Seguim, constants, amb el GR-92

Impactes: 15

 

El cap de setmana passat i amb la colla habitual -pràcticament al complet- iniciàvem l’aventura d’anar resseguint nous trams del GR-92. Aquesta vegada tocava una d’aquelles etapes que es fan amb ganes. Cadaqués-Roses.

Cadaqués-Roses GR-92  Etapa 3

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 22
  • desnivell acumulat: 623 metres;
  • velocitat mitjana: 3,5 km/hora;
  • hores caminades: 06:15
  • data: 04/06/2016

Especificar que les dades de la fitxa corresponen als magnífics companys que van anar fins a Roses -sota la pluja- per acostar els cotxes fins la platja de l’Almadrava, on érem la majoria. Les gràcies per la seva generositat.

Cadaques-Roses

L’inici de la ruta és a la vila de Cadaqués, que a l’hora que hi vam arribar ja bullia per la celebració de la Festa dels Indians.  Una vegada reagrupats i fet el darrer cafè al Casino comencem a caminar quan tocaven les 9 del matí al campanar.

Cadaqués
Cadaqués

A l’inici anem vorejant la costa pel mateix poble de Cadaqués fins arribar a l’alçada de la Casa Pitxot on enfilem cap a l’interior i comencem a guanyar alçada. És, per alçada, la pujada més important de tot el recorregut però és un tram amable on mica en mica guanyem alçada, amb la vista de Cadaqués que es va allunyant.

Cadaqués va quedant enrrera

 

Seguim remuntant i, després de passar pel Mas del Baltre, arribem al Pla de la Figura, a tocar del Puig del Manyana,  punt més alt de tot el recorregut d’avui. Ens hem enfilat fins a 226 des del nivell del mar.

Pla de la Figura

 

Des d’aquí i després de brevíssim descans per veure aigua enfilem la baixada cap a la primera cala del dia, Cala Jóncols. El dia, com en veu a la imatge anterior de moment acompanyava, tot i que quatre gotes escadusseres ens van visitar quan sortíem de Cadaqués.  La baixada és agradable però cal anar en compte. En una estona arribem a la cala citada on parem a esmorzar una mica.

Cala Jóncols. Ben solitària.

 

Després de recuperar forces reprenem la caminada amb una curta, però costeruda pujada, que ens porta fins al Coll de Norfeu, just a sota la Torre del Mateix nom. Deixem ja la vista de Cadaqués i comencem a tenir vistes de la vessant més propera a Roses.

Deixem cala Jóncols mentre enfilem la pujada
Deixem cala Jóncols mentre enfilem la pujada

Aquí canvia l’escenari ja que comencem a caminar força més a prop de l’aigua i l’escenari que es desplega davant nostre és tant atractiu que mereix una parada per gaudir-ne.

Vistes cap a la Badia de Montjoi i la Punta Falconera
Vistes cap a la Badia de Montjoi i la Punta Falconera

Be. No s’hi val a badar i encara tenim força teca per davant. Seguim caminant mentre anem deixant cales darrera nostre. Primer la Cala Pelosa, després  la Calitjàs i una mica més endavant la més que coneguda cala Montjoi, seu de l’ultrapremiat restaurant el Bulli 

Aquí, des que hem sortit, és el lloc on hi trobem més gent i animació. Una mena de ciutat de vacances bull d’activitat amb uns ballarins molt traçuts. Decidim seguir una mica més ja que, malgrat que no sembla, la previsió parla de pluja i com més endavant ens trobi, millor.

Anem resseguint la costa passant cales. Al fons cala Montjoi
Anem resseguint la costa passant cales. Al fons cala Montjoi
Si mirem enradera veiem la punta de Norfeu amb la torre que hem vorejat per sota
Si mirem enredera veiem la punta de Norfeu amb la torre que hem vorejat per sota
Arribem a cala Montjoi. Amb la ciutat de vacances a una banda i les instal·lacions de El bulli -en obres- al fons
Arribem a cala Montjoi. Amb la ciutat de vacances a una banda i les instal·lacions de El bulli -en obres- al fons

Decidim avançar per veure si trobem un lloc més tranquil sempre vorejant el mar, això sí, a vegades més amunt a vegades més avall. En aquest sentit l’exrcursió és una mica “trenca-cames” ja que les pujades i baixades son constants.

