Mostra totes les entrades de David Gaspar

WHISTLER 1

Impactes: 10

Mica en mica ens hem anat allunyant de les Rocoses i anem a descobrir altres indrets de la Costa Oest del Canadà imprescindibles per a qualsevol amant de les muntanyes. I és així com arribem a Whistler, on hi farem parada i fonda en dos capítols de Lo Parte.

Whistler Town

Whistler (en idioma squamish: Sḵwiḵw) és un municipi-resort ubicat a les muntanyes costeres del sud (“Southern pacific range”) de la província de British Columbia i es troba aproximadament a dues hores al nord de la ciutat de Vancouver.

És considerat el resort per practicar esquí més gran d’Amèrica del Nord i la millor estació alpina segons la revista Ski Magazine. Es composa de dues muntanyes Whistler i Blackcomb unides al centre per una bonica població dissenyada per als vianants.

Si sumem ambdues muntanyes compta amb més de 200 pistes d’ski de diferents nivells, 5 snowparks i 3 pipes, 3.300 hectàrees transitables i un promig de 10 metres de neu a l’any. A més de 38 remuntadors que permeten l’accés fins a una altura de 1609 metres sobre el nivell del mar. Gràcies a aquest gran nombre de remuntadors té una capacitat per absorbir 61.407 esquiadors l’hora.

La població estable de Whistler és d’aproximadament 12.000 habitants. Més de tres milions de persones visiten Whistler cada any, principalment per les estacions d’esquí alpí i el seu terreny apte per a les mountain bikes; a l’estiu l’estació s’acondiciona per a la pràctica de ciclisme de muntanya i es converteix en el “Bike park” més gran del món.

Whistler va ser, juntament amb Vancouver, la seu amfitriona del Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern del 2010. Aquí s’hi van dur a terme els esdeveniments alpins d’esquí, biatló i bobsleigh. La vila olímpica, coneguda també com la vila dels atletes va allotjar uns 2.400 atletes, entrenadors i representants de les delegacions. Després dels Jocs la vila olímpica s’ha reconvertit en barri residencial.

A continuació us recomanem dos parcs provincials del voltant on poder caminar i gaudir tant de l’estrepitós soroll d’unes cascades impressionants com d’una ruta de somni que ens portarà a tres llacs de color turquesa i que ens deixaran a peu de glacera…. tot un espectacle!

Brandywine Falls Provincial Park

El Brandywine Falls Provincial Park és un parc provincial al costat de l’autopista BC Highway 99 entre Garibaldi i Whistler (a 17 km).

Aquest parc ofereix tota una sèrie de rutes per fer senderisme, pícnic, mountain bike o simplement anar a veure la cascada. De fet, el 2010 es va triplicar la seva àrea per poder incloure l’hàbitat únic de les granotes d’anques vermelles (una espècie en risc d’extinció). Es van incloure també un gran nombre de senders per a poder fer recorreguts a peu.

Per poder arribar a la cascada Brandywine en forma de cua de cavall cal fer un petit recorregut pel mig del bosc de 500 metres, totalment accessible i fàcil. I es veu perfectament bé des d’un mirador on també tenim vistes al Daisy Lake i a les muntanyes dels voltants.

La cascada de 70 metres surt del rierol Brandywine Creek i té el seu origen al camp de gel de la Powder Mountain a l’oest. Es va formar per un riu de lava que va baixar de la riba oest del riu Cheakamus River. Aigües avall de les cascades hi trobem el llac Daisy Lake.

Com a curiositat, el camí fins a la cascada creua per una via de tren que queda totalment rodejada de bosc, així que cal creuar-la a peu i vigilant, perquè de tant en tant van passant trens.

Joffre Lakes Provincial Park

Aquest lloc tant espectacular està situat a la carretera Duffy Lake road, a 35 km de Pemberton i a 61 km de Whister i és conegut per tres impressionants llacs de color turquesa.  El parc es va establir el 1988 i es considera de classificació A degut a la mínima intervenció de l’home per aconseguir mantenir el seu entorn natural.

Ruta trekking: 8,74 km, +432m (1568m)

Els Joffre Lakes són un destí molt popular entre els senderistes a l’estiu i pels alpinistes a l’hivern, gràcies als seus fotogènics llacs, glaceres i els pics que els envolten que són tot un repte.

