Arxiu de la categoria: Fotografia

Un dia a la Lapònia catalana

Imagino que hores d’ara ja no deu quedar ningú que quan llegeix “la Lapònia catalana” no sàpiga a què ens estem referint. Per si queda algú despistat quan parlem de la Lapònia catalana ho fem de l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent – la Vansa.

Mica en mica l’esquí nòrdic, sens dubte l’origen de l’esquí, va guanyant adeptes a casa nostra. La fórmula és ben simple, lliscar per desplaçar-te sobre la neu sense més ajuda que les teves pròpies forces. No hi ha límit d’edat i és un esport força més assequible que l’esquí alpí.

Si en voleu saber més sobre l’esquí nòrdic us recomano que llegiu els interessants posts que la gent de Tuixent – La Vansa ens ha fet en aquest mateix bloc. Els podeu veure aquí

Nosaltres vam triar l’opció de fer raquetes, opció encara més fàcil i assequible que l’esquí ideal per gaudir d’aquestes paisatges. Penseu que també podeu llogar trineus i fer unes lliscades amb els més menuts. Us divertireu segur!

Nosaltres us deixem amb algunes de les imatges d’aquest cap de setmana. Sols us podem dir que vam trobar un ambient fantàstic, gent amable per tot arreu i, sobretot MOlTA NEU!!! Us animem a anar-hi!!

La Vall de NúRia

Aquesta setmana marxem de viatge cap a la que es segurament la vall amb més renom de casa nostra, la vall de Núria.

La vall de Nuria, és una vall pirinenca al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès. El santuari està situat a una alçada de 1.964 metres sobre el nivell del mar, i envoltat per cims de gairebé tres mil metres, on hi neixen multitud de fonts i torrents. Per accedir-hi podem optar per fer uns 12 km i 1.000 metres de desnivell a peu, o optar per fer el viatge amb un transport força singular com és el cremallera, que ens permetrà gaudir del paisatge espectacular d’alta muntanya que ens ofereix l’entorn, tant a l’estiu, com a l’hivern.

Núria compta amb un riquíssim llegendari però, sens dubte, el relat cabdal és el de la troballa de la Mare de Déu. Segons la llegenda, Sant Gil, nascut a Atenes, nomenat bisbe de Nimes, va esculpir la imatge quan feia vida d’ermità a la vall entre els anys 700 i 703. Amb la campana convocava els pastors de l’entorn, els evangelitzava davant la creu que ell mateix havia esculpit i també els hi donava de menjar, cuinant-lo en una olla. Així campana, creu i olla esdevindran símbols de Núria.

La predicació sovint va acompanyada de persecució i quan aquesta es va originar, va veure’s obligat a marxar de la vall i va deixar la Verge oculta en una petita cova. L’any 1072, per inspiració divina, un home anomenat Amadeu va venir des de Dalmàcia a la recerca d’unes relíquies de Maria. Uns pastors que coneixien la tradició de Sant Gil el van ajudar a aixecar una modesta capella (origen del Santuari).

Absent ja Amadeu, els pastors van retrobar la imatge que, més tard, va resultar impossible de portar en processó a Queralbs, “perquè volia quedar-se a Núria”. La situació geogràfica ha determinat la història de Núria. Les pastures de la vall foren objecte de transacció entre comtes i monestirs; un fet que, probablement, explica l’origen del santuari.

Posteriorment, el Tractat dels Pirineus transformà Núria en una plaça fronterera i la posà en el punt de mira de militars. A començament del segle XX Núria coneix l’inici dels esports de muntanya i de neu a Catalunya. Va ser, també, l’escenari escollit per la Generalitat de Catalunya republicana per redactar el projecte de “l’Estatut del 1932”, que per això s’anomena “l’Estatut de Núria”. La imatge de la Mare de Déu de Núria patí l’exili, de 1936 a 1942, a causa de la Guerra Civil i, més tard, romangué segrestada un  temps (1967-1972) per patriotes catalans.

I, a Barcelona hi neva?

Aquesta és una pregunta recurrent quan s’acosten situacions com l’actual. Efectivament, a Barcelona hi neva, però hi neva poc. Estem al costa del mar i això fa difícil que puguem tenir entrades molt fredes. A més, els Pirineus fan de barrera de les pertorbacions del nord.

Però volem deixar testimoni de que a Barcelona hi neva i el @jordicampos ens en porta una mostra.

