Arxiu de la categoria: GR-92

REcuperem GR 92

Feia ja molts dies que no recuperàvem cap etapa del GR 92. El cert és que la majoria del GR  ja està fet, però encara ens queden algunes etapes pendents. Una d’elles la que hem fet avui 

Aquesta vegada hem fet l’etapa 14. Us ho expliquem

 

D’Hortsavinyà a l’Vallgorguina

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 18,13 km
  • desnivell acumulat: 328 metres;
  • velocitat mitjana: 3’9 km/hora;
  • hores caminades: 04:37
  • data: 19/01/2019

Com sempre ens aquest tipus d’etapes la logística sol requerir més d’un vehicle. En aquest cas hem deixat un cotxe a Vallgorguina que servirà per dur els conductors a Hortsavinyà una vegada acabada la caminada. 

Tot i la llargada, val a dir que és una etapa fàcil de fer sense gran desnivell i amb paisatges molt agradables, amb vistes que arriben fins el mar.

L’excursió té, aproximadament a la meitat, una parada obligatòria a Sant Martí de Montnegre. És el moment des descansar una mica i recuperar forces. Molts ciclistes fan el mateix que nosaltres. 

És obligat també abans de reprendre el camí treure el nas fins a l’ermita. 

 

I seguim caminant, camina que caminaràs. 

La distància es comença a fer nota però cada vegada queda una mica menys per arribar. El dia, amablement, s’obre una mica i tenim una miqueta de sol perquè no sigui dit. 

 

Doncs després d’unes quantes horetes arribem a Vallgorguina. Per un moment deixem el GR i ens desviem una mica per arribar al lloc de destinació, al Restaurant de la Font de Can Moreu (del tot recomanable) . Allà s’incorpora part de la colla que no ha pogut venir, gaudim d’un dinar excel·lent i, a més, amb celebració sorpresa. 

Un dia perfecte! 

 

Salut i cames!!

 Gràcies per les fotos, Enric, Josep, i Lourdes.

Nova etapa del GR-92

Tot i que pugui semblar que ja l’hem oblidat, el projecte del GR-92 segueix retornat de manera més o menys regular. 

U ho explico:

Les dades primer

De Sant Vicenç dels Horts a l’Ermita de Bruguers

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 15,18 km
  • desnivell acumulat: 625 metres;
  • velocitat mitjana: 4 km/hora;
  • hores caminades: 03:47
  • data: 11/02/2018

Comencem la sortida des de l‘estació dels ferrocarrils de Sant Vicenç dels Horts. Ens desviem del track, tot just començar,per fer una aturada tècnica.  Després d’acumular forces i energia reprenem la caminada amb algun obstacle per recuperar el camí

 

El sender enfila de seguida cam amunt i mica en mica el paisatge es va obrint a l’horitzó. El dia comença frescot però mica en mica es va temperant. 

Tot i l’entorn metropolità amb Sant Vicenç a sota nostre, el paisatge es va eixamplant i cada vegada tenim més perspectiva sobre el mar i a les muntanyes del nord

Val a dir que malgrat que el desnivell era notable, ha estat una de les etapes que hem superat a una velocitat més elevada. Potser el fred ajudava també a esperonar-nos.  O el dinar que ens esperava al final de l’etapa..

Fins i tot el Montseny, ben nevat, es deixa veure així com la muntanya de Montserrat

El paisatge és divers i les estones que passem per dins dels boscos o a l’obaga la refrescada es deixa sentir. Amb tot, alguns apunts de la primavera que és a les portes ja es deixen veure..

 

Finalment la silueta del castell de l’Eramprunyà és senyal inequívoc de que ja estem a tocar de l’objectiu. 

Arribem a Bruguers on un esperat dinar ens espera i és la millor cloenda d’una magnífica jornada. 

Gràcies a tots!

Tornem amb el GR -92

El projecte del GR-92 és viu i sempre que podem afegim un nou tram a la nostra llista -i ja van uns quants-

Aquesta vegada hem completat les etapes 10, de Sant Feliu de Guíxols a Tossa i l’etapa 11 de Tossa a Lloret, tot i que aquesta, per raon logístiques, l’hem fet a l’inrevés, és a dir de Lloret a Tossa.

 

Les dades

De Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 19,83 km
  • desnivell acumulat: 644 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 05:30
  • data: 21/10/2017

És una etapa molt bonica, tot i que força exigent. Comencem a nivell del mar i en enfilem fins al cim de Cadiretes, a 518 metres, per tornar a nivell del mar.  El desnivell i la llargada la fan de dificultat mitjana.

Sortim des de l’estació d’autobusos de Sant Feliu o ben aprop comença el GR. Val a dir que en general les dues etapes estan ben senyalitzades.

Comencem a enfilar-nos.  Cal explicar que aquesta etapa passa per l’interior, a diferència de la del dia següent que és en molts trams arran de mar.

La primera part es va enfilant mica en mica fins arribar al Coll de l’Escorpí. Abans d’arribar-hi fem una parada a la Font de la Guilla. EL dia, tot i ser avançat el mes d’octubre és calorós.  Des d’aquí ja veiem el mar i com ens hem allunya de Sant Feliu.

Seguim la ruta fins el punt culminant de la jornada, el Puig e ses Cadiretes des d’on gaudim d’unes vistes espectaculars sobre les Gavarres i molt més enllà. Fem pausa i merescut descans mentre aprofitem per dinar. De d’aquí ja serà tot baixada fins a Tossa

Finalment hem arribat a Tossa on es esperava la dutxa reparadora i un magnífic sopar.

 

De Lloret a Tossa de Mar

Tot i que el recorregut lògic d’aquesta etapa seria al revés, és a dir de Tossa a Lloret, decidim fer-la en sentit contrari. En primer lloc perquè tenim cotxes i maletes a Tossa, i en segon lloc perquè tenim un autobús que en poc més de 20 minuts ens deixa a Lloret.

Primer, com sempre, la fitxa

  • kilòmetres caminats: 11,94 km
  • desnivell acumulat: 414 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 03:15
  • data: 22/10/2017

El dia es va llevar força més ennuvolat que l’anterior. Va ploure a la nit i estava tapat.

Això, en canvi, es va regalar uns cels espectaculars des del punt de partida mateix, Lloret de Mar. 

Una part important de l’etapa transcorre arran de mar, per el que seria el camí de ronda. Això suposa vistes magnífiques però també -de cop i volta- empinades escales que demanen un esforç important per superar-les.

De tota manera, al tractar-se d’una etapa força més curta que la del dia anterior no es fa difícil anar pujant i baixant de les diferents cales que et trobes pel camí. 

 

De tota manera les vistes espectaculars compensen sobradament l’esforç.

Després d’un parada tècnica a la Platja de Canyelles ens endinsem cap a l’interior per tornar a trobar la costa després de bordejar cala Morell.  De fet, el camí  de ronda passaria arran de mar, però les diferents urbanitzacions fan molt difícil seguir el traçat originari.

El dia, mica en mica, s’ha obert i n’hi que ho aprofiten per fer un bany a la platja de Tossa, d’altres es refresquen o aprofiten per fer alguna foto més.

Tot acaba de la millor manera: un bon àpat i fins la propera.

Gràcies a totes i tots els que ho feu possible, especialment als encarregats d’organitzar-ho

 

EL projecte GR-92 és viu

Ara ja feia força dies que no abordàvem un nou tram del, perquè no dir-ho, estimat GR-92

Aquesta vegada han estat dues etapes una en dissabte i una altre en diumenge. Concretament l’etapa 7 , de Torroella de Montgrí a Begur i part de l’etapa 8 de Begur a Palamós. Dic part perquè el tram de Calella a Palamós ja l’havíem fet i per tant sols hem anat fins a Calella de Palafrugell.  L’etapa 7 l’hem fet sencera però en sentit contrari de Begur a Torroella.

Som-hi, primer sempre les dades

De Begur a Torroella de Montgrí

Lloret de Mar a Tordera

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 19,86 km
  • desnivell acumulat: 68 metres;
  • velocitat mitjana: 4,4 km/hora;
  • hores caminades: 06:29
  • data: 13/05//2017

Després d’ajustar una logística complexa -érem molts, gent que ja havia arribat divendres, gent que arribava dissabte, distribució de cotxes per a la tornada- resolta brillantment per l’organitzador de la sortida comencem la caminada.

La primera part, en baixada, és sorrenca, descobrim que estem sobre una duna que s’ha anar arrelant. Les cames estan fresques, els primers camps de roselles ens alegren la vista i en un plis arribem a Pals.

Després de travessar el poble, ja amb alguns turistes, vam arribar-nos fins el Mirador del Padró, o Mirador de Josep Pla, on explica que hi anava a “caçar adjectius”

Després de recuperar forces seguim, endinsant-nos cap a la plana empordanesa. Val a dir que durant tot el dia vam tenir un cel excepcional amb uns colors de primavera que feien goig de veure.

Deixem enrere Fontclara i arribem a Palau-Sator, un altre municipi molt ben conservat, tot i que força més petit que Pals,   on hi farem un àpat una mica més reposat.  Malgrat el sol intens, la temperatura ens ha acompanyat i una lleugera brisa ens ha ajudat a fer més agradable la caminada.

Havent dinat toca seguir ja que encara ens queden un quants quilòmetres per arribar a Torroella.

Anem deixant petits nuclis darrera nostre, mentre el paisatge ens recorda allò que cantava el  Llach, que “quan el sol se’n va a dormir, sempre es pot veure el campanar veí” Fontanilles, Gualta i ja arriben ben aviat a la llera del riu Daró abans que s’ajunti amb el Ter.   El camí és agradable. Creuem el pont Vell de Gualta i veiem alguna joia de la revolució agrària industrial.

