Arxiu de la categoria: Excursions

Pic de la Maladeta

Hits: 18

Aquest cap de setmana passat la secció d´alta muntanya i escalada de la UEC d´Horta va organitzar una sortida a la Vall de Benasc, concretament al Pic de la Maladeta de 3.312mts.

Una ascensió dura i mantinguda, amb una neu canviant i una meteorologia favorable, Els gruixos de neu estan per sota dels habituals per la època de l´any.

El meu fill Marc va participar i ens deixa aquestes magnifiques imatges de l´ascensió.

Pic de la Renclusa
Pic de la Maladeta i canal de la Rimaya
Fins aquí amb esquís, canvi a grampons i cap amunt!
Impressionant ja queda menys
Coll de la Rimaya amb el Posets all fons
Coll de a Rimaya amb el Pic de la Riamaya i el Posets
Darrers metres fins al cim
El cim de l´Aneto i coll de Corones
Bachimala, Pic Long, Neuvielle, Perdiguero!
Espadas, Posets a l´esquerra, al fons Cilindro, Marboré, Astazous, Robiñera, la Munia, Vignemale i Bachimala!
Massís del Cotiella!
La Pica d´Estats al centre i al fons!
Des del Fontfreda i els Fontnegre al Puigpedrós, la Tosa Plana de LLes, Perafita, Munturull i Puigmal!
Perafita, Monturull, Puigmal, Tosa d´Alp, Serra del cadí, Serra del Verd i Port del Comte en darrer terme, en primer pla el Mulleres i la cresta de Salenques!

WHISTLER 1

Hits: 6

Mica en mica ens hem anat allunyant de les Rocoses i anem a descobrir altres indrets de la Costa Oest del Canadà imprescindibles per a qualsevol amant de les muntanyes. I és així com arribem a Whistler, on hi farem parada i fonda en dos capítols de Lo Parte.

Whistler Town

Whistler (en idioma squamish: Sḵwiḵw) és un municipi-resort ubicat a les muntanyes costeres del sud (“Southern pacific range”) de la província de British Columbia i es troba aproximadament a dues hores al nord de la ciutat de Vancouver.

És considerat el resort per practicar esquí més gran d’Amèrica del Nord i la millor estació alpina segons la revista Ski Magazine. Es composa de dues muntanyes Whistler i Blackcomb unides al centre per una bonica població dissenyada per als vianants.

Si sumem ambdues muntanyes compta amb més de 200 pistes d’ski de diferents nivells, 5 snowparks i 3 pipes, 3.300 hectàrees transitables i un promig de 10 metres de neu a l’any. A més de 38 remuntadors que permeten l’accés fins a una altura de 1609 metres sobre el nivell del mar. Gràcies a aquest gran nombre de remuntadors té una capacitat per absorbir 61.407 esquiadors l’hora.

La població estable de Whistler és d’aproximadament 12.000 habitants. Més de tres milions de persones visiten Whistler cada any, principalment per les estacions d’esquí alpí i el seu terreny apte per a les mountain bikes; a l’estiu l’estació s’acondiciona per a la pràctica de ciclisme de muntanya i es converteix en el “Bike park” més gran del món.

Whistler va ser, juntament amb Vancouver, la seu amfitriona del Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern del 2010. Aquí s’hi van dur a terme els esdeveniments alpins d’esquí, biatló i bobsleigh. La vila olímpica, coneguda també com la vila dels atletes va allotjar uns 2.400 atletes, entrenadors i representants de les delegacions. Després dels Jocs la vila olímpica s’ha reconvertit en barri residencial.

A continuació us recomanem dos parcs provincials del voltant on poder caminar i gaudir tant de l’estrepitós soroll d’unes cascades impressionants com d’una ruta de somni que ens portarà a tres llacs de color turquesa i que ens deixaran a peu de glacera…. tot un espectacle!

Brandywine Falls Provincial Park

El Brandywine Falls Provincial Park és un parc provincial al costat de l’autopista BC Highway 99 entre Garibaldi i Whistler (a 17 km).

Aquest parc ofereix tota una sèrie de rutes per fer senderisme, pícnic, mountain bike o simplement anar a veure la cascada. De fet, el 2010 es va triplicar la seva àrea per poder incloure l’hàbitat únic de les granotes d’anques vermelles (una espècie en risc d’extinció). Es van incloure també un gran nombre de senders per a poder fer recorreguts a peu.

Per poder arribar a la cascada Brandywine en forma de cua de cavall cal fer un petit recorregut pel mig del bosc de 500 metres, totalment accessible i fàcil. I es veu perfectament bé des d’un mirador on també tenim vistes al Daisy Lake i a les muntanyes dels voltants.

La cascada de 70 metres surt del rierol Brandywine Creek i té el seu origen al camp de gel de la Powder Mountain a l’oest. Es va formar per un riu de lava que va baixar de la riba oest del riu Cheakamus River. Aigües avall de les cascades hi trobem el llac Daisy Lake.

Com a curiositat, el camí fins a la cascada creua per una via de tren que queda totalment rodejada de bosc, així que cal creuar-la a peu i vigilant, perquè de tant en tant van passant trens.

Joffre Lakes Provincial Park

Aquest lloc tant espectacular està situat a la carretera Duffy Lake road, a 35 km de Pemberton i a 61 km de Whister i és conegut per tres impressionants llacs de color turquesa.  El parc es va establir el 1988 i es considera de classificació A degut a la mínima intervenció de l’home per aconseguir mantenir el seu entorn natural.

Ruta trekking: 8,74 km, +432m (1568m)

Els Joffre Lakes són un destí molt popular entre els senderistes a l’estiu i pels alpinistes a l’hivern, gràcies als seus fotogènics llacs, glaceres i els pics que els envolten que són tot un repte.

L’origen d’aquest color turquesa tant impressionant és la glacera Matier, que queda just davant nostre i que anirem observant a mesura que anem pujant i del limo, un tipus de sediment que prové de la mateixa glacera i que flota a l’aigua deixant un reflex verd i blau a la llum del sol.

El primer llac és simplement un regal! Des del parking queda a tant sols 5 minuts a peu i sense desnivell. Des d’aquest llac ja podem observar la glacera al cim de la muntanya darrera una filera de bosc de pins. Veient aquest espectacle no ens queda cap dubte que hem de continuar pujant amunt per descobrir els altres llacs.

El camí per arribar al segon llac és el més exigent. Pràcticament tot el desnivell el farem en aquest tram; es tracta d’un sender fet bàsicament d’esglaons molt ben mantinguts que pugen sense descans. Però’ val més agafar-s’ho amb calma.

En funció de la velocitat i de les parades, en menys d’una hora i mitja s’hauria d’haver arribat al segon llac i aquí sí que ja els ulls ens surten d’òrbita … La vista d’aquest llac és increïblement preciosa, de fet, va ser el nostre preferit. Des d’aquí ja es veu molt de prop la glacera Matier que sobresurt dels pins.

Realment el color verdós de l’aigua, els pins, la glacera i els troncs caigut converteixen aquest lloc en un espectacle visual privilegiat que ens costarà d’oblidar.

El camí entre el segon i el tercer llac implica una mica més d’aventura ja que no hi ha esglaons com abans sinó que molts trossos de pujada són entre les pedres. Però per sort aquest tram és curtet i en 20 minuts hauríeu de ser a dalt. Pel camí ens trobarem també una petita cascada.

I ara sí, un cop a dalt, creuem un pontet de fusta i arribem al tercer llac, on un vent gèlid ens dóna la benvinguda i ens recorda que tenim la glacera Matier a tocar.

Si es vol es pot donar la volta al llac i arribar a una zona d’acampada. I si es té experiència en alta muntanya i es va preparat, es pot fer algun dels cims imponents que ens queden al davant.

És aquí on ens adonem de la sort de poder-nos apropar a glaceres i llacs de color turquesa d’una manera tant senzilla i que ja s’ha convertit en quelcom quotidià durant aquest viatge pel Canadà.

Pla de les Salines

Hits: 9

Diumenge passat, després del pas de la borrasca Glòria que va deixar generoses precipitacions i importants danys personals i materials a pràcticament tot el territori, vam fer una sortida familiar d´esquí de muntanya al Pla de les Salines 2230 mts, pel Coll de la Creu de Meians, situat al municipi de Toses, Ripollès.

Una muntanya de formes arrodonides, on el bosc perd terreny en benefici dels grans prats.

Quatre quilòmetres abans de la Collada de Toses deixem el vehicle i comencem la excursió.

Puigllançada i Tosal de Rus curulls de neu.

Des d´aquí les vistes del Puigllançada i el Tossal de Rus curulls de neu son impressionants!

La molt bona innivació ens permet sortir amb els esquis als peus, passem pel costat d´un deposit d´aigua i seguim per la pista que ens porta a la Muntanya de Meians, després de deixar a la nostre dreta un búnquer completament colgat per la neu ja veiem el nostre objectiu.

Al fons Pla de les Salines, en primer terme el búnquer cobert per la neu

Els núvols son cada cop més presents i deixen un cel enterbolit.

Passem pel Coll de la Creu de Meians, amb un aspecte fantasmagòric amb els arbres plens de gel.

Deixem enrere els prats i travessem el bosc, sensacional! Enmig de la solitud i el silenci els arbres plens de neu li donen un toc nòrdic al paisatge.

Travessant la Muntanya de Meians
El Coll de la Creu de Meians amb un aspecte fantasmagòric

Sortim del bosc i entrem als extensos altiplans que ens porten al Pla de les Salines, impressionant la quantitat de neu que ens trobem, la tanca del bestiar que va re-seguint la carena en molts punts desapareix i on apareix només ho fa per la seva part superior!

El bosc amb un aspecte impressionant

Parem per dinar a un esperó que s´avança damunt de la Vall del Rigard i allà ens engoleix el núvol.

Deixem enrrera el coll de la Creu de Meians

Amb paciència i tranquil·litat tornem seguint la tanca del bestiar, allà on la veiem, fins arribar a prop del bosc on sortim del núvol i gaudim del descens entre els arbres primer i els prats després fins a la carretera de la Collada, tot i que la neu estava una mica complicada d´esquiar, a la part alta molt bé amb una capa de neu pols i la base ben compactada i a la part baixa més dura per les pluges a aquelles cotes, una excursió senzilla amb un temps rúfol que va anar de millor a pitjor amb pluja de tornada cap a Barcelona.

Compartint dinar amb el núvol

Tornem al Puig de Dòrria. Precaució a alta muntanya.

Hits: 156

Diumenge passat vam fer una sortida al Puig de Dòrria a cavall del terme de Toses i Planoles, comarca del Ripollès.

Deixem el cotxe al pàrquing del Collet de les Barraques on comença la ruta que travessa el bosc i segueix per la Serra de la Vaquerissa direcció al Pas dels Lladres.

Sortim del bosc amb el Montseny i la boira a la plana de Vic al fons. Fixeu-vos en l´ombra d´ @esdirodaz allargada per la posició baixa del sol hivernal.

La temperatura força agradable i el dia serè i sense vent no feia pensar el que ens trobaríem uns metres més amunt.

A diferència de la sortida del desembre la neu començava una mica més amunt i estava molt dura, vam posar-nos els grampons que ja no deixaríem en tota la jornada.

Quan arribem a la cota 2300 mts aproximadament, comença a bufar el vent del Nord amb forta intensitat, la pendent es redreça una mica i progressem amb compte ja que la neu està com el vidre i els caients cap a la Coma de Fontseca fan respecte.

Puig de Dòrria vessant SE
Puigmal vessant W -SW

Just abans d´arribar al Pas dels Lladres el fort vent es aconsella canviar de direcció i arribem al Puig de Dòrria a sotavent pel vessant Sud.

Uns minuts al cim amb unes vistes fantàstiques, com al desembre es veia el Tibidabo i la Torre de Collserola, El Montseny, La Mola, Montserrat, les planes interiors, cobertes per la boira, i una munió de valls i pics des del Pallars, l´Alt Urgell, el Solsonès, Berguedà, Cerdanya, Andorra i França.

Coma de Fontseca i Tosa del Pas dels Lladres, neu abundant per damunt dels 2300 mt

Baixem ràpidament a cotes més baixes, condicions molt dures per sobre 2300mts, vent fort del Nord, neu molt dura, plaques de gel, piolet i grampons indispensables, precaució!

De les Guilleries a Montserrat, passant pel Montseny, la Mola i les planes interiors cobertes per la boira, al centre de la imatge la Serra de Montgrony, des del Puig de Dòrria.

PN Jasper I

Hits: 13

En aquest capítol de Lo Parte us volem fer gaudir de la grandiositat del PN de Jasper. El Parc Nacional de Jasper es troba a la província d’Alberta, Canadà i és el més septentrional de les Muntanyes Rocoses (11.228 km2). Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1984 juntament amb la resta de parcs naturals i provincials que conformen les Rocoses.

De la seva fauna salvatge hi podrem observar fàcilment alcis, rens, elks, óssos grizzli, caribús, cabres salvatges… cal estar atents als vorals de les carreteres perquè en qualsevol moment podem rebre una agradable visita sorpresa. En tot cas, la millor època per poder veure tots aquests animals és a la primavera i a la tardor i nosaltres vam ser molt afortunats de poder-ne veure uns quants. A més a més, a finals d’agost – principis de setembre és l’època d’emparellament dels elks; els mascles bramen per fer-se veure i atraure les femelles. Tot un espectacle!

Aquest parc, tot i ser el menys visitat de les Rocoses, conté paisatges de muntanya espectaculars com el Mount Robson, el cim més alt de les Rocoses, amb 3.954 m, glaceres, llacs, cascades, congosts i coves de pedra calcària i fòssils. En total, 980 km de camins de muntanya per recórrer a peu.

El camp base es pot establir a Jasper, un petit poble de muntanya amb tots els serveis que està a la intersecció que comunica amb Edmonton/Calgary, Lake Louise i Kamploops i on hi trobarem el centre d’informació als visitants; però nosaltres ens vam allotjar a la muntanya, a 1400 m, precisament al costat d’unes termes molt famoses, les Miette Hot Springs, on ens vam poder banyar en unes piscines d’aigua termal a l’exterior a  40ºC .

Avui us parlarem de dos dels principals atractius del Parc; per una banda, de la muntanya Edith Cavell iper l’altra, de la Vall dels Cincs Llacs (Valley of Five Lakes).

MOUNT EDITH CAVELL 

El Mount Edith Cavell és un dels cims més emblemàtics de les Rocoses; amb 3.300 metres i el seu imponent aspecte es tracta d’una de les postals més impressionants del PN de Jasper.  El seu nom és força curiós també. Edith Cavell fou una infermera britànica que ajudava als soldats aliats ferits a escapar de territori ocupat pels alemanys a Bèlgica durant la Primera Guerra Mundial. Quan els alemanys la van descobrir, la van afusellar, fet que va causar una gran commoció a nivell internacional. La muntanya porta el seu nom des del 1916, tot i que ella no hi va estar mai.

Ruta circular: 7,47 km (+500m), altura màxima 2109m

El camí en realitat són dues rutes diferents: la que arriba fins al llac (Path of the Glacier Trail, sender 41)  i la que arriba als Prats (Cavell Meadows Trail, sender 42). 

Path of the Glacier Trail

El camí comença directament al pàrquing i arribar fins al mirador del final del sender 41 és relativament fàcil, ja que el desnivell és mínim. Des d’aquí ja tenim unes vistes fantàstiques al  Mount Edith Cavell i a les tres glacerers (Ghost, Angel i Cavell) i al llac que es forma pel desgel. Aquest llac està ple d’icebergs que ens faran gaudir encara més de les vistes.  

Cavell Meadows Trail
Abans d’arribar al final del 41, a mà esquerra, comença el sender 42. Aquesta ruta passa primer per una zona de pedres molt freqüentada per marmotes, esquirols o ratolins anomenats pikas.


Al cap de dos kilòmetres s’arriba a un primer mirador. Per arribar fins aquí dalt haurem passat ja per uns prats amb flors i pins. A tota aquesta zona hi anirem trobant cartells explicatius sobre la flora bàsicament. En aquest punt el camí es bifurca. Nosaltres continuem amunt fins al tercer mirador, el punt més elevat de la ruta, des d’on tenim unes vistes que ens deixen totalment bocabadats. Igual que en altres parts del món, les glaceres del PN de Jasper estan desapareixen lentament, però aquí el retrocés es fa molt evident.

El camí de tornada es pot fer per on hem pujat o bé per la part interior del bosc. Tot i que recomanem baixar per on hem pujat i així podem continuar gaudint de les vistes aèries del llac i dels boscos de pins per on passa el sender.

Valley of the Five Lakes

Ruta circular: 8.8 km 

A tocar de Jasper, aquesta fantàstica ruta planera ens permetrà conèixer cinc llacs de colors blau-verd impressionants. Cada llac té la seva pròpia bellesa, però val la pena fer tota la ruta i gaudir del reflex dels boscos de coníferes en cadascun d’ells.

Comencem la ruta des del pàrquing i anem seguint el camí marcat com a ruta 9a. Durant el primer quilòmetre anem caminant per un bosc de pins i per un camí empedrat fins que arribem a un pont de fusta sobre el Wabasso Creek

Poc després ens trobarem el primer llac, el número 5, que té una petita illa molt concorreguda per les aus i presumeix  d’una aigua de color blau. 

A pocs metres del llac 3 ens trobem un altre lloc magnífic, el llac 4, on hi ha dues cadires vermelles molt ben situades que fan un petit mirador.

Entre el tercer i quart llac passarem per un caminet de terra amb vistes a ambdós llacs. El segon llac potser és el menys vistós degut al seu reduït tamany. 

Finalment arribarem al primer llac, una mica més amagat entre la vegetació i més llarg, d’on surt un encreuament amb les indicacions al sender 9a. Poc després d’un petit pont començarem a pujar bosc amunt fins arribar al pont de fusta del principi de la ruta.