Impactes: 63
El pic Taillón, de 3.144 metres d’altitud, està situat a la frontera entre Espanya i França i és un dels grans pics del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut (Espanya) i del Parc Nacional dels Pirineus (França). La ruta més habitual per fer-ne l’ascensió és curta i amb paisatges força variats; això fa que el Taillón sigui un dels cims més visitats dels Pirineus. També, la ubicació del refugi de Sarradets, situat en un lloc espectacular amb unes vistes immillorables del circ de Gavarnie i totes les seves muntanyes, completa una excursió molt recomanable.
Sortim des del coll de Tentes, per sobre de l’estació d’esquí de Gavarnie, i on hem fet nit, passem pel port de Bujaruelo on ens trobarem amb un bon amic que està de vacances a la zona d’Ordesa i pujarà des de Sant Nicolas de Bujaruelo. Retrobats tots, enfilem cap el refugi de Sarradets i recorrent tota la base de la cara nord del Taillón creuem la Bretxa de Roland, la Falsa Bretxa i posteriorment el Dedo, per acabar fent el cim del Taillón.
Sortim des d’uns 2.200 msnm i farem cim a 3.144 mnsm i en total recorrerem uns 16 quilometres
Poc després del port de Bujaruelo comença un flanqueig que ens farà guanyar alçada molt poc a poc per la base dels Gabietos i el Taillon. Més endavant enfila més fort abans d’arribar al coll de Sarradets (2.739). Des del coll de Sarradets continuem flanquejant pràcticament de pla veient ja el refugi homònim a poca distància. Arribem al refugi de Sarradets, situat en un punt idíl·lic, just sota la Bretxa de Roland, un dels punts més emblemàtics i peculiars dels Pirineus.
Des del refugi de Sarradets comença la pujada més dura, amb fort pendent fins a la Bretxa de Roland, i sovint a l’estiu amb algunes clapes de neu. Des del refugi es pot contemplar aquest gran tall a la roca que és la Bretxa de Roland, però al cap de poc de pujar el propi pendent fa que no es torni a veure fins força amunt. La Bretxa sorprèn per les seves dimensions, molt més grans del que aparenta des de la distància. Té aproximadament 40 metres d’ample per uns 100 d’altura. En arribar-hi tens sensació d’empetitir. És realment un lloc fabulós i místic, especialment bonic en un dia com avui assolellat. Cap al vessant aragonès contemplem cap al sud els Llanos de Millaris, el Circ de Cotatuero, i entremig la profunda vall d’Ordesa.
Creuem la Bretxa de Roland i seguim pel vessant aragonès, flanquejant a poca distància de la roca en direcció oest. El flanqueig recorre un vessant força dret, guanyant poca alçada fins arribar a la Falsa Bretxa. Tornem a canviar de vessant creuant la Falsa Bretxa. Passem al costat mateix del Dedo, un gran esperó rocós que emergeix en forma de dit. A partir d’aquí seguim per una aresta prou ampla per passar-hi amb seguretat, però força aèria. El temps és excel·lent, i la temperatura molt agradable. Veiem el cim davant nostre, simplement cal enfilar un darrer pujador de pendent considerable que ens apropa al cim del Taillon.
El cim del Taillon és ampli, amb pendent moderat pel vessant espanyol però bruscament trencat pel vessant francès, on hi ha una gran cornisa que no aconsella acostar-s’hi. Contemplem el vast paisatge des del cim, gaudint intensament de l’àmplia panoràmica. És una gran experiència sensitiva contemplar el munt de cims de més de 3.000 metres que es poden divisar des d’aquesta privilegiada talaia. Cap a l’oest, ben a prop podem veure els Gabietos, més enllà veiem el conjunt de cims del Marboré i més enllà, sobresortint de la resta, el gegant Mont Perdut. Aprofitem el bon temps i dinem al mateix cim tot contemplant el paisatge abans de desfer el camí fet per retornar al cotxe i gaudir d’una visita a Gavernie i a la seva famosa cascada.
A la portada la Bretxa de Roland des de Sarradets.