Finalment arribem a Torroella de Montgrí.  Fem un vol pel centre del poble abans d’anar cap a l’Escala, on hi tenim el centre d’operacions i on el dia ens regala una posta de sol magnífica. Dia rodó.

 

De Begur a Calella de Palafrugell

Fitxa:

  • kilòmetres caminats:11,40 km
  • desnivell acumulat: 296 metres;
  • velocitat mitjana: 3,4 km/hora;
  • hores caminades: 03:58
  • data: 14/05//2017

D’entrada semblava que el dia no ens acompanyaria però es va obrir i vam tenir un bon dia per caminar. Això sí, amb una mica més d’humitat.

Begur és sempre un mirador excepcional i les vistes a primera hora sobre les Medes i el Montgrí eren magnífiques.

El primer tram és per carretera i en baixada, sense cap problema. Després ja enfilem cap a l’interior on hem de salvar alguna coma per acabar arribant a la primera fita de la jornada. Tamariu.

Després d’un descans encarem la part que serà més feixuga, resseguint el camí de ronda i pujant i baixant per salvar algunes cales. A canvi el paisatge és espectacular i el dia s’ha acabat obrint.

Passem per Cala d’en Roig, cala Gamarús i finalment cala Pedrosa amb una baixada més que pronunciada però ben arreglada. El puja i baixa es va notant a les cames però cada vegada tenim més aprop la següent fita del dia, elmFar de Sant Sebastià, que porta molt bons records a una de les parelles del grup. El paisatge segueix sent espectacular

I, ja des del Far, albirem Llafranc i tot seguit Calella. L’excursió és apunt d’acabar.

Han estat dos dies magnífics. 

Com sempre gràcies a tothom per fer-ho possible

 

Més trams de GR-92

Des de setembre teníem pendents  nous trams del GR-92. Per fi aquest cap de setmana passat ha estat possible.

Aquesta vegada ho hem fet en dues etapes. Una, corresponent a l’etapa 12  de Lloret de Mar a Tordera. L’altra, l’etapa 13 que l’hem fet en sentit contrari, entre Hortasinyà i Tordera

Anem a pams.

Com sempre, primer les dades.

Lloret de Mar a Tordera

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 17,85 km
  • desnivell acumulat: 339 metres;
  • velocitat mitjana: 3,8 km/hora;
  • hores caminades: 06:23
  • data: 04/03/2017

El dia no es va llevar molt lluït. A banda, el mar estava força remogut, amb maregassa moderada.

Després d’agafar forces en el bar d’un hotel del passeig, comencem la caminada. De seguida vam veure que la part inicial que passa arran del mar no la podríem fer. Les onades pujaven fins a tapar del tot algun tram del camí de ronda.

De tota manera, el recorregut del GR anava en aquest tram per dins així que després d’uns instants de dubte vam iniciar la marxa.

Després de vorejar els jardins de Santa Clotilde, vam anar avançant seguit el camí marcat (per cert, en aquesta etapa molt ben senyalitzat) Quan vam arribar a l’alçada de l’ermita de Santa Cristina ens vam desviar per fer-hi cap. L’indret i les vistes s’ho mereixen del tot.

El camí segueix vorejant els jardins botànics de Pinya de Rosa i Marimurtra. És un recorregut molt agraït i agradable.

EL punt més alt de la sortida el trepitgem quan arribem al Turó de Sant Joan, amb unes vistes magnífiques a la Selva i al Maresme. És el mirador per exel·lència de la zona. Fins i tot vam poder veure una mica enfarinat el Montseny, després de les pluges del dia anterior.

Després vam tenir la part menys divertida, la de travessar Blanes. Els trams per dins de ciutat sempre es fan més pesats. Sort que el darrer tram fins a Tordera va resultar força entretingut.

Com sempre, els magnífics logistes del grup van aconseguir que poguéssim tornar tots cap a Blanes on vam sopar i passar la nit. A recuperar forces per a la propera etapa. L’endemà!

Hortasavinyà a Tordera

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 11,8 km
  • desnivell acumulat: 138 metres;
  • velocitat mitjana: 4,5 km/hora;
  • hores caminades: 02:39
  • data: 05/03/2017

Aquesta etapa vam decidir fer-la a l’inrevés. És a dir, enlloc d’anar de Tordera a Horsavinyà la vam fer en sentit contrari.

Va resultar una etapa molt agradable, en un entorn de muntanya gairebé tot el tram i, clar, bàsicament en baixada, per això s’explica el poc desnivell que va marcar el GPS.

L’indret d’Hortasavinyà personalment no el coneixia i és un lloc del tot recomanable per anar-hi a fer un volt i al qual s’hi pot accedir des de diferents llocs.

L’etapa no va tenir massa més per explicar. Si de cas el magnífic dinar a Can Dieta de tornada.

Us deixo algunes imatges més i com sempre gràcies a tots el que ho feu possible.