Arxiu de la categoria: Excursions

Islàndia, Cercle daurat.

Amb aquest nom (Golden Circle) s’agrupen una sèrie dels llocs naturals, segurament els més visitats i més coneguts d’Islàndia. A més de la seva importància i bellesa, la proximitat a la capital, Reykjavik fa que siguin molt apreciats pels turistes. Es tracta de la cascada de Gullfoss; de la vall de Haukadalur, conegut pel seu guèiser; i de la vall i la falla de Þingvellir. Situats a una distància raonable (en total uns 300 km aproximadament), de la capital i que conformen una ruta turística clàssica a Islàndia.

cascada de Gullfoss

Islàndia va sorgir dels oceans sobre la dorsal atlàntica que separa les plaques tectòniques euroasiàtica i nord-americana. Això fa que l’orient i l’occident d’Islàndia formin part de plaques diferents. El nexe és la immensa falla que recorre Islàndia de sud-oest a nord-est, just per sota de la península de Reykjavik. Tota la zona de la falla està sotmesa als efectes del vulcanisme, com en menor mesura tota l’illa. Per això trobem fenòmens i manifestacions de la força tel·lúrica de la Terra arreu.

El parc nacional de Þingvellir és un lloc especialment famós al trobar-se entre dos continents, Amèrica i Europa. Una falla prou visible recorre el parc de nord a sud, passant per una de les cascades més importants del país la cascada de Þingvellir. Aquesta no és especialment alta, però en tractar-se d’aigua que ve d’Amèrica i cau sobre Europa, fet que l’hi atorga alguna cosa molt especial. La vall de Thingvellir és la viva mostra de la deriva continental, la falla més impressionant, la d’Almannagjá i el seu canó ens fan sentir-nos entre dos mons.

La falla

Þingvellir és un Parc nacional que barreja natura, geologia i història ja que va ser aquí on es van celebrar les assemblees polítiques des de l’ocupació de l’illa i aquí es va declarar la independència el 1944.

cascada de Þingvellir.

Uns quilòmetres abans d’arribar a Gullfoss podem trobar Geysir. Un lloc on l’activitat geotermal es veuen tan sols aparcar el cotxe al pàrquing del costat d’un concorregut hotel-restaurant. Aquí hi ha un dels guèisers més grans del país, probablement el segon més gran. No obstant el que realment li dona important és la seva constant activitat, escopint aigua a dojo cada 5 minuts aproximadament, i donant més d’un ensurt als més endormiscats.

Fumarola de Geysir

La cascada de Gullfoss és un dels millors salts d’aigua que podem veure en tota l’illa d’Islàndia. És amb Skógafoss, de les més visitades del país. S’accedeix a través d’un còmode camí que surt d’un pàrquing al costat d’una gran botiga de records a peu de carretera.

L’últim punt del cercle daurat a Islàndia és el volcà Kerið, ja que molts turistes prossegueixen el seu recorregut cap al costat est de l’illa. Està situat en una zona on abunden els rius d’aigua calenta i els volcans. El volcà Kerið s’ha convertit en el lloc més popular de la zona al situar-se prop de la carretera i perquè en el seu crater conté un bonic llac.

El volcà Kerið

La ruta principal es pot fer en un dia, però si ho desitgeu cadascun dels llocs té prou interès com per passar-hi un dia complet. Es tracta de llocs naturals molt grans en extensió, pels quals els amants del trekking, de les passejades o dels viatges més tranquils, podeu organitzar-vos rutes al seu nivell i gust.

Estanys de la Pera i Pic del Sirvent

Encisador racó a cavall de la Baixa Cerdanya i Andorra on gaudim d´una llum i uns colors tardorencs magnífics.

Estany petit de La Pera

Estany gran de la Pera i pic del Perafita

Sortim de Les Pollineres, seguint la pista arribem a l´estany petit de la Pera, una mica més amunt ens rep l´estany Gran de la Pera, deixem el refugi dels Estanys de la Pera a la dreta i enfilem fins al Port de Perafita.

Pic del Sirvent, Coll de Perafita des de l´estany Gran de la Pera
Reflexes a l’estany gran de La Pera

Des del Port del Perafita marxem cap a l´E per una llarga rampa herbada que ens porta, després de passar per l´avant-cim, al Pic del Sirvent 2.746mts, d´on la vista cap a la Vall de la Madriu-Perafita-Claror , Patrimoni Mundial per la Unesco , i les muntanyes andorranes és impressionant, també ho és cap a l´Alt Urgell i la Cerdanya!

Panoràmica de la Vall del Madriu-Perafita-Claror i el Pic del Sirvent
Pic del SIrvent

Al fons l’estany de Serramitjana
Monturull i Perafita amb els Estanys de la Pera als seus peus

El Pic de Nou Fonts

El Pic de Nou Fonts,[de les Nou Fonts, o de Noufonts, és una muntanya de 2.861,1 metres del Pirineu axial, situada entre els termes municipal de Queralbs, de la comarca del Ripollès, i comunal de Fontpedrosa, de la del Conflent, a la Catalunya del Nord.

El Nou Fonts des del coll de Nou Fonts

És a la zona sud-oest del terme de Fontpedrosa i a la nord-oest del de Queralbs, a llevant del Pic d’Eina i al nord-oest del Coll de Noufonts.

Puigmal des del coll de Nou Fonts
Pic del racó gros i pic del racó petit

Aquest cim està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC. També és un destí freqüent en les rutes excursionistes, sobretot des del Ripollès.

Torre d’Eina vessant est
Coll Bernat i pic dels racons

Ruta circular feta amb en Marc Campos el 15/8/2017 des del santuari de Núria.