L’origen d’aquest color turquesa tant impressionant és la glacera Matier, que queda just davant nostre i que anirem observant a mesura que anem pujant i del limo, un tipus de sediment que prové de la mateixa glacera i que flota a l’aigua deixant un reflex verd i blau a la llum del sol.

El primer llac és simplement un regal! Des del parking queda a tant sols 5 minuts a peu i sense desnivell. Des d’aquest llac ja podem observar la glacera al cim de la muntanya darrera una filera de bosc de pins. Veient aquest espectacle no ens queda cap dubte que hem de continuar pujant amunt per descobrir els altres llacs.

El camí per arribar al segon llac és el més exigent. Pràcticament tot el desnivell el farem en aquest tram; es tracta d’un sender fet bàsicament d’esglaons molt ben mantinguts que pugen sense descans. Però’ val més agafar-s’ho amb calma.

En funció de la velocitat i de les parades, en menys d’una hora i mitja s’hauria d’haver arribat al segon llac i aquí sí que ja els ulls ens surten d’òrbita … La vista d’aquest llac és increïblement preciosa, de fet, va ser el nostre preferit. Des d’aquí ja es veu molt de prop la glacera Matier que sobresurt dels pins.

Realment el color verdós de l’aigua, els pins, la glacera i els troncs caigut converteixen aquest lloc en un espectacle visual privilegiat que ens costarà d’oblidar.

El camí entre el segon i el tercer llac implica una mica més d’aventura ja que no hi ha esglaons com abans sinó que molts trossos de pujada són entre les pedres. Però per sort aquest tram és curtet i en 20 minuts hauríeu de ser a dalt. Pel camí ens trobarem també una petita cascada.

I ara sí, un cop a dalt, creuem un pontet de fusta i arribem al tercer llac, on un vent gèlid ens dóna la benvinguda i ens recorda que tenim la glacera Matier a tocar.

Si es vol es pot donar la volta al llac i arribar a una zona d’acampada. I si es té experiència en alta muntanya i es va preparat, es pot fer algun dels cims imponents que ens queden al davant.

És aquí on ens adonem de la sort de poder-nos apropar a glaceres i llacs de color turquesa d’una manera tant senzilla i que ja s’ha convertit en quelcom quotidià durant aquest viatge pel Canadà.

JASPER TOWN I VOLTANTS III

Impactes: 16

En aquest darrer capítol de Lo Parte pel PN de Jasper ens quedarem pels voltants de Jasper (1060 m), ciutat alpina de la província d’Alberta amb 4051 habitants i que és l’eix comercial del Parc Nacional.


Cal destacar el telefèric Jasper SkyTram, que puja fins el cim de de la muntanya Whistlers, amb vistes 360ª al centre de la ciutat. El Jasper Skytram és el telefèric més alt i més llarg del Canadà. Va ser construït el 1964 i en 7 minuts arriba fins a 2.277 metres sobre el nivell del mar. També són interessants el Museu i l’Arxiu Jasper Yellowhead, que compten amb exposicions sobre el comerç de la pell, el ferrocarril i les primeres exploracions del Parc.


Jasper, a més a més, és el lloc ideal per a l’observació astronòmica pel fet de tenir la segona reserva de “cel fosc” més gran del món (i la més accessible). Hi ha aproximadament 100.000 milions d’estrelles a la nostra galàxia, la Via Làctia, i qualsevol nit clara, des de Jasper, sembla que n’hi hagi moltes més.


PATRICIA I PYRAMID LAKE

A 5 km de Jasper direcció nord-oest podem visitar aquests dos llacs d’aigua brillant i envoltats per cims nevats que amb les seves platges i zones de pícnic, són perfectes per passar-hi el dia. Es pot fer una volta de 3.4 km caminant. Deixem el cotxe molt a prop del Patricia Lake Bungalows, un bonic resort de cabanes de fusta situat a la vora del llac Patricia. En aquest llac es poden fer moltíssimes activitats, des de submarinisme, piragüisme o fins i tot patinatge sobre gel ara a l’hivern.
Aquest llac, degut a la seva remota ubicació, també es va fer famós pel Projecte Habbakuk, un pla de les forces aliades per construir durant la Segona Guerra Mundial un porta-avions de gel i serrí d’uns 600 metres de longitud anomenat «Pykrete« que no s’enfonsés. La idea era que es congelés completament per a poder flotar. Però aquest experiment va ser un fracàs total i les restes del primer prototip es van enfonsar en aquest llac. A l’estiu, demanant un permís especial, es pot fer submarinisme i veure les restes del naufragi.

