Arxiu de la categoria: Meteorologia

Canvi climàtic, el principi de la fi

Impactes: 85

Hola a tothom! Som el Projecte 4 estacions i ara gràcies a la col·laboració de lo parte cada mes publicarem un article sobre el canvi climàtic!

Que és el clima?, Que és el canvi climàtic globalment?, Com ens afecta globalment?

Comencem!

Que és el clima?

Molta gent hi ha vegades es confon, i diu que el clima és el mateix que la meteorologia… Però no! Són semblants perquè el clima influeix a la meteorologia, però no podem dir: Condicions climàtiques adverses per una forta tempesta! La diferència clau entre les 2 és que el temps que pugui fer 1 dia no defineix el tipus de clima en una regió. Si un dia plou al desert, no serà un clima plujós.

El clima és una mitjana de l’estat del temps en 30 anys, si a Barcelona plouen 29 dies en setembre, és un clima plujós durant aquell més però si es fa la mitjana dels 30 anys, ens sortirà que el clima no és només plujos! (És un exemple)

El clima és la interacció de l’atmosfera, els mars i oceans, les zones polars, les espècies vives i els humans. Tots aquests factors influeixen a què el clima sigui d’una manera ho un altre. La latitud i l’altitud també influeixen molt, a l’equador no fa la mateixa temperatura que a Sibèria, i com més amunt la temperatura més baixa serà! Si estem a 5000 metres d’altitud, la temperatura serà molt més baixa que a nivell de mar. El relleu influeix moltíssim, ja que depèn de la zona i els vents el clima pot ser completament diferent.

Aquestes són les regions climàtiques de Catalunya.

Archivo:Mapa climatic de Catalunya.svg

Que és el canvi climàtic globalment?

El canvi climàtic, com la sola paraula ho indica és el canvi del clima a tot el planeta.

El clima canvia i ha canviat constatant, en diferents mesures i ara sembla que el clima canviarà però a pitjor…

És veritat que el canvi climàtic es culpa dels humans?

Si però no! El clima sempre canvia, però el que fem els humans amb la contaminació atmosfèrica es sobre escalfar el planeta i accelerar el canvi climàtic. La resposta de per què se sobre escalfa el planeta la podem veure en l’efecte hivernacle.

L’atmosfera és una capa de gasos que ens protegeix de temperatures extremadament baixes i gràcies a ella fa que els gasos essencials per viure no marxin, en retenir aquests gasos vol dir que també es queden amb tots els altres, el Co2 és un exemple d’uns dels gasos més comuns i contaminants en accés. Per culpa d’aquests gasos fa que es vagi acumulant tota la contaminació a la terra i que la capa d’ozó (una capa de l’atmosfera que ens protegeix dels rajos ultra violats del Sol) es vagi debilitant i trencant, fent que els rajos solars entrin amb molta més forca i augmentin la temperatura terrestre considerablement i que els humans siguem vulnerables a problemes de pell greus.

Aquí podeu veure un esquema del qual és l’efecte hivernacle

Com ens efecta el canvi climàtic globalment?

Bé, doncs per culpa d’això, la temperatura augmenta molt més rapidament i fa que el clima, canvi molt més ràpid, fent que la temperatura pugi cada vegada més, que els pols es vagin fonent per culpa de les altes temperatures, sequeres extremes, fenòmens de temps sever de caràcter important com tempestes extremadament intenses preparades per provocar inundacions massives, la desforestació per falta d’aigua i una temperatura adequada en moltes espècies vegetals i la fi de molts recursos naturals, etc

En aquesta animació podeu veure l’evolució de les temperatures de la terra des de 1850 fins al 2017… FA RESPECTE…

Això ha sigut una breu introducció a l’apartat que farem a partir d’ara una vegada cada mes! Anirem profunditzant diferents temes! El pròxim serà el canvi climàtic al mediterrani… On d’aquí uns anys serà un niu de tempestes moooolt intenses…

Fins a la pròxima!!

Projecte 4 Estacions

Web: projecte4estacions.com

Twitter: @4estacions2

Càlcul Cota de Neu. El perquè dels 850hp i els 500hp.

Impactes: 11


La primera cosa que ens ve al cap quan pensem en dir nevarà?  és que sinó estem a zero graus no neva, cosa que com podeu imaginar és falsa, podem veure nevar a 5 graus en positiu i ploure a zero graus. Avui anem a parlar  de com podem calcular la cota de neu ,tot i que la complexitat del tema fa que realment a molt poques hores vistes es pugui determinar. Hi han 3 factors bàsics que poden determinar la cota:

1. L’alçada geopotencial, és a dir a quina alçada estan els 850 HP i 500 HP dos valors fonamentals en el càlcul de la cota de neu. Tot i que diem que 850hp= 1500m i 500hp=5500m són valors aproximatius i per tant a vegades podem trobar una pressió de 850hp quasi a 1900m i d’altres quasi a 1000m, cosa que fa que si esta a 1000m nevarà a una cota molt més baixa que no a 1900m, penseu que de mitjana quan baixem 100m la temperatura disminueix 0,65 graus per tant s’han de mirar mapes d’alçada geopotencial= alçada on es troba la pressió a 850hp i 500hp.

I perquè parlem de pressió i no de temperatura?, doncs perquè al nivell de pressió de 850hp (més o menys 1500m) l’influencia dels vents i l’orografia ja fa que la temperatura del l’aire no vari molt, de fet quan mirem mapes a 850hp no es té en compte el dia i la nit a nivell de temperatura , a 500hp aquets factors encara s’accentuen més. Us poso a sota una taula (aquestes es configuren segons diferents formules) on mirant la temperatura que tenim a 850hp i a 500hp determinem la cota de neu, ull taules com aquestes no tenen en consideració l’alçada geopotencial i sempre la calculen pensant que els 850hp estan a 1500m i els 500hp a 5.500m. 

Us poso un enllaç on es demana temperatura a 850hp a 500hp i alçada geopotencial dels 850 és a dir on es troben els 850hp: https://meteosat.com/nieve/ Mireu un exemple del passat 29 d’abril 2018 que va nevar als pirineus, mireu a 500hp temperatura -29 el cercle amb el número 552 s’ha d’afegir un zero per tan els 500hp els tindríem a 5520m. En canvi a 850hp estàvem a 2 amb el cercle de 150 si afegim un zero alçada de 1500m, mireu que una mica més a sobre estava el de 142 voldria dir 1420m per tant cota de neu més baixa, si ho proveu en la web que us he donat la cota de neu va ser de 1000 metres

2. L’Orografia Per exemple quan ens entra una bossa feda pels pirineus (del pol) l’efecte palanca dels pirineus la rebaixa al baixar al pre-pirineu i territori, en canvi quan entra per l’oest és molt més real, el GFS per exemple sempre va de rebaixes per aquest factor dels pirineus. I podríem parlar del Montseny, Montserrat , Muntanyes de prades que fan circular l’aire amunt i avall i fent canviar molt les cotes generalistes 

3. La humitat. Si és molt seca pot fer que a temperatures elevades els floquets aguantin molt fins cotes baixes, en canvi si és alta a l’inversa i arribin en superfície mig desfets. acabar aquest post sempre penseu que quan més fred a 850 hp més possibilitat de cota baixa que no a l’inversa.

 

Vale Àlex, hi ha una manera més ràpida? resposta siiii, però menys fiable buscar els mapes de la isozero, o el que és el mateix a quina altitud la temperatura serà de zero graus què és on en principi l’aigua es converteix en floquet. Us deixo enllaç: http://www.meteociel.fr/modeles/gfse_cartes.php?ech=6&code=0&mode=3.  Com sempre Salut i Meteo!!!

Àlex Van der Laan.

Web:www.alexmeteo.com

Twitter:@alexmegapc

Facebook (Grup Àlex Meteo): https://www.facebook.com/groups/1844974052185440/

Com es formen les tempestes de tarda?

Impactes: 42

Avui venim a parlar sobre un fenomen atmosfèric que moltes vegades és espectacular i el mateix temps és molt perillós, són les tempestes, un fenomen de precipitacions abundants en una àrea restringida.

Però com es formen? Que és necessari per tenir tempestes? Quina és la seva evolució?

Les tempestes de tarda

Les tempestes són fenòmens atmosfèrics força potents, poden desencadenar precipitacions abundants, moltes descàrregues elèctriques, calamarsa, inundacions, etc

Normalment les tempestes les trobem a l’estiu i a la tardor, a l’estiu predominen les tempestes de tarda dia rere dia algun punt del Pirineu. Però aquestes tempestes necessiten alguns ingredients per la seva formació: Que la temperatura en superfície sigui a prop dels 25 °C o superior, tenir aire fred en alçada sobre uns 500 hPa (la temperatura a 5000 metres aproximadament) de com a mínim -7 °C, tenir una zona de convergència de vents, humitat en capes mitjanes i altes i tenir una bona ortografia per la formació de les tempestes (un bon relleu, muntanyes, valls, etc.)

Quan tenim aquests ingredients la festa ja pot començar la festa. A primeres hores del matí el Sol escalfa el terra fent que la temperatura sigui més alta, una vegada la temperatura en superfície sigui alta, aquesta temperatura pujarà per anar a buscar l’aire fred perquè es pugui refredar (és el mateix que passa amb el foc sempre puja cap amunt, o l’aigua bullint), una vegada tinguem la massa d’aire càlida refredada tornar a baixar i aquest procés es repetirà moltes hores i comença la condensació del vapor d’aigua fent que les convergències de vents afavoreixen a fer que la massa càlida pugui pujar. Comencen a créixer els primers núvols al voltant de les 10 del matí per l’aportament d’humitat, en les pròximes hores els núvols creixeran cada vegada més fins que arribi un punt en el qual ja no podran créixer més i desencadenaran a tempestes cap a les 4 de la tarda. Una vegada es pon el Sol les tempestes desapareixen i van clarament a la baixa a causa que no hi ha suficient energia perquè segueixin les tempestes.

Pero i a la resta del terriori?

El Pirineu i Prepirineu ortogràficament és perfecte per la formació fàcil de les tempestes sobretot el Ripollès i Osona, la resta del territori no és tan bona per formar aquest fenomen encara que si tenim encara molt més aire fred en alçada, la inestabilitat atmosfèrica és molt alta i la convenció és desfrenada, les tempestes creixeran allà on vulguin i on tinguin les zones més favorables a la seva formació, un fenomen perfecte per la formació de Tempestes arreu del territori és la DANA que ja en parlarem un altre dia.

També cal apuntar que si el mar està calent ajuda molta la formació de les tempestes!

Fins aviat!

Projecte 4 Estacions

Web: projecte4estacions.com

Twitter: @4estacions2

Les Masses d’Aire que afecten Catalunya

Impactes: 234

Moltes vegades sentim per la televisió atenció a la massa polar àrtica, a la possible siberiana, tenim pols en suspensió del Sàhara, plourà fang, avui el vents del sud oest han provocat l’efecte Fohën, i així moltíssimes descripcions que ens expliquen si farà molt de fred, molta calor plourà molt aquí o allà, tot això és bàsicament produït per les masses d’aire que ens afecten i sobretot els vents que les empenyen, aiiixxx els vents són la clau per entendre la majoria de fenòmens meteorològics que ens afecten, i la pregunta és quines són les masses d’aire que afecten Catalunya us he posat de manera resumida les 7 bàsiques, al llarg d’aquesta col·laboració amb lo Parte ja ens centrarem en cada una i en desenvolupar-ho de manera ample.

