Views: 32
Continuem el nostre viatge pel PN Yoho, a la província de British Columbia, creat el 1886 i amb una extensió de 1313 km2. De fet, visitar el Yoho National Park és descobrir tota la màgia de les Rocoses amb la mínima extensió; rius de color blau de gel, un estrèpit de cascades i el color verd dels pins que voregen tot de llacs espectaculars. Aquest parc es troba a la falda occidental de les Muntanyes Rocoses, i forma part del conjunt natural denominat Parc de las Muntanyes Rocoses Canadenques declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1984.
El clima és el característic de la regió: a l’estiu, que va de juny a setembre, una temperatura mitjana de 12,5ºC, amb màximes de 20ºC i mínimes de 5ºC. El clima hivernal és més extrem, amb temperatures sota zero i que arriben a mínimes de -35ºC, sobretot de desembre a febrer.
El Parc protegeix la conca superior del riu Kicking Horse River, del qual provenen les aigües del Yoho River. Ambdós tenen un color blau de gel perquè provenen de la glacera Wapta, així com d’altres glaceres que els alimenten i que creen un espectacle meravellós a les Cascades Wapta abans de recórrer un canó que desemboca al Columbia River.
Tant l’autopista Trans-Canada 1 com la línia de tren Canadian Pacific Railway ressegueixen el riu Kicking Horse fins al cor del parc. El cim més elevat és el South Goodsir Tower, de 3562 m.
Realment val molt la pena descobrir el parc tant a peu com recorre’l amb cotxe.
Pel que fa a les rutes a peu, com que nosaltres vam fer parada i fonda al poble de Field, recomanem visitar en primer lloc les Wapta Falls ( 5,5 km +135m ).Aquestes cascades, de relativament poca altura (30 metres) però sí força amples (150 m) són fàcilment accessibles. Hi ha un pàrquing des d’on surt un sender que passa pel mig del bosc. Després de 2 km de camí planer ens trobem una baixada per un caminet entre arbres i arrels una mica empinat. Arribem finalment a una cascada molt peculiar perquè l’aigua va a parar a un petit monticle arenós que crea aquesta petita muntanyeta que s’ha anat erosionant per l’acció de l’aigua i que algun dia deixarà d’existir.
Si continuem per la Trans-Canada 1, a 1,6 km al sud-oest de Field, trobem un altre punt d’interès imprescindible que és el pont natural o Natural Bridge del riu Kicking Horse, que és una formació rocosa única. Mostra como la força de l’aigua d’una antiga cascada ha estat capaç de fer un forat entre la roca fins a formar-hi un pont natural.
Es pot aparcar directament al mirador; fet que provoca que molts autobusos de turistes hi parin, però realment val la pena gaudir en aquest punt no només del Natural Bridge, sinó també de l’aigua blava de riu Kicking Horse, que com d’altres rius de les Rocoses, són producte dels minerals de les aigües glacials.
I al final de la carretera per on veníem ens trobem la joia de la corona, l’Emerald Lake, a 1300 msnm. L’Emerald lake de fet és el punt d’interès més visitat de tot el PN Yoho i no és d’estranyar pel seu color verd-blau turquesa que el fan únic en tot el món. La seva aigua prové de diferents glaceres per això té aquest color tant meravellós. I és que són les petites partícules que cauen de les roques durant el desgel que es queden a la superfície de l’aigua i amb el reflex del sol fan d’aquests llacs una autèntica meravella.
Directament davant del llac es veu la glacera al cim de la muntanya President, a uns 3048 m. La ruta que us proposem és fer la volta al llac (5,2 km) per un camí fàcil i planer des d’on poder gaudir de la bellesa del llac des de tots els seus racons: el color turquesa, l’espessor dels pins i els cims nevats el fan realment espectacular. Trobarem diferents passarel·les de fusta per passar pels llocs més enfangats o fàcilment inundables.
A més a més, com ja anirem veient en altres llacs, la navegació amb canoes i kayaks és molt popular i és una de les atraccions turístiques amb més reclam. I si es té pensat fer-hi nit, hi ha l’Emerald Lake Lodge que a tocar de la vora del llac ofereix unes vistes privilegiades.
Acabarem el dia recorrent en cotxe l’impressionant Yoho Valley fins arribar a les Takakkaw Falls. Aquesta carretera, de 14 km, només està oberta des del mes de juny fins a principis d’octubre i va serpentejant per una vall amb cims alts i profunds, cascades, rius, glaceres i una rica fauna animal. Al km 6,1 ens hi trobarem les famoses corbes en forma d’S: són tres paelles molt tancades que amb un cotxe normal no presenten cap problema, però amb una autocaravana poden ser tota una aventura.
Al final de la Yoho Valley Road hi trobem el pàrquing per anar a peu cap a la cascada Takakkaw. Es tracta de la segona cascada més alta del Canadà, amb 384 metres d’altura per on l’aigua cau en dos nivells. Fins que no hi ets ben bé al davant no veus realment la seva gran envergadura i és que és normal si tenim en compte que s’alimenta de la glacera Daly, la qual forma part del camp de gel Waputik (15 km2)
No ens volem pas oblidar de mencionar una de les rutes de trekking més populars de la zona; la que puja fins al Lake O’Hara a 2042m (11 km ), però que té limitació d’accés d’entrada i requereix reserva prèvia.