Nou Post de Bolets. I ja van 4!

Impactes: 328

Molt bones “LOPARTAIRES

Tornem a ser aquí amb vosaltres!!. Bé, ja han passat dues setmanes des de l’últim post i han hagut uns petits canvis, vam dir que els bolets baixarien de cota i això, naturalment, es manté, però també vam dir que no sortiria cap tipus de Cep i amb això no hem encertat!!

Com si els bolets tinguessin un rellotge biològic!! Els boletes van a la seva, no hi entenen d’estacions,  necessiten pluja, uns més que d’altres, temperatures i humitat ideals, si es compleixen aquestes normes, treuen el cap!!, òbviament aquestes normes es donen habitualment a la tardor i a la primavera, tot i que no necessàriament, Aquest any no ens hem estrenat a molts punts del Maresme, no hem gaudit, de moment, de cap regada important, parlo de la Serralada de Marina.

L’any passat va ser molt semblant, malgrat que a mitjans de novembre van caure uns bons litres d’aigua i vam estar recollint rovellons fins al mes de febrer!!

Abans parlàvem dels Ceps, doncs resulta que degut a les temperatures suaus i a les pluges que van rebre alguns llocs, com el Montnegre-Corredor, punts de La selva, Girona.., estan sortint noves florades de Ceps siurenys (boletus aereus).

El B.aereus pot trobar-se des del mes de maig i de forma ininterrompuda (sempre que hi hagi la humitat suficient, per descomptat) durant els mesos de juny, juliol, agost (moment en què al nord pot tenir un bon brot), setembre, octubre i fins i tot (com es el cas) novembre i primers de desembre quan la tardor es humida i una mica suau.

No dubtem per això en qualificar-lo com el rei de l’estiu.

QUE TROBAREM ARA..?

Bàsicament:

LLENEGUES (blanca i negre).

ROVELLONS (tots els tipus)

CAMAGROCS.

CAMES DE PERDIU.

MOLLERICS.

APAGALLUMS, COLOMA.

PEU BLAU, PIMPINELLA MORADA.

TROMPETES DE LA MORT.

FREDOLICS.

CARLETS.

HEU ARRIBAT A  CASA  AMB PICADES ?

Aquest és el criminal assassí. El malson de la majoria de boletaires. Qui no ha estat víctima d’aquests petits “malparits” ?

És conegut per qualsevol boletaire, el fet de patir les picades de certs insectes en el moment d’estar i buscar bolets en alguns boscos. I això és tan destacat en alguns casos, que tot i saber que en ells trobarem gairebé segur bolets, renunciem a anar per no patir les conseqüències … Em comenten d’un lloc que per estar situat en les proximitats d’un gran pantà, sempre i encara que la climatologia no acompanyi, les boirines matinals fan d’ell un lloc idoni per als bolets fins i tot en ple estiu … Però a l’igual que afavoreix el creixement dels bolets, també és idoni per a la proliferació de certs àcars: Els trombicúlidos (Trombiculidae) són una família coneguda vulgarment com els àcars de la collita o àcars vermells.

Són àcars diminuts, parents propers de les paparres (Un altre perill evident per als boletaires), que habiten en la vegetació baixa com pastures i matolls que s’adhereixen als animals superiors que passen a prop d’ells, per alimentar-se de la seva sang.

Provoquen una pruïja intensa al fotjar a la pell amb les seves mandíbules secrecions proteolítics.  Les larves són normalment taronges o vermelles en color amb només sis potes, però desenvolupen vuit en la seva fase de nimfa.

Les larves poden mesurar més de 0.2 mil·límetres i els àcars adults estan sobre 1 mm de longitud. Un remei infal·lible és all i aigua, o sigui a fotre i aguantar-se. També resulta eficaç un vestit de neoprè d’home granota ben ajustat, amb casc de bus de profunditat..

ANEM A IDENTIFICAR ESPÈCIES!!

1ª Ens pregunten si és un ou de reig.

Doncs tot i que té certa semblança, no ho és,  aquest no té ni anell ni volva.

