Arxiu de la categoria: GR-92

EL projecte GR-92 és viu

Ara ja feia força dies que no abordàvem un nou tram del, perquè no dir-ho, estimat GR-92

Aquesta vegada han estat dues etapes una en dissabte i una altre en diumenge. Concretament l’etapa 7 , de Torroella de Montgrí a Begur i part de l’etapa 8 de Begur a Palamós. Dic part perquè el tram de Calella a Palamós ja l’havíem fet i per tant sols hem anat fins a Calella de Palafrugell.  L’etapa 7 l’hem fet sencera però en sentit contrari de Begur a Torroella.

Som-hi, primer sempre les dades

De Begur a Torroella de Montgrí

Lloret de Mar a Tordera

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 19,86 km
  • desnivell acumulat: 68 metres;
  • velocitat mitjana: 4,4 km/hora;
  • hores caminades: 06:29
  • data: 13/05//2017

Després d’ajustar una logística complexa -érem molts, gent que ja havia arribat divendres, gent que arribava dissabte, distribució de cotxes per a la tornada- resolta brillantment per l’organitzador de la sortida comencem la caminada.

La primera part, en baixada, és sorrenca, descobrim que estem sobre una duna que s’ha anar arrelant. Les cames estan fresques, els primers camps de roselles ens alegren la vista i en un plis arribem a Pals.

Després de travessar el poble, ja amb alguns turistes, vam arribar-nos fins el Mirador del Padró, o Mirador de Josep Pla, on explica que hi anava a “caçar adjectius”

Després de recuperar forces seguim, endinsant-nos cap a la plana empordanesa. Val a dir que durant tot el dia vam tenir un cel excepcional amb uns colors de primavera que feien goig de veure.

Deixem enrere Fontclara i arribem a Palau-Sator, un altre municipi molt ben conservat, tot i que força més petit que Pals,   on hi farem un àpat una mica més reposat.  Malgrat el sol intens, la temperatura ens ha acompanyat i una lleugera brisa ens ha ajudat a fer més agradable la caminada.

Havent dinat toca seguir ja que encara ens queden un quants quilòmetres per arribar a Torroella.

Anem deixant petits nuclis darrera nostre, mentre el paisatge ens recorda allò que cantava el  Llach, que “quan el sol se’n va a dormir, sempre es pot veure el campanar veí” Fontanilles, Gualta i ja arriben ben aviat a la llera del riu Daró abans que s’ajunti amb el Ter.   El camí és agradable. Creuem el pont Vell de Gualta i veiem alguna joia de la revolució agrària industrial.

Finalment arribem a Torroella de Montgrí.  Fem un vol pel centre del poble abans d’anar cap a l’Escala, on hi tenim el centre d’operacions i on el dia ens regala una posta de sol magnífica. Dia rodó.

 

De Begur a Calella de Palafrugell

Fitxa:

  • kilòmetres caminats:11,40 km
  • desnivell acumulat: 296 metres;
  • velocitat mitjana: 3,4 km/hora;
  • hores caminades: 03:58
  • data: 14/05//2017

D’entrada semblava que el dia no ens acompanyaria però es va obrir i vam tenir un bon dia per caminar. Això sí, amb una mica més d’humitat.

Begur és sempre un mirador excepcional i les vistes a primera hora sobre les Medes i el Montgrí eren magnífiques.

El primer tram és per carretera i en baixada, sense cap problema. Després ja enfilem cap a l’interior on hem de salvar alguna coma per acabar arribant a la primera fita de la jornada. Tamariu.

Després d’un descans encarem la part que serà més feixuga, resseguint el camí de ronda i pujant i baixant per salvar algunes cales. A canvi el paisatge és espectacular i el dia s’ha acabat obrint.

Passem per Cala d’en Roig, cala Gamarús i finalment cala Pedrosa amb una baixada més que pronunciada però ben arreglada. El puja i baixa es va notant a les cames però cada vegada tenim més aprop la següent fita del dia, elmFar de Sant Sebastià, que porta molt bons records a una de les parelles del grup. El paisatge segueix sent espectacular

I, ja des del Far, albirem Llafranc i tot seguit Calella. L’excursió és apunt d’acabar.

Han estat dos dies magnífics. 

Com sempre gràcies a tothom per fer-ho possible

 

Més trams de GR-92

Des de setembre teníem pendents  nous trams del GR-92. Per fi aquest cap de setmana passat ha estat possible.

Aquesta vegada ho hem fet en dues etapes. Una, corresponent a l’etapa 12  de Lloret de Mar a Tordera. L’altra, l’etapa 13 que l’hem fet en sentit contrari, entre Hortasinyà i Tordera

Anem a pams.

Com sempre, primer les dades.