Comencem per la Vall de Noucreus fins la confluència amb la de Noufonts, seguim fins al coll del mateix nom, allà per la carena NW assolim el cim després de superar fortes rampes per un corriol ben marcat, les vistes son imponents en totes direccions, particularment espectacular la vista de la Torre d´Eina.

Santuari de Núria i Puigmal, a l´esquerra la coma de Noufont i a la dreta la coma d´Eina
Camí del Pic d´Eina amb el Noufonts al fons

Després baixem per la carena que ens porta al Pic d´Eina i d´allà pel Coll d´Eina i la Coma d´Eina retornem a Núria.

Coll d’Eina i Puigmal al fons
Noufonts, coll de Noufonts, Noucreus i Pic de la Fossa del Gegant

Ruta cap a la fi del món

Recuperades les forces, deixem enrere Puerto Natales per enfilar la famosa ruta de la fi del mon, fins a Punta Arenas, on farem nit i aprofitem per arribar-nos al far de San Isidro, la punta més austral del continent americà.


L’endemà continuem per la carretera 255 fins a Punta Delgada, per on creuem l’Estret de Magallanes. Arribats a l’illa gran de Tierra de Fuego, seguirem per la carretera 257 que ens ha de conduir fins a Ushuaia. De camí ens aturem a un lloc molt especial, una pingüinera enclavada en les aigües de la Bahia Inútil, on des de l’any 2010, una colònia que inicialment era de 8 exemplars de pingüí rei, ha esdevingut a dia d’avui en un centre de conservació d’aquesta espècie que ja compta amb més de 50 exemplars.

Parque nacional Tierra de Fuego
Pingüins reis

Després de la paradeta i havent aprofitat per dinar, tornem a agafar el cotxe, creuem la frontera cap Argentina de nou i ens dirigim ara sí, cap a la que diu ser, la ciutat més austral del món, Ushuaia, i dic, “diu ser” perquè el poble més austral del continent americà, és Puerto Williams, poble xilè situat a les aigües del canal de Beagle, Cabo de Hornos. 

En primer lloc aprofitem per visitar el PN de Tierra de Fuego, el qual protegeix una porció de l’extrem austral de la serralada dels Andes, boscos fueguins, llacs glacials i costes marines amb biodiversitat com canals i fiords del sud de Xile. Dins de parc es poden fer infinitat d’excursions per senders marcats que ens portaran a salts d’aigua, llacunes, badies, etc. També podem pujar al turístic tren de la fi del món, es tracta d’una línia fèrria de via estreta que utilitza locomotores a vapor.

Cormorans


Una bonica excursió matinal des del mateix Ushuaia, es pujar al glaciar Le Martial des d’on podrem gaudir d’unes fantàstiques vistes del Canal de Beagle, de la ciutat d’Ushuaia i a l’hivern fins i tot esquiar-hi. Una altra fantàstica excursió ens farà pujar fins a la Laguna Esmeralda, des d’on podrem gaudir del color de les seves aigües, dels boscos, muntanyes i del glaciar que la rodegen.

Pingüí


La perla final del viatge serà poder navegar pel canal de Beagle gaudint de les vistes del far de Les Éclaireurs, mentre anem observant en cada illa del canal diferents espècies animals com colònies de cormorans, petrells i llops marins, fins que arribem a la isla Martillo, on ens donen la benvinguda una gran colònia de pingüins magallànics i papua.

Glaciar le Martial

Completem el dia visitant La Estancia Harberton que té accés per carretera i per mar, situada al Canal de Beagle. Nomenada monument històric nacional, conserva l’edifici original de la seva fundació i ofereix rèpliques de les cabanes del pobladors nadius, i a més a més allotja l’interesantíssim museu Acatushun, curiós tant per la seva ubicació tan extrema, com pels seus continguts doncs molts biòlegs marins d’arreu del món el tenen com a referència pels seus treballs. Esquelets de dofins, pingüins, cormorans, foques, llops marins, balenes, etc. ben numerats, etiquetats i ordenats, ossos de tota mena i de tota mida.

Far de les eclaireus


Ens acomiadem de Tierra de Fuego corpresos amb el relat que ens fa la gent del país, amb el que es va conèixer com el “terratrèmol blanc”, un 11 d’agost de 1995 es desencadenava un violent temporal de vent i neu que es va apoderar de la regió durant la segona setmana d’agost. Una persona morta, naufragis, cotxes i busos atrapats, persones aïllades i la pèrdua de més de 176.000 ovelles i 10.500 vedelles van ser algunes de les dramàtiques conseqüències d’aquesta nevada, que va arriba a acumular fins a 3,5 metres de neu.

Port de Punta Arenas

El Petit Vinyamala

El Petit Vinyamala per la vall de Gaube i la Hourquette d ́Ossoue. Magnifica sortida amb una part final espectacular pujant la Hourquette d ́Ossoue acompanyats del so de les caigudes de gel des dels seracs del glaciar, les vistes, des del cim, cap a l’abisme del vessant Nord esfereïdores.

La vall de Gaube amb el seu llac, al fons des del cim del Petit Vinyamala.

Llac de Gaube

Fotografiant el Petit Vinyamala, situat a l´esquerra de la imatge.


El Petit Vinyamala o Petit Vignemale és una muntanya de 3.032 m d’altitud, amb una prominència de 70 m, que es troba al massís del Vinyamala, al departament dels Alts Pirineus. La primera ascensió la va realitzar La Baumelle l’agost de l’any 1798.

A l´esquerra l´Hourquette d´Ossoue i al centre el refugi Bayssellance
Gran Pic de Tapou, Montferrat, glaciar d´Ossoue, Pointe Chausenque, Piton Carré i Pique Longue des del Petit Vinyamala.

Darrera mirada des de les Oulettes de Gaube.

A la portada Sota el núvol el Petit Vinyamala amb el glaciar i els seracs.