Es tracta d’una Puagra retgera, “Russula aurea”, de les millors del gènere Russula.

2ª Són llenegues?

Doncs si, és tracta de “Hygrophorus personii» Llenega d’alzinar, Caramellosa, Llenega de suro,  malgrat que no és un mal comestible, no arriba a tenir ni de bon tros la qualitat de la Llenega grisa

“Hygrophorus latitabundus”.

I per acabar us deixo una recopilació de fotos de bolets amb deformacions ben curioses, els capricis de la natura! 

I bé, fins aquí el quart post de la temporada 2020.. tornarem…fins aviat!!

PN Ordesa a la tardor 2

Impactes: 102

  1. Ruta des de Fanlo cap a la cascada de La Pardina del Señor (GR15)

El poble de Fanlo és un clar exemple de la màgia especial que desprenen molts pobles del Pirineu; a part de l’espectacular entorn que el rodeja, l’arquitectura dels seus carrers i les xemeneies coronades per les típiques espantabruixes a les teulades de pissarra el fan realment atractiu i l’han convertit en un dels pobles més bonics del Pirineu aragonès.

Al terme municipal de Fanlo s’hi integra gran part del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido i el Monument natural de les glaceres pirinenques: Monte Perdido (el cim calcari més gran d’Europa), el Cañon de Añisclo, el Refugi de Góriz o el naixement dels rius Arazas, Aso i Vellos.

A més a més Fanlo és la capital del Valle de Vió, format per 8 pobles més: Buerba, Buisán, Ceresuela, Gallisué, Nerín, Sercué, Vio i Yeba. 

I si amb això no fos suficient, a Fanlo hi trobem també el famós bosc de la Pardina del Señor. Format per avets, faigs, arços, avellaners, cirers, bedolls, pins i roures de fulla petita es tracta dels més rics en biodiversitat de tot el Pirineu i s’ha fet famós per ser dels boscos més espectaculars a la tardor de tot Europa per la seva diversitat cromàtica.

El bosc

Per començar la ruta d’avui, ens endinsarem pel GR15 que surt del mateix poble de Fanlo direcció Sarvisé per fotografiar una petita cascada que ens té el cor robat. Aparquem el cotxe a l’entrada del poble, agafarem la carretera que va direcció Sarvisé i a uns 500 metres carretera avall ja trobem un cartell indicador del sender GR15 a mà dreta que va desfilant avall.

Aquest caminet baixa fins a la riba del riu Chate, perdem doncs uns 200 metres de desnivell en 2km per un caminet sembrat de bolets, molt maco i humit, sota l’ombra de grans pins i de masses de boix grèvol. 

Quan arribem al riu, entreveiem la cascada que buscàvem a mà dreta, però no ens hi podem acostar per la mateixa riba per on veníem i l’hem de creuar, amb certa dificultat pel cabal d’aigua actual. Un cop a l’altra banda, tirem riu amunt i descobrim aquest racó mig amagat, però preciós. Gaudim del silenci i de l’espectacularitat dels colors de les fulles a l’aigua.

Si continuéssim GR avall, hauríem de tornar a superar els 200m de desnivell que hem perdut i al cap de 1,5km aprox arribaríem a la casa abandonada anomenada la Pardina del Señor, de la qual ara mateix només en queden quatre parets mig enrunades.

Nosaltres decidim tornar pel mateix sender per on hem vingut, agafar la carretera asfaltada que uneix Fanlo i Sarvisé i gaudir de l’espectacle cromàtic que ens ofereix el bosc ara a la tardor.

Des de qualsevol raconada de la carretera quedes embaladit per la combinació d’ocres, daurats, vermells, verds…. un plaer per a la vista.

2. Ruta des de San Nicolás de Bujaruelo al Refugi d’ Ordiso (10km,GR11)

El GR11 que transcorre per Bujaruelo cap a la Vall d’Ordiso i va direcció els Baños de Panticosa està molt concorregut per la bellesa i espectacularitat de tota la ruta, en total 20,3km de punt a punt.

