Arxiu de la categoria: Viatges

La Provença i la lavanda

Impactes: 143

La ruta de la lavanda per la Provença

La Provença és una regió associada als paisatges amb el color de la lavanda o espígol, però ni aquests camps s’estenen per tota la regió, ni es pot veure en qualsevol moment de l’any. És a l’estiu, entre juny i setembre, però amb especial intensitat durant el mes de juliol, quan assoleixen aquest color intens que acoloreix els paisatges d’una regió ja bonica de tons que semblen irreals.

La millor zona per gaudir-los es l’àrea al nord-est d’Aix-en-Provence: el Pac Nacional del Lubéron, la Drôme provençal i tota la zona que voreja el Mont Ventoux (mític port del Tour de France). Aquesta és una zona beneïda també per un ric patrimoni cultural, amb preciosos pobles penjats i entre ciutats tant atractives com Arles, Avignon, Orange o Aix.

Valensole

El plateau de Valensole

La lavanda es cultiva tant en camps petits i ballats com en llargues extensions. Els primers, normalment alternats amb altres cultius (cereal, gira-sols, vinyes) formen bonics mosaics de colors, però els més impressionants són aquells camps extensos dedicats exclusivament al cultiu de la lavanda. Un d’ells, segurament el major, el trobem a l’altiplà –o plateau– de Valensole.

Valensole és un preciós poble provençal, amb diferents monuments dignes de ser visitats i amb un calendari de festes òbviament condicionat pel cultiu que el voreja i envolta. A finals de setembre, quan acaba la collita, molts productors obren les portes al públic en general i se celebren exposicions, demostracions i concursos de tall de lavanda (el mateix que fem a casa nostra amb el cereal).

Valensole

L’abadia de Senanque

En ple Parc Natural del Luberon, al costat de Gordes, un dels pobles penjants més bonics de tota la Provença, es troba aquesta abadia cistercenca amb quasi vuit segles d’història. Té un aspecte auster, senzill i sense decoració, fidel als preceptes que la fundaren; un aspecte que es fon a la perfecció amb la suau senzillesa de les muntanyes i els paisatges que la rodegen. L’abadia mereix una visita per sí mateixa (igual com el meravellós romànic provençal) i els voltants són realment encantadors;  però a l’estiu, durant la floració de la lavanda, el camp, no molt extens que s’estén just davant de l’abadia fa d’aquest emplaçament una verdadera meravella. Potser sigui una de les fotos més repetides en les guies de viatges i rètols promocionals, però és què és irresistible.

L’abadia de Senanque

El Museu de la Lavanda a Coustellet

A Coustellet, també a pocs quilòmetres de Gordes però en la direcció oposada a Sénanque, hi ha el museu més complert dels dedicats a la lavanda a la Provença. El creà el 1991la família Lincelé, dedicada al cultiu de la lavanda des de fa cinc generacions. El varen fer per ensenyar tots els secrets de la flor més representativa de la Provença, explicar el seu procés de maduració i collita i els diferents usos que se l’hi dóna: sabons, olis, perfums, licors, etc. El museu ha tingut un èxit espectacular, però segueix essent un lloc familiar i acollidor que cuida admirablement els detalls i ofereix tot tipus d’activitats. És el lloc perfecte per aprendre els secrets de la lavanda, abans, o després de sortir a passejar i gaudir dels seus camps.

Gordes

Llac de Sainte Croix

Podeu aprofitar per fer una fantàstica i espectacular ruta en cotxe pel Parc Natural del Verdon, que acabarà conduint-vos fins al llac de Sainte Croix. El llac de Sainte Croix és de gran bellesa per la seva situació geogràfica excepcional en ple centre del Parc Natural del Verdon. L’època ideal para visitar-lo és al maig o juny, abans del període de vacances, quan encara hi ha pocs turistes, per tal de poder gaudir tranquil·lament de les platges a la vora del llac. Les més belles estan en dos dels pobles que voregen el llac: Salles sur Verdon (davant de l’illa de Coste Belle) i a Bauduen, amb la roca que surt de l’aigua. A més, l’aigua ja comença a estar a una bona temperatura a finals d’abril, tenint en compte que a l’estiu pot arribar fins els gens menyspreables 27º graus.

Llac de Sainte Croix

les Açores -I

Impactes: 33

Fa uns dies vam visitar les illes Açores, concretament la illa de São Miguel, molt bona experiència, tan a nivell humà com paisatgísticament parlant, sensacional el color verd domina l´illa, una vegetació exuberant que cobreix, fins i tot, els penya-segats que cauen damunt del mar, Aigües termals, menjars fets amb la escalfor de la terra, dofins, balenes, platges solitàries, llacs volcànics, calderes impressionants, productes de la terra de primera qualitat, molts miradors que son veritables jardins i unes sortides i postes de Sol sensacionals!

Farem un recorregut visual pels llocs més representatius de l´illa.

Portes de la ciutat i catedral de Ponta Delgada

Una mica d´informació:

Les illes Açores:

Son un conjunt de nou illes que s’estenen en direcció nord-oest sud-est al llarg de més de 600 quilòmetres i conformen una àrea econòmica exclusiva d’1,1 milions de quilòmetres quadrats. El seu punt més occidental es troba a 3.380 km d’Amèrica del Nord. Totes tenen origen volcànic

Cámara municipal de Ponta Delgada

La muntanya de Pico, a l’illa homònima, és, amb els seus 2.351 m, la més alta de Portugal. Les Açores són, de fet, els pics de les muntanyes més altes del planeta, si es mesuren des de la seva base al fons de l’oceà.

Les nou illes es divideixen en tres grups:

Biblioteca pública i arxiu regional

L’arxipèlag forma una de les dues regions autònomes de Portugal, la Regió Autònoma de les Açores, de resultes de la insularitat. Tenen 2.355 km² i una població de 238.767 habitants (2002). La capital de les Açores és la ciutat de Ponta Delgada, a l’illa de São Miguel, la més gran i més poblada de l’arxipèlag. Les altres dues capitals són Angra do Heroísmo, a Terceira, i Horta, a Faial. També hi destaquen les ciutats de Praia da Vitória, a Terceira, i Ribeira Grande, a São Miguel. Els aeroports principals són: Ponta Delgada (PDL), Terceira (TER), Horta (HOR) i Santa Maria (SMA)

Micro biblioteca de Ponta Delgada

São Miguel:

São Miguel està biseccionat per moltes falles en la triple unió de les plaques tectòniques d’Euràsia, Àfrica i Nord-americana. Hi ha hagut diversos increments de la superfície pel vulcanisme des de fa 4 milions d’anys fins a 5.000 anys.

Encara hi ha laurisilva, però la majoria ha estat substituïda pels conreus i els arbres exòtics del gènere cryptomeria. Hi ha fonts calentes (caldeiras), generalment al centre de l’illa.

Entre Sete Cidades i Fogo hi ha un camp volcànic amb 270 volcans. S’estima que en els darrers 3.000 anys hi ha hagut 19 erupcions volcàniques, la més famosa de les quals fou la que va tenir lloc el 1652.

El punt més alt de l’illa de São Miguel és el Pico da Vara, a 1,103 m.

Com les altres illes de l’arxipèlag, São Miguel està influïda per vents i corrents oceànics, en particular el corrent del Golf. Per això les temperatures són moderades, entre una mitjana de 14 °C a l’hivern i 21°C a l’estiu. La pluviometria és d’uns 800 litres l’any i l’hivern és l’estació més plujosa.

Catedral de Ponta Delgada

Ponta Delgada és una ciutat i municipi de les Açores (Portugal), el principal de l’illa de São Miguel. És la capital del Govern Regional (altres capitals: Angra, capital històrica i seu del bisbat i Horta, seu legislativa). Ponta Delgada, el nucli més poblat del municipi, té 46.102 habitants en la zona urbana. En el terme hi ha també l’aeroport internacional de l’illa, el Joan Pau II. Ponta Delgada se subdivideix en 24 parròquies (freguesías, en portuguès)

Port de Ponta Delgada

A la portada el port de Ponta Delgada