El passat cap de setmana vam tenir l’oportunitat d’anar fins a Cerdanya.
Una vegada allà vam decidir acostar-nos fins al domini de Font-Romeu. Les pistes encara son tancades però volíem veure quanta neu havia deixat la darrera filera de precipitacions.
La sorpresa va ser trobar-nos amb força neu i, de regal, amb una petita nevada que ens va donar la benvinguda. Ja podem dir que tenim la neu aquí.
Una mostra..
Les tres primeres imatges estan fetes a la zona de la Calma
I aquestes entre la zona de la Calma i el mirador de Coll de Pam
Com que la tardor va avançant mica en mica avui hem decidit arribar-nos a la zona de Collsacabra. Més concretament hem anat fins el Santuari de Santa Maria de Cabrera.
Aquest és un indret molt conegut pels excursionistes – de fet consta als 100 cims de la llista de la FEEC– i de llarga tradició. S’hi pot arribar des de molts llocs diferents. Nosaltres hem optat per sortir de Sant Julià de Cabrera i embocar el camí pel collet de cal vidirier. Arribar fins dalt pel camí de les marrades i tornar per l’altra vessant.
Per cert, Sant Julià de Cabrera, per aquest que us escriu li porta molts records ja que allà hi va fer colònies fa res, cosa de 40 anys..
Excursió a Santa Maria de Cabrera
Fitxa:
kilòmetres caminats: 8,02 km
desnivell acumulat: 367 metres;
velocitat mitjana: 3,2 km/hora;
hores caminades: 02:29
data: 20/11/2016
L’objectiu de la sortida era poder gaudir de les vistes magnífiques que hi ha des de dalt el Santuari. El temps, però, aquesta vegada no ens va somriure del tot i la sortida va començar sota una espessa boira.
A l’inici de la caminada prop del collet de Cal Vidrier
Vam trobar alguna companyia pel camí
La boira en algun tram era molt espessa
Mica en mica anem guanyant alçada fins arribar al Collet de Cabrera. Aquí decidim pujar pel camí de les marrades i deixem per la baixada les costerudes escales que porten a dalt del Santuari
El camí ens deixa vistes precioses
Finalment arribem dalt del Santuari sota una densa boira
Després de descansar una mica i prendre un cafè calent a l’hospederia que hi ha al santuari decidim baixar. El dia, aparentment, no es vol obrir i no podem gaudir de les magnífiques vistes per la qual cosa decidim baixar per les escales,
I es començar a baixa que es comença a obrir i podem gaudir d’alguna de les vistesJa gairebé abaix de tot podem veure, per fi, els imponents espadats de Cabrera.
Arribem de nou al punt de partida, Sant Julià, on és de visita obligatòria la sequoia. Agafem de nou el cotxe i a dinar a casa. Una magnífica sortida amb una millor companyia.
Pensava que si ha hi va haver a Lo Parte algunes entrades amb “postals d’estiu” igual seria bo fer-ne també alguna amb “postals de tardor”.
L’escenari torna a ser la Cerdanya. Alguna cosa deu tenir perquè sigui quina sigui l’estació de l’any sempre es mereix una visita i sempre ens regala vistes espectaculars. A veure si us agraden..
El passat diumenge vam decidir anar a fer un tomb per Tavertet
Tavertet pertany a Osona i destaca, especialment, per les cingleres que limiten amb la vall del Ter. Des de Tavertet es poden fer nombroses sortides i itineraris entre el Collsacabra, la Vall de Sau i les Guilleries.
Tot el poble és declarat Bé d’Interès Cultural, amb un nucli urbà que conserva quaranta cases bastides entre els segles XVII i XVIII.
Passejada pels Cingles de Tavertet
Fitxa:
kilòmetres caminats: 7,32 km
desnivell acumulat: 207 metres;
velocitat mitjana: 3 km/hora;
hores caminades: 02:25
data: 23/10/2016
La sortida la vam posposar al diumenge ja que el dissabte es preveia, com així va ser, pluja i un temps menys agradable per anar d’excursió.