Avui però, no anem de travessa i per tant només farem un petit tram amb inici i retorn des de San Nicolás de Bujaruelo per gaudir dels colors de tardor que hi ha aquests dies per aquesta zona. Les pluges dels darrers dies han estat intenses i els rius baixen amb un cabal impressionant.

Comencem doncs la ruta creuant el pont romànic de San Nicolás i agafant el camí que surt des de l’esquerra (GR11) .

Aquest camí transcorre per uns prats al costat del riu Ara, un dels rius més salvatges del Pirineu. Al cap d’uns 30 min aprox, trobem una pista forestal a mà dreta, l’agafem i comencem a fer una pujada continuada durant 1 km aprox. rodejats de faigs i d’avets.

Al final d’aquesta primera pujada, el camí queda enclavat a la roca i des d’aquí tenim un preciós mirador al Valle de Otal  i al de Bujaruelo.

Mentre continuem pujant, passem per un bosc de faigs espectacular… el color ocre de la tardor està en la seva màxima esplendor i no podem deixar de fotografiar-lo per tots els cantons.

Uns metres més enllà, a mà dreta, cau una impressionant cascada anomenda el Salto del Pich, que amb les pluges d’aquests darrers dies baixa amb un cabal espectacular.

I continuant amunt, amunt, a uns 5km des de San Nicolás, arribem al refugi d’Ordiso, que és on acaba la pista forestal que fan servir bàsicament els ramaders de la zona per acostar-se als seus ramats. En aquest punt, si mirem cap al nord, veurem l’imponent massís del Vignemale.

Des d’aquí podríem anar resseguint el riu Ara fins el seu naixement, però avui fem mitja volta, desfem el camí de pujada i aprofitem la baixada en cotxe per la pista forestal que uneix Torla i Bujaruelo i passa pel Puente de los Navarros per fer unes quantes fotografies més d’aquest riu tant salvatge i espectacular alhora:

PN Ordesa a la tardor 1

Impactes: 104

Aprofitant els darrers dies en què hem pogut gaudir de mobilitat territorial us detallem una bonica ruta pel Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut buscant els millors punts fotogràfics ara a la tardor.

El Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut està ubicat al Pirineu central d’Osca, comarca del Sobrarbe, Aragó. Va ser declarat Parc Nacional per decret del govern espanyol el 16 d’agost de 1918. Actualment ocupa una superfície de 15.608 ha (156 km²). I l’any passat va celebrar el seu centenari.

L’orografia del Parc està dominada pel massís de Tres Serols, més conegut com de les Tres Sorores (Tres germanes), que es considera la massa calcària més gran del món. La seva màxima elevació és el Mont Perdut3.355 m, del que en forma més o menys radial descendeixen una sèrie de carenes muntanyoses i valls glacials. El més característic i emblemàtic del parc és la vall d’Ordesa, recorreguda pel riu Arazas, origen del Parc Nacional, que s’obre en direcció est-oest; però també hi destaquen el Canyó d’Añisclo, solcat pel riu Bellós, en direcció nord-sud; la Garganta  d’Escuaín, per on passa el riu Yaga, en direcció sud-est; i lavall de Pineta, recorreguda pel Cinca, en direcció est. Així mateix, encara que no pertany al parc nacional, destaca lavall de Bujaruelo en la zona oest; i, ja dins de França, el Circ de Gavarnia, que és un altre circ glacial que en la seva capçalera té la cascada més alta d’Europa, amb més de 400 metres de caiguda vertical.

El circ de Cotatuero des dels Miradors.

La flora dels parc compta amb unes 1400 espècies de les quals 82 són endèmiques del Pirineu. Els boscos ocupen un 20% de l’extensió total del Parc. A l’estiu, en parts altes s’hi pot trobar encara Edelweis, o flor de neu.

Aquest parc compta amb 38 espècies de mamífers, 68 d’aus nidificants, 5 d’amfibis i 5 de peixos. Els animals potser més emblemàtics són: l’isard (sarrio en aragonès), que compta amb uns 2000 exemplars i que és fàcil de veure; l’ós bru, en els racons més inaccessibles, que es calcula que compta amb 20 exemplars; i el trencalòs.

Ara que ja esteu situats, anem però a mostrar-vos en aquest post i en el següent uns recorreguts fotogràfics per gaudir dels colors de tardor d’aquests dies:

  1. Ruta de les cascades des de la Pradera (7,53 km +359)

Aquesta ruta és senzilla, però preciosa en qualsevol època de l’any i té com a objectiu poder gaudir de la natura espectacular que ens ofereix el bosc d’Ordesa, les seves cascades salvatges i una immensitat de muntanyes que treuen el cap quan aixeques la vista amunt.

La ruta surt des del pàrquing de la pradera d’Ordesa, només accessible en vehicle particular ens determinades èpoques de l’any (ara a la tardor, amb l’aglomeració de gent els caps de setmana, s’hi havia de pujar amb el bus que surt des de Torla).

Doncs un cop a la pradera, agafem direcció la Cola del Caballo pel GR-II, seguim aquest camí per la vora esquerra del Rio Arazas, creuant un bosc de faigs de 3km de recorregut molt bonic de pujada fins que arribem al mirador des d’on podem veure la  Cascada d’ Arripas
El bosc
Cascada de Arripas
Continuem aquest camí pel bosc fins a una intersecció on deixarem enrere el GR i seguirem
per la dreta seguint les indicacions cap a les Cascades de la Cueva i la del Estrecho , una mica més endavant veurem un pal indicador a la dreta que ens indica la Pradera, que és per on baixarem després.

Abans d’arribar a la Cascada de la Cueva passem per una petita zona oberta tipus mirador que ens permet apreciar l’espectacularitat dels colors de tardor d’aquests boscos.

Seguim doncs un caminet que ens porta primer a la Cascada de la Cueva , sortim un moment del recorregut per veure-la i continuem pel caminet fins arribar a la Cascada del Estrecho.

Cascada de la cueva

Cascada del estrecho
Retrocedim de nou pel camí que veníem fins arribar al pal indicador que hem comentat abans i seguim les indicacions per creuar el Riu Arazas per un pont de fusta, el Pont d’Arripas, un lloc idíl·lic i continuem direcció a la pradera per l’altre vora del riu.

La següent parada la fem al Mirador dels Bucardos, que es troba a 100m del camí principal.

De camí cap a aquest mirador, tenim unes vistes al pont que acabem de creuar espectaculars!!!

El pont des de baix

Anem baixant pel bosc uns 3km aproximadament i a baix, al final del recorregut adaptat, ens trobem el Mirador de Cotatuero . Passegem per aquest recorregut accessible que creua un bosc de faigs de somni o on es troba la famosa pedra de les Set Faus.

El bosc

Aquesta roca La Piedra de las Siete Faus,  és famosa perquè es deia que hi creixien set delicats faigs quan es va fundar el PN d’Ordesa i que servia com a punt de referència. Avui en dia només en queden dos o tres enraigats a aquest gran bloc de pedra.

Pedra verda

I anem acabant la nostra ruta d’avui fins que arribem al trencant que puja cap a la Senda de los Cazadores, que el deixarem a mà esquerra per anar cap al Pont de los Cazadores que ens porta directament cap a la pradera d’Ordesa i que serveix de mirador espectacular al Tozal del Mallo.

El pont

No us perdeu el proper post perquè tenim apunt per explicar-vos les següents rutes fotogràfiques de la tardor des d’Ordesa….

  1. Ruta des de Fanlo cap a la cascada de La Pardina del Señor (GR15)
  2. Ruta des de Bujaruelo a Ordiso (GR11)

Lo Parte Any 9 Núm. 22

Impactes: 117

La única manera de conservar la salud es comer lo que no quieres, beber lo que no te gusta, y hacer lo que preferirías no hacer.

Mark Twain

Què tenim

Hola a tothom. Sembla que les limitacions actuals i les que molt previsiblement arribaran fan estèril la feinada de preparar Lo Parte donat que no es podrà accedir, molt previsiblement, a la majoria d’activitats previstes o be aquestes s’hauran anul·lat.

