Arxiu de la categoria: Fotografia

El cràter del NgoroNgoro

Impactes: 41

El cràter del Ngorongoro es troba dins del Parc Nacional del Ngorongoro, un extens territori que ocupa gairebé 8.300 quilòmetres quadrats, que s’estén per sobre la part oriental de la Vall del Rift de l’Àfrica Oriental. Es troba ubicat a 180 quilòmetres al oest de Arusha al nord de Tanzània i al sud-est del Parc Nacional Serengeti.

El Área Ngorongoro conté una gran varietat d’hàbitats i paisatges, on s’inclouen planures amb terrenys de pastura, sabanes arbrades, boscos, muntanyes, cràters de volcans, llacs, rius i pantans.

El cràter, té un diàmetre de 20 quilometres i en determinats punts, les parets tenen uns desnivells de fins a 600 metres. Dins de cràter i conviuen infinitats d’espècies animals com el búfal africà, hipopòtams, nyus blaus, zebres, gaseles de Thomson, gaseles de l’Elandgaseles de Grant, lleons, guepards, lleopards i algun dels últims rinoceronts negres entre altres.

En l’Àrea de Conservació Ngorongoro hi viuen més 25.000 pastors Maasai, els ramats dels quals, comparteixen terrenys amb els animals salvatges. La competència per l’aigua i les planures per a pastures de vegades crea conflictes, sobretot en les èpoques de sequera.

Els 9 volcans de la zona de Ngorongoro s’iniciaren fa més de 4 milions d’anys.
D‘aquests volcans l’únic que està actualment actiu és el Oldoinyo Lengai, la “Muntanya de Deu” en l’idioma Maasai, situat en la zona propera al llac Natrón i que ha continuat amb erupcions volcàniques durant els últims anys, encara que, i afortunadament,  sense causar danys naturals ni a la població local.

La zona de conservació del Ngorongoro és una zona de conservació inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, des de 1979.

EL Taga

Impactes: 66

El Taga

Dos mons:

Tot i que s´acosten canvis,meteorològicament parlant, hem viscut uns dies sota el domini de les altes pressions, això vol dir estabilitat, sol i bona visibilitat a cotes altes i boires a les fondalades en general.

Dissabte passat dia 6 vam fer una matinal al Taga i vam viure en primera persona aquesta dualitat de temps provocada per l´anticicló.

El Taga és un gran mirador, a les imatges podem veure el Puigmal, el Costabona i el Canigó, la Serra Cavallera, la creu del cim amb el Montseny al fons surant al mar de núvols, la vall del Freser amb el límit dels núvols, el Pedraforca i a la darrera imatge el Puigllançada i la Tosa D´Alp.

EL Puigmal
El Costabona i el Canigó
Serra Cavallera
Creu al cim del Taga amb el Montseny al fons
El Pedraforca
Puillançada i la Tosa d’Alp

Las Tablas de Daimiel

Impactes: 7

El Parc Nacional de Tablas de Daimiel és un parc nacional espanyol que protegeix la zona humida del mateix nom, repartit administrativament entre els municipis de Daimiel i Villarrubia de los Ojos, a la Província de Ciudad Real, en la comunitat autònoma de Castella – la Manxa.

Les “Tablas de Daimiel” són pràcticament un fenomen únic a Europa i l’últim representant de l’ecosistema denominat taules fluvials, abans força característic de les planures centrals de la península ibèrica. Es tracta d’un ecosistema complex que barreja les característiques d’una planícia d’inundació, produïda per les avingudes dels rius Guadiana i Gigüela en la seva confluència, amb la d’un àrea de descarrega d’aigües subterrànies procedents d’un aqüífer de gran extensió.

En ocasions, la sobre explotació dels aqüífers i la sequera han provocat que de les 1.343 hectàrees que es mantenen inundades, s’hagi passat a les 500, i tot això en poc més de 4 mesos. Però va ser l’agost de l’any 2009, quan el desastre es va magnificar i amb l’extrema sequera i les tòrrides temperatures, i la torba – carbó- que composa el substrat de bona part del parc nacional, s’incendià per autocombustió, cremant durant dies.

A causa d’aquesta degradació, el 22 d’octubre de 2009 la Comissió Europea obrí un expedient a l’Estat Espanyol, mentre que la UNESCO ja havia expressat anteriorment la possibilitat de retirar la figura de Reserva de la biosfera.

És de destacar, la fauna migratòria, on podem trobar especies com l’agró roig (Ardea purpurea), el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet blanc (Egretta garzetta), el Martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el bitó comú (Botaurus stellaris), el xibec (Netta rufina), l’ànec cullerot Anas clypeata, els ànecs xiuladors (Anas penelope, Anas acuta), l’ànec cuallarg (Anas crecca), el falcó mostatxut (Falco subbuteo), el zampullín chico (Podiceps auritus), el cabussó collnegre (Podiceps nigricollis), el camallarga (Himantopus himantopus), el buitrón (Cisticola juncidis), la mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus), etc.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és IMG_0961_14-09-25-1024x683.jpg

La vall del Segadell

Impactes: 207

És una vall orientada d’est a oest, seguint el curs del riu Segadell, des del seu naixement entre la Collada Verda i els Plans de Pòrtoles, a 1.650 metres d’altitud, al municipi de Pardines, i la seva desembocadura, al municipi de Ribes de Freser, a la Vila de Dalt, o Vila Vella, on aflueix al Freser.  

Els límits de la Vall del Segadell són, al nord, el Puig Cerverís, de 2206 metres d’altitud, en el terme de Pardines, i el Puig Cornador, de 1793 m, en el de Ribes de Freser. Al sud, està delimitat pel Taga, de 2040 metres d’altitud, en el límit dels termes municipals de Ribes de Freser, Pardines i Ogassa.

Recull d´imatges de diumenge passat amb uns color tardorencs sensacionals tot resseguint la ruta que porta al Pla d´Aranyes.

Font:  https://ca.wikipedia.org/wiki/Vall_del_Segadell

Més info: https://www.valldelsegadell.com/

Post de @jordicampos

Ordesa i el Mont Perdut.

Impactes: 83

Declarat Parc Nacional per decret del govern espanyol de 16 d’agost de 1918, per tant estem en ple centenari de la seva declaració. En l’actualitat el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut ocupa una superfície aproximada de 15.608 ha. Altrament conegut amb el nom en aragonès de Parque Nacional d’Ordesa y d’as Tres Serols, i en castellà per Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido està ubicat en el centre del Pirineu d’Osca fent frontera amb França, a la comarca del Sobrarbe.

El Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut, està format per quatre valls i un massís central muntanyós, que està considerada la massa calcaria més gran del món. Les zones altes del parc són força àrides, ja que tota l’aigua procedent de les precipitacions és ràpidament recollida pel sistema càrstic.

És un dels llocs més interessants dels Pirineus, per la flora, que ocupa bàsicament el fons de les valls amb abundosa vegetació on hi dominen els faigs i els avets que a més altitud donen pas al pi negre. La flora del parc compta amb unes 1.400 espècies, entre la que hi destacarem la flor de neu, i per la fauna, ja que el  parc compta amb 38 espècies de mamífers, 68 d’aus nidificants, 5 d’amfibis i 5 de peixos. Els animals potser més emblemàtics són l’isard, que és fàcil de veure, l’ós bru, que s’amaga en els racons més inaccessibles i el trencalòs, que vola majestuosament pels cims i les valls. És per tot això, que va ser declarat Reserva de la Biosfera.

Destacar també, que a la frontera amb França, hi ha la Bretxa de Rotllà o Brecha de Rolando, una porta natural entre França i Espanya d’uns 40 metres d’amplada i 100 metres d’alçada que s’obre pas entre penya-segats situats per sobre el Circ de Gavarnie, que està plena de llegendes.

This image has an empty alt attribute; its file name is MG_1493-1024x683.jpg