Impactes: 53
Miro enrere i comprovo que fa poc més d’un any vaig fer un post que portava el mateix títol: postals de tardor.
Hem tornat a recollir algunes imatges de tardor, a Cerdanya, i a Osona i hem decidit compartir-les.
Esperem que us agradin.
Altocúmuls lenticulars sobre la serralada del Puigmal
Impactes: 16
El projecte del GR-92 és viu i sempre que podem afegim un nou tram a la nostra llista -i ja van uns quants-
Aquesta vegada hem completat les etapes 10, de Sant Feliu de Guíxols a Tossa i l’etapa 11 de Tossa a Lloret, tot i que aquesta, per raon logístiques, l’hem fet a l’inrevés, és a dir de Lloret a Tossa.
Les dades
De Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar
Fitxa:
És una etapa molt bonica, tot i que força exigent. Comencem a nivell del mar i en enfilem fins al cim de Cadiretes, a 518 metres, per tornar a nivell del mar. El desnivell i la llargada la fan de dificultat mitjana.
Sortim des de l’estació d’autobusos de Sant Feliu o ben aprop comença el GR. Val a dir que en general les dues etapes estan ben senyalitzades.
Comencem a enfilar-nos. Cal explicar que aquesta etapa passa per l’interior, a diferència de la del dia següent que és en molts trams arran de mar.
La primera part es va enfilant mica en mica fins arribar al Coll de l’Escorpí. Abans d’arribar-hi fem una parada a la Font de la Guilla. EL dia, tot i ser avançat el mes d’octubre és calorós. Des d’aquí ja veiem el mar i com ens hem allunya de Sant Feliu.
Seguim la ruta fins el punt culminant de la jornada, el Puig e ses Cadiretes des d’on gaudim d’unes vistes espectaculars sobre les Gavarres i molt més enllà. Fem pausa i merescut descans mentre aprofitem per dinar. De d’aquí ja serà tot baixada fins a Tossa
Finalment hem arribat a Tossa on es esperava la dutxa reparadora i un magnífic sopar.
De Lloret a Tossa de Mar
Tot i que el recorregut lògic d’aquesta etapa seria al revés, és a dir de Tossa a Lloret, decidim fer-la en sentit contrari. En primer lloc perquè tenim cotxes i maletes a Tossa, i en segon lloc perquè tenim un autobús que en poc més de 20 minuts ens deixa a Lloret.
Primer, com sempre, la fitxa
El dia es va llevar força més ennuvolat que l’anterior. Va ploure a la nit i estava tapat.
Això, en canvi, es va regalar uns cels espectaculars des del punt de partida mateix, Lloret de Mar.
Una part important de l’etapa transcorre arran de mar, per el que seria el camí de ronda. Això suposa vistes magnífiques però també -de cop i volta- empinades escales que demanen un esforç important per superar-les.
De tota manera, al tractar-se d’una etapa força més curta que la del dia anterior no es fa difícil anar pujant i baixant de les diferents cales que et trobes pel camí. 
De tota manera les vistes espectaculars compensen sobradament l’esforç.
Després d’un parada tècnica a la Platja de Canyelles ens endinsem cap a l’interior per tornar a trobar la costa després de bordejar cala Morell. De fet, el camí de ronda passaria arran de mar, però les diferents urbanitzacions fan molt difícil seguir el traçat originari.
El dia, mica en mica, s’ha obert i n’hi que ho aprofiten per fer un bany a la platja de Tossa, d’altres es refresquen o aprofiten per fer alguna foto més.
Tot acaba de la millor manera: un bon àpat i fins la propera.
Gràcies a totes i tots els que ho feu possible, especialment als encarregats d’organitzar-ho
Impactes: 193
Avui ha sorgit l’oportunitat de fer una d’aquelles matinals que tan agraden. La destinació ha estat el Montseny i hem pogut visitar dos dels seus sostres, El Turó del’Home i Les Agudes.