Finalment arribem a la cala Rostella que és gairebé només per nosaltres. Molts dels components del grup aprofiten per fer el primer bany de la temporada i tot seguit dinem per acumular forces pel darrer tram.

Arribant a cala Rostella
Arribant a cala Rostella

 

Una vegada refrescats i ben dinats enfilem el darrer tram de la sortida. Els pronòstics sembla que finalment es compliran i mica en mica veiem com es van acostant un núvols que fan presagiar pluja.

De nou el recorregut “trenca cames” es fa notar i anem pujant i baixant pel camí de ronda en direcció a Roses.

Costa Brava en estat pur
Costa Brava en estat pur

Finalment, després de passar per l’antiga zona militar de la punta Falconera, plena de búnquers, arribem a la platja de l’Almadrava. La pluja fa, finalment, acte de presència i ens refugiem en una de les terrasses de la zona. Aquí, la majoria, donem per acabada la caminada. No els companys que, sota la pluja, s’arriben a Roses a buscar els cotxes per tornar-nos a casa.

Sigui com sigui una magnífica sortida. Gràcies a tothom per fer-la possible.

Passada la punta Falconera ja es veu Roses i al fons Santa Margarita
Passada la punta Falconera ja es veu Roses i al fons Santa Margarita

IV Marxa dels Monestirs, de Pedralbes a Sant Cugat

Impactes: 17

El passat diumenge feia dies que estava marcat al calendari. Tocava la IV Marxa dels Monestirs que organitza cada any el Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià.  La proposta era anar des del Monestir de Pedralbes al de Sant Cugat travessant Collserola. Cada anys es fa per un recorregut diferent. 

Aquest any, però, va “fallar” un dels aliats habituals: el bon temps. La pluja ens va acompanyar pràcticament tot el trajecte, però malgrat tot l’experiència va ser positiva. A destacat l’excel·lent organització. 

La sortida sempre és un moment especial on et trobes amb vells i nous amics, en trobes a faltar d’altres que no han pogut venir,  i  comentes la jugada abans de començar. 

IV Marxa dels Monestirs.

De Pedralbes a Sant Cugat. 08/05/2016. 

Fitxa:

kilòmetres caminats: 18,57
desnivell acumulat: 825 metres;
velocitat mitjana: 3,3 km/hora;
hores caminades: 04:38

IV Marxa dels Monestirs

Des de l’esplanada que hi ha davant el monestir vam iniciar la Marxa a l’hora establerta en funció dels dorsals. Val a dir, tot i qeu amb la pluja i tot plegat no vam estar gaire al cas, que la Marxa és una marxa de regularitat, en la qual obté premi no qui va més depresa ni tampoc que va més a poc a poc, sinó aquells que segueixen una marxa regular establerta prèviament per l’organització. 

Monestir de Pedralbes. La sortida
Monestir de Pedralbes. La sortida

La pluja convidava a caminar i de seguida vam enfilar la que seria la pujada més llarga i costeruda de la jornada, fins arribar, primer a la carretera de les aigües i després fins al Turó d’en Corts, amb la petita ermita dedicada a Santa Maria de Collserola i ben aprop de Vallvidrera.

Santa Maria de Collserola
Santa Maria de Collserola

Ben aviat, a l’alçada de Can Cuiàs,  va tocar el merescut refrigeri en forma de suculent entrepà (amb embotit de Can Margarit) i beguda. Neutralització de 25 minuts  i camina que caminaràs.

Les vistes que el dia en va oferir van ser boniques, malgrat la pluja. Caminar mentre l’aigua cau també té el seu encant. 

Vistes de la Marxa dels Monestirs
Vistes de la Marxa dels Monestirs

Seguim segons l’itinerari previst. Passem per can Masdemont, pel Turó de Can Pascual -punt més alt del recorregut- i fins a Can Castellví. Colònia Mirador, Can Fló, Mas del Bosc o Can Gordi son altres noms dels diferents indrets per on la ruta ens porta.

En general el camins i corriols estaven en bon estat, però la pluja havia estovat força el terra i en algun pas el fang i les pedres feien delicat el pas. Calia para atenció.