Lloret de Mar a Tordera

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 17,85 km
  • desnivell acumulat: 339 metres;
  • velocitat mitjana: 3,8 km/hora;
  • hores caminades: 06:23
  • data: 04/03/2017

El dia no es va llevar molt lluït. A banda, el mar estava força remogut, amb maregassa moderada.

Després d’agafar forces en el bar d’un hotel del passeig, comencem la caminada. De seguida vam veure que la part inicial que passa arran del mar no la podríem fer. Les onades pujaven fins a tapar del tot algun tram del camí de ronda.

De tota manera, el recorregut del GR anava en aquest tram per dins així que després d’uns instants de dubte vam iniciar la marxa.

Després de vorejar els jardins de Santa Clotilde, vam anar avançant seguit el camí marcat (per cert, en aquesta etapa molt ben senyalitzat) Quan vam arribar a l’alçada de l’ermita de Santa Cristina ens vam desviar per fer-hi cap. L’indret i les vistes s’ho mereixen del tot.

El camí segueix vorejant els jardins botànics de Pinya de Rosa i Marimurtra. És un recorregut molt agraït i agradable.

EL punt més alt de la sortida el trepitgem quan arribem al Turó de Sant Joan, amb unes vistes magnífiques a la Selva i al Maresme. És el mirador per exel·lència de la zona. Fins i tot vam poder veure una mica enfarinat el Montseny, després de les pluges del dia anterior.

Després vam tenir la part menys divertida, la de travessar Blanes. Els trams per dins de ciutat sempre es fan més pesats. Sort que el darrer tram fins a Tordera va resultar força entretingut.

Com sempre, els magnífics logistes del grup van aconseguir que poguéssim tornar tots cap a Blanes on vam sopar i passar la nit. A recuperar forces per a la propera etapa. L’endemà!

Hortasavinyà a Tordera

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 11,8 km
  • desnivell acumulat: 138 metres;
  • velocitat mitjana: 4,5 km/hora;
  • hores caminades: 02:39
  • data: 05/03/2017

Aquesta etapa vam decidir fer-la a l’inrevés. És a dir, enlloc d’anar de Tordera a Horsavinyà la vam fer en sentit contrari.

Va resultar una etapa molt agradable, en un entorn de muntanya gairebé tot el tram i, clar, bàsicament en baixada, per això s’explica el poc desnivell que va marcar el GPS.

L’indret d’Hortasavinyà personalment no el coneixia i és un lloc del tot recomanable per anar-hi a fer un volt i al qual s’hi pot accedir des de diferents llocs.

L’etapa no va tenir massa més per explicar. Si de cas el magnífic dinar a Can Dieta de tornada.

Us deixo algunes imatges més i com sempre gràcies a tots el que ho feu possible.

No hem oblidat el GR..

Ja fa dies que teníem pendent enfilar nous trams del nostre estimat GR-92. Per fi aquest cap de setmana passat ha estat possible.

Aquesta vegada ho hem fet en dues etapes. Una, corresponent a l’etapa 9 però que hem fet en sentit contrari. És a dir, de Sant Feliu de Guíxols a Palamós. L’altra, corresponent a una part de l’etapa 8, en concret des de Palamós a Calella de Palafrugell.

Anem a pams.

Com sempre, primer les dades.

 Sant Feliu de Guíxols a Palamós  GR-92

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 15,66 km
  • desnivell acumulat: 221 metres;
  • velocitat mitjana: 3,4 km/hora;
  • hores caminades: 04:35
  • data: 17/09/2016
Sant Feliu de Guíxols Palamós
Sant Feliu de Guíxols Palamós

El dia no va aixecar-se gaire lluit, però tot i això les ganes de caminar mai falten. Al final va ser un dia complert: núvols, alguna ullada de sol -vam poder fer un bany i tot- i finalment pluja.

Vam tenir també un petit accident que sortosament no va tenir més conseqüències que una visita ràpida a l’hospital i algun sorgit per deixar-ho tot a lloc.

La sortida va ser des del port de Sant Feliu de Guíxols i el destí, com hem explicat, Palamós. Pel camí vam passar per nombroses cales i altres punts d’interès. En cito alguns: Punta del Molar, platja de Sant Pol, S’Agaró, punta Prima, platja llarga de Platja d’Aro, platja de la Belladona, cap de Roques Blanques i, finalment la platja de Sant Antoni i Palamós

Us deixo amb les imatges.

img_3697
Sortint de Sant Feliu amb un cel ben tapat

 

img_3706
Vistes espectaculars camí de S’Agaró

 

img_3713
El més que conegut i reconegut Hostal la Gavina

 

img_3763
Mica en mica el cel es va obrir amb alguna ullada de sol

 

img_3774
Ja a Palamós la pluja en va acompanyar al final de la jornada

 

Palamós Calella de Palafrugell GR 92

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 10,14 km
  • desnivell acumulat: 306 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 02:50
  • data: 18/09/2017
Palamós Calella de Palafrugrell
Palamós Calella de Palafrugrell

 

A diferència del dia anterior diumenge es va llevar amb un sol esplèndid, una temperatura agradable -que va anar enfilant-se a mesura que el dia avançava- i amb energies renovades.

