Montjoi i la Punta Falconera

Be. No s’hi val a badar i encara tenim força teca per davant. Seguim caminant mentre anem deixant cales darrera nostre. Primer la Cala Pelosa, després  la Calitjàs i una mica més endavant la més que coneguda cala Montjoi, seu de l’ultrapremiat restaurant el Bulli 

Aquí, des que hem sortit, és el lloc on hi trobem més gent i animació. Una mena de ciutat de vacances bull d’activitat amb uns ballarins molt traçuts. Decidim seguir una mica més ja que, malgrat que no sembla, la previsió parla de pluja i com més endavant ens trobi, millor.

Anem resseguint la costa passant cales. Al fons cala Montjoi
Anem resseguint la costa passant cales. Al fons cala Montjoi
Si mirem enradera veiem la punta de Norfeu amb la torre que hem vorejat per sota
Si mirem enredera veiem la punta de Norfeu amb la torre que hem vorejat per sota
Arribem a cala Montjoi. Amb la ciutat de vacances a una banda i les instal·lacions de El bulli -en obres- al fons
Arribem a cala Montjoi. Amb la ciutat de vacances a una banda i les instal·lacions de El bulli -en obres- al fons

Decidim avançar per veure si trobem un lloc més tranquil sempre vorejant el mar, això sí, a vegades més amunt a vegades més avall. En aquest sentit l’exrcursió és una mica “trenca-cames” ja que les pujades i baixades son constants.

Finalment arribem a la cala Rostella que és gairebé només per nosaltres. Molts dels components del grup aprofiten per fer el primer bany de la temporada i tot seguit dinem per acumular forces pel darrer tram.

Arribant a cala Rostella
Arribant a cala Rostella

 

Una vegada refrescats i ben dinats enfilem el darrer tram de la sortida. Els pronòstics sembla que finalment es compliran i mica en mica veiem com es van acostant un núvols que fan presagiar pluja.

De nou el recorregut “trenca cames” es fa notar i anem pujant i baixant pel camí de ronda en direcció a Roses.

Costa Brava en estat pur
Costa Brava en estat pur

Finalment, després de passar per l’antiga zona militar de la punta Falconera, plena de búnquers, arribem a la platja de l’Almadrava. La pluja fa, finalment, acte de presència i ens refugiem en una de les terrasses de la zona. Aquí, la majoria, donem per acabada la caminada. No els companys que, sota la pluja, s’arriben a Roses a buscar els cotxes per tornar-nos a casa.

Sigui com sigui una magnífica sortida. Gràcies a tothom per fer-la possible.

Passada la punta Falconera ja es veu Roses i al fons Santa Margarita
Passada la punta Falconera ja es veu Roses i al fons Santa Margarita

IV Marxa dels Monestirs, de Pedralbes a Sant Cugat

El passat diumenge feia dies que estava marcat al calendari. Tocava la IV Marxa dels Monestirs que organitza cada any el Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià.  La proposta era anar des del Monestir de Pedralbes al de Sant Cugat travessant Collserola. Cada anys es fa per un recorregut diferent. 

Aquest any, però, va “fallar” un dels aliats habituals: el bon temps. La pluja ens va acompanyar pràcticament tot el trajecte, però malgrat tot l’experiència va ser positiva. A destacat l’excel·lent organització. 

La sortida sempre és un moment especial on et trobes amb vells i nous amics, en trobes a faltar d’altres que no han pogut venir,  i  comentes la jugada abans de començar. 

IV Marxa dels Monestirs.

De Pedralbes a Sant Cugat. 08/05/2016. 

Fitxa:

kilòmetres caminats: 18,57
desnivell acumulat: 825 metres;
velocitat mitjana: 3,3 km/hora;
hores caminades: 04:38

IV Marxa dels Monestirs

Des de l’esplanada que hi ha davant el monestir vam iniciar la Marxa a l’hora establerta en funció dels dorsals. Val a dir, tot i qeu amb la pluja i tot plegat no vam estar gaire al cas, que la Marxa és una marxa de regularitat, en la qual obté premi no qui va més depresa ni tampoc que va més a poc a poc, sinó aquells que segueixen una marxa regular establerta prèviament per l’organització. 

Monestir de Pedralbes. La sortida
Monestir de Pedralbes. La sortida

La pluja convidava a caminar i de seguida vam enfilar la que seria la pujada més llarga i costeruda de la jornada, fins arribar, primer a la carretera de les aigües i després fins al Turó d’en Corts, amb la petita ermita dedicada a Santa Maria de Collserola i ben aprop de Vallvidrera.

Santa Maria de Collserola
Santa Maria de Collserola

Ben aviat, a l’alçada de Can Cuiàs,  va tocar el merescut refrigeri en forma de suculent entrepà (amb embotit de Can Margarit) i beguda. Neutralització de 25 minuts  i camina que caminaràs.

Les vistes que el dia en va oferir van ser boniques, malgrat la pluja. Caminar mentre l’aigua cau també té el seu encant. 

Vistes de la Marxa dels Monestirs
Vistes de la Marxa dels Monestirs

Seguim segons l’itinerari previst. Passem per can Masdemont, pel Turó de Can Pascual -punt més alt del recorregut- i fins a Can Castellví. Colònia Mirador, Can Fló, Mas del Bosc o Can Gordi son altres noms dels diferents indrets per on la ruta ens porta.

En general el camins i corriols estaven en bon estat, però la pluja havia estovat força el terra i en algun pas el fang i les pedres feien delicat el pas. Calia para atenció.

IV Marxa dels Monestirs
IV Marxa dels Monestirs
IV Marxa dels Monestirs
IV Marxa dels Monestirs

Com sempre la marxa ens ajuda a descobrir camins i corriols desconeguts del interminable inventari que Collserola ofereix. Llegim que en volen restringir l’accés a alguns camins per preservar-lo. S’entén, som molts els que ens agrada gaudir d’aquest pulmó verd i cal tindre’n cura. S’haurà de veure com s’articula tot plegat. 

Final. Monestir de Sant Cugat del Vallès
Final. Monestir de Sant Cugat del Vallès

Be, finalment i al cap de poc més de 4:30 hores i sota una pluja gairebé continuada, arribem a destí. Llegim que, finalment, sols hem estat 195 els participants enguany.  Malgrat la pluja i les cames que ja comencen a notar-se la satisfacció d’arribar i la bona companyia al final sempre és la millor recompensa. 

Gràcies a totes i tots