IV Marxa dels Monestirs
IV Marxa dels Monestirs
IV Marxa dels Monestirs
IV Marxa dels Monestirs

Com sempre la marxa ens ajuda a descobrir camins i corriols desconeguts del interminable inventari que Collserola ofereix. Llegim que en volen restringir l’accés a alguns camins per preservar-lo. S’entén, som molts els que ens agrada gaudir d’aquest pulmó verd i cal tindre’n cura. S’haurà de veure com s’articula tot plegat. 

Final. Monestir de Sant Cugat del Vallès
Final. Monestir de Sant Cugat del Vallès

Be, finalment i al cap de poc més de 4:30 hores i sota una pluja gairebé continuada, arribem a destí. Llegim que, finalment, sols hem estat 195 els participants enguany.  Malgrat la pluja i les cames que ja comencen a notar-se la satisfacció d’arribar i la bona companyia al final sempre és la millor recompensa. 

Gràcies a totes i tots

I un tram més del GR-92

Impactes: 6

Ahir dissabte, amb la colla habitual -tot i que més reduïda que altres vegades-, vam completar un altre dels trams del GR-92 que a aquestes alçades ja sabeu que és el sender de gran recorregut que segueix la costa mediterrània. 

Fins a darrera hora la sortida va estar en l’aire ja que la previsió anunciava pluja. Finalment va resultar un dia magnífic per caminar.

Garraf-Sitges seguint el GR-92

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 14,28
  • desnivell acumulat: 528 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 04:00
Garraf - Sitges
Garraf – Sitges

L’inici va ser l’estació de Sants des d’on vam prendre el tren fins al bonic poble de Garraf. A aquella hora encara queien algunes gotes. Al bar del poble vam esmorzar i al cap d’una estona van iniciar la marxa.

Per iniciar el recorregut cal tornar a l’estació i des d’allà trobem de seguida les marques de GR. Creuen per sota l’autopista i iniciem un llarga i costeruda pujada fins arribar a la masia de Can Llúçà. Allà va ser el primer lloc on vam trobar corredors que feien una ultratrail. Més tard hem vam trobar més.

Aquesta part és, potser, la més agradable amb masies ben ordenades, camps de vinyes i el mar al fons. Molt entretinguda.

Garraf - SItges
Garraf – Sitges
Garraf - Sitges
Garraf – Sitges

Iniciem una llarga baixada que es va inclinant cada vegada més fins arribar a una fàbrica de ciment, després d’haver travessat altra vegada l’autopista.  Des d’allà iniciem la que serà la darrera pujada del dia fins a l’ermita de la Trinitat a través del bosc.

La pujada és dura però força més curta que la primera i arribant a dalt trobem tota la parafernàlia d’un control de la ultratrail citada abans. Descansem, reposem forces i emboquem ja el darrer tram amb alguna pujada però fàcil de seguir. Des de l’ermita tenim magnífiques imatges sobre el mar i al cap de poca estona de reprendre la marxa ja albirem Sitges. 

Garraf - Sitges
Garraf – Sitges
Garraf - Sitges
Garraf – Sitges

Ja sols queda arribar fins a Sitges on, sense ser cap dia especial, mai hi falta gent. Un merescut dinar a tocar del mar ha estat la magnífica cloenda d’aquesta nova sortida.

Per cert, en aquest bloc D’excursió per Catalunya, hi podeu trobar molt bones ressenyes de les etapes del GR-92

 

I, per fi, va nevar

Impactes: 6

Hola a tothom ,

Amb la colla habitual el passat cap de setmana vam poder fer l’esperada “raquetada” a la neu.  Les expectatives no eren gens amigables ja que les amenaces, entre d’altres, de la ciclogènesi explosiva no convidava a sortir de casa.

Sigui com sigui la decisió estava presa, la sortida organitzada i, amb les cadenes a punt  per si calien, vam enfilar cap a terres ceretanes.

Dissabte, hom pensava que tindríem sarau meteorològic però el cert és que ja sigui per l’ombra pluviomètrica de la vall ja sigui perquè vam tenir molta sort vam poder aprofitar el dia al màxim . Després d’instal·lar-nos, entre l’alta i la baixa Cerdanya, ens vam adreçar cap al primer objectiu del cap de setmana.

L’Ermita de Bell-lloc

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 5,54
  • desnivell acumulat: 271 metres;
  • velocitat mitjana: 3 km/hora;
  • hores caminades: 01:52
Excursió a Bell-lloc
Excursió a Bell-lloc

Per arribar a l’Ermita de Bell-lloc cal arribar al poble de Dorres, conegut per la presència d’unes termes romanes encara en funcionament.

La sortida no té cap dificultat especial, a excepció de la neu caiguda el dia anterior que a estones feia la marxa més lenta i atenta.  Santa Maria de Bell-lloc és una bonica ermita romànica situada en un turó a 1.685 metres d’alçada. És, sens dubte, uns del millors miradors de la Cerdanya ja que en dies clars s’abasta des del Canigó fins el Cadí i les muntanyes del voltant.Va ser declarada Monument històric de França el 31 de desembre del 1980.

La pujada i la baixada ens van deixar unes vistes magnífiques i la primera oportunitat de trepitjar la neu.

Pujant a Bell-lloc
Pujant a Bell-lloc
Pujant a Bell-lloc
Pujant a Bell-lloc
Pujant a Bell-lloc
Pujant a Bell-lloc
A la carena!
A la carena!
Ermita de Santa Maria de Bell-lloc
Ermita de Santa Maria de Bell-lloc
El dia va ser espectacular
El dia va ser espectacular
La Cerdanya!
La Cerdanya!
Ja de baixada. El poble de Dorres
Ja de baixada. El poble de Dorres

 

Acabada la sortida tocava recuperar forces i descansar per afrontar la jornada següent. Res millor que un bon cafè, que aquesta vegada va ser a Llívia. De passada el més “futbulerus” van poder xalar amb el derbi madrileny.

Una vegada refets va tocar acabar de preparar les coses i cap a la vila. A Puigcerdà hem fet els àpats d’aquests dies, per cert molt ben atesos a l’Hotel Terminus.  Abans de sopar, però, tocava la preceptiva passejada pels carrers de Puigcerdà i la volta a l’Estany, sempre sorprenent.

L'Estany de Nit
L’Estany de Nit (la imatge és d’un altre dia..)

 

La “Raquetada”

I, per fi, va arribar el dia esperat. La nit anterior vam anar a dormir amb un cel seré i res feia pensar que l’endemà hagués de nevar. Però la natura, ja sabeu, funciona pels seus propis codis i ens vam llevar amb una magnífica nevada. Alguns matiners la van poder retratar i tot, de matinada.

Nevada nocturna
Nevada nocturna

Definitivament era el nostre cap de setmana de sort. Vam anar a esmorzar, a llogar les raquetes i vam posar rumb cap al Capcir per estrenar-nos en això de les raquetes.

S’ha de dir que tan a la banda espanyola (baixa Cerdanya) com a la francesa (alta Cerdanya), els serveis de neteja de les carreteres van ser molt eficients i malgrat l’important nevada caiguda vam poder arribar a lloc sense dificultats i sense haver de posar equipaments especials.

El carrers de Llívia ben nets a primera hora
El carrers de Llívia ben nets a primera hora

La Raquetada, a l’Espace Nordique du Capcir va ser magnífica. La pista, com sempre, perfectament marcada, la neu acabada de caure, molt humida i gairebé sense trepitjar. I, per acabar-ho d’arrodonir una part del recorregut el vam fer sota una plàcida nevada.

Sota la nevada mentre preparàvem la sortida.
Sota la nevada mentre preparàvem la sortida.

El boscos de la Quillane estaven espectaculars, amb una gran quantitat de neu i gairebé sense ningú més que nosaltres.  Vaja, l’escenari perfecte.

Espace Nordique du Capcir
Espace Nordique du Capcir
Amunt!
Amunt!
Espace Nordique du Capcir
Espace Nordique du Capcir

 

L’estació es troba a 1.700 m -uns 500 metres més amunt que Puigcerdà- i la nevada va ser força més abundant.

Una gran experiència
Una gran experiència

 

Espace Nordique du Capcir
Espace Nordique du Capcir

Vam arrodonir el dia amb un nutritiu dinar per recuperar energies i, cap a casa de tornada. En resum, un magnífic cap de setmana, amb “bon temps” per als nostres plans i amb millor companyia.

