Aquest cap de setmana passat la secció d´alta muntanya i escalada de la UEC d´Horta va organitzar una sortida a la Vall de Benasc, concretament al Pic de la Maladeta de 3.312mts.
Una ascensió dura i mantinguda, amb una neu canviant i una meteorologia favorable, Els gruixos de neu estan per sota dels habituals per la època de l´any.
El meu fill Marc va participar i ens deixa aquestes magnifiques imatges de l´ascensió.
Pic de la Renclusa
Primeres rampes
Pic de Paderna
Pic de Salvaguardia, esquerra i de la Mina, dreta
Pic de Salvaguardia
Pic de la Maladeta i canal de la Rimaya
Guanyant alçada
Al capdamunt del glaciar de la Maladeta
Cap al sol!
A mitja canal amb el pic de la Rimaya
Fins aquí amb esquís, canvi a grampons i cap amunt!Impressionant ja queda menys
Al capdamunt de la canal de la Rimaya
Una mirada enrrera
Sortida de la canal de la Rimaya
Coll de la Rimaya amb el Posets all fonsColl de a Rimaya amb el Pic de la Riamaya i el PosetsDarrers metres fins al cimEl cim de l´Aneto i coll de Corones
Glaciar de l´Aneto i Pic de Coronas i Pico del Medio
Gran ambient d´alta muntanya
Coll de la Rimaya, al fons el Perdiguero
Massís del Posets, amb els Eristes a l´esquerra, Espades, Posests al centre i al fons Cilindro de Marboré, Marboré, Astazous, Robiñera i la Munia
Bachimala, Pic Long, Neuvielle, Perdiguero!Espadas, Posets a l´esquerra, al fons Cilindro, Marboré, Astazous, Robiñera, la Munia, Vignemale i Bachimala!Massís del Cotiella!La Pica d´Estats al centre i al fons!Des del Fontfreda i els Fontnegre al Puigpedrós, la Tosa Plana de LLes, Perafita, Munturull i Puigmal!Perafita, Monturull, Puigmal, Tosa d´Alp, Serra del cadí, Serra del Verd i Port del Comte en darrer terme, en primer pla el Mulleres i la cresta de Salenques!
Aquesta vegada érem la colla habitual del GR però l’objectiu era diferent. Ja feia temps que teníem ganes de fer un cim i què millor que intentar un dels sostres del Pirineu?
Parlem, clar, delPuigmal (2.909,8 msm) . Aquesta vegada el farem des de la collada de Fontalba, per la ruta clàssica i retornant a lloc després de passar per Núria. Una circular ben completa.
Una part de la colla va optar per fer l’opció sense Puigmal (Fontalba-Núria i tornar) i alguna estona vam pensar ben be que l’havien encertat.
Després d’una bona matinada i una vegada acumulades forces al Bar Gusi de Ribes de Freser comencem la sortida. La primera sorpresa és que la pista que porta des de Queralbs fins a la collada de Fontalba es troba en força millor estat del que imaginàvem. Cal anar amb compte però s’hi arriba perfectament amb un turisme.
El dia és esplèndid, assolellat i la temperatura, tenint en compte que estem per sobre els 2.000 metres, agradable.
Us deixo les dades bàsiques.
Fontalba-Puigmal-Núria-Fontalba
Fitxa:
kilòmetres caminats: 14,10 km
desnivell acumulat: 1.095 metres;
velocitat mitjana: 2,3 km/hora;
hores caminades: 06:00
data: 15/10/2016
Fontalba, com és habitual, es troba força concorregut. Acabem amb els darrers preparatius i comencem a enfilar per la baga de Fontalba cap a la Dou
El Puigmal des de Fontalba
A mesura que pugem se’ns obren unes vistes magnífiques
A partir de la Dou el tema es complica. Primer, perquè apareixen els primers rastres de neu i segon perquè un fort vent de nord ens dificulta i molt l’ascensió. Aconseguim superar el Borrut i ja comencem a ensumar cim
Ja tenim vistes sobre la Serra d’Ensija, el Pedraforca i el Cadí
Al cim del Puigmal
Últims metres fins al cim del Puigmal
Finalment salvem els darrers desnivells fins el cim. Sorprèn l’enorme quantitat de neu que trobem caiguda, pràcticament, el dia anterior. Des de baix es veia neu però no imaginàvem trobar-ne tanta. Una veritable sorpresa!
Baixant per la coma de l’embut
Després d’una breu estada al cim iniciem la baixada en direcció cap a Núria per la coma de l’embut. Al principi resulta una mica feixuc per la neu tova i el desnivell, però mica en mica avancem i ben aviat veurem Núria
El monestir de Núria i al mig a la dreta el refugi del Niu de L’Àliga
Després d’un breu descans per recuperar forces tornem cap als cotxes direcció Fontalba ja amb el grup en ple. De tornada, per arrodonir la jornada, la vall ens regala “postals” com la de sota. En resum un magnífic dia de muntanya. Gràcies a tothom!
Ara feia dies que no anàvem plegats amb la Mireia a fer cap excursió. Ha estat el darrer cap de setmana que vam anar fins a les Bulloses.
La Bullosa és una presa que dóna nom a l’estany del mateix nom. És un centre turístic molt destacat tant a l’estiu com a l’hivern. És un site natural classé i forma part també del Parc Natural dels Pirineus Orientals.
Punt de partida a excursions clàssiques com el Carlit o els Perics disposa de dos refugis i un hotel. També hi passa el GR-11 que travessa tots els Pirineus
Avui hem fet la Boucle curta, que engloba 9 llacs. Hi ha la boucle llarga on els llacs visitables arriben a 12.
Petite bloucle des étangs du Carlit
Fitxa:
kilòmetres caminats: 7,05 km
desnivell acumulat: 264 metres;
velocitat mitjana: 2,5 km/hora;
hores caminades: 03:00
data: 08/10/2016
Val a dir que vam tenir molta sort amb el dia. El cel, tot i que a primera hora estava tapat es va anar obrint i vam tenir un dia esplèndid
La temperatura era la ideal per caminar i, a diferència del que sol ser habitual, no vam trobar gaire gen
Per arribar cal prendre la carretera nacional N116 que va a Perpinyà i desviar-se a l’alçada de Mont-Lluís. De seguida trobarem, en direcció cap a els Angles i Matamala el desviament fins a les Bulloses on hi arribarem després d’uns 12 km per una carretera estreta però practicable.
La vista des del pla de les bones hores
A mesura que ens enfilem la presa i el llac de la Bullosa queda enrere
Amb la colla habitual el passat cap de setmana vam poder fer l’esperada “raquetada” a la neu. Les expectatives no eren gens amigables ja que les amenaces, entre d’altres, de la ciclogènesi explosivano convidava a sortir de casa.
Sigui com sigui la decisió estava presa, la sortida organitzada i, amb les cadenes a punt per si calien, vam enfilar cap a terres ceretanes.
Dissabte, hom pensava que tindríem sarau meteorològic però el cert és que ja sigui per l’ombra pluviomètrica de la vall ja sigui perquè vam tenir molta sort vam poder aprofitar el dia al màxim . Després d’instal·lar-nos, entre l’alta i la baixa Cerdanya, ens vam adreçar cap al primer objectiu del cap de setmana.
L’Ermita de Bell-lloc
Fitxa:
kilòmetres caminats: 5,54
desnivell acumulat: 271 metres;
velocitat mitjana: 3 km/hora;
hores caminades: 01:52
Excursió a Bell-lloc
Per arribar a l’Ermita de Bell-lloc cal arribar al poble de Dorres, conegut per la presència d’unes termes romanes encara en funcionament.
La sortida no té cap dificultat especial, a excepció de la neu caiguda el dia anterior que a estones feia la marxa més lenta i atenta. Santa Maria de Bell-lloc és una bonica ermita romànica situada en un turó a 1.685 metres d’alçada. És, sens dubte, uns del millors miradors de la Cerdanya ja que en dies clars s’abasta des del Canigó fins el Cadí i les muntanyes del voltant.Va ser declarada Monument històric de França el 31 de desembre del 1980.
La pujada i la baixada ens van deixar unes vistes magnífiques i la primera oportunitat de trepitjar la neu.
Pujant a Bell-lloc
Pujant a Bell-lloc
Pujant a Bell-lloc
A la carena!
Ermita de Santa Maria de Bell-lloc
El dia va ser espectacular
La Cerdanya!
Ja de baixada. El poble de Dorres
Acabada la sortida tocava recuperar forces i descansar per afrontar la jornada següent. Res millor que un bon cafè, que aquesta vegada va ser a Llívia. De passada el més “futbulerus” van poder xalar amb el derbi madrileny.
Una vegada refets va tocar acabar de preparar les coses i cap a la vila. A Puigcerdà hem fet els àpats d’aquests dies, per cert molt ben atesos a l’Hotel Terminus. Abans de sopar, però, tocava la preceptiva passejada pels carrers de Puigcerdà i la volta a l’Estany, sempre sorprenent.
L’Estany de Nit (la imatge és d’un altre dia..)
La “Raquetada”
I, per fi, va arribar el dia esperat. La nit anterior vam anar a dormir amb un cel seré i res feia pensar que l’endemà hagués de nevar. Però la natura, ja sabeu, funciona pels seus propis codis i ens vam llevar amb una magnífica nevada. Alguns matiners la van poder retratar i tot, de matinada.
Nevada nocturna
Definitivament era el nostre cap de setmana de sort. Vam anar a esmorzar, a llogar les raquetes i vam posar rumb cap al Capcir per estrenar-nos en això de les raquetes.
S’ha de dir que tan a la banda espanyola (baixa Cerdanya) com a la francesa (alta Cerdanya), els serveis de neteja de les carreteres van ser molt eficients i malgrat l’important nevada caiguda vam poder arribar a lloc sense dificultats i sense haver de posar equipaments especials.
El carrers de Llívia ben nets a primera hora
La Raquetada, a l’Espace Nordique du Capcir va ser magnífica. La pista, com sempre, perfectament marcada, la neu acabada de caure, molt humida i gairebé sense trepitjar. I, per acabar-ho d’arrodonir una part del recorregut el vam fer sota una plàcida nevada.
Sota la nevada mentre preparàvem la sortida.
El boscos de la Quillane estaven espectaculars, amb una gran quantitat de neu i gairebé sense ningú més que nosaltres. Vaja, l’escenari perfecte.
Espace Nordique du Capcir
Amunt!
Espace Nordique du Capcir
L’estació es troba a 1.700 m -uns 500 metres més amunt que Puigcerdà- i la nevada va ser força més abundant.
Una gran experiència
Espace Nordique du Capcir
Vam arrodonir el dia amb un nutritiu dinar per recuperar energies i, cap a casa de tornada. En resum, un magnífic cap de setmana, amb “bon temps” per als nostres plans i amb millor companyia.
Les fotografies les han fet, la majoria, la Mercè i la resta el Francesc.