A la web de Catalunya Turisme ho expliquen així de be: “El massís del Montseny, Parc Natural i Reserva Mundial de la Biosfera, abarcant Osona, la Selva i el Vallès Oriental.El Montseny està format per la carena del turó de l’Home (1.706 m), les Agudes (1.703 m), el Matagalls (1.697 m) i el pla de la Calma (puig Drau, 1.344 m). El travessen els rius Congost, la Tordera i la Riera Major. Una combinació que fa que la vegetació sigui riquíssima i tingui una fauna molt abundant.”
Les dades
Excursió al Turó de l’Home i les Agudes (des de la font de Passavets)
Fitxa:
L’excursió i la ruta seguida és un clàssic de l’excursionisme català. Sortim des de l’indret de la Font de Passavets, una mica més amunt de Santa Fe del Montseny. Fa fresca, després de la pluja d’ahir, però amb la pujada i els paisatges que se’ns van obrint passa tot. A Santa Fe hi ha hotel si hi voleu fer nit
Després de travessar boscos de fagedes el camí es va enfilant fins que ja veiem el primer objectiu del dia, el Turó de l’Home. S’hi conserva la casa de l’observatori que hi va haver durant força anys. Per cert, sembla que té els dies comptats i que el cim recuperarà el seu estat original.
lL cap d’una estona arribem ja al cim on la vista s’amplia cap a totes les vessants. Segueix sent un mirador excepcional el Turó.
Recuperem energies, per cert, amb unes ametlles boníssimes, i baixem fins al coll de Sesbasses per agafar un tram del GR 5.2 que ens acostarà fins el cim de les Agudes.
Anem deixant enredera el Turó
Cada vegada tenim més aprop al cim i això ens permet fer un zoom fins al veí Matagalls, per cert, farcit de gent com el cim de les Agudes. Definitivament pujar muntanyes està de moda!
Després de la reglamentària recuperació de forces emboquem el sender que passa per la font del Briançó per tornar a Passavets.
Resumint, una matinal magnífica amb molt bona companyia.
Impactes: 13
Ara ja feia força dies que no abordàvem un nou tram del, perquè no dir-ho, estimat GR-92
Aquesta vegada han estat dues etapes una en dissabte i una altre en diumenge. Concretament l’etapa 7 , de Torroella de Montgrí a Begur i part de l’etapa 8 de Begur a Palamós. Dic part perquè el tram de Calella a Palamós ja l’havíem fet i per tant sols hem anat fins a Calella de Palafrugell. L’etapa 7 l’hem fet sencera però en sentit contrari de Begur a Torroella.
Som-hi, primer sempre les dades
De Begur a Torroella de Montgrí
Lloret de Mar a Tordera
Fitxa:
Després d’ajustar una logística complexa -érem molts, gent que ja havia arribat divendres, gent que arribava dissabte, distribució de cotxes per a la tornada- resolta brillantment per l’organitzador de la sortida comencem la caminada.
La primera part, en baixada, és sorrenca, descobrim que estem sobre una duna que s’ha anar arrelant. Les cames estan fresques, els primers camps de roselles ens alegren la vista i en un plis arribem a Pals.
Després de travessar el poble, ja amb alguns turistes, vam arribar-nos fins el Mirador del Padró, o Mirador de Josep Pla, on explica que hi anava a “caçar adjectius”
Després de recuperar forces seguim, endinsant-nos cap a la plana empordanesa. Val a dir que durant tot el dia vam tenir un cel excepcional amb uns colors de primavera que feien goig de veure.
Deixem enrere Fontclara i arribem a Palau-Sator, un altre municipi molt ben conservat, tot i que força més petit que Pals, on hi farem un àpat una mica més reposat. Malgrat el sol intens, la temperatura ens ha acompanyat i una lleugera brisa ens ha ajudat a fer més agradable la caminada.
Havent dinat toca seguir ja que encara ens queden un quants quilòmetres per arribar a Torroella.
Anem deixant petits nuclis darrera nostre, mentre el paisatge ens recorda allò que cantava el Llach, que “quan el sol se’n va a dormir, sempre es pot veure el campanar veí” Fontanilles, Gualta i ja arriben ben aviat a la llera del riu Daró abans que s’ajunti amb el Ter. El camí és agradable. Creuem el pont Vell de Gualta i veiem alguna joia de la revolució agrària industrial.
