Impactes: 44

Avui explicarem què és el model GFS (Global Forecast System) creat per la NOAA i conegut com l’americà.

Aquest model és de caràcter global i és gratuït, té 4 sortides diàries, és a dir actualitzacions de previsió. Aquestes sortides són a les 6 del mati representat com a 00Z, a les 12 del mati (06Z), a les 6 de la tarda (12Z) i a les 12 de la nit (18Z). Com a consell us dic que les dues sortides més importants són les de les 6 del mati (00Z) i de les 6 de la tarda (12Z) ja que són sortides que es fan amb radiosondatge, que vol dir que es prenen mesures (amb globus sonda que és llencen a l’espai) de les temperatures de forma real a diferent punts del globus amb lo qual es té la certesa que la temperatura que hi ha és la representada.

Aquests models són representats per supercomputadors que fan l’anàlisi tant a nivell horitzontal (superfície) com vertical (aire) amb malles de representació i equacions diverses. El GFS arriba a fer la predicció fins a 384 hores és a dir 16 dies. El GFS és un model espectral amb una resolució horitzontal aproximadament de 25 km (0,25 graus) per als primers 8 dies de predicció (0-192 hores) i d’uns 35 km del 9è al 16è dia de predicció (192-384 hores). Però compte, aquí juga un paper molt gran la probabilitat de la predicció i tota probabilitat a més de 120 hores ja es considera el que jo, i molts anomenem col·loquialment meteoficció ja que la probabilitat que passi és quasi nul·la o molt baixa.

Quan mirem un model sempre mirem el que anomenen la sortida determinista, que representa un únic escenari, i aquí és on es comença l’error, és impossible conèixer l’estat de tota l’atmosfera en un determinat moment, tot i tindre molt observadors i radiosondatges per tant ja parteixes d’una situació on segur hi han errors i a sobre recrees aquest únic escenari a 16 dies vista per tant l’error pot ser molt gros.

En l’actualitat el GFS té dues sortides deterministes la pròpia sortida i el que coneixem com la paral·lela, que ja indica el seu nom parteix de la mateixa situació inicial però en aquest cas el seu sistema de càlcul amb les equacions i la malla és diferent, ha sigut millorada i en principi és el nou GFS, el que substituirà a l’antic, de fet ja hagués passat sinó existís el tancament administratiu gràcies al Sr Trump. Observeu sortida determinista (primera imatge) i sortida paral·lela (segona imatge) ja a 78h mostren diferències.

Com podem doncs mesurar amb més grau de fiabilitat la predicció? Doncs el que anomenen la probabilitat per conjunts i en aquest cas és conegut com a model GEFS (Global Ensembled Forecast System). Aquest model es basa en partint d’una situació inicial (la run de control) fem petites variacions en les variables meteorològiques i per tant surten 20 variacions o ensembles on cadascun agafa el seu camí, i es pren com a mesura la mitjana dels 20 (el averange) per tant molt més fiable sobretot a mig plaç. Us deixo el model per conjunt en gràfica i en imatge a 78h perquè compareu amb els dos anteriors. en un proper post l’explicarem més en detall.

Àlex Van der Laan

@alexmegapc

alexmeteo.com

Impactes: 14

Avui parlarem d’un concepte més físic que meteorològic, l’alçada geopotencial, fonamental per exemple,en el càlcul de la cota de neu on prenem com a referència els valors de 500hp o 850hp. Tots els cossos a la terra, en funció de la seva posició (lloc on es troben, longitud i latitud) tenen el que anomenem una energia potencial gravitacional o energia geopotencial, és a dir, el seu impacte a la terra pot variar en força i velocitat, o si volem pujar un objecte a un determinat punt de l’atmosfera necessitaríem una energia diferent en funció del lloc que estiguéssim, segons el lloc on estiguem tindran més o menys resistència a la gravetat. Per exemple, els coets es llancen des de Cabo Cañaveral perquè l’equador és el punt on menys resistència es té per poder sortir de la gravetat, amb d’altres factors, a més graus més resistència. Per tant l’aire és un cos més i té diferent energia en funció del lloc on es troba, quan més amunt més energia té i quan més cap a la superfície menys. Conclusió al ser la terra ovalada l’energia gravitatòria no és igual en tots els punts i canvia en funció del lloc on ens trobem, això fa que utilitzem l’alçada geopotencial ja que aquesta bàsicament el que fa és eliminar la gravetat.

Posem un exemple no podem dir que els 850hp són 1500m, el que podem dir és que quan tenim una pressió de 850hp a vegades ho tindrem a 1800m i d’altres quasi a 1200m, això per exemple fa que si els 850hp estan a tant sols 1300m i entra una massa d’aire fred que porta associada temperatures de -1  la cota de neu serà molt més baixa que no a1800m amb la mateixa temperatura, per exemple en el primer cas potser és una cota de 1000m i en l’altre cas una cota de 1900m. Vale Àlex, i quina mesura prenem de referència? Doncs diem que un metre geopotencial és = 1 metre ordinari sempre que es trobi a la latitud de 45 graus al nivell del mar. Per acabar aquesta introducció mirem per exemple els mapes previstos per demà a casa nostre tant a 500hp com a 850hp.

Si Mireu el de 500hp ens marquen tres alçades diferents de geopotencial, la que ens agafa a nosaltres 552, l’unic que tenim que fer és posar un zero esta expressat en decàmetres per tant alçada dels 500hp tindrem uns -21 graus a 5520m, en canvi a les balears -27 amb 544 per tant més baixa 5440m i una altre més o menys a Euskadi també de 5520m però amb -23, amb aquest simple exemple ja podeu imaginar com varia la cota de neu.

A 850 hp per exemple tindrem uns 142, que serien 1420m amb temperatures segons territori de 0, 1, 2,3,4 per tant complicat determinar la cota de neu. Podríem dir que al Pirineu amb la versió més optimista cota 1100m, mentre que al Montseny al haver-hi 4graus a 850hp la cota estaria sobre els 1600m. Per finalitzar dir que aquestes temperatures són sense tenir en compte el dia i la nit. Per tant treballant amb alçades geopotencials podem calcular la mateixa energia de l’aire i per tant fer prediccions més exactes.

Àlex Van der Laan

Twitter: @alexmegapc