Arxiu de la categoria: Postals de tardor

PN Ordesa a la tardor 2

Impactes: 103

  1. Ruta des de Fanlo cap a la cascada de La Pardina del Señor (GR15)

El poble de Fanlo és un clar exemple de la màgia especial que desprenen molts pobles del Pirineu; a part de l’espectacular entorn que el rodeja, l’arquitectura dels seus carrers i les xemeneies coronades per les típiques espantabruixes a les teulades de pissarra el fan realment atractiu i l’han convertit en un dels pobles més bonics del Pirineu aragonès.

Al terme municipal de Fanlo s’hi integra gran part del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido i el Monument natural de les glaceres pirinenques: Monte Perdido (el cim calcari més gran d’Europa), el Cañon de Añisclo, el Refugi de Góriz o el naixement dels rius Arazas, Aso i Vellos.

A més a més Fanlo és la capital del Valle de Vió, format per 8 pobles més: Buerba, Buisán, Ceresuela, Gallisué, Nerín, Sercué, Vio i Yeba. 

I si amb això no fos suficient, a Fanlo hi trobem també el famós bosc de la Pardina del Señor. Format per avets, faigs, arços, avellaners, cirers, bedolls, pins i roures de fulla petita es tracta dels més rics en biodiversitat de tot el Pirineu i s’ha fet famós per ser dels boscos més espectaculars a la tardor de tot Europa per la seva diversitat cromàtica.

El bosc

Per començar la ruta d’avui, ens endinsarem pel GR15 que surt del mateix poble de Fanlo direcció Sarvisé per fotografiar una petita cascada que ens té el cor robat. Aparquem el cotxe a l’entrada del poble, agafarem la carretera que va direcció Sarvisé i a uns 500 metres carretera avall ja trobem un cartell indicador del sender GR15 a mà dreta que va desfilant avall.

Aquest caminet baixa fins a la riba del riu Chate, perdem doncs uns 200 metres de desnivell en 2km per un caminet sembrat de bolets, molt maco i humit, sota l’ombra de grans pins i de masses de boix grèvol. 

Quan arribem al riu, entreveiem la cascada que buscàvem a mà dreta, però no ens hi podem acostar per la mateixa riba per on veníem i l’hem de creuar, amb certa dificultat pel cabal d’aigua actual. Un cop a l’altra banda, tirem riu amunt i descobrim aquest racó mig amagat, però preciós. Gaudim del silenci i de l’espectacularitat dels colors de les fulles a l’aigua.

Si continuéssim GR avall, hauríem de tornar a superar els 200m de desnivell que hem perdut i al cap de 1,5km aprox arribaríem a la casa abandonada anomenada la Pardina del Señor, de la qual ara mateix només en queden quatre parets mig enrunades.

Nosaltres decidim tornar pel mateix sender per on hem vingut, agafar la carretera asfaltada que uneix Fanlo i Sarvisé i gaudir de l’espectacle cromàtic que ens ofereix el bosc ara a la tardor.

Des de qualsevol raconada de la carretera quedes embaladit per la combinació d’ocres, daurats, vermells, verds…. un plaer per a la vista.

2. Ruta des de San Nicolás de Bujaruelo al Refugi d’ Ordiso (10km,GR11)

El GR11 que transcorre per Bujaruelo cap a la Vall d’Ordiso i va direcció els Baños de Panticosa està molt concorregut per la bellesa i espectacularitat de tota la ruta, en total 20,3km de punt a punt.

Avui però, no anem de travessa i per tant només farem un petit tram amb inici i retorn des de San Nicolás de Bujaruelo per gaudir dels colors de tardor que hi ha aquests dies per aquesta zona. Les pluges dels darrers dies han estat intenses i els rius baixen amb un cabal impressionant.

Comencem doncs la ruta creuant el pont romànic de San Nicolás i agafant el camí que surt des de l’esquerra (GR11) .