Masses d’aire a Catalunya

  1. Polar (sempre d’origen marítim ha de passar per el pol)

Aquestes masses d’aire neixen al Pol i venen impulsades per depressions situades a Groenlàndia o Terranova, la seva característica és què és una massa d’aire molt freda però a la vegada molt carregada d’humitat ja que passa per el mar. Normalment l’anticicló de les Açores i l’Escandinau són els que formen el passadís fred i humit, sempre bé de direcció Nord Oest (entra per Galicia) és per això que provoca grans nevades al Pirineu Occidental amb cotes molt baixes, mentre la resta del Pirineu solament té núvols o quatre volves, això a vegades pot canviar quan el JET Stream ( corrent d’aire molt fort a uns 11.000m) gira perpendicular als pirineus, és en aquest cas quan el Pirineu oriental pot rebre nevades importants.

  • Àrtica Marítima (passa pel Mar):

Aquesta massa d’aire neix en l’Àrtic  de latituds molt superiors (uns 65 graus) i perquè ens entenguem el que fa és anar amb linea recte des del nord agafant una part del Atlàntic i tot i ser una massa molt seca al passar del mar es carrega d’humitat. Ës el que anomenem una situació de vents del Nord on tenim Tramuntana i Mestral i una vegada més el gran beneficiat és el Pirineu Occidental tot i que l’Oriental en aquest cas rep més neu.

  • Àrtica Continental (passa per el continent terra)

L’origen és el mateix, però en el seu recorregut no passa per l’Atlàntic per tant és molt sec i fred ja que va arrossegant tot l’aire fred del continent. La Tramuntana i el mestral bufen de valent i comporta molt aire fred però les precipitacions queden restringides al Pirineu sobretot occidental i no amb tanta quantia com la marítima, tot i això hem d’entendre que sempre hi han factors que ho poden fer variar.

  • Continental o coneguda com Siberiana:

Sens dubte és l’estrella del fred a Catalunya i el continent europeu, és la massa d’aire més freda que podem tenir a sobre i produir els registres més baixos que podem tenir, penseu que a uns 850hp (uns 1500m d’alçada) les temperatures oscil·len de -20 a -30 sense tenir compte dia i nit, una àrtica continental que seria la segona més freda que ens afecta seria d’uns -15 a 850hp en el seu tram més alt. Els vents són de Nord Est, sobretot si giren més cap a l’Est és quan es poden produir les nevades a la costa amb cota 0 metres. En la seva aparició és molt important l’anticicló escandinau que serà clau en obrir el passadís de la massa d’aire que passarà per la zona Siberiana i es recarregarà de fred d’aquí el seu nom.

  • Llevantada o mediterrània:

Sens dubte l’estrella de les pluges, però sobretot a la costa i el Pirineu oriental. El seu nom ja explica el seu origen vents de llevant (normalment per la posició de l’Anticicló Europeu i la depressió del nord d’Àfrica), aquets vents bufen sobre el mar i es van carregant d’humitat, moltes vegades la clau esta en si en alçada es desprèn el que anomenem una petita bossa freda (DANA o Gota freda) a uns 500hp (uns 5.500m), aquestes poden produir un autèntic mal de cap amb precipitacions que poden ser torrencials.

  • Tropical Marítima:

Perquè ho entenguem de manera fàcil són vents que ens venen de les canàries arrossegant molta humitat i fent ploure molt al sud de la península són coneguts com a vents de pluja, a Catalunya produeixen l’efecte contrari ja que al ser vents de sud oest al entrar en la península es rescalfen i produeixen l’efecte Fohën, on l’aire al pujar per les muntanyes va perdent la humitat i es va rescalfant produint altes temperatures (sobretot vall pirenaiques) i temps sec i solejat

  • Tropical Continental (Sàhara)

Aquestes masses són les més càlides que podem tenir i són les que fan pujar els termòmetres als nivells més alts, normalment un potent anticicló es situa damunt la península arrossegant els vents del nord d’Àfrica i portant sobre nostre una massa molt càlida acompanyada de pols Sahariana, si es produeix alguna precipitació el que veurem és el conegut com a pluja de fang.

Àlex Van der Laan.

Web:www.alexmeteo.com

Twitter:@alexmegapc

Facebook (Grup Àlex Meteo): https://www.facebook.com/groups/1844974052185440/