Views: 439
Data de l’excursió: 06-06-2015Kilòmetres: 11,250Desnivell: 839 metresDurada: 4:20 h descomptant parades
Si mireu al Bloc l’entrada de fa uns 15 dies veureu que aquell dia teníem la intenció d’anar a fer algun dels cims de l’Olla de Vallter. No va ser possible. El fred, el vent i uns núvols amenaçadors ens van aconsellar canviar d’objectiu.
Aquesta vegada sí que el temps ens ha acompanyat, malgrat que a darrera hora els núvols tornaven a aparèixer, i hem pogut fer la ruta prevista i fins i tot una mica més.
Sortim ben aviat de Barcelona, aquesta vegada sense cap contingència, i enfilem cap al Ripollès. Parada obligatòria per agafar forces a Sant Joan de les Abadesses i cap a Vallter.
Arribats, el primer que sobta és la gran quantitat de gent que hi ha -sobretot autocaravanes- i força moviment de gent amunt i avall. Més tard sabrem que hi havia una cursa en curs (la Bastions) i estaven preparant la Duatló de Vallter.
El dia és esplèndid acabem de decidir la ruta. Portella de Mantet, Pic de la Dona, Coll de la Geganta i, un cop allà, decidirem si pugem al Bastiments fent abans el Bacivers i seguint la carena o si des del coll l’enfilem directament per l’Esquena d’Ase. Al final la primera opció (via Pic de Bacivers) serà la triada.
La primera pujada fins a Mantet es fa be, les forces acompanyen, i els paisatges son magnífics. Arribem fins al Pic de la Dona (2.702 m) on aprofitem per menjar una mica.
Una vegada recuperades forces carenagem una bona estona mentre perdem una mica d’alçada fins que arribem al Coll de la Geganta (2.604 m). El dia és bo i les cames aguanten, per tant decidim seguir per la part baixa del Circ del Bacivers per anar a trobar l’Estany de Bacivers des d’on pujarem al cim. Sabem que el camí passa per la dreta de l’estany i cal atansar-s’hi. És, potser, la pujada més dura de la jornada ja que en poc tros hem de salvar uns 250 m de desnivell.
Arribem al Pic de Bacivers (2.844 m) . Les vistes son extraordinàries i podem veure ja una part de l’Olla de Núria. Amb tot, els núvol van creixent i decidim seguir fent via després de recuperar, breument, forces.
El tros de carena entre el Bacivers i el Bastiments és potser el que ens ofereix les vistes més espectaculars del dia. Muntanyes infinites i una sensació magnífica. El cel, però, va adquirint cada vegada un color més negre que ens fa espavilar i tirar amunt sense poder badar massa.
Enfilem l’última pujada del dia cap al Bastiments (2.883 m). El terra, en aquesta última pujada, és força desfet i cal estar atents. Entrarem pel contrapic, per la vessant més occidental, on hi ha un piolet. Després passarem per vèrtex geodèsic i, finalment, per la creu.
Fem les fotos de rigor i anem tirant avall en direcció al Coll de la Marrana (2.529 m) des d’on enfilarem una baixada directa cap al punt de sortida. Malgrat que la negror augmenta estem de sort i acabem la sortida sense ni gota de pluja (tot i que més tard hi va ploure). Baixarem directament passant per l’antic Xalet ja que tenim el cotxe al capdamunt de l’estació. Pel refugi d’Ulldeter ja hi passarem un altra dia.
Una excel·lent sortida per aquestes meravelloses muntanyes de casa nostra.
Van unes fotos!