A la vista de la situació aquesta setmana hi haurà Lo Parte però sense l’espai d’activitats.

Deixarem l’Oratge amb la previsió meteorològica i una nova entrega dels apassionants posts de bolets del Sito.

Esperarem a veure com va evolucionant la situació però, previsiblement, tornarem a deixar Lo Parte en guaret a l’espera de temps i possibilitats millors. Estem segurs que ho entendreu.

Mentrestant una bona castanyada per tothom!!!

L’Oratge

Sembla que torna a tocar “estiuet”. Per cert i abans de seguir, aquests dies torna a sorgir la pregunta que s’ha fet recurrent aquests anys: Què, menjarem les castanyes amb màniga curta? Us deixo un interessant article de la gent de El Temps de TV3 que hi dona resposta.

El cert és que el cap de setmana es presenta força estable i, especialment, notarem una notable pujada de les temperatures. Vaja, que deixarem per un dies la fresca tardorenca.

Mínimes a ratlla, a l’entorn dels 13-14º i màximes, parlem de Barcelona, sobre els 22-23º. Vents febles de ponent o garbí.

Pel que fa a la resta també estabilitat a tot el país. Fins dimarts-dimecres no tindríem un nou canvi de temps amb baixada de les temperatures i possibilitat de pluja.

Bolets

Molt bones “LOPARTAIRES

Ja tornem a ser aquí!!. Poc a poc ens endinsem a la part més avançada i més interessant  de la tardor, la més meravellosa, la del espectacle de colors des del groc fins al marró, passant pels taronges i vermells. És temps de menjar castanyes, decorar carbasses (i menjar-les també) de magranes i panellets, i com no ..de BOLETS!!  que es la part que més ens interessa als que fem aquest post i suposo que a molts de vosaltres.

SONY DSC

En els dos posts anteriors ja parlàvem de com, principalment degut a la arribada del fred més acusat, moltes espècies ens deien adeu..com els CEPS (tots els tipus) i els OUS DE REIG, també dèiem que els rovellons anirien baixant de cota, i bé, tot això s’està complint!

Encara podem trobar rovellons a les zones més assolellades del Pirineu sobre uns 1200 metres, malgrat que poc a poc seran testimonials.

QUE TROBAREM ARA..?

De moment, segueixen amb força:

LLENEGUES (blanca i negre).

ROVELLONS (tots els tipus).

CAMAGROCS.

CAMES DE PERDIU.

MOLLERICS.

APAGALLUMS, COLOMA.

PEU BLAU, PIMPINELLA MORADA.

ROSSINYOLS.

TROMPETES DE LA MORT.

FREDOLICS.

La manca de pluges i el vent de ponent que ha assecat el sòl, ha fet que a la línia de la costa no acabin de florir els rovellons, ho fan i de manera testimonial sobre tot a les vessants obagues amb molta humitat!

NECESSITEM UNA LLEI REGULADORA..?

Davant la “invasió” de boletaires als nostres boscos, s’ha reobert un any més el debat sobre si cal regular la recollida de bolets, davant el creixent nombre de queixes de les diferents associacions de ramaders i agricultors, que clamen per que es prenguin mesures per acabar amb la brutícia i l’abús provocat per furgonetes, caravanes i tota classe de vehicles aparcats a qualsevol lloc.

Miquel Angel de Gregorio Capella, president de l’Associació Micològica Joaquim Codina de Girona, i ex-fiscal de Medi Ambient de Barcelona,(Un dels millors micòlegs d’aquest país) ​​defensa als boletaires a capa i espasa, però també lamenta l’intrusisme en aquesta activitat. “Un boletaire autèntic ni destrossa ni acaba amb tot, ni de bon tros embruta el bosc amb escombraries. De Gregorio, que explica que “les queixes van cap als incívics, que no tenen la talla per ser cridats boletaires“, assenyala a més que “molta gent creu que el bosc és de tots i que els bolets, producte gratis, no tenen amo. Cras error “. “Els bolets són, jurídicament, ‘fruits naturals’, i com a tals, són propietat de l’amo de el terreny. Per tant, el que fem a l’agafar bolets és apropiar-nos de cosa aliena, que està permès en virtut de l’anomenat “ius usus inocui”, és a dir, dret a usar el que l’amo no fa servir, o dit d’una altra manera, comptem amb la tolerància tàcita de l’amo. El mateix passa amb els espàrrecs, herbes, cargols, etcètera “, explica el president de l’associació.

