Arxiu d'etiquetes: Coll de les Estenalles

Hem anat a la Mola.. hi havia nevat

Estic segur que anunciar que hem anat a la Mola no suposa cap notícia extraordinària, però hi havia un fet poc habitual: havia nevat!

Tot i que no és un fet inusual, veure neu al cim de Sant Llorenç de Munt (1.103 m) sempre és un al·licient afegit. Aquesta vegada la previsió de Lo Parte  la va encertar de ple

Així que amb l’Imma vam prendre els trastos i amunt.

Comencem,

Coll de les Estenalles- La Mola – Coll de les Estenalles

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 11,62 km
  • desnivell acumulat: 429 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 03:10
  • data: 27/01/2018

Sols començar, al Coll de les Estenalles, ja ens adonem que serà un dia “diferent”

EL pàrquing és nevat i comencem a caminar sota una boira força espessa i un fred viu

Al principi ni el Montcau es deixa veure, tot i que una mica més endavant el podem contemplar sencer. Atesa la boira, desestimem pujar-lo ara. Potser a la baixada. Tampoc veuríem res des de dalt

Anem avançant mica en mica cap al Coll d’Eres però cada vegada anem trobant més neu. El paisatge, ben conegut, canvia de manera extraordinària amb la presència de la neu.

Montserrat i el Montseny, tímidament, es deixen veure

Mica en mica ens anem atansant cap al cim. Es comença a deixar veure i ja s’intueix que el dia ens regalarà un cels magnífics

Un cop a dalt les vistes son espectaculars ja siguin mirant cap al nord, on el Pirineu es deixa veure nevadíssim, o be cap a la costa.

Toca anar tornant. Avui el Montcau el deixarem a banda. Ja el farem un altre dia.

Mentre tornem Montserrat es deixa veure millor. Molta de la neu que hem trepitjat a la pujada ja ha desaparegut. Deu ser la bellesa de l’efímer.

En resum, una matinal magnífica!

 

Hem anat a La Mola

Sembla que a mesura que el bon temps treu el nas el tema de les sortides es torna a animar.

Aquesta vegada, tot i faltar una de les integrants habituals, hem decidit fer una matinal propera a Barcelona. Algú coneix un lloc millor per aquest propòsit que Sant Llorenç del Munt (altrament La Mola?)

No ha calgut matinar gaire tot que a poc més de les 9:00 ja hem començat a caminar.

Hem decidit iniciar la sortida des del Punt d’informació del Coll de les Estenalles. D’allà, i quasi sense temps d’escalfar les cames ens hem enfilat al Montcau (1.056 m) , després al Monestir i tornada al punt d’origen. La Mola  (1.103 m) es troba situada dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Aquí trobareu més informació A més, si el dia és clar és un mirador excel·lent cap a totes direccions. Podeu veure sense moure’ns el mar i els cims del Pirineu nevats. No va ser el cas aquest diumenge..

 

Excursió a Sant Llorenç del Munt -La Mola- 

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 12,29 km
  • desnivell acumulat: 546 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 03:52
  • data: 12/03/2017

La sortida com a tal no té massa a explicar. Primer, perquè el dia no va acompanyar gaire i vam tenir més boires que bones vistes. En segon lloc perquè és un indret més que conegut i gairebé tothom l’ha trepitjat alguna vegada.

Les vistes inicials des del cim del Montcau ja son, habitualment, generoses però com deia el dia no acompanyava gaire.

Al fons s’endevina la Mola l, el segon objectiu del dia

Després de diversos puja i baixa arribem, al cap d’unes 2 hores al cim de la Mola. Allà s’hi troba un Monestir dedicat a Sant Llorenç. Sembla que els orígens es remunten al segle X. Si en voleu saber més aquí teniu tota la informació.

Val a dir que a dalt del Monestir hi havia força gent, la majoria pujant des de la banda contrària a la nostra, és a dir, pel camí dels monjos.

Per cert, nosaltres no em vam fer ús però dalt hi ha un restaurant, el Restaurant La Mola,  on s’hi pot menjar. Organitzen també sopars i altres activitats. En qualsevol cas i vista la gentada sembla recomanable guardar lloc abans. Aquí teniu més informació 

Després de recuperar forces i descansar una estona vam emprendre el camí de tornada per poder dinar a casa.

Com que anàvem be de temps vam treure el nas un moment fins al sector dels Òbits, per cert, amb molt bones vistes.  Aquest espai de coves naturals sembla que va estar habitat en altres temps i que s’hi van trobar alguns enterraments al seu voltant. Segurament el nom vingui d’aquest fet.

Fins la propera!