Arxiu d'etiquetes: Aneto

Pic de la Maladeta

Impactes: 24

Aquest cap de setmana passat la secció d´alta muntanya i escalada de la UEC d´Horta va organitzar una sortida a la Vall de Benasc, concretament al Pic de la Maladeta de 3.312mts.

Una ascensió dura i mantinguda, amb una neu canviant i una meteorologia favorable, Els gruixos de neu estan per sota dels habituals per la època de l´any.

El meu fill Marc va participar i ens deixa aquestes magnifiques imatges de l´ascensió.

Pic de la Renclusa
Pic de la Maladeta i canal de la Rimaya
Fins aquí amb esquís, canvi a grampons i cap amunt!
Impressionant ja queda menys
Coll de la Rimaya amb el Posets all fons
Coll de a Rimaya amb el Pic de la Riamaya i el Posets
Darrers metres fins al cim
El cim de l´Aneto i coll de Corones
Bachimala, Pic Long, Neuvielle, Perdiguero!
Espadas, Posets a l´esquerra, al fons Cilindro, Marboré, Astazous, Robiñera, la Munia, Vignemale i Bachimala!
Massís del Cotiella!
La Pica d´Estats al centre i al fons!
Des del Fontfreda i els Fontnegre al Puigpedrós, la Tosa Plana de LLes, Perafita, Munturull i Puigmal!
Perafita, Monturull, Puigmal, Tosa d´Alp, Serra del cadí, Serra del Verd i Port del Comte en darrer terme, en primer pla el Mulleres i la cresta de Salenques!

El Forau d’Aigualluts

Impactes: 55

Heu sentit parlar del Forau d´Aigualluts? Doncs en aquest paratge, té lloc un curiós caprici de la naturalesa que és localitza a la vall de Benasc, als peus de l’Aneto, i provocarà una gran sorpresa per a  qui el vegi per primera vegada (a l’estiu clar, perquè a l’hivern es tot neu i gel i aquesta màgia desapareix).

Es tracta d’una espècie d’embornal, d’unes dimensions d’uns 70 metres de diàmetre i 40 metres de profunditat, en el que l’aigua procedent dels glaciars de l’Aneto i de la Maladeta desapareix sota terra a uns 2.074 msnm. Durant anys es desconeixia on anaven a parar aquestes aigües, però va ser el 1931 quan es va confirmar que les aigües circulen subterràniament durant uns 4 kilòmetres fins a veure la llum de nou a la Vall d’Arán, a la zona coneguda com els Uelhs deth Joèu, a l’Artiga de Lin, a 1.658 msnm. D’aquesta manera, unes aigües que havien de desembocar, a través del riu Éssera, a la Mediterrània; acabaran desembocant a l’Atlàntic, a través del curs del riu Garona. Tot un caprici de la naturalesa.

El Forau, conegut al costat francès del Pirineu com a Trou de bou (Ull o forat de bou), és un sistema càrstic que recull l’aigua del desgel de la glacera de l’Aneto, Tempestades i Mulleres. La hipòtesis de que aquestes aigües acabaven desembocant al riu Garona la va formular en Ramond Carbonnières a finals del segle XVIII, però no va ser fins el 1931 quan l’espeleòleg francès Norbert Casteret, que va dedicar tota la seva vida a l’exploració de cavernes, coves i rius subterranis, confirmà aquesta teoria. Ho va fer abocant sis barrils de colorant, fluoresceïna, en les aigües del Forau. Unes hores més tard, la fluoresceïna deixava veure el seu característic color verd al fer acte de presencia als Uelhs deth Joèu.

L’excursió al Forau és un recorregut quasi obligat si es visita la vall de Benasc. Si no hi ha neu, podem sortir de Pla de la Besurta, a uns 1.900 msnm, situat 13 km al nord de Benasc seguint per la carretera A-139, trobarem una explanada condicionada com aparcament durant tot l’any a excepció de juliol i agost mesos en que podem accedir a aquest indret amb un autobús des del mateix poble de Benasc.

A l’hivern podem aparcar al costat de “Plan de Hospital”. Seguirem les indicacions cap el refugi de La Renclusa  i el Forau d’Aigualluts -el camí és el mateix durant els primers 15 minuts aproximadament- fins a trobar un desviament a la dreta que condueix cap el refugi i seguim la nostra ruta fins arribar a la “pradera” i la “cascada d’Aigualluts”. L’excursió, que a dia d’avui s’ha de fer amb raquetes o esquis, per la quantitat de neu que hi ha, té un desnivell de tan sols 200 metres, essent un recorregut fàcil i apte per a tots el públics.

Els sostres del Pirineu des de l´aire!

Impactes: 61

Avui us portem un post amb la col·laboració especial de Marc Campos i les seves fotografies de muntanya.

Les fotos van ser presses la primavera del 2016 en un vol circular en avioneta al voltant dels massissos més emblemàtics del Pirineu amb sortida i arribada a Castilló de Sos a la vall de Benasc, comarca de la Ribagorça.

A la primera imatge el massís del Mont Perdut i del Vignemale pel vessant Est , en primer pla la Punta Suelza, a la segona la parella Posets-Espades pel vessant Nord

Seguim amb el Perdiguero pel seu vessant Sud i tot seguit el massís de la Maladeta amb les seves glaceres, amb l´Aneto, sostre del Pirineu pel seu vessant Nord.

A la cinquena imatge trobem el mateix massís de la Maladeta però pel vessant Sud i a la darrera imatge l´impressionant vessant Nord del Vallibierna.

Sens dubte una perspectiva que mostra perfectament la majestuositat i la bellesa de la muntanya!

El pilot és Gerardo Bielsa, aquí teniu més informació: