Si tenim neu ens agafen ganes d’agafar les raquetes -o els esquís– i vinga, a trepitjar neu.
Aquesta vegada ha estat amb la colla de sempre, una mica reduïda, i la destinació ha estat l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa.
Primer, com sempre, les dades.
De l’estació de nòrdic d’Aransa al mirador del Pla de la Llet
Fitxa:
kilòmetres caminats: 7,07km
desnivell acumulat: 324 metres;
velocitat mitjana: 2,5 km/hora;
hores caminades: 02:45
data: 03/03/2018
Sobre com arribar al lloc de partida no crec que hi hagi cap dificultat. Es tracta d’arribar fins a Martinet, a la carretera que va de la Puigcerdà a la Seu d’Urgell i, des d’allà, enfilar la carretera en direcció a Lles. A mig camí, aproximadament, trobarem la desviació cap a l’estació d’Aransa.
L’estació bullia de gent -potser és una de les vegades que l’he vist més plena- i després d’haver fet un petit mos i ajuntar-nos tota la colla fem els tràmits de lloguer del material i compra dels corresponents forfaits.
Una part de la colla opta per tastar l’esquí nòrdic, l’altre les raquetes i fins i tot hi ha qui aprofita per calçar-se els esquís de muntanya
La pujada és costeruda però és feina obligada parar a fer fotografies. El dia és esplèndid i els boscos curulls de neu conviden a ser retratats
Mica en mica anem guanyant alçada i, com si ens volgués acompanyar, el cel deixa veure algun forat blau. A la vegada el paisatge es va obrint i és cada vegada més imponent.
Finalment arribem a la carena que ens deixa veure la vessant del Cadí. El fred és viu però el dia espectacular.
Després d’un mos a dalt -feia molt fred- comencem la tornada que ens deixa imatges espectaculars amb els arbres i boscos que anem seguint
Per acabar, em prenc la llicència de deixar-vos a sota una imatge que enllaça a un àlbum on podreu veure més imatges de la sortida amb la resolució més alta. Espero que us agradin. Sols heu de clicar a sobre la imatge
Amb la colla habitual el passat cap de setmana vam poder fer l’esperada “raquetada” a la neu. Les expectatives no eren gens amigables ja que les amenaces, entre d’altres, de la ciclogènesi explosivano convidava a sortir de casa.
Sigui com sigui la decisió estava presa, la sortida organitzada i, amb les cadenes a punt per si calien, vam enfilar cap a terres ceretanes.
Dissabte, hom pensava que tindríem sarau meteorològic però el cert és que ja sigui per l’ombra pluviomètrica de la vall ja sigui perquè vam tenir molta sort vam poder aprofitar el dia al màxim . Després d’instal·lar-nos, entre l’alta i la baixa Cerdanya, ens vam adreçar cap al primer objectiu del cap de setmana.
L’Ermita de Bell-lloc
Fitxa:
kilòmetres caminats: 5,54
desnivell acumulat: 271 metres;
velocitat mitjana: 3 km/hora;
hores caminades: 01:52
Excursió a Bell-lloc
Per arribar a l’Ermita de Bell-lloc cal arribar al poble de Dorres, conegut per la presència d’unes termes romanes encara en funcionament.
La sortida no té cap dificultat especial, a excepció de la neu caiguda el dia anterior que a estones feia la marxa més lenta i atenta. Santa Maria de Bell-lloc és una bonica ermita romànica situada en un turó a 1.685 metres d’alçada. És, sens dubte, uns del millors miradors de la Cerdanya ja que en dies clars s’abasta des del Canigó fins el Cadí i les muntanyes del voltant.Va ser declarada Monument històric de França el 31 de desembre del 1980.
La pujada i la baixada ens van deixar unes vistes magnífiques i la primera oportunitat de trepitjar la neu.
Pujant a Bell-llocPujant a Bell-llocPujant a Bell-llocA la carena!Ermita de Santa Maria de Bell-llocEl dia va ser espectacularLa Cerdanya!Ja de baixada. El poble de Dorres
Acabada la sortida tocava recuperar forces i descansar per afrontar la jornada següent. Res millor que un bon cafè, que aquesta vegada va ser a Llívia. De passada el més “futbulerus” van poder xalar amb el derbi madrileny.
Una vegada refets va tocar acabar de preparar les coses i cap a la vila. A Puigcerdà hem fet els àpats d’aquests dies, per cert molt ben atesos a l’Hotel Terminus. Abans de sopar, però, tocava la preceptiva passejada pels carrers de Puigcerdà i la volta a l’Estany, sempre sorprenent.
L’Estany de Nit (la imatge és d’un altre dia..)
La “Raquetada”
I, per fi, va arribar el dia esperat. La nit anterior vam anar a dormir amb un cel seré i res feia pensar que l’endemà hagués de nevar. Però la natura, ja sabeu, funciona pels seus propis codis i ens vam llevar amb una magnífica nevada. Alguns matiners la van poder retratar i tot, de matinada.
Nevada nocturna
Definitivament era el nostre cap de setmana de sort. Vam anar a esmorzar, a llogar les raquetes i vam posar rumb cap al Capcir per estrenar-nos en això de les raquetes.
S’ha de dir que tan a la banda espanyola (baixa Cerdanya) com a la francesa (alta Cerdanya), els serveis de neteja de les carreteres van ser molt eficients i malgrat l’important nevada caiguda vam poder arribar a lloc sense dificultats i sense haver de posar equipaments especials.
El carrers de Llívia ben nets a primera hora
La Raquetada, a l’Espace Nordique du Capcir va ser magnífica. La pista, com sempre, perfectament marcada, la neu acabada de caure, molt humida i gairebé sense trepitjar. I, per acabar-ho d’arrodonir una part del recorregut el vam fer sota una plàcida nevada.
Sota la nevada mentre preparàvem la sortida.
El boscos de la Quillane estaven espectaculars, amb una gran quantitat de neu i gairebé sense ningú més que nosaltres. Vaja, l’escenari perfecte.
Espace Nordique du CapcirAmunt!Espace Nordique du Capcir
L’estació es troba a 1.700 m -uns 500 metres més amunt que Puigcerdà- i la nevada va ser força més abundant.
Una gran experiència
Espace Nordique du Capcir
Vam arrodonir el dia amb un nutritiu dinar per recuperar energies i, cap a casa de tornada. En resum, un magnífic cap de setmana, amb “bon temps” per als nostres plans i amb millor companyia.
Les fotografies les han fet, la majoria, la Mercè i la resta el Francesc.