El Pyramid Lake és un gran llac en forma de ronyó de 1,2 km2. I té al bell mig una petita illa accessible des d’un bonic pont de fusta, la Pyramid Island, des del qual veiem en segon pla, la Pyramid Mountain. En aquesta illeta hi ha un bucòlic refugi de fusta i una zona amb bancs i taules on poder fer un bon pícnic. 

Des del Pyramid Lake Resort es poden fer tot tipus d’activitats, des de piragüisme, pesca, caiac, canoa, lloguer de bicis de muntanya, etc. I a l’hivern les activitat més populars són el patinatge sobre gel, l’esquí de fons o passejos amb trineus estirats per cavalls.

ANNETE LAKE I EDITH LAKE

Aquests dos petits llacs ben bé a l’altra banda de la carretera de Jasper, que queden separats només per una petita franja de terra, ofereixen unes vistes impressionants al Mount Edith Cavell, del qual ja en vam parlar fa uns dies. És una zona molt concorreguda pels veïns de Jasper, tant per la seva proximitat com per les oportunitats d’oci: natació, pícnic, senderisme, bicicleta, canoes, etc. Es pot fer un circuit de 2.4 km al voltant del llac Annete tant a peu, amb bici com amb cadira de rodes.

Tant el Llac Annete com el Llac Edith estan ubicats en sòl de l’Athabasca Valley, a la cota més baixa dels altres llacs del Parc Nacional. Són relativament poc profunds, el que permet que s’escalfin a l’estiu per poder-hi nedar.

La platja a la riba del llac Annete és pública, mentre que el llac Edith té prop de  50 cabanes de lloguer a la riba del llac, fet únic i excepcional en un parc nacional d’Alberta. 

MALIGNE CANYON 

El Maligne Canyon és un del canons més profunds de les Rocoses canadenques. Es va formar per la pressió de l’aigua que va anar erosionant i moldejant les roques. L’aigua viatja des del Medicine Lake, que està a 16 km de distància a través de canals subterranis. És impressionant el poder i la intensitat de la corrent de l’aigua! 

Per visitar-lo hi ha diferents rutes, la més llarga de 8 km i que creua 6 ponts des dels quals es té unes vistes increïbles del canó.

MEDICINE LAKE 

Aquest llac es troba a 24 km al sud-est de Jasper, té aproximadament 7 km de llarg i és un llac de poca profunditat. A l’estiu, amb l’aigua del desgel de les glaceres, s’inunda a través del riu Maligne i a vegades inclús s’ha desbordat. En canvi,  a la tardor i  a l’hivern, el llac desapareix a través d’un sistema de coves de roca  calcària i acaba emergent de nou al Canó Maligne. A causa doncs d’aquesta anomalia geològica els pobles indígenes pensaven que era un llac màgic perquè apareixia i desapareixia sota terra i per això li van posar el nom de “Medicine”.

Aquesta zona està molt freqüentada per grans mamífers com óssos grizzli i bruns, cérvols, caribús, llops, alcis i cabres de muntanya. Pel que fa a les aus, es poden veure tres tipus d’àguiles.

Com que el visitem a la tardor, baixem a peu fins a tocar l’aigua i observem els reflexos de tardor dels boscos del voltant.

MALIGNE LAKE

Acabem el nostre relat d’avui des d’un dels llocs més bucòlics del PN de Jasper, el Llac Maligne, d’origen glaciar i que es troba a 1.670 metres d’altura. Amb una extensió de 22,5 km de llarg i 97 metres de profunditat es tracta del llac natural més gran de les Rocoses i és famós, entre d’altres coses, pel seu color blau turquesa, sobretot a la zona sud.

Una de les activitats més famoses per gaudir d’un dels paisatges més interessants i espectaculars del Canadà, la Spirit Island, és agafar un vaixell de la Companyia Maligne Tours de primavera a tardor i anar-hi navegant. Es tracta d’una petita illa anomenada així pels pobles indígenes d’Stoney Nation, plena de coníferes i amb les Muntanyes Rocoses de fons. Es troba a 14 km del Maligne Lake (1 h i mitja de recorregut) i com que és una zona protegida, està prohibit caminar-hi. 

