Aquest cap de setmana passat la secció d´alta muntanya i escalada de la UEC d´Horta va organitzar una sortida a la Vall de Benasc, concretament al Pic de la Maladeta de 3.312mts.
Una ascensió dura i mantinguda, amb una neu canviant i una meteorologia favorable, Els gruixos de neu estan per sota dels habituals per la època de l´any.
El meu fill Marc va participar i ens deixa aquestes magnifiques imatges de l´ascensió.
Pic de la Renclusa
Primeres rampes
Pic de Paderna
Pic de Salvaguardia, esquerra i de la Mina, dreta
Pic de Salvaguardia
Pic de la Maladeta i canal de la Rimaya
Guanyant alçada
Al capdamunt del glaciar de la Maladeta
Cap al sol!
A mitja canal amb el pic de la Rimaya
Fins aquí amb esquís, canvi a grampons i cap amunt!Impressionant ja queda menys
Al capdamunt de la canal de la Rimaya
Una mirada enrrera
Sortida de la canal de la Rimaya
Coll de la Rimaya amb el Posets all fonsColl de a Rimaya amb el Pic de la Riamaya i el PosetsDarrers metres fins al cimEl cim de l´Aneto i coll de Corones
Glaciar de l´Aneto i Pic de Coronas i Pico del Medio
Gran ambient d´alta muntanya
Coll de la Rimaya, al fons el Perdiguero
Massís del Posets, amb els Eristes a l´esquerra, Espades, Posests al centre i al fons Cilindro de Marboré, Marboré, Astazous, Robiñera i la Munia
Bachimala, Pic Long, Neuvielle, Perdiguero!Espadas, Posets a l´esquerra, al fons Cilindro, Marboré, Astazous, Robiñera, la Munia, Vignemale i Bachimala!Massís del Cotiella!La Pica d´Estats al centre i al fons!Des del Fontfreda i els Fontnegre al Puigpedrós, la Tosa Plana de LLes, Perafita, Munturull i Puigmal!Perafita, Monturull, Puigmal, Tosa d´Alp, Serra del cadí, Serra del Verd i Port del Comte en darrer terme, en primer pla el Mulleres i la cresta de Salenques!
Diumenge passat, després del pas de la borrasca Glòria que va deixar generoses precipitacions i importants danys personals i materials a pràcticament tot el territori, vam fer una sortida familiar d´esquí de muntanya al Pla de les Salines 2230 mts, pel Coll de la Creu de Meians, situat al municipi de Toses, Ripollès.
Una muntanya de formes arrodonides, on el bosc perd terreny en benefici dels grans prats.
Quatre quilòmetres abans de la Collada de Toses deixem el vehicle i comencem la excursió.
Puigllançada i Tosal de Rus curulls de neu.
Des d´aquí les vistes del Puigllançada i el Tossal de Rus curulls de neu son impressionants!
La molt bona innivació ens permet sortir amb els esquis als peus, passem pel costat d´un deposit d´aigua i seguim per la pista que ens porta a la Muntanya de Meians, després de deixar a la nostre dreta un búnquer completament colgat per la neu ja veiem el nostre objectiu.
Al fons Pla de les Salines, en primer terme el búnquer cobert per la neu
Els núvols son cada cop més presents i deixen un cel enterbolit.
Passem pel Coll de la Creu de Meians, amb un aspecte fantasmagòric amb els arbres plens de gel.
Deixem enrere els prats i travessem el bosc, sensacional! Enmig de la solitud i el silenci els arbres plens de neu li donen un toc nòrdic al paisatge.
Travessant la Muntanya de Meians El Coll de la Creu de Meians amb un aspecte fantasmagòric
Sortim del bosc i entrem als extensos altiplans que ens porten al Pla de les Salines, impressionant la quantitat de neu que ens trobem, la tanca del bestiar que va re-seguint la carena en molts punts desapareix i on apareix només ho fa per la seva part superior!
El bosc amb un aspecte impressionant
Parem per dinar a un esperó que s´avança damunt de la Vall del Rigard i allà ens engoleix el núvol.
Deixem enrrera el coll de la Creu de Meians
Amb paciència i tranquil·litat tornem seguint la tanca del bestiar, allà on la veiem, fins arribar a prop del bosc on sortim del núvol i gaudim del descens entre els arbres primer i els prats després fins a la carretera de la Collada, tot i que la neu estava una mica complicada d´esquiar, a la part alta molt bé amb una capa de neu pols i la base ben compactada i a la part baixa més dura per les pluges a aquelles cotes, una excursió senzilla amb un temps rúfol que va anar de millor a pitjor amb pluja de tornada cap a Barcelona.
Diumenge passat vam fer una sortida al Puig de Dòrria a cavall del terme de Toses i Planoles, comarca del Ripollès.
Deixem el cotxe al pàrquing del Collet de les Barraques on comença la ruta que travessa el bosc i segueix per la Serra de la Vaquerissa direcció al Pas dels Lladres.
Sortim del bosc amb el Montseny i la boira a la plana de Vic al fons. Fixeu-vos en l´ombra d´ @esdirodaz allargada per la posició baixa del sol hivernal.
La temperatura força agradable i el dia serè i sense vent no feia pensar el que ens trobaríem uns metres més amunt.
A diferència de la sortida del desembre la neu començava una mica més amunt i estava molt dura, vam posar-nos els grampons que ja no deixaríem en tota la jornada.
Quan arribem a la cota 2300 mts aproximadament, comença a bufar el vent del Nord amb forta intensitat, la pendent es redreça una mica i progressem amb compte ja que la neu està com el vidre i els caients cap a la Coma de Fontseca fan respecte.
Puig de Dòrria vessant SEPuigmal vessant W -SW
Just abans d´arribar al Pas dels Lladres el fort vent es aconsella canviar de direcció i arribem al Puig de Dòrria a sotavent pel vessant Sud.
Uns minuts al cim amb unes vistes fantàstiques, com al desembre es veia el Tibidabo i la Torre de Collserola, El Montseny, La Mola, Montserrat, les planes interiors, cobertes per la boira, i una munió de valls i pics des del Pallars, l´Alt Urgell, el Solsonès, Berguedà, Cerdanya, Andorra i França.
Coma de Fontseca i Tosa del Pas dels Lladres, neu abundant per damunt dels 2300 mt
Baixem ràpidament a cotes més baixes, condicions molt dures per sobre 2300mts, vent fort del Nord, neu molt dura, plaques de gel, piolet i grampons indispensables, precaució!
De les Guilleries a Montserrat, passant pel Montseny, la Mola i les planes interiors cobertes per la boira, al centre de la imatge la Serra de Montgrony, des del Puig de Dòrria.
Què millor per celebrar el Dia Internacional de les Muntanyes que acompanyar al Jordi Campos per la seva excursió a la Tosa del Pas dels Lladres i Puig de Dòrria?
Dissabte passat aprofitant els dies festius vam fer una sortida a la Tosa del Pas dels Lladres i al Puig de Dòrria.
La Tosa del Pas dels Lladres és el cim més alt després del Puigmal en la carena que va des de la Tosa d´Alp a el mateix Puigmal, passant per la Collada de Toses.
Pujada dura i mantinguda pel Serrat de la Vaquerissa
Comencem la ascensió al pàrquing del Collet de les Barraques, on s´arriba des de Planoles per una carretera força costeruda.
Des d´allà anem guanyant metres per la Serra de la Vaquerissa, la neu comença a uns 2000 mts, primer discretament però ràpidament el gruix augmenta.
Cornises a 2.300 metres Puigmal, dreta i Tosa del Pas dels Lladres, esquerra. Al centre la Coma de Fontseca. Puig de Dòrria, esquerra i Tosa del Pas dels Lladres, dreta.
Trobem les primeres cornises a uns 2300 mts sota el Puig de Dòrria, seguim fins al Pas dels Lladres amb unes vistes magnífiques.
L´Alta Cerdanya des del Pas dels Lladres, amb el massís del Carlit al fons. Vessant W de la Tosa del Pas dels Ladres.
D´allà per la cara W pugem a la Tosa, feia uns moments ens havien creuat amb un grup d´esquiadors, no serien els últims, arribem al cim i altres grups d´esquiadors també arriben des del vessant de la Cerdanya.
Arribant a la Tosa amb la Tosa d´Alp i la serra del Cadí al fons No estàvem solsComa de Fontseca, Balandrau, Cerverís, Serra Cavallera i Taga.
Gaudim de les vistes espectaculars del gegantí Puigmal, el Puigmal de Llo i la vall d´Er completament innivats.
Vessant N del Puigmal i Puigmal de Llo.
També podem veure el Tibidabo i la Torre de Collserola! La vista és esplèndida! De la Costa Brava a les muntanyes de Tarragona, la Plana de Vic, el Bages, El Montseny, la Mola, Montserrat, la Cerdanya!
Tibidabo i Torre de Collserola des de la Tosa del Pas dels Lladres.
Tornem al Pas dels Lladres i fem camí fins al Puig de Dòrria des d´allà la vista cap a la Vall del Rigard, la Serra de Montgrony i la zona de la Molina és sensacional!
Arribant al Puig de DòrriaSerra del Gorro Blanc, Tosa d´Alp, Puigllançada i Serra del Cadí des del Puig de Dòrria.
Dissabte 12 d´octubre, tot i les
previsions del temps no del tot favorables i per tal d´aprofitar el
pont surto amb el meu fill Marc cap a la Vall de Pineta, Osca.
En principi volíem pujar al Balcó de
Pineta per fer els Astazous, passar la nit al balcó i baixar pel
matí xino-xano tot gaudint dels colors d´una tardor incipient.
Arribem al pàrquing de Pineta i els núvols cobreixen el Balcó, el paisatge és sensacional amb les cascades saltant de feixa en feixa, no porten gaire caudal, tot i això son magnífiques!
Ens apropem a les cascades, anem guanyant perspectiva cap a la Vall
Al fons la Peña Blanca, la Munia i Chinipro.
Forta pujada amb la Punta del Forcarral imponent!
Arribem al Balcó de Pineta i entrem al Núvol.
En uns minuts arribem al Llac de Marboré, fantàstic. Les nuvolades ens el van deixar veure uns instants amb la Bretxa i el Pic de Tucarroya.
Estem dins del núvol, com no millora decidim passar la nit en una bauma a 2700 mts, mentre es fa fosc gaudim del l´entorn feréstec
Després d´una nit amb fortes ratxes de vent i una mica de pluja decidim baixar. Sortim del núvol i gaudim dels primers colors tardorencs tot arribant al fons de la Vall.