En tot cas es un tema complicat de resoldre en un país on més del 80 % dels boscos, són de propietat privada. Pagar per collir..? ..carnet de boletaire..?? es obligatòria una llicencia poder pescar o caçar....Aquí ho deixo!

ANEM A IDENTIFICAR ESPÈCIES!!

Si posem aquesta foto, em sabríeu dir qui és..??..jo tampoc, amb els bolets passa igual, una foto feta sols per la part de dalt del barret no ens diu res, a no ser que siguin xampinyons del Súper!!… 😊

 Ens envien aquesta foto i la pregunta es: Són llenegues..? trobades a 2000 metres, bosc de pi.

Doncs es tracta de “Mocosa ensofrada”  (Hygrophorus hypothejus)

És una de les aprox. 30 espècies de Hygrophorus sp. anomenats “Llenegues” malgrat que no té la qualitat de la més coneguda i reina del bosc: llenega grisa o mocosa “Hygrophorus latitabundus”

Aquí ens comenten: Trobats a zona de pins alts del Berguedà.

Doncs es tracta de “Bolet de bestia” (Tricholoma bastchii = T.fracticum)

I bé, fins aquí el tercer post de la temporada 2020.. tornarem…fins aviat!!

RECORDEU:
Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins!!

I ja que estem pels boscos… Una mica de Joan Miquel Oliver

Lo Parte Any 9 Núm. 21

Impactes: 95

La lectura es el viaje de los que no pueden tomar el tren. Francis de Croisset

Què tenim?

Doncs a més de l’espasa de Dàmocles d’un nou confinament, que cada vegada sembla més aprop, tenim a tocar Tots Sants. Tots sants és recorda als que ja no hi son però també és moment de enfarinar-se i fer panellets, no? Els de festes.org ho expliquen molt be: L’origen dels panellets i la seva relació amb la diada de Tots Sants és una qüestió encara no aclarida, tot i que sembla que originàriament podien haver estat ofrenes”.

Nosaltres, amb la vocació de servei que ja coneixeu no podem per menys que deixar-vos una fàcil recepta de panellets. Bon profit!

L’Oratge

Tornem a tenir una setmana amb anades i vingudes pel que fa al temps. Avui i demà seran dies rúfols, sobretot a partir de la tarda-vespre i fins la tarda de divendres. Amb possibilitats de ruixats. Divendres al matí s’aniran obrin clarianes però al nord encara hi quedaran ruixats.

Les temperatures seran una mica més baixes però amb un descens poc acusat.

Dissabte sembla que serà el dia més aprofitable de tots. Le temperatura encara serà agradable i veurem el sol força estones.

Dimarts tornarem a tenir força aire fred a sobre. De nou plena tardor

Diumenge, tot i que també serà un bon dia, s’anirà complicant el tema amb una nova baixada de temperatures, més acusada al nord, i un nou front que tornarà a portar xàfecs que ja arribarien el dilluns. Ull que la cota de neu pot tornar a baixar força i situar-se a l’entorn dels 1500-1600 metres. De tota manera diumenge serà perfectament aprofitable per fer activitats a l’aire lliure.

Be. Tardor en estat pur. Salut i cuideu-vos!!

