Avui, gràcies a la bona mà del @davidgaspar i a la seva disponibilitat ens fa ple compartir amb tots els seguidors de Lo Parte dos meravellosos vídeos gravats i editats per ell de la bella Islàndia.
Poseu-vos còmodes, connecteu els altaveus amb la pantalla a la màxima resolució i gaudiu d’aquestes espectaculars imatges. Un regal. Val la pena veure’ls a pantalla gran!
Els dos vídeos estan gravats en resolució 4k
El primer ens acosta una Islàndia de mar, neu i gel.
Al segon hi trobareu aigua, boires i natura en estat pur. No us ho perdeu
És possible que mai no hagueu sentit aquest nom: el Donasà. Us convidem a descobrir-lo de la mà del @jordicampos i les seves espectaculars imatges.
Pic de la tribuna i de la Baixollada
El Donasà és una comarca d’Occitània i, per extensió, de França a l’Arieja. La principal ciutat és Rouze però la capital és Queragut. És el lloc de naixement del famós trobador Bernat de So. El Donasà forma el Cantó de Queragut i 7 comunes.
El seu accés es fa normalment a través del Capcir i del departament de l’Aude, perquè l’accés natural pel Coll de Palhèras (Col de Palhières) de 2001 metres està tancat durant 6 mesos de l’any. El país és alt, entre 750 i 2545 metres. Pels seus boscos se l’anomena el Quebec de l’Arièja.
Pic del Roc Blanc
El seu punt més alt amb 2545 metres és el Pic de Baxouilladec; més famós és el Roc Blanc, d’altura similar, amb el llac de Noubals al seu peu; l’altra muntanya de gran altura és el Pic de Ballbona. Altres estanys i llacs rellevants són Rabassoles de baix, Rabassoles blau, Rabassoles Negre, l’Estanyet, Estany de Balbona, Estany Petit, Estany de Laurenti, Estany de Queragut i l’Estany de la Camiseta.
Estany de Laurenti, tot gelat.
L´estany de Laurenti, darrera el Pic de la Camissete, el de Tarbésou i el de Sant Barthelemy
Tothom coneix la Fageda d’en Jordà per la bellesa d’aquest espai natural únic, però arribats a aquestes dates pels voltants d’aquesta fageda, al municipi de les Preses, hi podem descobrir Sant Miquel i Sant Martí del Corb, petites ermites que conformen el romànic més secret i amagat de la Garrotxa.
Si us ve de gust, us recomanem una ruta circular d’aproximadament uns 9 km, amb un desnivell acumulat d’uns 650 metres, que enllaça les dues ermites i transcorre per la fageda de la serra del Corb. Sortirem de la plaça Major de les Preses, ens endinsem per una roureda i, a mesura que anem pujant, deixem la roureda per trobar una fageda. Seguim en direcció a Sant Miquel del Corb, temple d’una sola nau coberta amb volta de canó i amb campanar de torre.
Continuant per la falda de la muntanya, ens trobarem Sant Martí del Corb, una menuda església d’una sola nau i absis semicircular, l’accés es realitza a través d’una escalinata i d’una porxada sostinguda per pilastres i teulada a dues vessants.
Arribats en aquest punt enfilarem cap a la Roca d’en Lladre durant un parell de quilòmetres, per tot seguit, començar la baixada cap al punt d’inici de la ruta.
Arribats en aquesta època de l’any, val la pena arribar-se fins a la Garrotxa per tal de gaudir de l’espectacle que ens brinda la natura, amb les seves llums i colors de tardor.
Tothom coneix la Fageda d’en Jordà per la bellesa d’aquest espai natural únic, però arribats a aquestes dates pels voltants d’aquesta fageda, al municipi de les Preses, hi podem descobrir Sant Miquel i Sant Martí del Corb, petites ermites que conformen el romànic més secret i amagat de la Garrotxa.
Si us ve de gust, us recomanem una ruta circular d’aproximadament uns 9 km, amb un desnivell acumulat d’uns 650 metres, que enllaça les dues ermites i transcorre per la fageda de la serra del Corb. Sortirem de la plaça Major de les Preses, ens endinsem per una roureda i, a mesura que anem pujant, deixem la roureda per trobar una fageda. Seguim en direcció a Sant Miquel del Corb, temple d’una sola nau coberta amb volta de canó i amb campanar de torre.
Continuant per la falda de la muntanya, ens trobarem Sant Martí del Corb, una menuda església d’una sola nau i absis semicircular, l’accés es realitza a través d’una escalinata i d’una porxada sostinguda per pilastres i teulada a dues vessants.
Arribats en aquest punt enfilarem cap a la Roca d’en Lladre durant un parell de quilòmetres, per tot seguit, començar la baixada cap al punt d’inici de la ruta.
Els barris de Santa Coloma, Sant Adrià i Barcelona, propers al Besòs, registren les temperatures més baixes del Barcelonès, llevades les registrades al revolt de les Monges, situat al barri de Vallvidrera
L´aire fred del Vallès s´escola per la llera del Besòs i afecta a les zones esmentades.
De la mateixa manera la boira del Vallès vessa pels turons de Collserola i re-segueix la vall del Besòs fins al mar.
Situat en plena Vall de Chistau, a la comarca del Sobrarbe (Osca) hi trobem l’Ibon de Plan. Es tracta d’un llac natural de muntanya que s’ha salvat de decorats plens de formigó; a 1910 msnm.
L’ibón de Plan o Bassa de la Mora, conegut amb aquest segon nom ja que diu la llegenda que l’esperit d’una jove musulmana que fugia de les lluites entre moros i cristians segueix vagant per aquestes contrades, i a trenc d’alba del dia de Sant Joan apareix ballant de forma sensual sobre les seves cristal·lines aigües.
Per accedir-hi teniu dues opcions a l’estiu i una quan hi ha neu…
Sense neu podeu conduir amb cotxe per una pista forestal d’una 14 km – previ pagament de 3€ al poble de Saravillo – que us deixarà a escassos 2 quilòmetres del llac, essent una passejada apta per a grans i petits. Si hi ha neu, la pista romandrà tancada, i haurem de pujar caminant, amb esquís o amb raquetes, des de Plan o des de Saravillo. El desnivell és d’uns 900 metres i la distància no arriba als 7 km.
Quan sigueu a dalt gaudireu d’un espectacle de colors impressionant, i si podeu, doneu la volta al llac, és molt bonic, te’l miris per on te’l miris.