L’objectiu era fer una passejada tranquil·la pels espadats que envolten el poble i vam anar seguint un dels nombrosos itineraris que es troben tan bon punt us acosteu als límits del terme municipal.
De camí, vam parar a fer un entrepà a Santa Maria de Corcó -l’Esquirol- al bar Rovi, exercici del tot recomanable.
Una vegada amb forces suficients vam decidir anar en direcció al Puig de la Forca. Des de l’inici ja vam tenir unes vistes magnífiques i, malgrat que el dia no va ser obert del tot, la bellesa d’aquestes cingleres captiva.
Per raons de temps no vam arribar fins al Puig, ens vam quedar just al collet anterior tot passant per l’espectacular Bauma dels Moltons.
Aquest darrer tram no és especialment complicat, però s’hah de baixar uns metres de manera sobtada i algun pas resulta un xic aeri. Sobretot si aneu amb menuts cal anar amb compte.
El pantà de Sau, amb l’emblemàtica torre de Sant Romà de Sau, ens va acompanyar durant quasi tot el trajecte
Finalment cal recordar que Tavertet disposa també d’un ric patrimoni, tot el poble té la declaració de Be d’Interès Cultural, i una visita és obligada.
Aquesta vegada érem la colla habitual del GR però l’objectiu era diferent. Ja feia temps que teníem ganes de fer un cim i què millor que intentar un dels sostres del Pirineu?
Parlem, clar, delPuigmal (2.909,8 msm) . Aquesta vegada el farem des de la collada de Fontalba, per la ruta clàssica i retornant a lloc després de passar per Núria. Una circular ben completa.
Una part de la colla va optar per fer l’opció sense Puigmal (Fontalba-Núria i tornar) i alguna estona vam pensar ben be que l’havien encertat.
Després d’una bona matinada i una vegada acumulades forces al Bar Gusi de Ribes de Freser comencem la sortida. La primera sorpresa és que la pista que porta des de Queralbs fins a la collada de Fontalba es troba en força millor estat del que imaginàvem. Cal anar amb compte però s’hi arriba perfectament amb un turisme.
El dia és esplèndid, assolellat i la temperatura, tenint en compte que estem per sobre els 2.000 metres, agradable.
Us deixo les dades bàsiques.
Fontalba-Puigmal-Núria-Fontalba
Fitxa:
kilòmetres caminats: 14,10 km
desnivell acumulat: 1.095 metres;
velocitat mitjana: 2,3 km/hora;
hores caminades: 06:00
data: 15/10/2016
Fontalba, com és habitual, es troba força concorregut. Acabem amb els darrers preparatius i comencem a enfilar per la baga de Fontalba cap a la Dou
El Puigmal des de Fontalba
A mesura que pugem se’ns obren unes vistes magnífiques
A partir de la Dou el tema es complica. Primer, perquè apareixen els primers rastres de neu i segon perquè un fort vent de nord ens dificulta i molt l’ascensió. Aconseguim superar el Borrut i ja comencem a ensumar cim
Ja tenim vistes sobre la Serra d’Ensija, el Pedraforca i el CadíAl cim del PuigmalÚltims metres fins al cim del Puigmal
Finalment salvem els darrers desnivells fins el cim. Sorprèn l’enorme quantitat de neu que trobem caiguda, pràcticament, el dia anterior. Des de baix es veia neu però no imaginàvem trobar-ne tanta. Una veritable sorpresa!
Baixant per la coma de l’embut
Després d’una breu estada al cim iniciem la baixada en direcció cap a Núria per la coma de l’embut. Al principi resulta una mica feixuc per la neu tova i el desnivell, però mica en mica avancem i ben aviat veurem Núria
El monestir de Núria i al mig a la dreta el refugi del Niu de L’Àliga
Després d’un breu descans per recuperar forces tornem cap als cotxes direcció Fontalba ja amb el grup en ple. De tornada, per arrodonir la jornada, la vall ens regala “postals” com la de sota. En resum un magnífic dia de muntanya. Gràcies a tothom!
