Impactes: 10
Mica en mica ens hem anat allunyant de les Rocoses i anem a descobrir altres indrets de la Costa Oest del Canadà imprescindibles per a qualsevol amant de les muntanyes. I és així com arribem a Whistler, on hi farem parada i fonda en dos capítols de Lo Parte.
Whistler Town
Whistler (en idioma squamish: Sḵwiḵw) és un municipi-resort ubicat a les muntanyes costeres del sud (“Southern pacific range”) de la província de British Columbia i es troba aproximadament a dues hores al nord de la ciutat de Vancouver.
És considerat el resort per practicar esquí més gran d’Amèrica del Nord i la millor estació alpina segons la revista Ski Magazine. Es composa de dues muntanyes Whistler i Blackcomb unides al centre per una bonica població dissenyada per als vianants.
Si sumem ambdues muntanyes compta amb més de 200 pistes d’ski de diferents nivells, 5 snowparks i 3 pipes, 3.300 hectàrees transitables i un promig de 10 metres de neu a l’any. A més de 38 remuntadors que permeten l’accés fins a una altura de 1609 metres sobre el nivell del mar. Gràcies a aquest gran nombre de remuntadors té una capacitat per absorbir 61.407 esquiadors l’hora.
La població estable de Whistler és d’aproximadament 12.000 habitants. Més de tres milions de persones visiten Whistler cada any, principalment per les estacions d’esquí alpí i el seu terreny apte per a les mountain bikes; a l’estiu l’estació s’acondiciona per a la pràctica de ciclisme de muntanya i es converteix en el “Bike park” més gran del món.
Whistler va ser, juntament amb Vancouver, la seu amfitriona del Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern del 2010. Aquí s’hi van dur a terme els esdeveniments alpins d’esquí, biatló i bobsleigh. La vila olímpica, coneguda també com la vila dels atletes va allotjar uns 2.400 atletes, entrenadors i representants de les delegacions. Després dels Jocs la vila olímpica s’ha reconvertit en barri residencial.
A continuació us recomanem dos parcs provincials del voltant on poder caminar i gaudir tant de l’estrepitós soroll d’unes cascades impressionants com d’una ruta de somni que ens portarà a tres llacs de color turquesa i que ens deixaran a peu de glacera…. tot un espectacle!
Brandywine Falls Provincial Park
El Brandywine Falls Provincial Park és un parc provincial al costat de l’autopista BC Highway 99 entre Garibaldi i Whistler (a 17 km).
Aquest parc ofereix tota una sèrie de rutes per fer senderisme, pícnic, mountain bike o simplement anar a veure la cascada. De fet, el 2010 es va triplicar la seva àrea per poder incloure l’hàbitat únic de les granotes d’anques vermelles (una espècie en risc d’extinció). Es van incloure també un gran nombre de senders per a poder fer recorreguts a peu.
Per poder arribar a la cascada Brandywine en forma de cua de cavall cal fer un petit recorregut pel mig del bosc de 500 metres, totalment accessible i fàcil. I es veu perfectament bé des d’un mirador on també tenim vistes al Daisy Lake i a les muntanyes dels voltants.
La cascada de 70 metres surt del rierol Brandywine Creek i té el seu origen al camp de gel de la Powder Mountain a l’oest. Es va formar per un riu de lava que va baixar de la riba oest del riu Cheakamus River. Aigües avall de les cascades hi trobem el llac Daisy Lake.
Com a curiositat, el camí fins a la cascada creua per una via de tren que queda totalment rodejada de bosc, així que cal creuar-la a peu i vigilant, perquè de tant en tant van passant trens.
Joffre Lakes Provincial Park
Aquest lloc tant espectacular està situat a la carretera Duffy Lake road, a 35 km de Pemberton i a 61 km de Whister i és conegut per tres impressionants llacs de color turquesa. El parc es va establir el 1988 i es considera de classificació A degut a la mínima intervenció de l’home per aconseguir mantenir el seu entorn natural.
Ruta trekking: 8,74 km, +432m (1568m)
Els Joffre Lakes són un destí molt popular entre els senderistes a l’estiu i pels alpinistes a l’hivern, gràcies als seus fotogènics llacs, glaceres i els pics que els envolten que són tot un repte.
L’origen d’aquest color turquesa tant impressionant és la glacera Matier, que queda just davant nostre i que anirem observant a mesura que anem pujant i del limo, un tipus de sediment que prové de la mateixa glacera i que flota a l’aigua deixant un reflex verd i blau a la llum del sol.
El primer llac és simplement un regal! Des del parking queda a tant sols 5 minuts a peu i sense desnivell. Des d’aquest llac ja podem observar la glacera al cim de la muntanya darrera una filera de bosc de pins. Veient aquest espectacle no ens queda cap dubte que hem de continuar pujant amunt per descobrir els altres llacs.
El camí per arribar al segon llac és el més exigent. Pràcticament tot el desnivell el farem en aquest tram; es tracta d’un sender fet bàsicament d’esglaons molt ben mantinguts que pugen sense descans. Però’ val més agafar-s’ho amb calma.
En funció de la velocitat i de les parades, en menys d’una hora i mitja s’hauria d’haver arribat al segon llac i aquí sí que ja els ulls ens surten d’òrbita … La vista d’aquest llac és increïblement preciosa, de fet, va ser el nostre preferit. Des d’aquí ja es veu molt de prop la glacera Matier que sobresurt dels pins.
Realment el color verdós de l’aigua, els pins, la glacera i els troncs caigut converteixen aquest lloc en un espectacle visual privilegiat que ens costarà d’oblidar.
El camí entre el segon i el tercer llac implica una mica més d’aventura ja que no hi ha esglaons com abans sinó que molts trossos de pujada són entre les pedres. Però per sort aquest tram és curtet i en 20 minuts hauríeu de ser a dalt. Pel camí ens trobarem també una petita cascada.
I ara sí, un cop a dalt, creuem un pontet de fusta i arribem al tercer llac, on un vent gèlid ens dóna la benvinguda i ens recorda que tenim la glacera Matier a tocar.
Si es vol es pot donar la volta al llac i arribar a una zona d’acampada. I si es té experiència en alta muntanya i es va preparat, es pot fer algun dels cims imponents que ens queden al davant.
És aquí on ens adonem de la sort de poder-nos apropar a glaceres i llacs de color turquesa d’una manera tant senzilla i que ja s’ha convertit en quelcom quotidià durant aquest viatge pel Canadà.