Aquest camí transcorre per uns prats al costat del riu Ara, un dels rius més salvatges del Pirineu. Al cap d’uns 30 min aprox, trobem una pista forestal a mà dreta, l’agafem i comencem a fer una pujada continuada durant 1 km aprox. rodejats de faigs i d’avets.

Al final d’aquesta primera pujada, el camí queda enclavat a la roca i des d’aquí tenim un preciós mirador al Valle de Otal  i al de Bujaruelo.

Mentre continuem pujant, passem per un bosc de faigs espectacular… el color ocre de la tardor està en la seva màxima esplendor i no podem deixar de fotografiar-lo per tots els cantons.

Uns metres més enllà, a mà dreta, cau una impressionant cascada anomenda el Salto del Pich, que amb les pluges d’aquests darrers dies baixa amb un cabal espectacular.

I continuant amunt, amunt, a uns 5km des de San Nicolás, arribem al refugi d’Ordiso, que és on acaba la pista forestal que fan servir bàsicament els ramaders de la zona per acostar-se als seus ramats. En aquest punt, si mirem cap al nord, veurem l’imponent massís del Vignemale.

Des d’aquí podríem anar resseguint el riu Ara fins el seu naixement, però avui fem mitja volta, desfem el camí de pujada i aprofitem la baixada en cotxe per la pista forestal que uneix Torla i Bujaruelo i passa pel Puente de los Navarros per fer unes quantes fotografies més d’aquest riu tant salvatge i espectacular alhora:

PN Ordesa a la tardor 1

Impactes: 107

Aprofitant els darrers dies en què hem pogut gaudir de mobilitat territorial us detallem una bonica ruta pel Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut buscant els millors punts fotogràfics ara a la tardor.

El Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut està ubicat al Pirineu central d’Osca, comarca del Sobrarbe, Aragó. Va ser declarat Parc Nacional per decret del govern espanyol el 16 d’agost de 1918. Actualment ocupa una superfície de 15.608 ha (156 km²). I l’any passat va celebrar el seu centenari.

L’orografia del Parc està dominada pel massís de Tres Serols, més conegut com de les Tres Sorores (Tres germanes), que es considera la massa calcària més gran del món. La seva màxima elevació és el Mont Perdut3.355 m, del que en forma més o menys radial descendeixen una sèrie de carenes muntanyoses i valls glacials. El més característic i emblemàtic del parc és la vall d’Ordesa, recorreguda pel riu Arazas, origen del Parc Nacional, que s’obre en direcció est-oest; però també hi destaquen el Canyó d’Añisclo, solcat pel riu Bellós, en direcció nord-sud; la Garganta  d’Escuaín, per on passa el riu Yaga, en direcció sud-est; i lavall de Pineta, recorreguda pel Cinca, en direcció est. Així mateix, encara que no pertany al parc nacional, destaca lavall de Bujaruelo en la zona oest; i, ja dins de França, el Circ de Gavarnia, que és un altre circ glacial que en la seva capçalera té la cascada més alta d’Europa, amb més de 400 metres de caiguda vertical.

El circ de Cotatuero des dels Miradors.

La flora dels parc compta amb unes 1400 espècies de les quals 82 són endèmiques del Pirineu. Els boscos ocupen un 20% de l’extensió total del Parc. A l’estiu, en parts altes s’hi pot trobar encara Edelweis, o flor de neu.

Aquest parc compta amb 38 espècies de mamífers, 68 d’aus nidificants, 5 d’amfibis i 5 de peixos. Els animals potser més emblemàtics són: l’isard (sarrio en aragonès), que compta amb uns 2000 exemplars i que és fàcil de veure; l’ós bru, en els racons més inaccessibles, que es calcula que compta amb 20 exemplars; i el trencalòs.