També volem recordar aquí a la gent de @ComandoTibidabo. Quan llegiu que van cap al Tibidabo és que nevarà

Glaçada 4 de febrer de 2012. Montbau
Parc de les Heures, 24 de febrer de 2013
Montbau, 24 de febrer de 2013
Glaçada, 4 de febrer de 2012. Montbau
Tibidabo. 12 de febrer de 2018. Cotxe de BTV
Tibidabo, 12 de febrer de 2018

I, per si us interessa el tema, us deixem un posts de la gent de @btveltemps on donen resposta a la següent pregunta: Per què no neva a Barcelona i sí a Nova York? Aquí el trobareu

La Vall Fosca

La Vall Fosca és una vall pirinenca d‘origen glacial, situada al nord del Pallars Jussà. Rep el nom de Fosca, perquè les muntanyes que la voregen, fan que el sol es pongui molt d’hora, sobretot a l’hivern. A l’estiu cap a les 18:00 el sol ja deixa d’il·luminar la vall.

La porta d’entrada de la vall és Senterada, en la part final de la vall hi trobem la Torre de Cabdella, on es recomanable fer un salt en la història i fer una visita guiada al Museu Hidroelèctric. Us explicaran que la hidroelèctrica es va construir en només dos anys, i que va ser la primera gran central d’aquestes característiques de Catalunya. També us podreu fer capaços de quin era el seu funcionament i de què va representar per a la zona i per a tot el país la posada en marxa d’aquesta obra faraònica l’any 1914.

Si seguim carretera amunt, arribarem fins al pantà de Sallente on l’any 1985 s’inaugurà la central hidroelèctrica Estany Gento-Sallente, amb una potència de 415 MW, que és central reversible, des d’on podem seguir un corriol que ens durà fins a l’estany Gento després de superar un desnivell d’uns 400 metres, a l’estiu, també es pot agafar el telefèric que ens portarà fins a l’estany Gento – la resta de la roman tancat-.

Aquesta és la porta d’entrada al PN d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici de del Pallars Jussà i des d’aquí podem fer precioses excursions de tots el nivells. Es poden visitar alguns llacs, com el Colomina, o el de Mar,  podem seguir el camí del Carrilet, on encara són visibles les vies per on abans passava el petit ferrocarril que s’usava per transportar material per a les preses, parar a dinar o a fer un cafetó al refugi de Colomina. Les opcions són moltes i molt variades.

Fer esment, que un 2 de febrer de l’any 1956 a l’estany Gento, es va registrar una temperatura -32 C, una dada que encara avui està figura com la mínima més baixa registrada a la península Ibèrica.

Una altra visita molt recomanable és la que comença des de la Pobleta de Bellveí, d’on surt una carretera que ens portarà fins a l’estany de Montcortès –també conegut com el cinquè llac-, que tot i que ja esta situat a la comarca del Pallars Sobirà, és, juntament amb els de Basturs, l’únic estany d’origen càrstic del Pirineu.

De Bagnères-de-Luchon a Cauterets

Avui l’amic Jordi Campos ens transporta a una sortida estiuenca per una de les vessants més espectaculars dels Pirineus. Comencem.

L´agost del 2016 vam fer una ruta pel vessant Nord del Pirineu. De Bagnères de Luchon a Cauterets, La visita al Pic de Céciré ens va sorprendre amb unes vistes del massís de la Madaleta imponents

Massís de la Maladeta

Després vam visitar el lac d´Espingo amb el seu refugi, magnífic; de ruta ens vam relaxar a la riba del lac de Génos just abans de que una gran tempesta, que ja s´endevinava contemplant el Pic du Midi de Bigorre, ens afectés de ple pujant el Coll del Tourmalet

Lac i refugi d’Espingo
Las de Génos
Pic du midi de Bigorres

Al dia següent de ruta cap a la Brèche de Roland i el Circ de Gavarnie, una meravella!

Brèche de ROland
Pic de Marboré al centre del circ de Gavarnie

Per últim vam veure des de Cauterets el massís del Vignemale amb el seu glaciar i les seves vertiginoses parets calcàries, les vistes del massís del Mont Perdut des del Petit Vignemale, de somni! Una ruta molt recomanable!

Glaciar de les Olulettes
Vessant nord dels massís del Vignemale
Massís del Mont Perdut des del petit VIgnemale

A la portada el Pique Longue des del petit Vignemale