Avui portem a Lo
Parte el Cambra d´Ase, un pic que amaga al seu vessant Nord un dels
circs glacials més impressionants del Pirineu!
Vessant nord de Cambra d’Ase
Ascensió feta per la carena occidental l´1 de maig de 2017, sense cap mena de dificultat fins al seu pic W, atenció però a les fantàstiques cornises que es formen a la part alta. El circ sensacional, amb uns magnífics corredors que fan les delícies dels alpinistes i els esquiadors de muntanya. Imponents vistes de tota la Cerdanya, el Capcir i fins a la Mediterrània.
Primeres cornises
El Pirineu al fons
El Cambra d’Ase (Cambre d’Aze en francès), algunes vegades grafiat Cambradase, és un cim de 2.726,5 m alt del límit de l’Alta Cerdanya amb el Conflent, al límit de la comuna cerdana d’Eina amb les conflentines de Planès i Sant Pere dels Forcats.
Puigma i Finestrelles al fons La Torre d’Eina al centre i el NOu Fonts a l’esquerra
Està situat a l’extrem meridional del terme de Sant Pere dels Forcats, a la zona sud-oest del de Planès i al sud-est del d’Eina, al nord-oest del Serrat de les Fonts i de la Torre d’Eina i al sud del Puig de l’Home Mort.
És possible que mai no hagueu sentit aquest nom: el Donasà. Us convidem a descobrir-lo de la mà del @jordicampos i les seves espectaculars imatges.
Pic de la tribuna i de la Baixollada
El Donasà és una comarca d’Occitània i, per extensió, de França a l’Arieja. La principal ciutat és Rouze però la capital és Queragut. És el lloc de naixement del famós trobador Bernat de So. El Donasà forma el Cantó de Queragut i 7 comunes.
El seu accés es fa normalment a través del Capcir i del departament de l’Aude, perquè l’accés natural pel Coll de Palhèras (Col de Palhières) de 2001 metres està tancat durant 6 mesos de l’any. El país és alt, entre 750 i 2545 metres. Pels seus boscos se l’anomena el Quebec de l’Arièja.
Pic del Roc Blanc
El seu punt més alt amb 2545 metres és el Pic de Baxouilladec; més famós és el Roc Blanc, d’altura similar, amb el llac de Noubals al seu peu; l’altra muntanya de gran altura és el Pic de Ballbona. Altres estanys i llacs rellevants són Rabassoles de baix, Rabassoles blau, Rabassoles Negre, l’Estanyet, Estany de Balbona, Estany Petit, Estany de Laurenti, Estany de Queragut i l’Estany de la Camiseta.
Estany de Laurenti, tot gelat.
L´estany de Laurenti, darrera el Pic de la Camissete, el de Tarbésou i el de Sant Barthelemy
Amb la colla habitual el passat cap de setmana vam poder fer l’esperada “raquetada” a la neu. Les expectatives no eren gens amigables ja que les amenaces, entre d’altres, de la ciclogènesi explosivano convidava a sortir de casa.
Sigui com sigui la decisió estava presa, la sortida organitzada i, amb les cadenes a punt per si calien, vam enfilar cap a terres ceretanes.
Dissabte, hom pensava que tindríem sarau meteorològic però el cert és que ja sigui per l’ombra pluviomètrica de la vall ja sigui perquè vam tenir molta sort vam poder aprofitar el dia al màxim . Després d’instal·lar-nos, entre l’alta i la baixa Cerdanya, ens vam adreçar cap al primer objectiu del cap de setmana.
L’Ermita de Bell-lloc
Fitxa:
kilòmetres caminats: 5,54
desnivell acumulat: 271 metres;
velocitat mitjana: 3 km/hora;
hores caminades: 01:52
Excursió a Bell-lloc
Per arribar a l’Ermita de Bell-lloc cal arribar al poble de Dorres, conegut per la presència d’unes termes romanes encara en funcionament.
La sortida no té cap dificultat especial, a excepció de la neu caiguda el dia anterior que a estones feia la marxa més lenta i atenta. Santa Maria de Bell-lloc és una bonica ermita romànica situada en un turó a 1.685 metres d’alçada. És, sens dubte, uns del millors miradors de la Cerdanya ja que en dies clars s’abasta des del Canigó fins el Cadí i les muntanyes del voltant.Va ser declarada Monument històric de França el 31 de desembre del 1980.
La pujada i la baixada ens van deixar unes vistes magnífiques i la primera oportunitat de trepitjar la neu.
Pujant a Bell-lloc
Pujant a Bell-lloc
Pujant a Bell-lloc
A la carena!
Ermita de Santa Maria de Bell-lloc
El dia va ser espectacular
La Cerdanya!
Ja de baixada. El poble de Dorres
Acabada la sortida tocava recuperar forces i descansar per afrontar la jornada següent. Res millor que un bon cafè, que aquesta vegada va ser a Llívia. De passada el més “futbulerus” van poder xalar amb el derbi madrileny.
Una vegada refets va tocar acabar de preparar les coses i cap a la vila. A Puigcerdà hem fet els àpats d’aquests dies, per cert molt ben atesos a l’Hotel Terminus. Abans de sopar, però, tocava la preceptiva passejada pels carrers de Puigcerdà i la volta a l’Estany, sempre sorprenent.
L’Estany de Nit (la imatge és d’un altre dia..)
La “Raquetada”
I, per fi, va arribar el dia esperat. La nit anterior vam anar a dormir amb un cel seré i res feia pensar que l’endemà hagués de nevar. Però la natura, ja sabeu, funciona pels seus propis codis i ens vam llevar amb una magnífica nevada. Alguns matiners la van poder retratar i tot, de matinada.
Nevada nocturna
Definitivament era el nostre cap de setmana de sort. Vam anar a esmorzar, a llogar les raquetes i vam posar rumb cap al Capcir per estrenar-nos en això de les raquetes.
S’ha de dir que tan a la banda espanyola (baixa Cerdanya) com a la francesa (alta Cerdanya), els serveis de neteja de les carreteres van ser molt eficients i malgrat l’important nevada caiguda vam poder arribar a lloc sense dificultats i sense haver de posar equipaments especials.
El carrers de Llívia ben nets a primera hora
La Raquetada, a l’Espace Nordique du Capcir va ser magnífica. La pista, com sempre, perfectament marcada, la neu acabada de caure, molt humida i gairebé sense trepitjar. I, per acabar-ho d’arrodonir una part del recorregut el vam fer sota una plàcida nevada.
Sota la nevada mentre preparàvem la sortida.
El boscos de la Quillane estaven espectaculars, amb una gran quantitat de neu i gairebé sense ningú més que nosaltres. Vaja, l’escenari perfecte.
Espace Nordique du Capcir
Amunt!
Espace Nordique du Capcir
L’estació es troba a 1.700 m -uns 500 metres més amunt que Puigcerdà- i la nevada va ser força més abundant.
Una gran experiència
Espace Nordique du Capcir
Vam arrodonir el dia amb un nutritiu dinar per recuperar energies i, cap a casa de tornada. En resum, un magnífic cap de setmana, amb “bon temps” per als nostres plans i amb millor companyia.
Les fotografies les han fet, la majoria, la Mercè i la resta el Francesc.