Ara que ja esteu situats, anem però a mostrar-vos en aquest post i en el següent uns recorreguts fotogràfics per gaudir dels colors de tardor d’aquests dies:

  1. Ruta de les cascades des de la Pradera (7,53 km +359)

Aquesta ruta és senzilla, però preciosa en qualsevol època de l’any i té com a objectiu poder gaudir de la natura espectacular que ens ofereix el bosc d’Ordesa, les seves cascades salvatges i una immensitat de muntanyes que treuen el cap quan aixeques la vista amunt.

La ruta surt des del pàrquing de la pradera d’Ordesa, només accessible en vehicle particular ens determinades èpoques de l’any (ara a la tardor, amb l’aglomeració de gent els caps de setmana, s’hi havia de pujar amb el bus que surt des de Torla).

Doncs un cop a la pradera, agafem direcció la Cola del Caballo pel GR-II, seguim aquest camí per la vora esquerra del Rio Arazas, creuant un bosc de faigs de 3km de recorregut molt bonic de pujada fins que arribem al mirador des d’on podem veure la  Cascada d’ Arripas
El bosc
Cascada de Arripas
Continuem aquest camí pel bosc fins a una intersecció on deixarem enrere el GR i seguirem
per la dreta seguint les indicacions cap a les Cascades de la Cueva i la del Estrecho , una mica més endavant veurem un pal indicador a la dreta que ens indica la Pradera, que és per on baixarem després.

Abans d’arribar a la Cascada de la Cueva passem per una petita zona oberta tipus mirador que ens permet apreciar l’espectacularitat dels colors de tardor d’aquests boscos.

Seguim doncs un caminet que ens porta primer a la Cascada de la Cueva , sortim un moment del recorregut per veure-la i continuem pel caminet fins arribar a la Cascada del Estrecho.

Cascada de la cueva

Cascada del estrecho
Retrocedim de nou pel camí que veníem fins arribar al pal indicador que hem comentat abans i seguim les indicacions per creuar el Riu Arazas per un pont de fusta, el Pont d’Arripas, un lloc idíl·lic i continuem direcció a la pradera per l’altre vora del riu.

La següent parada la fem al Mirador dels Bucardos, que es troba a 100m del camí principal.

De camí cap a aquest mirador, tenim unes vistes al pont que acabem de creuar espectaculars!!!

El pont des de baix

Anem baixant pel bosc uns 3km aproximadament i a baix, al final del recorregut adaptat, ens trobem el Mirador de Cotatuero . Passegem per aquest recorregut accessible que creua un bosc de faigs de somni o on es troba la famosa pedra de les Set Faus.

El bosc

Aquesta roca La Piedra de las Siete Faus,  és famosa perquè es deia que hi creixien set delicats faigs quan es va fundar el PN d’Ordesa i que servia com a punt de referència. Avui en dia només en queden dos o tres enraigats a aquest gran bloc de pedra.

Pedra verda

I anem acabant la nostra ruta d’avui fins que arribem al trencant que puja cap a la Senda de los Cazadores, que el deixarem a mà esquerra per anar cap al Pont de los Cazadores que ens porta directament cap a la pradera d’Ordesa i que serveix de mirador espectacular al Tozal del Mallo.

El pont

No us perdeu el proper post perquè tenim apunt per explicar-vos les següents rutes fotogràfiques de la tardor des d’Ordesa….

  1. Ruta des de Fanlo cap a la cascada de La Pardina del Señor (GR15)
  2. Ruta des de Bujaruelo a Ordiso (GR11)

Postals de tardor II

Impactes: 22

Avui Lo Parte, té l’honor d’acollir una col·laboració (gràcies Jordi Alarcón) relacionada amb les “postals de tardor” 

En concret el Jordi ens acosta a una fageda. Segurament tots penseu quan parlem d’una fages de la fageda d’en Jordà, oi?

Doncs no. A casa nostra hi ha molts racons especials i un d’ells és la Fageda de la Grevolosa. 

A cavall entre Osona i la Garrotxa ens trobem en un hàbitat únic i molt recomanable.

Per saber més coses de la fageda podeu donar una ullada a aquesta entrada. Per a tota la resta us deixo amb les magnífiques imatges del Jordi