L’altra opció és llogar una canoa o un caiac i gaudir d’aquesta activitat de rem amb unes vistes que no deixaran de sorprendre’ns.

I si el que volem és caminar hi ha tot un circuit de rutes molt ben marcades que surten des del llac i pugen, per exemple, cap als Bald i Opal Hills (11,5 km) o fins i tot hi ha una ruta de 44 km, la Skyline Trail, que comença al Maligne Lake i acaba a prop de Jasper.  

Però si estem en ruta i volem fer simplement una caminadeta us proposem una altra ruta circular d’uns 6 km (+127 m) fins al Moose Lake on ens esperarà de ben segur algun alci que estarà ben tranquil bevent aigua o pasturant. Així doncs, seiem a terra en silenci i gaudim d’aquest espectacle…. ssshhhh…..

PN Jasper I

Impactes: 16

En aquest capítol de Lo Parte us volem fer gaudir de la grandiositat del PN de Jasper. El Parc Nacional de Jasper es troba a la província d’Alberta, Canadà i és el més septentrional de les Muntanyes Rocoses (11.228 km2). Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1984 juntament amb la resta de parcs naturals i provincials que conformen les Rocoses.

De la seva fauna salvatge hi podrem observar fàcilment alcis, rens, elks, óssos grizzli, caribús, cabres salvatges… cal estar atents als vorals de les carreteres perquè en qualsevol moment podem rebre una agradable visita sorpresa. En tot cas, la millor època per poder veure tots aquests animals és a la primavera i a la tardor i nosaltres vam ser molt afortunats de poder-ne veure uns quants. A més a més, a finals d’agost – principis de setembre és l’època d’emparellament dels elks; els mascles bramen per fer-se veure i atraure les femelles. Tot un espectacle!

Aquest parc, tot i ser el menys visitat de les Rocoses, conté paisatges de muntanya espectaculars com el Mount Robson, el cim més alt de les Rocoses, amb 3.954 m, glaceres, llacs, cascades, congosts i coves de pedra calcària i fòssils. En total, 980 km de camins de muntanya per recórrer a peu.

El camp base es pot establir a Jasper, un petit poble de muntanya amb tots els serveis que està a la intersecció que comunica amb Edmonton/Calgary, Lake Louise i Kamploops i on hi trobarem el centre d’informació als visitants; però nosaltres ens vam allotjar a la muntanya, a 1400 m, precisament al costat d’unes termes molt famoses, les Miette Hot Springs, on ens vam poder banyar en unes piscines d’aigua termal a l’exterior a  40ºC .

Avui us parlarem de dos dels principals atractius del Parc; per una banda, de la muntanya Edith Cavell iper l’altra, de la Vall dels Cincs Llacs (Valley of Five Lakes).

MOUNT EDITH CAVELL 

El Mount Edith Cavell és un dels cims més emblemàtics de les Rocoses; amb 3.300 metres i el seu imponent aspecte es tracta d’una de les postals més impressionants del PN de Jasper.  El seu nom és força curiós també. Edith Cavell fou una infermera britànica que ajudava als soldats aliats ferits a escapar de territori ocupat pels alemanys a Bèlgica durant la Primera Guerra Mundial. Quan els alemanys la van descobrir, la van afusellar, fet que va causar una gran commoció a nivell internacional. La muntanya porta el seu nom des del 1916, tot i que ella no hi va estar mai.

Ruta circular: 7,47 km (+500m), altura màxima 2109m

El camí en realitat són dues rutes diferents: la que arriba fins al llac (Path of the Glacier Trail, sender 41)  i la que arriba als Prats (Cavell Meadows Trail, sender 42). 

Path of the Glacier Trail

El camí comença directament al pàrquing i arribar fins al mirador del final del sender 41 és relativament fàcil, ja que el desnivell és mínim. Des d’aquí ja tenim unes vistes fantàstiques al  Mount Edith Cavell i a les tres glacerers (Ghost, Angel i Cavell) i al llac que es forma pel desgel. Aquest llac està ple d’icebergs que ens faran gaudir encara més de les vistes.  

Cavell Meadows Trail
Abans d’arribar al final del 41, a mà esquerra, comença el sender 42. Aquesta ruta passa primer per una zona de pedres molt freqüentada per marmotes, esquirols o ratolins anomenats pikas.


