Arxiu de la categoria: Fotografia

Las Tablas de Daimiel

El Parc Nacional de Tablas de Daimiel és un parc nacional espanyol que protegeix la zona humida del mateix nom, repartit administrativament entre els municipis de Daimiel i Villarrubia de los Ojos, a la Província de Ciudad Real, en la comunitat autònoma de Castella – la Manxa.

Les “Tablas de Daimiel” són pràcticament un fenomen únic a Europa i l’últim representant de l’ecosistema denominat taules fluvials, abans força característic de les planures centrals de la península ibèrica. Es tracta d’un ecosistema complex que barreja les característiques d’una planícia d’inundació, produïda per les avingudes dels rius Guadiana i Gigüela en la seva confluència, amb la d’un àrea de descarrega d’aigües subterrànies procedents d’un aqüífer de gran extensió.

En ocasions, la sobre explotació dels aqüífers i la sequera han provocat que de les 1.343 hectàrees que es mantenen inundades, s’hagi passat a les 500, i tot això en poc més de 4 mesos. Però va ser l’agost de l’any 2009, quan el desastre es va magnificar i amb l’extrema sequera i les tòrrides temperatures, i la torba – carbó- que composa el substrat de bona part del parc nacional, s’incendià per autocombustió, cremant durant dies.

A causa d’aquesta degradació, el 22 d’octubre de 2009 la Comissió Europea obrí un expedient a l’Estat Espanyol, mentre que la UNESCO ja havia expressat anteriorment la possibilitat de retirar la figura de Reserva de la biosfera.

És de destacar, la fauna migratòria, on podem trobar especies com l’agró roig (Ardea purpurea), el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet blanc (Egretta garzetta), el Martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el bitó comú (Botaurus stellaris), el xibec (Netta rufina), l’ànec cullerot Anas clypeata, els ànecs xiuladors (Anas penelope, Anas acuta), l’ànec cuallarg (Anas crecca), el falcó mostatxut (Falco subbuteo), el zampullín chico (Podiceps auritus), el cabussó collnegre (Podiceps nigricollis), el camallarga (Himantopus himantopus), el buitrón (Cisticola juncidis), la mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus), etc.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és IMG_0961_14-09-25-1024x683.jpg

La vall del Segadell

És una vall orientada d’est a oest, seguint el curs del riu Segadell, des del seu naixement entre la Collada Verda i els Plans de Pòrtoles, a 1.650 metres d’altitud, al municipi de Pardines, i la seva desembocadura, al municipi de Ribes de Freser, a la Vila de Dalt, o Vila Vella, on aflueix al Freser.  

Els límits de la Vall del Segadell són, al nord, el Puig Cerverís, de 2206 metres d’altitud, en el terme de Pardines, i el Puig Cornador, de 1793 m, en el de Ribes de Freser. Al sud, està delimitat pel Taga, de 2040 metres d’altitud, en el límit dels termes municipals de Ribes de Freser, Pardines i Ogassa.

Recull d´imatges de diumenge passat amb uns color tardorencs sensacionals tot resseguint la ruta que porta al Pla d´Aranyes.

Font:  https://ca.wikipedia.org/wiki/Vall_del_Segadell

Més info: https://www.valldelsegadell.com/

Post de @jordicampos

Ordesa i el Mont Perdut.

Declarat Parc Nacional per decret del govern espanyol de 16 d’agost de 1918, per tant estem en ple centenari de la seva declaració. En l’actualitat el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut ocupa una superfície aproximada de 15.608 ha. Altrament conegut amb el nom en aragonès de Parque Nacional d’Ordesa y d’as Tres Serols, i en castellà per Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido està ubicat en el centre del Pirineu d’Osca fent frontera amb França, a la comarca del Sobrarbe.

El Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut, està format per quatre valls i un massís central muntanyós, que està considerada la massa calcaria més gran del món. Les zones altes del parc són força àrides, ja que tota l’aigua procedent de les precipitacions és ràpidament recollida pel sistema càrstic.

És un dels llocs més interessants dels Pirineus, per la flora, que ocupa bàsicament el fons de les valls amb abundosa vegetació on hi dominen els faigs i els avets que a més altitud donen pas al pi negre. La flora del parc compta amb unes 1.400 espècies, entre la que hi destacarem la flor de neu, i per la fauna, ja que el  parc compta amb 38 espècies de mamífers, 68 d’aus nidificants, 5 d’amfibis i 5 de peixos. Els animals potser més emblemàtics són l’isard, que és fàcil de veure, l’ós bru, que s’amaga en els racons més inaccessibles i el trencalòs, que vola majestuosament pels cims i les valls. És per tot això, que va ser declarat Reserva de la Biosfera.

Destacar també, que a la frontera amb França, hi ha la Bretxa de Rotllà o Brecha de Rolando, una porta natural entre França i Espanya d’uns 40 metres d’amplada i 100 metres d’alçada que s’obre pas entre penya-segats situats per sobre el Circ de Gavarnie, que està plena de llegendes.

This image has an empty alt attribute; its file name is MG_1493-1024x683.jpg

Islàndia com mai l’havies vist

Avui, gràcies a la bona mà del @davidgaspar i a la seva disponibilitat ens fa ple compartir amb tots els seguidors de Lo Parte dos meravellosos vídeos gravats i editats per ell de la bella Islàndia. 

Poseu-vos còmodes, connecteu els altaveus amb la pantalla a la màxima resolució i gaudiu d’aquestes espectaculars imatges. Un regal.  Val la pena veure’ls a pantalla gran! 

Els dos vídeos estan gravats en resolució  4k

El primer ens acosta una Islàndia de mar,  neu i gel. 

Al segon hi trobareu aigua, boires i natura en estat pur. No us ho perdeu

El Donasà i els secrets que amaga

És possible que mai no hagueu sentit aquest nom: el Donasà. Us convidem a descobrir-lo de la mà del @jordicampos i les seves espectaculars imatges. 

Pic de la tribuna i de la Baixollada

El Donasà és una comarca d’Occitània i, per extensió, de França a l’Arieja. La principal ciutat és Rouze però la capital és Queragut. És el lloc de naixement del famós trobador Bernat de So. El Donasà forma el Cantó
de Queragut i 7 comunes.

El seu accés es fa normalment a través del Capcir i del departament de l’Aude, perquè l’accés natural pel Coll de Palhèras (Col de Palhières) de 2001 metres està tancat durant 6 mesos de l’any. El país és alt, entre 750 i 2545 metres. Pels seus boscos se l’anomena el Quebec de l’Arièja.

Pic del Roc Blanc 

El seu punt més alt amb 2545 metres és el Pic de Baxouilladec; més famós és el Roc Blanc, d’altura similar, amb el llac de Noubals al seu peu; l’altra muntanya de gran altura és el Pic de Ballbona. Altres estanys i llacs
rellevants són Rabassoles de baix, Rabassoles blau, Rabassoles Negre, l’Estanyet, Estany de Balbona, Estany Petit, Estany de Laurenti, Estany de Queragut i l’Estany de la Camiseta. 

Estany de Laurenti, tot gelat. 


L´estany de Laurenti, darrera el Pic de la Camissete, el de Tarbésou i el de Sant Barthelemy

Unes muntanyes que paga la pena conèixer. 

Informació sobre Donasà de la Viquipèdia 

Imatge de portada: Panoràmica del Pic de la Tribuna al de Sant Barthelemy.