Arxiu d'etiquetes: Sant Llorenç del Munt

Hem anat a La Mola

Sembla que a mesura que el bon temps treu el nas el tema de les sortides es torna a animar.

Aquesta vegada, tot i faltar una de les integrants habituals, hem decidit fer una matinal propera a Barcelona. Algú coneix un lloc millor per aquest propòsit que Sant Llorenç del Munt (altrament La Mola?)

No ha calgut matinar gaire tot que a poc més de les 9:00 ja hem començat a caminar.

Hem decidit iniciar la sortida des del Punt d’informació del Coll de les Estenalles. D’allà, i quasi sense temps d’escalfar les cames ens hem enfilat al Montcau (1.056 m) , després al Monestir i tornada al punt d’origen. La Mola  (1.103 m) es troba situada dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Aquí trobareu més informació A més, si el dia és clar és un mirador excel·lent cap a totes direccions. Podeu veure sense moure’ns el mar i els cims del Pirineu nevats. No va ser el cas aquest diumenge..

 

Excursió a Sant Llorenç del Munt -La Mola- 

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 12,29 km
  • desnivell acumulat: 546 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 03:52
  • data: 12/03/2017

La sortida com a tal no té massa a explicar. Primer, perquè el dia no va acompanyar gaire i vam tenir més boires que bones vistes. En segon lloc perquè és un indret més que conegut i gairebé tothom l’ha trepitjat alguna vegada.

Les vistes inicials des del cim del Montcau ja son, habitualment, generoses però com deia el dia no acompanyava gaire.

Al fons s’endevina la Mola l, el segon objectiu del dia

Després de diversos puja i baixa arribem, al cap d’unes 2 hores al cim de la Mola. Allà s’hi troba un Monestir dedicat a Sant Llorenç. Sembla que els orígens es remunten al segle X. Si en voleu saber més aquí teniu tota la informació.

Val a dir que a dalt del Monestir hi havia força gent, la majoria pujant des de la banda contrària a la nostra, és a dir, pel camí dels monjos.

Per cert, nosaltres no em vam fer ús però dalt hi ha un restaurant, el Restaurant La Mola,  on s’hi pot menjar. Organitzen també sopars i altres activitats. En qualsevol cas i vista la gentada sembla recomanable guardar lloc abans. Aquí teniu més informació 

Després de recuperar forces i descansar una estona vam emprendre el camí de tornada per poder dinar a casa.

Com que anàvem be de temps vam treure el nas un moment fins al sector dels Òbits, per cert, amb molt bones vistes.  Aquest espai de coves naturals sembla que va estar habitat en altres temps i que s’hi van trobar alguns enterraments al seu voltant. Segurament el nom vingui d’aquest fet.

Fins la propera!