Al cap de dos kilòmetres s’arriba a un primer mirador. Per arribar fins aquí dalt haurem passat ja per uns prats amb flors i pins. A tota aquesta zona hi anirem trobant cartells explicatius sobre la flora bàsicament. En aquest punt el camí es bifurca. Nosaltres continuem amunt fins al tercer mirador, el punt més elevat de la ruta, des d’on tenim unes vistes que ens deixen totalment bocabadats. Igual que en altres parts del món, les glaceres del PN de Jasper estan desapareixen lentament, però aquí el retrocés es fa molt evident.

El camí de tornada es pot fer per on hem pujat o bé per la part interior del bosc. Tot i que recomanem baixar per on hem pujat i així podem continuar gaudint de les vistes aèries del llac i dels boscos de pins per on passa el sender.

Valley of the Five Lakes

Ruta circular: 8.8 km 

A tocar de Jasper, aquesta fantàstica ruta planera ens permetrà conèixer cinc llacs de colors blau-verd impressionants. Cada llac té la seva pròpia bellesa, però val la pena fer tota la ruta i gaudir del reflex dels boscos de coníferes en cadascun d’ells.

Comencem la ruta des del pàrquing i anem seguint el camí marcat com a ruta 9a. Durant el primer quilòmetre anem caminant per un bosc de pins i per un camí empedrat fins que arribem a un pont de fusta sobre el Wabasso Creek

Poc després ens trobarem el primer llac, el número 5, que té una petita illa molt concorreguda per les aus i presumeix  d’una aigua de color blau. 

A pocs metres del llac 3 ens trobem un altre lloc magnífic, el llac 4, on hi ha dues cadires vermelles molt ben situades que fan un petit mirador.

Entre el tercer i quart llac passarem per un caminet de terra amb vistes a ambdós llacs. El segon llac potser és el menys vistós degut al seu reduït tamany. 

Finalment arribarem al primer llac, una mica més amagat entre la vegetació i més llarg, d’on surt un encreuament amb les indicacions al sender 9a. Poc després d’un petit pont començarem a pujar bosc amunt fins arribar al pont de fusta del principi de la ruta. 

PN Jasper II

Impactes: 23

Continuem el nostre recorregut per Jasper i en aquest cas, pel Parc Provincial Mount Robson, una autèntica joia que el converteix en un lloc imprescindible per descobrir a peu.

El Parc Provincial Mount Robson és un gran parc provincial de les Rocoses amb 2757 km² i el segon més antic del sistema de parcs de British Columbia. A tocar del Parc Nacional de Jasper, a la província d’Alberta, l’ús horari és diferent. Des de la població de Jasper hi tenim 27 kilòmetres i una hora de diferència.

Fou creat legalment el 1913, el mateix any en què el Mount Robson va ser coronat per primera vegada per un grup d’excursionistes liderat pel guia Conrad Kain. I fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1990 por la immensa zona de cims, glaceres, llacs, cascades, canons i grutes calcàries que conformen aquest paisatge muntanyós tan espectacular. Aquí hi trobem el jaciment de Burgess Shale, famós per les restes d’animals marins de cos tou. I amb 3954 metres, el Mount Robson és el cim més alt de les Rocoses Canadenques. Així doncs, tot un repte pels alpinistes més agosarats.

Des del mes de maig fins el setembre hi ha obert el centre de visitants i és un mirador perfecte al  Mount Robson des de la carretera Yellowhead.  I des d’allà es pot aconseguir tot tipus d’informació de les activitats que es poden dur a terme al parc: càmping,  senderisme, escalada, espeologia, btt, ski de muntanya, etc… El parc és origen de la capçalera del riu Fraser. Des del seu minúscul origen alpí el riu Fraser va guanyant força i tamany fins arribar a l’altura de qualsevol riu de renom mundial.  

La flora i la fauna són les típiques de la part oest de les Rocoses, del grup nord continental. S’han documentat més de 182 espècies d’aus i dins de l’hàbitat salvatge hi trobem rens, moose, elks, ós bru americà, grizzlies, caribús i cabres de muntanya. Com que hi ha zones tant remotes les oportunitats de veure animals salvatges són excel·lents.

Berg LakeTrail 

El Berg lake Trail és la ruta de trekking més famosa del parc amb 42km i que es realitza normalment en 3 o 4 dies. Es passa per diferents paisatges com llacs de color turquesa, la vall anomenada de les mil cascades, entre elles les Emperor Falls,  i es va envoltant la base del Mount Robson. Un dels llocs més impressionants és fer nit al refugi del Berg Lake, amb la llengua de la glacera Robson a tocar de l’aigua del llac i que va desprenent trossos de gel creant un soroll super curiós. 

Kinney Lake Trail (16 km, +402m)

No obstant, si es disposa de poc temps, la ruta alternativa, però imprescindible és arribar fins al Kinney Lake, a uns 5 km aproximadament del parking. Aquest sender és apte per a tots els públics. És una pista força ampla, i tot i que va guanyant desnivell de manera constant, no és massa dur (+201 m). El camí fins a l’extrem més proper del llac és apte per a BTTs també. Aquesta primera part del camí puja paral·lela a l’aigua turquesa del riu Robson a través d’un antic bosc de creixement de sequoies i anem trobant diferents cartells explicatius de la fauna i flora de la zona. 

Un cop creuem el pont des d’on es comença ja a veure la immensitat del Kinney Lake, si es continua fins al Kinney Campground, el sender es va estrenyent significativament i es torna més pedregós i ple d’arrels. Anem resseguint el llac i buscant les entrades que ens permeten gaudir de les vistes, dels troncs a la riba que fan bonics reflexos a l’aigua.

Un cop arribem al refugi obert del Kinney Lake, que és una estructura de fusta on poder fer foc, amb taules, cadires i aigua corrent, ja podem descansar i fer un mos. Les vistes són immillorables. L’aigua turquesa del llac, els reflexos dels arbres a l’aigua, les cascades per tot arreu que baixen d’alta muntanya i la vista al Mount Robson fan d’aquest lloc una parada imprescindible per als amants de la muntanya i de la fotografia.

Quedem bocabadats observant la bellesa d’aquest paisatge i gaudint d’aquesta tranquil·litat que recordarem tot el viatge, però sobretot ara, a la tornada a casa.

PN Banff capítol III

Impactes: 7

Avui a Lo Parte us proposem una ruta en cotxe de somni … recorrerem la carretera Icefields Parkway, considerada una de les carreteres més espectaculars del món. No és d’estranyar doncs, que el 1984 fos inclosa dins de la llista de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.


Aquesta carretera, a la qual haurem d’accedir també amb el passi dels Parcs Nacionals s’estén al llarg de 230 km i supera els 2000m d’altitud, connectant Lake Louise amb Jasper, Alberta. Al llarg del seu recorregut podrem veure una gran quantitat de llacs, 25 glaceres i unes valls immenses que ens deixaran bocabadats.


La ruta es pot dividir en 5 trams: el primer que va des de Banff a Lake Louise amb 56km; el segon que va de Lake Louise al Lake Peyto, amb 40km; un tercer tram que va des del Lake Peyto al Saskatchewan Crossing amb 73 km; el quart d’Saskatchewan al parc de gel Columbia Icefield amb 50 km i el cinquè que arriba fins el poble de Jasper amb 104 km.

En tot cas, al llarg de tot el recorregut hi ha moltíssims miradors sense nom concret que ens faran aturar i mirar al nostre voltant. A més a més, cal estar a l’expectativa per si ens apareix algun animal salvatge perquè és molt habitual que hi creuin óssos, elks, cérvols, etc.

La carretera està oberta tot l’any però és cert que  a l’hivern (des del mes d’octubre fins a finals de març) cal anar preparat amb rodes de neu per les dures condicions climàtiques que ens hi podem trobar.

Bow Lake

El primer llac que ens trobem a peu de carretera venint de Banff és el Bow Lake als peus de la majestuosa Crowfoot Mountain.

Les vistes són exuberants i es tracta d’un lloc de parada obligatòria on molta gent aprofita per fer un bon picnic. De fet hi ha un refugi de muntanya molt coquetó a la riba des d’on es pot observar la glacera Bow pràcticament a tocar.

Peyto Lake

A continuació ens trobem el Peyto Lake,  que té un blau turquesa espectacular. Des del mateix parking surt un caminet que permet fer una caminada per veure’l amb alçada i gaudir d’unes vistes de somni. En tot cas, hi ha altres camins per poder explorar pels voltants que porten també cap al mirador principal.

Waterfowl Lakes – Howse Peak

La següent parada que farem a la Icefields Parkway és als Waterfowl Lakes, als peus del  Howse Peak; un cim amb una forma tant característica que serà molt fàcil identificar-lo. Des del parking baixen un parell o tres de corriols que tots ens porten a la riba del llac.

Mistaya Canyon

I arribem a una altra parada obligatòria, el Mistaya Canyon.  Baixar i pujar des del parking són 1,5km i com que és una caminada tant accessible, normalment està ple de turistes.

L’aigua que moldeja el canó Mistaya és d’un blau verdós pàl·lid producte de l’aigua del desgel glaciar. 

Big Hill & Big Bend

A partir d’aquí, la Icefields Parkway comença a guanyar altura de manera sobtada, arribant a més de 2000m. I és precisament des del mirador conegut com a Big Hill & Big Bend des d’on hi ha la millor panoràmica per observar tota la carretera.

Aquesta corba té forma de ferradura, d’aquí li ve el nom i és el mirador més espectacular de tot el recorregut, amb vistes a tota la vall, el riu al fons, les muntanyes als voltants i les cascades que baixen per tot arreu.

Glacera Athabasca

El Camp de Gel Columbia, Columbia Icefield, és la massa de gel més gran de les Muntanyes Rocoses, amb 200 km². D’aquí ve el nom de la carretera que estem recorrent avui. Aquest camp de gel alimenta al mateix temps altres glaceres com l’Athabasca, la Columbia I la Saskatchewan.

La millor manera de conèixer el Camp de Gel Columbia és a través d’una de les seves glaceres, la Glacera Athabasca, que és de les més accessibles del món. Aquesta llengua de gel amb milers d’anys d’antiguitat té una extensió de 6 km2.

Tenim dues opcions per a visitar-la. La primera és aparcar just a sota de la glacera i fer una petita ruta a peu que et porta fins a la llengua. Aquest camí és molt interessant perquè durant tot el trajecte anem veient cartells indicant com ha anat retrocedint dècada rere dècada la glacera.

L’altra opció és contractar un tour al Columbia Icefields Discovery Center, que queda just davant de la glacera, però a l’altra banda de la carretera. Aquest tour inclou un recorregut amb els Ice Explorers sobre la glacera. Aquests vehicles tot-terreny de 6 rodes estan totalment dissenyats per moure’s sobre el gel de la glacera. A més a més et permet caminar amb grampons per sobre d’una zona segura de la glacera. I d’allà et porten a l’Skywalk, un mirador semicircular amb terra de vidre que promet unes vistes de vèrtic.

Aquesta activitat es pot realitzar de mitjans d’abril fins a mitjans d’octubre i té un cost de 100 CAD aprox.

Sunwapta Falls

No obstant, si hem d’escollir la cascada més fotogènica de la Icefields Parkway ens quedem amb les Sunwapta Falls.  Per arribar-hi tenim un camí d’uns 600m de recorregut des de l’aparcament.

Aquesta cascada es forma de l’aigua que baixa de la glacera  Athabasca Glacier, amb 19 metres d’altura. El riu Sunwapta és l’afluent més important del riu Athabasca. No obstant, el seu atractiu principal és la petita illa que es forma just abans del precipici i que la converteix en una ubicació fotogràfica imprescindible. De fet, en llengua nadiua, “Sunwapta” significa “aigua turbulenta” i el nom ja veieu que l’hi escau d’allò més bé.

Athabasca Falls

I per acabar el recorregut de les visites imprescindibles d’aquesta carretera escènica ho farem amb les  Athabasca Falls.

En aquest cas, el que ens crida més l’atenció és com l’aigua ha anat erosionant la pedra d’aquest canó i les formes tant complexes que li ha acabat donant.

El recorregut és molt distret perquè al llarg del caminet hi ha diferents miradors tant a una banda com a l’altra del riu Athabasca. Hi ha un túnel que s’ha anat forjat per l’erosió de l’aigua que porta fins al punt més baix de les cascades. Actualment no hi passa l’aigua i s’hi han fet unes escales per als visitants.

Aquesta cascada té 24 metres d’altura i durant tot  l’any baixa molt carregada d’aigua, per això s’ha convertit en un imprescindible quan es viatja per la Icefield Parkway.