Finalment arribem a Torroella de Montgrí. Fem un vol pel centre del poble abans d’anar cap a l’Escala, on hi tenim el centre d’operacions i on el dia ens regala una posta de sol magnífica. Dia rodó.
De Begur a Calella de Palafrugell
Fitxa:
D’entrada semblava que el dia no ens acompanyaria però es va obrir i vam tenir un bon dia per caminar. Això sí, amb una mica més d’humitat.
Begur és sempre un mirador excepcional i les vistes a primera hora sobre les Medes i el Montgrí eren magnífiques.
El primer tram és per carretera i en baixada, sense cap problema. Després ja enfilem cap a l’interior on hem de salvar alguna coma per acabar arribant a la primera fita de la jornada. Tamariu.
Després d’un descans encarem la part que serà més feixuga, resseguint el camí de ronda i pujant i baixant per salvar algunes cales. A canvi el paisatge és espectacular i el dia s’ha acabat obrint.
Passem per Cala d’en Roig, cala Gamarús i finalment cala Pedrosa amb una baixada més que pronunciada però ben arreglada. El puja i baixa es va notant a les cames però cada vegada tenim més aprop la següent fita del dia, elmFar de Sant Sebastià, que porta molt bons records a una de les parelles del grup. El paisatge segueix sent espectacular
I, ja des del Far, albirem Llafranc i tot seguit Calella. L’excursió és apunt d’acabar.
Han estat dos dies magnífics.
Com sempre gràcies a tothom per fer-ho possible
Impactes: 13
Sembla que a mesura que el bon temps treu el nas el tema de les sortides es torna a animar.
Aquesta vegada, tot i faltar una de les integrants habituals, hem decidit fer una matinal propera a Barcelona. Algú coneix un lloc millor per aquest propòsit que Sant Llorenç del Munt (altrament La Mola?)
No ha calgut matinar gaire tot que a poc més de les 9:00 ja hem començat a caminar.
Hem decidit iniciar la sortida des del Punt d’informació del Coll de les Estenalles. D’allà, i quasi sense temps d’escalfar les cames ens hem enfilat al Montcau (1.056 m) , després al Monestir i tornada al punt d’origen. La Mola (1.103 m) es troba situada dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Aquí trobareu més informació A més, si el dia és clar és un mirador excel·lent cap a totes direccions. Podeu veure sense moure’ns el mar i els cims del Pirineu nevats. No va ser el cas aquest diumenge..
Excursió a Sant Llorenç del Munt -La Mola-
Fitxa:
La sortida com a tal no té massa a explicar. Primer, perquè el dia no va acompanyar gaire i vam tenir més boires que bones vistes. En segon lloc perquè és un indret més que conegut i gairebé tothom l’ha trepitjat alguna vegada.
Les vistes inicials des del cim del Montcau ja son, habitualment, generoses però com deia el dia no acompanyava gaire.
Després de diversos puja i baixa arribem, al cap d’unes 2 hores al cim de la Mola. Allà s’hi troba un Monestir dedicat a Sant Llorenç. Sembla que els orígens es remunten al segle X. Si en voleu saber més aquí teniu tota la informació.
Val a dir que a dalt del Monestir hi havia força gent, la majoria pujant des de la banda contrària a la nostra, és a dir, pel camí dels monjos.
Per cert, nosaltres no em vam fer ús però dalt hi ha un restaurant, el Restaurant La Mola, on s’hi pot menjar. Organitzen també sopars i altres activitats. En qualsevol cas i vista la gentada sembla recomanable guardar lloc abans. Aquí teniu més informació
Després de recuperar forces i descansar una estona vam emprendre el camí de tornada per poder dinar a casa.
Com que anàvem be de temps vam treure el nas un moment fins al sector dels Òbits, per cert, amb molt bones vistes. Aquest espai de coves naturals sembla que va estar habitat en altres temps i que s’hi van trobar alguns enterraments al seu voltant. Segurament el nom vingui d’aquest fet.
Fins la propera!
