Impactes: 333
La paraula esclafit l’hem escoltat a vegades a les noticies, normalment relacionada amb danys produïts per tempestes que han afectat el nostre territori. Molts de nosaltres hem viscut en directe aquest fenomen i no ho hem sabut, ja que no sempre provoca desperfectes, però sí forts vents en el moment de màxima intensitat de pluja (en un esclafit humit).
Molts creuen que és com un tornado, fins i tot, alguna vegada s’ha comentat que és com un tornado del revés. Doncs no. Però millor comencem pel seu origen.
Les tempestes es formen per una diferencia de temperatura entre la superfície i les capes mitjanes/altes (també requereix que l’aire contingui força humitat). Hem de recordar que l’aire calent tendeix a pujar i el fred a baixar. Quan aquesta diferencia és important, aquests es posen en circulació de forma accelerada.
L’esclafit és produeix quan aquest aire fred que es troba a l’interior dels núvols de tempesta (cumulonimbes) es desploma creant una columna en direcció a la superfície. Depenent de la velocitat que porti i la seva extensió, serà més o menys intens.
Que un avió passi en aquest moment per sota pot ser realment molt perillós, per aquesta raó, la majoria d’ells porten una radar Doppler per poder detectar les anomenades microràfagues que poden sobrepassar els 250 km/h equivalent a un tornado de força 3 a l’escala de Fujita).
Pels que estem a la superfície, que ens caigui aquesta columna d’aire a sobre pot provocar-nos problemes sí, però realment els més greus solen arribar després. Quan aquesta massa topa amb el terra, només li queda una opció, escapar-se a totes direccions paral·lelament a la superfície. Això provoca que en pocs segons la intensitat del vent augmenti violentament a tot el voltant on s’ha produït el desplomament. En aquest moment és quan les fortes ràfegues poden crear situacions tornàdiques, però no hi veurem cap embut i la seva durada serà molt més reduïda que la vida mitja d’un tornado.
Aquestes ràfegues s’ondulen després d’uns centenars o milers de metres (depenent de la força dels vents), creant uns vòrtexs amb un eix paral·lel a la superfície i circular (amb forma d’anell) al centre del fenomen (el tornado té l’eix més o menys perpendicular al terra).
En la zona del vòrtex toroidal comença la tercera fase de l’esclafit (també molt perillosa), on de cop i volta els vents poden anar amunt, avall, endavant i endarrere en una àrea molt reduïda.
Depenent de la extensió afectada, podem trobar microesclafits o macroesclafits. Aquests a la vegada poden ser esclafits humits (si contenen precipitació) o secs (amb poca precipitació, més càlids i semblants a virgues). Aquests últims poden augmentar el risc d’incendi si van acompanyats d’aparell elèctric.
Si es forma en una zona desèrtica o molt àrida, el mateix fenomen pot generar una tempesta de sorra o també coneguda amb el nom de Haboob.