Després d’un bon esmorzar a l’hotel, comencem aquesta nova etapa. Aquesta vegada no la farem “canònica” del tot ja que durant un tram no passarem pel GR i seguirem un camí alternatiu. De fet, la idea era anar per un camí més proper al mar, però finalment vam decidir tirar pel dret.

Malgrat que al fer bo hi havia força més gent que el dia anterior, l’etapa és molt maca, passant per lloc emblemàtics com les platges de la Fosca o de Castell, salvada de l’especulació. Hi ha, com en totes les etapes que ressegueixen en algun tram camins de ronda, pujades i baixades sobtades, però amb paciència i anar amb compte es poden fer sense cap dificultat.

Us deixo algunes imatges:

img_3796
Ens acomiadem de Palamós amb un bon sol

 

img_3808
El mar estava preciós. Imatge presa des de Cala Margarida.

 

img_3814
La platja de La Fosca

 

img_3828
El racó ple d’encant de cala s’Alguer

img_3833

 

img_3844
Concentració -excessiva-? de vaixells a l’alçada de cala Senià.

 

img_3851
Ja a Calella de Palafrugell amb molta gent a les platges.

 

Moltes gràcies a tota la colla i fins el proper tram del GR-92

I.. una mica més de GR

És problabe que la colla que estem fent el GR-92 tinguem alguna virtud.   Seguir ordenadament les etapes no és una d’elles.

Després de finalitzar l’etapa “canònica” entre Cadaqués i Roses (Etapa 3 del GR-92) el dia següent vam optar per fer un mix-mix, un tros de l’etapa 4 i un altre de l’etapa 5. I, mira, ben bonica que va ser.

Ud deixo les dades

Castelló d’Empúries – Sant Pere Pescador GR-92

(mixtura entre l’etapa 4 i 5)

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 11,8
  • desnivell acumulat: 0 metres;
  • velocitat mitjana: 4,2 km/hora;
  • hores caminades: 2:48
  • data: 05/06/2016

Castelló Sant Pere

Iniciem el recorregut a la vila de Castelló d’Empúries. Del seu noble passat com a capital del Comtat d’Empúries en trobem molts vestigis a l’arquitectura del poble. Mereix una visita la catedral i el nucli antic. Té especial anomenada el festival Terra de Trobadors que celebren al setembre Entre aquestes majestuoses parets i després del imprescindible cafè, iniciem la marxa.

Imatge del nucli antic de Castelló d'Empúries
Imatge del nucli antic de Castelló d’Empúries

 

La caminada, després del trenca-cames del dia anterior, s’ensuma plàcida. El desnivell a salvar és zero i més que una caminada farem un agradable passeig.  Després de creuar la carretera principal ens adrecem en direcció al mar. El primer objectiu és arribar a la zona de El Cortalet, en el Parc  Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. 

Camí de El Cortalet
Camí de El Cortalet

EL Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és una de les zones humides més importants de Catalunya, entre els cursos fluvials del Fluvià i la Muga. És un dels racons de Catalunya on es poden veure més especies animals, de manera especial ocells.

És, per tant, un goig caminar per aquest espai. Com que l’objecte del trajecte era la caminada, no ens vam aturar a mirar ocells i vam anar fent via. De tota manera passar una tarda en alguna de la guaites observant ocells és un exercici del tot recomanable.

Amb tot, alguns ocells vam veure…

IMG_9730 IMG_9755 IMG_9756

Una vegada arribats a la platja, tocava buscar el camí tot vorejant la llera del Fluvià. En aquest punt l’estiu ja se’ns havia fet present a algunes i alguns en forma d’emprenyadores picades de mosquits.

IMG_9761

Una vegada enfilats sols quedava arribar, per un camí ben agradable fins a Sant Pere Pescador. 

IMG_9773

Com sempre gràcies tothom per fer-ho possible.

Seguim, constants, amb el GR-92

 

El cap de setmana passat i amb la colla habitual -pràcticament al complet- iniciàvem l’aventura d’anar resseguint nous trams del GR-92. Aquesta vegada tocava una d’aquelles etapes que es fan amb ganes. Cadaqués-Roses.

Cadaqués-Roses GR-92  Etapa 3

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 22
  • desnivell acumulat: 623 metres;
  • velocitat mitjana: 3,5 km/hora;
  • hores caminades: 06:15
  • data: 04/06/2016

Especificar que les dades de la fitxa corresponen als magnífics companys que van anar fins a Roses -sota la pluja- per acostar els cotxes fins la platja de l’Almadrava, on érem la majoria. Les gràcies per la seva generositat.

Cadaques-Roses

L’inici de la ruta és a la vila de Cadaqués, que a l’hora que hi vam arribar ja bullia per la celebració de la Festa dels Indians.  Una vegada reagrupats i fet el darrer cafè al Casino comencem a caminar quan tocaven les 9 del matí al campanar.

Cadaqués
Cadaqués

A l’inici anem vorejant la costa pel mateix poble de Cadaqués fins arribar a l’alçada de la Casa Pitxot on enfilem cap a l’interior i comencem a guanyar alçada. És, per alçada, la pujada més important de tot el recorregut però és un tram amable on mica en mica guanyem alçada, amb la vista de Cadaqués que es va allunyant.

Cadaqués va quedant enrrera

 

Seguim remuntant i, després de passar pel Mas del Baltre, arribem al Pla de la Figura, a tocar del Puig del Manyana,  punt més alt de tot el recorregut d’avui. Ens hem enfilat fins a 226 des del nivell del mar.

Pla de la Figura

 

Des d’aquí i després de brevíssim descans per veure aigua enfilem la baixada cap a la primera cala del dia, Cala Jóncols. El dia, com en veu a la imatge anterior de moment acompanyava, tot i que quatre gotes escadusseres ens van visitar quan sortíem de Cadaqués.  La baixada és agradable però cal anar en compte. En una estona arribem a la cala citada on parem a esmorzar una mica.

Cala Jóncols. Ben solitària.

 

Després de recuperar forces reprenem la caminada amb una curta, però costeruda pujada, que ens porta fins al Coll de Norfeu, just a sota la Torre del Mateix nom. Deixem ja la vista de Cadaqués i comencem a tenir vistes de la vessant més propera a Roses.

Deixem cala Jóncols mentre enfilem la pujada
Deixem cala Jóncols mentre enfilem la pujada

Aquí canvia l’escenari ja que comencem a caminar força més a prop de l’aigua i l’escenari que es desplega davant nostre és tant atractiu que mereix una parada per gaudir-ne.

Vistes cap a la Badia de Montjoi i la Punta Falconera
Vistes cap a la Badia de Montjoi i la Punta Falconera

Be. No s’hi val a badar i encara tenim força teca per davant. Seguim caminant mentre anem deixant cales darrera nostre. Primer la Cala Pelosa, després  la Calitjàs i una mica més endavant la més que coneguda cala Montjoi, seu de l’ultrapremiat restaurant el Bulli 

Aquí, des que hem sortit, és el lloc on hi trobem més gent i animació. Una mena de ciutat de vacances bull d’activitat amb uns ballarins molt traçuts. Decidim seguir una mica més ja que, malgrat que no sembla, la previsió parla de pluja i com més endavant ens trobi, millor.

Anem resseguint la costa passant cales. Al fons cala Montjoi
Anem resseguint la costa passant cales. Al fons cala Montjoi
Si mirem enradera veiem la punta de Norfeu amb la torre que hem vorejat per sota
Si mirem enredera veiem la punta de Norfeu amb la torre que hem vorejat per sota
Arribem a cala Montjoi. Amb la ciutat de vacances a una banda i les instal·lacions de El bulli -en obres- al fons
Arribem a cala Montjoi. Amb la ciutat de vacances a una banda i les instal·lacions de El bulli -en obres- al fons

Decidim avançar per veure si trobem un lloc més tranquil sempre vorejant el mar, això sí, a vegades més amunt a vegades més avall. En aquest sentit l’exrcursió és una mica “trenca-cames” ja que les pujades i baixades son constants.

Finalment arribem a la cala Rostella que és gairebé només per nosaltres. Molts dels components del grup aprofiten per fer el primer bany de la temporada i tot seguit dinem per acumular forces pel darrer tram.

Arribant a cala Rostella
Arribant a cala Rostella

 

Una vegada refrescats i ben dinats enfilem el darrer tram de la sortida. Els pronòstics sembla que finalment es compliran i mica en mica veiem com es van acostant un núvols que fan presagiar pluja.

De nou el recorregut “trenca cames” es fa notar i anem pujant i baixant pel camí de ronda en direcció a Roses.

Costa Brava en estat pur
Costa Brava en estat pur

Finalment, després de passar per l’antiga zona militar de la punta Falconera, plena de búnquers, arribem a la platja de l’Almadrava. La pluja fa, finalment, acte de presència i ens refugiem en una de les terrasses de la zona. Aquí, la majoria, donem per acabada la caminada. No els companys que, sota la pluja, s’arriben a Roses a buscar els cotxes per tornar-nos a casa.

Sigui com sigui una magnífica sortida. Gràcies a tothom per fer-la possible.

Passada la punta Falconera ja es veu Roses i al fons Santa Margarita
Passada la punta Falconera ja es veu Roses i al fons Santa Margarita