Views: 171
Cada cop s’utilitza més la paraula DANA en els espais de previsió del temps. Poc a poc ens familiaritzem amb ella, però possiblement no tothom entén el seu significat i quines poden ser les seves conseqüències a les nostres contrades.
Una Depressió Aïllada a Nivells Alts és un embossament d’aire fred a les capes mitges i altes de la troposfera. Una bona forma de detectar-les és mirar la temperatura a uns aproximadament 5.500 metres d’alçada.
Com que l’energia de l’aire i la força de la gravetat (varia segons la latitud) no és igual a tota la superfície de la Terra, una manera de mesurar l’energia potencial de l’aire de forma equitativa a tot el planeta és utilitzant l’altura geopotencial enlloc de la geomètrica, per tant, quan mirem la temperatura a les capes atmosfèriques, ho farem amb hPa i no metres, els esmentats i aproximats 5.500 metres serien els 500 hPa.
La DANA és una pertorbació atmosfèrica extratropical (ni polar ni equatorial) formada per un embossament d’aire fred que s’ha separat del corrent zonal. Aquesta pot tenir un reflex a les capes baixes en forma de baixa o borrasca en superfície, en aquest cas parlariem d’un BFA, Borrasca Freda Aïllada. Una forma de detectar-les és utilitzant les imatges de satèl·lit del canal de vapor d’aigua.
Per entendre la formació d’una DANA, hem de parlar dels corrents en Jet (també coneguts com Jet Streams) que es troben a nivell de la tropopausa. Hem de tenir present que entre els pols i l’Equador, hi ha un gran gradient tèrmic que genera grans corrents de l’aire a tot el planeta.
Els corrents en jet que es formen van d’oest a est seguint la rotació de la Terra. Aquests donen la volta al planeta a gran velocitat però tenen un gruix de relativament pocs quilometres. Els avions aprofiten aquests corrents (entrant en ells) per estalviar combustible ja que es troben cap els 10.000 metres d’alçada. Existeix un altre corrent de baixa altura que passa per Amèrica del Sud.
Hi ha 2 tipus de corrent en jet:
- Polars a uns 60° de latitud.
- Subtropicals a uns 30°.
El jet stream polar separa l’aire fred del pols de l’aire més càlid de latituds inferiors. Quan aquest és estable, l’aire de les diferents latituds no es barreja gairebé ja que no té ondulacions que facilitin fer arribar l’aire fred a zones més temperades. Ara bé, quan es desestabilitza la cosa canvia. Hi ha un índex anomenat AO (Arctic Oscillation) que fa un seguiment i previsions d’aquest fenomen.
Les ondulacions del corrent en jet poden arribar a ser molt fortes creant tàlvegs que s’acaben separant del corrent general. En aquest moment és quan l’aire fred queda aïllat i envoltat d’aire més càlid i comencem a parlar d’una DANA.
Una DANA és un bossa o gota freda, com tradicionalment dèiem. Al separar-se del corrent global o zonal, el seus moviments poden ser “caòtics” i més complicats de predir. A diferencia d’una borrasca amb fronts, els seus fenòmens meteorològics poden ser més imprevistos i fins i tot més severs si les condicions són favorables.
La severitat dependrà de varis factors, per exemple, la temperatura en superfície i grau d’humitat. En el nostre territori la temperatura de l’aigua del mar és molt important. Quan l’aire fred es troba amb la mar calenta (sobretot a finals o després de l’estiu) el gran gradient tèrmic es converteix en energia que afavoreix la formació de fortes tempestes i fins i tot de sistemes convectius mesoescalars com aquest.
Són estructures nuvoloses de fort desenvolupament vertical però poc extenses comparat amb els fronts. És molt difícil de saber on es formaran i menys on descarregaran, tot i que els models numèrics continuen evolucionant matemàticament i tecnològicament, encara estem molt lluny de fer previsions precises i de gran fiabilitat.
A casa nostra, la posició exacte d’una DANA és clau per saber si ens portarà pluja abundant, si es situa una mica més amunt o avall, més a la dreta o esquerra, les conseqüències varien totalment. Aquesta seria una bona posició per precipitacions abundants i fort vent de llevant.
Tot i que la col·locació no sigui la ideal per gran pluges continuades, l’aire fred de l’embossament genera forta inestabilitat, l’orografia o qualsevol petit xoc de vents amb la suficient humitat, pot fer créixer un bon bolet tempestuós a qualsevol lloc sota la seva influencia.