Arxiu de la categoria: Excursions

Ruta cap a la fi del món

Recuperades les forces, deixem enrere Puerto Natales per enfilar la famosa ruta de la fi del mon, fins a Punta Arenas, on farem nit i aprofitem per arribar-nos al far de San Isidro, la punta més austral del continent americà.


L’endemà continuem per la carretera 255 fins a Punta Delgada, per on creuem l’Estret de Magallanes. Arribats a l’illa gran de Tierra de Fuego, seguirem per la carretera 257 que ens ha de conduir fins a Ushuaia. De camí ens aturem a un lloc molt especial, una pingüinera enclavada en les aigües de la Bahia Inútil, on des de l’any 2010, una colònia que inicialment era de 8 exemplars de pingüí rei, ha esdevingut a dia d’avui en un centre de conservació d’aquesta espècie que ja compta amb més de 50 exemplars.

Parque nacional Tierra de Fuego
Pingüins reis

Després de la paradeta i havent aprofitat per dinar, tornem a agafar el cotxe, creuem la frontera cap Argentina de nou i ens dirigim ara sí, cap a la que diu ser, la ciutat més austral del món, Ushuaia, i dic, “diu ser” perquè el poble més austral del continent americà, és Puerto Williams, poble xilè situat a les aigües del canal de Beagle, Cabo de Hornos. 

En primer lloc aprofitem per visitar el PN de Tierra de Fuego, el qual protegeix una porció de l’extrem austral de la serralada dels Andes, boscos fueguins, llacs glacials i costes marines amb biodiversitat com canals i fiords del sud de Xile. Dins de parc es poden fer infinitat d’excursions per senders marcats que ens portaran a salts d’aigua, llacunes, badies, etc. També podem pujar al turístic tren de la fi del món, es tracta d’una línia fèrria de via estreta que utilitza locomotores a vapor.

Cormorans


Una bonica excursió matinal des del mateix Ushuaia, es pujar al glaciar Le Martial des d’on podrem gaudir d’unes fantàstiques vistes del Canal de Beagle, de la ciutat d’Ushuaia i a l’hivern fins i tot esquiar-hi. Una altra fantàstica excursió ens farà pujar fins a la Laguna Esmeralda, des d’on podrem gaudir del color de les seves aigües, dels boscos, muntanyes i del glaciar que la rodegen.

Pingüí


La perla final del viatge serà poder navegar pel canal de Beagle gaudint de les vistes del far de Les Éclaireurs, mentre anem observant en cada illa del canal diferents espècies animals com colònies de cormorans, petrells i llops marins, fins que arribem a la isla Martillo, on ens donen la benvinguda una gran colònia de pingüins magallànics i papua.

Glaciar le Martial

Completem el dia visitant La Estancia Harberton que té accés per carretera i per mar, situada al Canal de Beagle. Nomenada monument històric nacional, conserva l’edifici original de la seva fundació i ofereix rèpliques de les cabanes del pobladors nadius, i a més a més allotja l’interesantíssim museu Acatushun, curiós tant per la seva ubicació tan extrema, com pels seus continguts doncs molts biòlegs marins d’arreu del món el tenen com a referència pels seus treballs. Esquelets de dofins, pingüins, cormorans, foques, llops marins, balenes, etc. ben numerats, etiquetats i ordenats, ossos de tota mena i de tota mida.

Far de les eclaireus


Ens acomiadem de Tierra de Fuego corpresos amb el relat que ens fa la gent del país, amb el que es va conèixer com el “terratrèmol blanc”, un 11 d’agost de 1995 es desencadenava un violent temporal de vent i neu que es va apoderar de la regió durant la segona setmana d’agost. Una persona morta, naufragis, cotxes i busos atrapats, persones aïllades i la pèrdua de més de 176.000 ovelles i 10.500 vedelles van ser algunes de les dramàtiques conseqüències d’aquesta nevada, que va arriba a acumular fins a 3,5 metres de neu.

Port de Punta Arenas

El Petit Vinyamala

El Petit Vinyamala per la vall de Gaube i la Hourquette d ́Ossoue. Magnifica sortida amb una part final espectacular pujant la Hourquette d ́Ossoue acompanyats del so de les caigudes de gel des dels seracs del glaciar, les vistes, des del cim, cap a l’abisme del vessant Nord esfereïdores.

La vall de Gaube amb el seu llac, al fons des del cim del Petit Vinyamala.

Llac de Gaube

Fotografiant el Petit Vinyamala, situat a l´esquerra de la imatge.


El Petit Vinyamala o Petit Vignemale és una muntanya de 3.032 m d’altitud, amb una prominència de 70 m, que es troba al massís del Vinyamala, al departament dels Alts Pirineus. La primera ascensió la va realitzar La Baumelle l’agost de l’any 1798.

A l´esquerra l´Hourquette d´Ossoue i al centre el refugi Bayssellance
Gran Pic de Tapou, Montferrat, glaciar d´Ossoue, Pointe Chausenque, Piton Carré i Pique Longue des del Petit Vinyamala.

Darrera mirada des de les Oulettes de Gaube.

A la portada Sota el núvol el Petit Vinyamala amb el glaciar i els seracs.

Torres del Paine

Aprofitant que estem per terres australs i després de visitar el PN de los Glaciares, ens hem decidit a fer un trekking, de fet, feia mesos que ho teníem decidit, perquè o reserves amb moooolt de temps, o cagada pastoret. I tot això perquè resulta que el Parc Nacional de Torres del Paine està gestionat per 3 organismes, 2 empreses privades el nom de les quals és Fantástico Sur i Vértice Patagonia, i el govern de Xile (CONAF). Depenent de la zona del parc que visiteu i del vostre pressupost, teniu diferents opcions d’allotjament durant el trekking, així que som-hi.

La ruta escollida va ser la “W”, un circuit que dibuixa una doble v, com el seu nom indica i que té uns 80 km de distància, uns +3000 de desnivell positiu i es pot fer en 4 o 5 dies. Si disposeu de més dies, us podeu animar i podeu fer la “O”, una ruta d’uns 130 km i + 6000 m. de desnivell positiu i és pot fer en uns 8-9 dies.

El poble base per a realitzar el trekking al PN de Torres del Paine és Puerto Natales. Està situat a uns 60 km del Parc Nacional Torres del Paine i disposa de múltiples allotjaments, restaurants i comerços on fer les compres d’última hora. Molts allotjaments us permetran deixar les maletes o motxilles de la resta del viatge i marxar únicament amb la motxilla per a l’excursió del trekking. Des de Puerto Natales, cada dia surten uns quants autobusos en direcció al Parc Nacional, per tant, el tema transport ja el tenim solucionat. Som-hi !

Camí de refugio chileno

Sortim cap a les 7 del matí amb autobús direcció al Parc Nacional, després d’unes 2 hores de trajecte, arribem a destí. A l’entrada del parc, s’ha de pagar l’entrada de rigor, i a presenciar una vídeo xerrada, en la que ens explicaran allò que es pot i que no es pot fer dins del parc, els riscos i perills, i com procedir en cada cas, total, uns 20 minuts que no se’ls salta ni l’apuntador.

Arribem per la zona de “Las Torres”, i ens dirigim cap al “refugio Chileno” on farem nit, validem la reserva, i tot seguit enfilem cap al “mirador base de la Torres” per gaudir d’un paisatge espectacular, després de deleitar-nos, retornem cap al campament per sopar i fer nit.

Mirador de las torres

L’endemà, comencem la caminada força d’hora, seran uns quants km i s’ha de gaudir de l’entorn, i ens dirigim cap al “refugio del Francés”. És una caminada espectacular, moltes estones pel costat del llac Nordernskjöld, dormirem pràcticament sota “Cuernos del Paine” i durant tota la nit anirem escoltant a la llunyania un soroll molt peculiar, com si fossin trons amb una remor de fons força especial.

Vistes al llac llac Nordernskjöld,

L’endemà, enfilem cap al mirador del Francès, on traiem l’entrellat dels sorolls que ens han estat acompanyant durant tota la nit. Des d’aquí podem gaudir de l’espectacle de la glacera del Francès, als peus del “Cerro Paine Grande”, hi ha continus despreniments i allaus, val molt la pena tenir temps per badar una estona perquè és simplement, ESPECTACULAR !!! Però com que no tenim tot el temps del món, tot i estar de vacances, desfarem part del camí fet i ens dirigim cap a la “Guarderia Paine Grande”, un altre centre neuràlgic del PN de Torres de Paine des d’on començar o acabar rutes, caminant al costat del llac Sköttberg o de l’espectacular llac Pehoé, pràcticament sempre amb vistes als “Cuernos del Paine” i al “Cerro Paine Grande”.

La glaçera del fracés

L’ultima jornada, seguirem pel camí del costat del llac Grey, per visitar-ne la glacera i admirar les panoràmiques, per posteriorment desfer el camí fet, retornant a la “Guarderia Paine Grande”, des d’aquí retornarem al punt d’inici de la ruta, agafant un vaixell i fent un petit creuer pel llac Pehoé. Arribats de nou a “Las Torres”, agafarem l’autobús que ens portarà de nou a Puerto Natales, on farem una dutxa com deu mana, menjarem com feia dies que no ho fèiem, i farem una bona dormida per recuperar forces, que l’endemà tocarà conduir cap a una nova aventura, però aquesta, ja us ho explicaré un altre dia…

Cambra d’Ase

Avui portem a Lo Parte el Cambra d´Ase, un pic que amaga al seu vessant Nord un dels circs glacials més impressionants del Pirineu!

Vessant nord de Cambra d’Ase

Ascensió feta per la carena occidental l´1 de maig de 2017, sense cap mena de dificultat fins al seu pic W, atenció però a les fantàstiques cornises que es formen a la part alta. El circ sensacional, amb uns magnífics corredors que fan les delícies dels alpinistes i els esquiadors de muntanya. Imponents vistes de tota la Cerdanya, el Capcir i fins a la Mediterrània.

Primeres cornises

El Pirineu al fons

El Cambra d’Ase (Cambre d’Aze en francès), algunes vegades grafiat Cambradase, és un cim de 2.726,5 m alt del límit de l’Alta Cerdanya amb el Conflent, al límit de la comuna cerdana d’Eina amb les conflentines de Planès i Sant Pere dels Forcats.

El vessant nord des de la carena per on vam pujar

La part culminant està composta per tres pics que conformen un antic circ glacial. Forma part del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i en el seu circ es troba l’Estació d’esquí de Cambra d’Ase. En el seu vessant est hi ha la Reserva Natural de la Vall d’Eina.

Puigma i Finestrelles al fons
La Torre d’Eina al centre i el NOu Fonts a l’esquerra

Està situat a l’extrem meridional del terme de Sant Pere dels Forcats, a la zona sud-oest del de Planès i al sud-est del d’Eina, al nord-oest del Serrat de les Fonts i de la Torre d’Eina i al sud del Puig de l’Home Mort.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

El cim principal amb la creu a l’esquerra i l’inici de la canal

Hem anat a Cabrera

Si sou seguidors de Lo parte de fa temps i teniu bona memòria segur que recordareu que d’aquest lloc tant especial n’hem parlat altres vegades. De fet, tenim una sortida publicada a la tardor de 2016. La podeu veure aquí

Aquest cap de setmana i hem tornat ja que és un lloc que sempre ens agrada visitar.

Primer, com sempre les dades de la sortida

Excursió a Santa Maria de Cabrera

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 7,25 km
  • desnivell acumulat: 383 metres;
  • velocitat mitjana: 3,3 km/hora;
  • hores caminades: 02:12
  • data: 30/03/2019

El dia es presenta be. No fa fred noi vent i la visibilitat és prou bona. Arribem fins a Sant Julià de Cabrera i des d’allà comencem la sortida.

Decidim que seguirem la pista fins al collet de Sant Julià. Una vegada allà pujarem pel camí de les Marrades i baixarem per les escales i el bosc.

Dit i fet.

Al cap d’una hora, aproximadament, ja som al collet de Sant Julià i el camí es fa més costerut. De tota manera s’ho val, la recompensa és ben aprop

La Serra de Cabrera forma part del conjunt de Collsacabra i es troba a cavall d¡’Osona la Garrotxa i la Selva. Aquí teniu més informació

Cabrera és un mirador espectacular i en un dia clar -que no va ser el cas, la calitja ho impedia- podem veure des de Montserrat al Pedraforca passant per als principals cim dels Pirineus. Així i tot les vistes s’ho valen

Després d’un merescut dinat -fer un arròs a la hostaleria és imprescindible- comencem el camí de tornada tot baixat per les sempre espectaculars escales.

Fem via bosc avall i de seguida arribem de nou a Sant Julià. Tot plegat una magnífica excursió amb una magnífica companyia. Salut!

I avui acabem d’una manera diferent. Ara disposem d’un dron i a Cabrera hem fet alguna pràctica. A veure si us agrada