Les fotografies les han fet, la majoria, la Mercè i la resta el Francesc.

Pel Cingles del Bertí

Impactes: 27

Aquest cap de setmana llarg hem decidit amb l’Anna, la Montse i l’Imma fer una matinal propera a Barcelona. El destí triat ha estat l’Espai Natural del Cingles del Bertí.  Els Cingles de Bertí són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l’altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. Reben el nom de la parròquia de Sant Pere de Bertí ubicada a la part central del seu recorregut.

Hem enfilat la C-17 fins a l’alçada de l’Ametlla del Vallès i des d’allà hem anat guanyant alçada fins arribar al Santuari de Puigraciós, punt de partida de la matinal. Santuari edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu.

Al Santuari el 1973 s’hi instal·la un grup de monges provinents de la comunitat de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. Des d’aleshores, aquesta petita comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les aglutina les devocions a la Verge de Puiggraciós tot mantenint una presència constant al Santuari d’acolliment i pregària. Podeu trobar més informació sobre el santuari en aquest enllaç i en aquest altre. 

Santuari de Puigraciós
Santuari de Puigraciós

Una vegada reconegut el territori hem iniciat l’excursió que, com a resum, ens ha donat aquestes dades:9,57 Km, 281 metres de desnivell positiu i 3 hores en total.

Ha estat una ruta circular que ens ha portat, en primer terme fins al coll de Can Tripeta on ens hem desviat fins a trobar el conjunt de El Clascar, amb una enorme torre abandonada i un seguit de construccions al seu entorn.  S’ha identificat com l’antic castell de Bertí, del que hi ha existència documental de l’any 987. Més endavant, al segle XIV s’esmenta un tal Guillem de Clascar sota el domini dels nobles Centelles. Al segle XVI ja se l’identifica com a domus i era propietat dels senyors de Bell-lloc. Aquí podeu trobar més informació.

Per cert, ens hem despitat però ha resultat fàcil tornar al camí, un sender de PR amb arques blanques i grogues.

Camí de El Clascar
Camí de El Clascar
Conjunt del Clasclar
El conjunt de El Clascar

Després de travessar un bosc hem arribar fins a Sant Pere de Bertí, ermita que dona nom a la zona. Ha estat moment de reposar forces i gaudir del paisatge. Tot i que el deia s’ha llevat tapat, mica en mica s’ha anat aclarint.

De Sant Pere de Bertí, pertanyent al bisbat de Vic, ja se’n té constància escrita a l’any 1031 a la documentació de Sant Miquel del Fai, que l’anomena Bertino. Sembla ser que el temple actual va ser edificat al segle XIII i que va refer-se de nou l’any 1437. És conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria, pel que podria ser que anteriorment hagués tingut tres absis. Més informació al magnífic bloc de Els Cingles del Bertí

Sant Pere de Bertí
Sant Pere de Bertí
Més clar impossible
Més clar impossible

Després de recuperar forces hem seguit fins al capdamunt de lla cinglera fins al Mirador de la Taula de Pedra, amb unes vistes cap a Montmany, Tagamanent i la mateixa cinglera del Bertí magnífiques.

Vistes cap a la ciglera
Vistes cap a la ciglera

IMG_8747

Una vegada hem gaudit de les vistes tocava baixar la cinglera, per un camí ben marcat però a estones amb pedres grans que calia passar-les amb cura, però sense cap dificultat. Hem baixat fins a Grau de Montmany i una vegada allà hem remuntat per la pista fins arribar al punt de sortida.

Baixant la cinglera
Baixant la cinglera

Una vegada al Santuari hem pujat fins a la Torre de Senyals per gaudir de tot el Vallès als b¡nostres peus, identificant clarament des del Montseny fins a l’Obac. En resum una matinal recomanable i magnífica.

Vistes de de Puigraciós
Vistes de de Puigraciós

Us deixo el mapa de la sortida

Mapa sortida
Mapa sortida

Per cert, us recomano el bloc del Jesús Cano, hi trobareu tot el que cal saber del Bertí. Una feina magnífica!

Lo Parte dels dijous