Arxiu de la categoria: Excursions

Hem anat a la Mola.. hi havia nevat

Estic segur que anunciar que hem anat a la Mola no suposa cap notícia extraordinària, però hi havia un fet poc habitual: havia nevat!

Tot i que no és un fet inusual, veure neu al cim de Sant Llorenç de Munt (1.103 m) sempre és un al·licient afegit. Aquesta vegada la previsió de Lo Parte  la va encertar de ple

Així que amb l’Imma vam prendre els trastos i amunt.

Comencem,

Coll de les Estenalles- La Mola – Coll de les Estenalles

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 11,62 km
  • desnivell acumulat: 429 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 03:10
  • data: 27/01/2018

Sols començar, al Coll de les Estenalles, ja ens adonem que serà un dia “diferent”

EL pàrquing és nevat i comencem a caminar sota una boira força espessa i un fred viu

Al principi ni el Montcau es deixa veure, tot i que una mica més endavant el podem contemplar sencer. Atesa la boira, desestimem pujar-lo ara. Potser a la baixada. Tampoc veuríem res des de dalt

Anem avançant mica en mica cap al Coll d’Eres però cada vegada anem trobant més neu. El paisatge, ben conegut, canvia de manera extraordinària amb la presència de la neu.

Montserrat i el Montseny, tímidament, es deixen veure

Mica en mica ens anem atansant cap al cim. Es comença a deixar veure i ja s’intueix que el dia ens regalarà un cels magnífics

Un cop a dalt les vistes son espectaculars ja siguin mirant cap al nord, on el Pirineu es deixa veure nevadíssim, o be cap a la costa.

Toca anar tornant. Avui el Montcau el deixarem a banda. Ja el farem un altre dia.

Mentre tornem Montserrat es deixa veure millor. Molta de la neu que hem trepitjat a la pujada ja ha desaparegut. Deu ser la bellesa de l’efímer.

En resum, una matinal magnífica!

 

Trescant per Collserola

Cal reconèixer que els barcelonins tenim sort de disposar a tocar de casa de la serralada de Collserola. 

Potser no és la més bonica, de ben segur que no és la més alta, però podem arribar-hi fàcilment i hi ha multitud de camins i racons per descobrir. 

Aquest diumenge vaig afegir-me a una colla que surt habitualment – gràcies per l’acollida- i vam anar a descobrir algun d’aquests corriols i racons amagats.

El lloc de sortida era la plaça Eivissa, al barri d’Horta, i des d’allà, mentre acabaven d’incorporar-se les darreres unitats del grup, vam encetar la caminada.  Abans se seguir, la fitxa tècnica:

Circular per Collserola, des d’Horta a la Font-Groga

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 13,19 km
  • desnivell acumulat: 536 metres;
  • velocitat mitjana: 3,9 km/hora;
  • hores caminades: 03:21
  • data: 21/01/2018

Des de la plaça emboquem cap al carrer Horta per anar a buscar el carrer Campoamor i, des d’allà travessem la Ronda en direcció a l’entrada del Parc del Laberint. 

Després d’un primera pujada no molt llarga però exigent, arribarem fins la carena o, si ho proferiu, al passeig de les aigües. Des d’aquí ja comencem a tenir alguna vista interessant. Una vegada a la carena seguim enlairant-nos per arribar al primer objectiu del dia, el Turó de la MagarolaAquest mirador, usat especialment per observar les aus, és un punt estratègic que ens ofereix vistes cap a la ciutat i cap a la banda de l’Anoia. Bages i Vallesos.

Després de reposar una mica i recuperar forces seguim cap al següent objectiu, La Font Groga. 

La Font-Groga està situada a la banda obaga de la serra i és per això que és un lloc humit i amb molta vegetació.

Seguint la ruta que fèiem hi hauríem pogut arribar de manera més directe, però la gràcia estar en descobrir nou camins i corriols. Pugem i baixem i arribem finalment a la font. Val a dir que fins i tot aquí es nota la sequera que estem patint. Descansem una mica i toca remuntar fins a la carena de nou.

Remuntant arribarem fins a l’indret conegut com a Vista Rica, a tocar de la carretera de l’Arrabassada i punt des d’on començarem la tornada.

Aquesta vegada passarem per sota del turons de Santa Maria i de Sant Cebrià per anar a trobar altra volta el passeig de les aigües. 

Per cert, pel camí ens trobem amb un “personatge” ben peculiar. Us sona?

Una vegada arribats al corriol de baixada fem una petita desviació per passar per l’indret conegut com el Fortí.  No teníem clar la funció d’aquesta construcció però una mica de recerca per internet confirma que va fer funcions de fortalesa militar. Aquí podeu trobar més informació sobre el Castell Fortí d’Horta.

Arribats al Laberint enfilem de nou cap a Horta, on farem la merescuda cervesa de final d’etapa. 

Gràcies a totes i tots

 

Tornem amb el GR -92

El projecte del GR-92 és viu i sempre que podem afegim un nou tram a la nostra llista -i ja van uns quants-

Aquesta vegada hem completat les etapes 10, de Sant Feliu de Guíxols a Tossa i l’etapa 11 de Tossa a Lloret, tot i que aquesta, per raon logístiques, l’hem fet a l’inrevés, és a dir de Lloret a Tossa.

 

Les dades

De Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 19,83 km
  • desnivell acumulat: 644 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 05:30
  • data: 21/10/2017

És una etapa molt bonica, tot i que força exigent. Comencem a nivell del mar i en enfilem fins al cim de Cadiretes, a 518 metres, per tornar a nivell del mar.  El desnivell i la llargada la fan de dificultat mitjana.

Sortim des de l’estació d’autobusos de Sant Feliu o ben aprop comença el GR. Val a dir que en general les dues etapes estan ben senyalitzades.

Comencem a enfilar-nos.  Cal explicar que aquesta etapa passa per l’interior, a diferència de la del dia següent que és en molts trams arran de mar.

La primera part es va enfilant mica en mica fins arribar al Coll de l’Escorpí. Abans d’arribar-hi fem una parada a la Font de la Guilla. EL dia, tot i ser avançat el mes d’octubre és calorós.  Des d’aquí ja veiem el mar i com ens hem allunya de Sant Feliu.

Seguim la ruta fins el punt culminant de la jornada, el Puig e ses Cadiretes des d’on gaudim d’unes vistes espectaculars sobre les Gavarres i molt més enllà. Fem pausa i merescut descans mentre aprofitem per dinar. De d’aquí ja serà tot baixada fins a Tossa

Finalment hem arribat a Tossa on es esperava la dutxa reparadora i un magnífic sopar.

 

De Lloret a Tossa de Mar

Tot i que el recorregut lògic d’aquesta etapa seria al revés, és a dir de Tossa a Lloret, decidim fer-la en sentit contrari. En primer lloc perquè tenim cotxes i maletes a Tossa, i en segon lloc perquè tenim un autobús que en poc més de 20 minuts ens deixa a Lloret.

Primer, com sempre, la fitxa

  • kilòmetres caminats: 11,94 km
  • desnivell acumulat: 414 metres;
  • velocitat mitjana: 3,6 km/hora;
  • hores caminades: 03:15
  • data: 22/10/2017

El dia es va llevar força més ennuvolat que l’anterior. Va ploure a la nit i estava tapat.

Això, en canvi, es va regalar uns cels espectaculars des del punt de partida mateix, Lloret de Mar. 

Una part important de l’etapa transcorre arran de mar, per el que seria el camí de ronda. Això suposa vistes magnífiques però també -de cop i volta- empinades escales que demanen un esforç important per superar-les.

De tota manera, al tractar-se d’una etapa força més curta que la del dia anterior no es fa difícil anar pujant i baixant de les diferents cales que et trobes pel camí. 

 

De tota manera les vistes espectaculars compensen sobradament l’esforç.

Després d’un parada tècnica a la Platja de Canyelles ens endinsem cap a l’interior per tornar a trobar la costa després de bordejar cala Morell.  De fet, el camí  de ronda passaria arran de mar, però les diferents urbanitzacions fan molt difícil seguir el traçat originari.

El dia, mica en mica, s’ha obert i n’hi que ho aprofiten per fer un bany a la platja de Tossa, d’altres es refresquen o aprofiten per fer alguna foto més.

Tot acaba de la millor manera: un bon àpat i fins la propera.

Gràcies a totes i tots els que ho feu possible, especialment als encarregats d’organitzar-ho

 

Turó de l’Home i Les Agudes

Avui ha sorgit l’oportunitat de fer una d’aquelles matinals que tan agraden. La destinació ha estat el Montseny i hem pogut visitar dos dels seus sostres, El Turó del’Home i Les Agudes. 

A la web de Catalunya Turisme ho expliquen així de be: El massís del Montseny, Parc Natural i Reserva Mundial de la Biosfera, abarcant Osona, la Selva i el Vallès Oriental.El Montseny està format per la carena del turó de l’Home (1.706 m), les Agudes (1.703 m), el Matagalls (1.697 m) i el pla de la Calma (puig Drau, 1.344 m). El travessen els rius Congost, la Tordera i la Riera Major. Una combinació que fa que la vegetació sigui riquíssima i tingui una fauna molt abundant.”

Les dades

Excursió al Turó de l’Home i les Agudes (des de la font de Passavets) 

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 8,318 km
  • desnivell acumulat: 605 metres;
  • velocitat mitjana: 3,2 km/hora;
  • hores caminades: 03:12
  • data: 20/05/2017

 

L’excursió i la ruta seguida és un clàssic de l’excursionisme català. Sortim des de l’indret de la Font de Passavets, una mica més amunt de Santa Fe del Montseny. Fa fresca, després de la pluja d’ahir, però amb la pujada i els paisatges que se’ns van obrint passa tot.  A Santa Fe hi ha hotel si hi voleu fer nit

Després de travessar boscos de fagedes el camí es va enfilant fins que ja veiem el primer objectiu del dia, el Turó de l’Home. S’hi conserva la casa de l’observatori que hi va haver durant força anys. Per cert, sembla que té els dies comptats i que el cim recuperarà el seu estat original.

lL cap d’una estona arribem ja al cim on la vista s’amplia cap a totes les vessants. Segueix sent un mirador excepcional el Turó.

Recuperem energies, per cert, amb unes ametlles boníssimes, i baixem fins al coll de Sesbasses per agafar un tram del GR 5.2 que ens acostarà fins el cim de les Agudes. 

Anem deixant enredera el Turó

Cada vegada tenim més aprop al cim i això ens permet fer un zoom fins al veí Matagalls, per cert, farcit de gent com el cim de les Agudes. Definitivament pujar muntanyes està de moda! 

Després de la reglamentària recuperació de forces emboquem el sender que passa per la font del Briançó per tornar a Passavets.

Resumint, una matinal magnífica amb molt bona companyia.

EL projecte GR-92 és viu

Ara ja feia força dies que no abordàvem un nou tram del, perquè no dir-ho, estimat GR-92

Aquesta vegada han estat dues etapes una en dissabte i una altre en diumenge. Concretament l’etapa 7 , de Torroella de Montgrí a Begur i part de l’etapa 8 de Begur a Palamós. Dic part perquè el tram de Calella a Palamós ja l’havíem fet i per tant sols hem anat fins a Calella de Palafrugell.  L’etapa 7 l’hem fet sencera però en sentit contrari de Begur a Torroella.

Som-hi, primer sempre les dades

De Begur a Torroella de Montgrí

Lloret de Mar a Tordera

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 19,86 km
  • desnivell acumulat: 68 metres;
  • velocitat mitjana: 4,4 km/hora;
  • hores caminades: 06:29
  • data: 13/05//2017

Després d’ajustar una logística complexa -érem molts, gent que ja havia arribat divendres, gent que arribava dissabte, distribució de cotxes per a la tornada- resolta brillantment per l’organitzador de la sortida comencem la caminada.

La primera part, en baixada, és sorrenca, descobrim que estem sobre una duna que s’ha anar arrelant. Les cames estan fresques, els primers camps de roselles ens alegren la vista i en un plis arribem a Pals.

Després de travessar el poble, ja amb alguns turistes, vam arribar-nos fins el Mirador del Padró, o Mirador de Josep Pla, on explica que hi anava a “caçar adjectius”

Després de recuperar forces seguim, endinsant-nos cap a la plana empordanesa. Val a dir que durant tot el dia vam tenir un cel excepcional amb uns colors de primavera que feien goig de veure.

Deixem enrere Fontclara i arribem a Palau-Sator, un altre municipi molt ben conservat, tot i que força més petit que Pals,   on hi farem un àpat una mica més reposat.  Malgrat el sol intens, la temperatura ens ha acompanyat i una lleugera brisa ens ha ajudat a fer més agradable la caminada.

Havent dinat toca seguir ja que encara ens queden un quants quilòmetres per arribar a Torroella.

Anem deixant petits nuclis darrera nostre, mentre el paisatge ens recorda allò que cantava el  Llach, que “quan el sol se’n va a dormir, sempre es pot veure el campanar veí” Fontanilles, Gualta i ja arriben ben aviat a la llera del riu Daró abans que s’ajunti amb el Ter.   El camí és agradable. Creuem el pont Vell de Gualta i veiem alguna joia de la revolució agrària industrial.

Finalment arribem a Torroella de Montgrí.  Fem un vol pel centre del poble abans d’anar cap a l’Escala, on hi tenim el centre d’operacions i on el dia ens regala una posta de sol magnífica. Dia rodó.

 

De Begur a Calella de Palafrugell

Fitxa:

  • kilòmetres caminats:11,40 km
  • desnivell acumulat: 296 metres;
  • velocitat mitjana: 3,4 km/hora;
  • hores caminades: 03:58
  • data: 14/05//2017

D’entrada semblava que el dia no ens acompanyaria però es va obrir i vam tenir un bon dia per caminar. Això sí, amb una mica més d’humitat.

Begur és sempre un mirador excepcional i les vistes a primera hora sobre les Medes i el Montgrí eren magnífiques.

El primer tram és per carretera i en baixada, sense cap problema. Després ja enfilem cap a l’interior on hem de salvar alguna coma per acabar arribant a la primera fita de la jornada. Tamariu.

Després d’un descans encarem la part que serà més feixuga, resseguint el camí de ronda i pujant i baixant per salvar algunes cales. A canvi el paisatge és espectacular i el dia s’ha acabat obrint.

Passem per Cala d’en Roig, cala Gamarús i finalment cala Pedrosa amb una baixada més que pronunciada però ben arreglada. El puja i baixa es va notant a les cames però cada vegada tenim més aprop la següent fita del dia, elmFar de Sant Sebastià, que porta molt bons records a una de les parelles del grup. El paisatge segueix sent espectacular

I, ja des del Far, albirem Llafranc i tot seguit Calella. L’excursió és apunt d’acabar.

Han estat dos dies magnífics. 

Com sempre gràcies a tothom per fer-ho possible