Views: 57
Durada de la sortida: des del Balneari de Panticosa fins al refugi de Bachimaña, cap a 2 hores. Si seguim fins als ibons Blaus, 1,30 hora més. Excursió d’alta muntanya amb un desnivell important ( +1000 metres). L’equipament aconsellat seria: botes de muntanya, prismàtics per gaudir de les vistes, alguna cosa de menjar i beure i el goretex per si plou o venta en alçada. La millor època seria juliol i agost, que és quan la neu haurà desaparegut i serà mes fàcil; fins a finals de juny i depenent dels anys, encara podem trobar restes de neu al camí.
L’excursió d’avui la començarem al Balneari de Panticosa, un dels llocs més entranyables del Pirineu Aragonès, on l’aigua i la natura formen un paisatge indivisible. Arribats al balneari, seguim les indicacions que en portaran fins a la “Casita de Piedra” refugi de muntanya on us podeu allotjar, i just darrera trobem les indicacions que ens duran a la ruta prevista; trobarem els nostre sender que puja per un bosc de pi silvestre acompanyat de boix. En aquests primers revolts del camí hi habita una planta molt especial y força rara, es tracta de la dròsera –atrapamosques-, una petita planta carnívora que no supera els 20 centímetres i que s’amaga entre les herbes fresques al costat de l’aigua, les seves fulletes tenen una substància enganxosa on els insectes queden atrapats i passen a ser aliment per a la planta sigueu curosos i respecteu-la.
Com si fos un company més de viatge, durant l’excursió ens anirà acompanyant el cant del pit-roig, un petit ocell que serà fàcil de veure ja que té el pit ataronjat
Seguim fent el nostre camí; el riu Caldarés va baixant amb gran força fruit dels salts pels quals discorre. El primer d’ells serà el salt o cascada del Bozuelo, després, el camí es fa estret i, més endavant, trobarem el salt del Fraile amb forma de “cola de caballo”. Seguim caminant per un fals pla abans de començar la “cuesta del Fraile” que ens deixarà ja a l’alçada de l’ibón inferior de Bachimaña. Molt ben indicat, hi ha un camí que surt de l’esquerra i voreja el llac i ens durà a l’ibón superior de Bachimaña. Podem fer una merescut descans a la vora del llac o arribar-nos al refugi de Bachimaña a fer un refresc. Una vegada vorejat el llac, diferents camins ascendeixen per l’est cap als ibones de Bramatuero, al nord cap als ibones de Pecico i a l’oest cap als ibones Azules, que és cap on ens dirigirem avui.
Agafarem aquesta última opció i després d’uns 45 minuts arribarem a l’ibón Azul Inferior, en un majestuós ambient d’alta muntanya, vorejat de grandioses muntanyes. L’única vegetació que resisteix a les dures condicions d’aquest lloc són les plantes herbàcies. El color blau intens de l’aigua ens fa comprendre el perquè del nom d’aquests ibons. Després d’uns 20 minuts més de pujada arribem finalment a l’ibón Azul Superior, fi de la nostra etapa d’avui.
Des d’aquí podrem observar un paisatge natural envoltat de pics de 3.000 metres, típics del Pirineu Central. Destaca entre ells el pic de los Infiernos. Guardarem forces per a la baixada, que serà pel mateix lloc per on hem pujat.
A la portada l’Ibón de Bachimaña superior