Diagramme GEFS
Evolució de temperatures i precipitacions a Barcelona

Les Activitats

La Fira de Santa Úrsula de Valls celebrarà la seva edició 2020 tal i com estava previst entre dimarts 20 i diumenge 25 d’octubre, ja que es tracta d’una fira actualment no de caràcter comercial sinó cultural, com ja succeeix aquest cap de setmana a la Fira Mediterrània de Manresa, la fira d’espectacles d’arrel tradicional organitzada per l’ens públic que presideix la Generalitat. Respecte a les noves mesures anunciades pel Govern per fer front a la Covid-19, l’organització de la Fira de Santa Úrsula anuncia que els aforaments actuals ja es van adaptar al 50% en els espais coberts i encara a un percentatge inferior en els espais delimitats i habilitats a l’aire lliure. Descarregar el programa.

Aquí anava la Festa Major de Banyoles però, finalment, han decidit suspendre-la. Aquí trobareu la nota de l’Ajuntament. De tota manera hi ha algunes activitats que no s’han suspès. Consulteu la web de l’ajuntament.

InterFado. 9è Festival Internacional de Fado de Catalunya. Interfado és el primer festival de fado de Catalunya que neix a Lleida, a iniciativa de la Fundació Orfeó Lleidatà i la Paeria, amb l’objectiu de convertir la ciutat per uns dies en el punt de trobada de la cultura fadista d’arreu del país, d’apropar al públic el fado i les músiques que actualment estan sorgint al voltant d’aquest gènere, i de crear una plataforma de col·laboració entre artistes d’arreu del món. En aquest festival es combinen música, cinema, exposicions i cuina. La web

Trapezi 2020. Fira del Circ de Catalunya, celebra la seva 24a edició omplint d’espectacles de circ, places, carrers i equipaments de Reus. Aquesta 24a edició de Trapezi s’ha vist inevitablement afectada per la present crisi sanitària global. Des del primer moment, la direcció de la fira, els organitzadors i totes les administracions implicades en Trapezi han mostrat la seva clara voluntat de donar suport a la fira i a la totalitat dels artistes afectats i han treballat per adaptar el format del Trapezi 2020 a la situació actual, en el tercer moment: Trapezi en Viu, dedicat al públic. La web

ARRELA’T és un festival que se celebra la segona quinzena del mes d’octubre a Esplugues de Llobregat, coincidint amb la Castanyada. És un festival de referència on hi tenen cabuda diversitat de propostes de música, cançó i dansa de cultura tradicional i popular. Feu un ull aquí ja que cal reservar entrades prèviament tot i ser gratuït.

Escena Poblenou, l’aposta pel suport a la creació i l’espai públic. Del 22 al 25 d’octubre, el Festival de Creació Contemporània Escena Poblenou omplirà els carrers del barri amb propostes escèniques contemporànies multidisciplinàries, implicant-se amb el territori i amb la realitat social. Més informació

En aquests temps on les activitats dins a casa van guanyant per, la revista Time Out ens proposa fins a 4 escape rooms virtuals per fer des de casa. Imprescindible per anar-se foguejant en les tècniques d’aquesta modalitat d’entreteniment i una manera de passar una bona estona. En aquest enllaç hi trobareu l’article.

El Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona és una referència mundial en el gènere que gràcies a un treball constant i minuciós capaç d’equilibrar els pesos pesats i les noves propostes dins d´un cartell sempre atractiu arriba a la 52ª edició. Tota la informació al seu web

El 48H OPEN HOUSE BCN, és la principal cita de la ciutat de Barcelona amb l’arquitectura, un cap de setmana del mes d’octubre amb portes obertes a més de 180 edificis de tot tipus, forma i mida. Una iniciativa de l’associació 48h Open House Barcelona. Enguany estan programats diversos itineraris, entre Barcelona i les ciutats que s’han sumat a la iniciativa: Santa Coloma de Gramanet, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Vilassar de Dalt i Sant Joan Despí. Enguany, per adaptar-se a les circumstàncies provocades per la COVID-19, el festival ofereix, a part de les visites presencials habituals, visites guiades amb audioguia i activitats virtuals. Aquí tota la informació

Per acabar avui us proposem a la Carla Bruni. No tinc clar si fa massa tardor, però la cançó sí.

Lo Parte dels dijous