I tu, fas clàssic o patines?

Aquesta és la pregunta del milió, l’ “estudies o treballes” de l’esquí nòrdic, el peix o la carn… Però, alerta! perquè com el ying i el yang, el bon esquiador de fons ha de controlar les dues tècniques. He dit tècniques? Això ho haurem d’explicar.

Sempre recomanem iniciar-se a l’esquí nòrdic en l’estil clàssic, per això començarem per aquest.

L’estil clàssic el podreu identificar ràpidament perquè és aquell que va per dins la traça. Fins aquí fàcil, oi? Fa una foto?

Esquiador del Club d’Esquí de Fons Uharte

En aquesta primera imatge podeu veure una de les dues variants bàsiques de l’estil clàssic, el pas altern: aquell que, tal i com indica el seu nom, alterna posició de cames i braços. Dins aquest estil es pot diferenciar entre el de tres temps i el de quatre, però avui podem deixar-ho aquí i no embolicar-nos més.

Esquiador del Club d’Esquí de Fons Irrintzi

En aquesta imatge veiem un esquiador fent l’anomenat pas simultani, que és aquell que fa servir l’impuls dels dos braços alhora; un autèntic exercici de rem, que en anglès s’anomena “double poling”. També té dues variants: el d’un pas o el de dos, assenyalant l’impuls que s’efectua amb les cames.

Pel que fa l’equipament, l’estil clàssic requereix d’esquís més llargs i bastons més curts. Alerta! La longitud dels esquís en últim terme no és tan important com el pes de l’esquiador/a, però avui això no toca.

La Lyda Iglesias ens ensenya el pont dels seus esquís.

L’esquí de clàssic també requereix un sistema de retenció que, en cas de no disposar-ne, a les pujades aniríem de cul! Es pot fer amb ceres, microescates o pells. Aquest sistema de retenció va a la zona de recolzament de la bota i dependrà del pes de l’esquiador per a vèncer la flexió de l’esquí (el pont) perquè aquesta zona toqui la neu i ens ajudi a no anar enrere.

Quant a competició i reglament, l’estil clàssic ha esdevingut l’estil “protegit”. Això és per la tendència a fer un ús excessiu del pas simultani, així com per  l’ús de bastons cada vegada més llargs. La Federació Internacional d’Esquí va acabar limitant la longitud dels bastons al 83% de l’alçada de l’esquiador (amb botes) i definint molt bé què és i com s’ha d’executar l’estil clàssic. Si els bastons ens arriben a les axil·les serà suficient.

Per altra banda, a l’estil de patinador (o skating), l’anomenen “free technique” i això ja ho diu tot, oi?

L’estil patinador el podreu identificar ràpidament perquè és aquell que NO va per dins de la doble traça. Fins aquí fàcil, oi? Fa una foto?

Esquiadora del Club d’Esquí Nòrdic l’Arp

En aquesta imatge podeu observar com, fora de la traça, les esquiadores fan un canvi de pes (també com en l’estil clàssic), però els esquís, com que no llisquen per dins la traça, segueixen un moviment en “V” i no van en paral·lel.

Aquest estil fa una especial incidència en la “recuperació” de l’esquí que queda al darrera per, posteriorment, llançar-lo endavant tot canviant el pes d’esquí. En aquest estil s’observa més fàcilment el canvi de pes constant d’un esquí a l’altre que, com es pot constatar en la fotografia anterior, alinea el cap sobre el peu de recolzament, tot buscant l’equilibri.

I… atot això què en diu la FIS? Que els bastons no passin del 100% de l’alçada de l’esquiador; per tant, són uns bastons un 17% més llargs que els de clàssic. Nosaltres, si els fem arribar a la barbeta, ja en tindrem prou.

I els esquís, en què es diferencien? Doncs en que, en fer-los anar en diagonal o en “V”, no necessiten sistema de retenció. En aquest cas farem servir només ceres de lliscament.

Us ha quedat clar? Què us sembla un petit vídeo d’un minut que va fer la Mancomunitat d’Esquí Nòrdic, segur que en moviment ens ajuda.

I ara, què?

Ja sabeu, teniu deures. Heu de provar els dos estils, practicar-los i alternar-los si voleu ser uns fondistes complets i equilibrats, com el ying i el yang.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *