PN BANFF, capítol I.

Després de deixar enrere la població de Golden a la província de British Columbia anem fent camí ara ja per la província d’Alberta, des d’on en els propers capítols us anirem explicant les meravelles del Parc Nacional de Banff, el PN més antic del Canadà, establert a les Muntanyes Rocoses el 1885. El trobem a 180 km de Calgary, amb 6641 m2 de terreny muntanyós, ple de glaceres i de camps de gel, boscos frondosos de coníferes i paisatges alpins que ens deixaran bocabadats. La ciutat de Banff és el principal eix comercial de la zona a la vall del riu Bow. Cal destacar que el PN de Banff és un dels més parcs nacionals més visitats del món.

Visitar el PN de Banff significa trobar-se cara a cara amb accidents geogràfics glaciars que dominen la seva geomorfologia com ara circs, arestes, valls penjades, tarteres, valls en forma d’U, pendents empinades i penya-segats. Castle Mountain n’és un bon exemple.

El parc està caracteritzat per un clima subàrtic (DFC), amb hiverns freds i nevats (mitjana -15 ºC) i estius suaus 22 °C. ​ Plou molt menys que al Parc Yoho, al costat, uns 472 ml/any de precipitacions i també neva més a altures més altes; uns 234 cm de neu al poble de Banff mentre que a Lake Luis arriben a acumular uns 304 cm.​ 

Pel que fa a la fauna hi trobem 56 espècies de mamífers registrats, des d’ossos grizzly i negres, a pumes, linx, nutries, llops, elks, alces, caribús, cabres alpines, marmotes, castors, esquirols, etc… I com a mínim hi ha 280 espècies d’aus com àguiles calves i daurades, falcó de cua vermella, àguiles. Tota una riquesa faunística per descobrir.

Per poder visitar i caminar per tots els punts d’interès del Parc necessitaríem com a mínim un mes de temps, però en els propers 3 capítols us anirem resumint els imprescindibles per gaudir-ne durant quatre dies. Nosaltres vam establir la nostra base a Canmore, una població molt més tranquil.la i assequible que Banff i que disposa de tots els serveis turístics necessaris.

  1. BOW VALLEY PARKWAY

La carretera Bow Valley Parkway és en sí mateixa ja un espectable. Aquesta ruta està pensada per fer en cotxe o en bici i és una carretera secundària que voreja el riu Bow i que antigament era l’única via per anar de Banff a Lake Louise. Estreta, rodejada de boscos espessos de pins, amb curves impossibles és una meravella. Si a més a més tens la sort de creuar-te amb animals salvatges, cosa que no va ser el nostre cas, un regal total per a la vista. Citarem un parell de parades obligatòries, tot i que el més bonic és recórrer la carretera tranquil·lament, gaudir del viatge i anar parant on ens sembli.

Johnston Canyon 

Una de les caminades més freqüentades del PN  Banff es el del Johnston Canyon. El Johnston Creek de fet és un afluent del riu Bow. Aquest canó consta de dues cascades diferents. La primera, Johnston Canyon Lower Falls, és tan accessible que evidentment està col·lapsada de turistes. Anem recorrent la vora del riu per passarel·les metàl·liques i un caminet molt ben asfaltat apte per a tots els públics.

Després de la primera cascada, el camí es va enfilant cap a la segona, la Johnston Canyon Upper Falls, a 1535 m. Durant el camí ens anirem trobant diferents miradors amb vistes espectaculars a tot el canó. Aquesta segona cascada es pot observar des de dues plataformes; una a la part inferior accessible des d’una passarel.la metàl·lica i una altra a la part superior per un caminet.

En total des del pàrquing triguem 2h amb parades per fer els 7,61 km de recorregut i els +216 m de desnivell. No arribem fins als Ink Pots, que queden per sobre de la segona cascada i que presumeixen de tenir una aigua turquesa i verda degut als minerals de la seva aigua de manantial i que durant tot l’any està a 4ºC. 

Morant’s Curve

El Parc Nacional Banff es va formar després de que es trobessin aigües termals durant la construcció del conegut tren Canadian Pacific Railway, que pretenia unir la Costa Est i Oest del Canadà.

Quan es van descobrir les meravelles que amagaven aquestes cordilleres l’empresa de ferrocarril va decidir publicitar-se fent servir les Rockies com a reclam turístic i van començar a aparèixer hotels, resorts i spas a tota la zona de Banff.

Nicholas Morant, que era un fotògraf que treballava per a la Canadian Pacific Railway va popularitzar aquest tram de la via amb les seves fotografies que es van utilitzar per a fer diverses promocions d’aquesta línea de tren.

La Morant’s Curve es troba a la riba del Riu Bow. No hi ha cap cartell que indiqui la localització exacta, però seguint la carretera és fàcil identificar el lloc perfecte per a fer aquesta foto. Si a més a més es té la gran sort de què en aquell moment hi passi el tren (només en passen dos al dia i sense hora fixe), l’alegria és doble, com ens va passar a nosaltres.

Castle Mountain

Una de les altres vistes impressionants des d’aquesta carretera és observar la Castle Mountain.

Trobarem una sortida a la Castle Junction i a tocar de les vies del tren des d’on tindrem unes vistes magnífiques d’aquesta muntanya tant característica de les Rockies.

  1. Vermilion Lakes 

Després del nostre recorregut per la carretera Bow Valley Parkway anem a descobrir aquests llacs que ens queden a l’oest de la població de Banff. 

Es tracta de tres llacs que es formen a la vall del riu Bow i que queden als peus de la icònica muntanya Mount Rundle. Tenen una extensió d’11km de llarg i són el refugi per a una gran colònia d’aus aquàtiques. Lloc ideal per observar aus migratòries, així com les famoses àguiles calves que tenen els seus nius aquí aprop. Normalment es pot gaudir d’unes vistes i d’uns colors espectaculars des d’aquí, però malauradament a nosaltres ens va fer molt mal temps i no les vam poder gaudir.

  1. – Minnewanka Lake  

Acabem aquest primer capítol al Llac Minnewanka, un llac d’origen glaciar situat a tan sols 5 km del poble de Banff. Amb la seva extensió de 21 km i 142 m de fondària es tracta del segon llac més llarg de les Rockies canadenques. Està alimentat pel riu Cascade i corre cap al sud a través de l’Stewart Canyon.

És un lloc ideal per anar-hi a passar el dia i aprofitar per nedar, pescar, agafar una canoa o gaudir d’un passeig amb barca. Hi ha  diverses zones molt ben habilitades amb barbacoes i taules de fusta fer un pícnic i a més a més també es pot recórrer a peu o en bici part del llac per un caminet que el voreja. De fet, nosaltres fem aquest caminet fins arribar a l’Stewart Canyon; per temes de seguretat per la presència d’óssos a la zona, no podem allargar el nostre recorregut més enllà d’aquest punt. 

Ben bé al costat del Llac Minnewanka ens trobem el Two Jack Lake , un altre lloc idíl·lic i tranquil on poder fer un pícnic, agafar una canoa, acampar al càmping que hi ha a la seva riba o simplement gaudir de les visites i del color turquesa d’aquest llac.

Un pensament a “PN BANFF, capítol I.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *