Patejant la Franja: per Mont-Rebei i la Terreta

Manllevo el títol de l’entrada, a més de la informació, a la Maria Jesús que juntament amb el Josep Lluís van ser uns excel·lents amfitrions per aquestes contrades.

La idea era passar els dies del pont a l’entorn de la Ribagorça, tot visitant alguns del indrets emblemàtics de la zona. L’objectiu es va acomplir amb escreix i aquesta n’és una modesta crònica.

El primer objectiu va ser la visita al Congost de Mont-Rebei.  Tal com expliquen a la plana de la Fundació Catalunya La Pedrera, es troba entre  Aragó i Catalunya,  talla de nord a sud la serra del Montsec i és la primera gran formació dels Prepirineus catalans. És un espai inclòs en l’Espai d’Interès Natural de la Serra de Montsec i Reserva Natural Parcial. És, sens dubte, una magnífica destinació. Per cert, fa ben poc es va poder veure al programa de TV3 Catalunya Experience 

Com que som un grup molt nombrós ens dividim en dues unitats. D’aquesta manera podem repartir cotxes i tots podem fer el recorregut sencer sense necessitat d’anar i tornar. Uns el farem des de la banda catalana (la Masieta) cap a l’Aragó i altres a la inversa sortint des del Refugi de Montfalcó tot passant per les passarel·les recentment instal·lades.

El grup que surt de la banda aragonesa visitarà prèviament l’ermita dedicada a Santa Quitèria i Sant Bonifaci.

Vistes des de les ermites
Vistes des de l’ermita

Una vegada feta la visita comença el recorregut.

El dia és especialment radiant i, tot i la gran quantitat de gent que anem trobant, podem gaudir d’unes vistes espectaculars.

Mont rebei
Mont-Rebei vista general
Mont-Rebei
Mont-Rebei

 

Un punt i a part mereix el tram de les passarel·les de Montfalcó.  Instal·lades fa poc, no serien massa recomanables si patiu vertigen. A la primera imatge les podeu veure amb detall i a la següent com s’observen des de lluny .

Passarel·les Montfalcó
Passarel·les de Montfalcó
Les passarel·les des de lluny. Fixeu-vos en la ziga-zaga que fan
Les passarel·les des de lluny. Fixeu-vos en la ziga-zaga que fan

 

Finalment completem els recorregut sencer mentre seguim gaudint de les magnífiques postals que ens oferia el Congost.

Congost de Mont Rebei
Congost de Mont-Rebei

 

Congost de Mont Rebei
Congost de Mont-Rebei

 

Congost de Mont Rebei
Congost de Mont-Rebei

 

El dia ha estat llarg i intens, i toca anar a reposar forces i a dormir.  Mentre descansem, el campanar de l’Església parroquial d’Areny de Noguera (Arén) ens marca les hores i ens vetlla el son.

Església d'Areny de Noguera
Església d’Areny de Noguera (Arén)

 

L’endemà toca voltar per La Terreta. Comencem al mirador de la Torre de Tamúrcia on tindrem unes vistes espectaculars de la Serra de Sant Gervàs.

Serra de Sant Gervàs
Serra de Sant Gervàs

 

Panell explicatiu d'aus. Mirador de Sant Gervàs
Panell explicatiu d’aus. Mirador de Sant Gervàs

Continuem fins a l’Espluga de Serra,  indret habitat per una comunitat neorural, i després seguim fins a Sapeira (ull: no Sopeira!)  Aprenem que Sapeira és “sobre la pedra” i Sopeira “sota la pedra”. Bones vistes des del Mirador de Sapeira.

Església de l'Espluga de Serra
Església de l’Espluga de Serra

 

Vistes des del mirador de Sapeira
Vistes des del mirador de Sapeira

Des de Sapeira continuem a peu fins a  arribar a Orrit i després de nou a Areny de Noguera.  Cal destacar que el poble d’Orrit –ara abandonat-,  a banda d’una arquitectura notable, és el lloc on  Radulf Oriol promet fidelitat a Ramon IV del Pallars, un text breu en què hi conviuen la llengua catalana i la llengua llatina. Segons alguns estudiosos, aquest seria el primer document en català, per davant per poc anys, de les homilies d’Organyà.

Pel camí gaudim de magnífics paisatges de tardor  i algun que altre visitant inesperat.

Església d'Orrit
Església d’Orrit

 

Tardor a la Terreta
Tardor a la Terreta

 

Un convidat inesperat
Un convidat inesperat

A la tarda toca visita al Monestir de Sopeira o, el que és el mateix, a Santa Maria d’Alaó. Tenim la sort de disposar d’una guia d’excepció que ens permet conèixer tota la història del Monestir i comprendre millor la seva importància estratègica en aquest territori. Una visita del tot recomanable.  Finalment, una ullada ràpida a la magnífica obra de l’embassament d’Escales.

Monestir d'Alaó
Monestir d’Alaó
Monestir d'Alaó
Monestir d’Alaó -interior-

 

Embassament d'Escales
Embassament d’Escales

El darrer dia toca tornar cap a casa però, abans de fer-ho, tenim temps encara per visitar altres de les “joies” de la comarca.

La primera és el mateix poble d’Areny de Noguera (Arén). El nucli antic és considerat conjunt històric i artístic. A més a més, el municipi també compta amb un Centre d’interpretació de la Ribagorça, situat a la mateixa plaça major, a l’edifici històric de la Casa del Governador, i també les restes d’una necròpoli amb tombes antropomorfes anteriors al segle IX.

Areny de Noguera
Areny de Noguera (Arén)
Des del "castell" d'Areny de Noguera
Des del “castell” d’Areny de Noguera (Arén)

 

L’altra joia que ens queda és el poble de Montanyana (Montañana). Tot el poble manté un ric patrimoni romànic i medieval pel qual va ser declarat conjunt historicoartístic l’any 1984. Els carrers, empedrats i esgraonats que pugen al castell, conserven un aire medieval encantador malgrat la degradació produïda des que la gent emigrà. Molt recomanable. Unes imatges..

Montanyana
Montanyana (Montañana)
Montanyana
Montanyana (Montañana)

 

Què? Us animeu a patejar La Franja? Bona ruta!

3 pensaments a “Patejant la Franja: per Mont-Rebei i la Terreta”

  1. Magnífica crònica i fotos excel·lents! Enhorabona. Hi ha composicions del congost de Montrebei… espectaculars! Guardo l’enllaç al vostre post. Una abraçada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *