Arxiu de la categoria: Fotografia

Celebrant el Dia de les Muntanyes

Què millor per celebrar el Dia Internacional de les Muntanyes que acompanyar al Jordi Campos per la seva excursió a la Tosa del Pas dels Lladres i Puig de Dòrria?

Dissabte passat aprofitant els dies festius vam fer una sortida a la Tosa del Pas dels Lladres i al Puig de Dòrria.

La Tosa del Pas dels Lladres és el cim més alt després del Puigmal en la carena que va des de la Tosa d´Alp a el mateix Puigmal, passant per la Collada de Toses.

Pujada dura i mantinguda pel Serrat de la Vaquerissa

Comencem la ascensió al pàrquing del Collet de les Barraques, on s´arriba des de Planoles per una carretera força costeruda.

Des d´allà anem guanyant metres per la Serra de la Vaquerissa, la neu comença a uns 2000 mts, primer discretament però ràpidament el gruix augmenta.

Cornises a 2.300 metres
Puigmal, dreta i Tosa del Pas dels Lladres, esquerra. Al centre la Coma de Fontseca.
Puig de Dòrria, esquerra i Tosa del Pas dels Lladres, dreta.

Trobem les primeres cornises a uns 2300 mts sota el Puig de Dòrria, seguim fins al Pas dels Lladres amb unes vistes magnífiques.

L´Alta Cerdanya des del Pas dels Lladres, amb el massís del Carlit al fons.
Vessant W de la Tosa del Pas dels Ladres.

D´allà per la cara W pugem a la Tosa, feia uns moments ens havien creuat amb un grup d´esquiadors, no serien els últims, arribem al cim i altres grups d´esquiadors també arriben des del vessant de la Cerdanya.

Arribant a la Tosa amb la Tosa d´Alp i la serra del Cadí al fons
No estàvem sols

Coma de Fontseca, Balandrau, Cerverís, Serra Cavallera i Taga.

Gaudim de les vistes espectaculars del gegantí Puigmal, el Puigmal de Llo i la vall d´Er completament innivats.

Vessant N del Puigmal i Puigmal de Llo.

També podem veure el Tibidabo i la Torre de Collserola! La vista és esplèndida! De la Costa Brava a les muntanyes de Tarragona, la Plana de Vic, el Bages, El Montseny, la Mola, Montserrat, la Cerdanya!

Tibidabo i Torre de Collserola des de la Tosa del Pas dels Lladres.

Tornem al Pas dels Lladres i fem camí fins al Puig de Dòrria des d´allà la vista cap a la Vall del Rigard, la Serra de Montgrony i la zona de la Molina és sensacional!

Arribant al Puig de Dòrria
Serra del Gorro Blanc, Tosa d´Alp, Puigllançada i Serra del Cadí des del Puig de Dòrria.

PN Jasper II

Continuem el nostre recorregut per Jasper i en aquest cas, pel Parc Provincial Mount Robson, una autèntica joia que el converteix en un lloc imprescindible per descobrir a peu.

El Parc Provincial Mount Robson és un gran parc provincial de les Rocoses amb 2757 km² i el segon més antic del sistema de parcs de British Columbia. A tocar del Parc Nacional de Jasper, a la província d’Alberta, l’ús horari és diferent. Des de la població de Jasper hi tenim 27 kilòmetres i una hora de diferència.

Fou creat legalment el 1913, el mateix any en què el Mount Robson va ser coronat per primera vegada per un grup d’excursionistes liderat pel guia Conrad Kain. I fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1990 por la immensa zona de cims, glaceres, llacs, cascades, canons i grutes calcàries que conformen aquest paisatge muntanyós tan espectacular. Aquí hi trobem el jaciment de Burgess Shale, famós per les restes d’animals marins de cos tou. I amb 3954 metres, el Mount Robson és el cim més alt de les Rocoses Canadenques. Així doncs, tot un repte pels alpinistes més agosarats.

Des del mes de maig fins el setembre hi ha obert el centre de visitants i és un mirador perfecte al  Mount Robson des de la carretera Yellowhead.  I des d’allà es pot aconseguir tot tipus d’informació de les activitats que es poden dur a terme al parc: càmping,  senderisme, escalada, espeologia, btt, ski de muntanya, etc… El parc és origen de la capçalera del riu Fraser. Des del seu minúscul origen alpí el riu Fraser va guanyant força i tamany fins arribar a l’altura de qualsevol riu de renom mundial.  

La flora i la fauna són les típiques de la part oest de les Rocoses, del grup nord continental. S’han documentat més de 182 espècies d’aus i dins de l’hàbitat salvatge hi trobem rens, moose, elks, ós bru americà, grizzlies, caribús i cabres de muntanya. Com que hi ha zones tant remotes les oportunitats de veure animals salvatges són excel·lents.

Berg LakeTrail 

El Berg lake Trail és la ruta de trekking més famosa del parc amb 42km i que es realitza normalment en 3 o 4 dies. Es passa per diferents paisatges com llacs de color turquesa, la vall anomenada de les mil cascades, entre elles les Emperor Falls,  i es va envoltant la base del Mount Robson. Un dels llocs més impressionants és fer nit al refugi del Berg Lake, amb la llengua de la glacera Robson a tocar de l’aigua del llac i que va desprenent trossos de gel creant un soroll super curiós. 

Kinney Lake Trail (16 km, +402m)

No obstant, si es disposa de poc temps, la ruta alternativa, però imprescindible és arribar fins al Kinney Lake, a uns 5 km aproximadament del parking. Aquest sender és apte per a tots els públics. És una pista força ampla, i tot i que va guanyant desnivell de manera constant, no és massa dur (+201 m). El camí fins a l’extrem més proper del llac és apte per a BTTs també. Aquesta primera part del camí puja paral·lela a l’aigua turquesa del riu Robson a través d’un antic bosc de creixement de sequoies i anem trobant diferents cartells explicatius de la fauna i flora de la zona. 

Un cop creuem el pont des d’on es comença ja a veure la immensitat del Kinney Lake, si es continua fins al Kinney Campground, el sender es va estrenyent significativament i es torna més pedregós i ple d’arrels. Anem resseguint el llac i buscant les entrades que ens permeten gaudir de les vistes, dels troncs a la riba que fan bonics reflexos a l’aigua.

Un cop arribem al refugi obert del Kinney Lake, que és una estructura de fusta on poder fer foc, amb taules, cadires i aigua corrent, ja podem descansar i fer un mos. Les vistes són immillorables. L’aigua turquesa del llac, els reflexos dels arbres a l’aigua, les cascades per tot arreu que baixen d’alta muntanya i la vista al Mount Robson fan d’aquest lloc una parada imprescindible per als amants de la muntanya i de la fotografia.

Quedem bocabadats observant la bellesa d’aquest paisatge i gaudint d’aquesta tranquil·litat que recordarem tot el viatge, però sobretot ara, a la tornada a casa.

PN Banff capítol III

Avui a Lo Parte us proposem una ruta en cotxe de somni … recorrerem la carretera Icefields Parkway, considerada una de les carreteres més espectaculars del món. No és d’estranyar doncs, que el 1984 fos inclosa dins de la llista de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.


Aquesta carretera, a la qual haurem d’accedir també amb el passi dels Parcs Nacionals s’estén al llarg de 230 km i supera els 2000m d’altitud, connectant Lake Louise amb Jasper, Alberta. Al llarg del seu recorregut podrem veure una gran quantitat de llacs, 25 glaceres i unes valls immenses que ens deixaran bocabadats.


La ruta es pot dividir en 5 trams: el primer que va des de Banff a Lake Louise amb 56km; el segon que va de Lake Louise al Lake Peyto, amb 40km; un tercer tram que va des del Lake Peyto al Saskatchewan Crossing amb 73 km; el quart d’Saskatchewan al parc de gel Columbia Icefield amb 50 km i el cinquè que arriba fins el poble de Jasper amb 104 km.

En tot cas, al llarg de tot el recorregut hi ha moltíssims miradors sense nom concret que ens faran aturar i mirar al nostre voltant. A més a més, cal estar a l’expectativa per si ens apareix algun animal salvatge perquè és molt habitual que hi creuin óssos, elks, cérvols, etc.

La carretera està oberta tot l’any però és cert que  a l’hivern (des del mes d’octubre fins a finals de març) cal anar preparat amb rodes de neu per les dures condicions climàtiques que ens hi podem trobar.

Bow Lake

El primer llac que ens trobem a peu de carretera venint de Banff és el Bow Lake als peus de la majestuosa Crowfoot Mountain.

Les vistes són exuberants i es tracta d’un lloc de parada obligatòria on molta gent aprofita per fer un bon picnic. De fet hi ha un refugi de muntanya molt coquetó a la riba des d’on es pot observar la glacera Bow pràcticament a tocar.

Peyto Lake

A continuació ens trobem el Peyto Lake,  que té un blau turquesa espectacular. Des del mateix parking surt un caminet que permet fer una caminada per veure’l amb alçada i gaudir d’unes vistes de somni. En tot cas, hi ha altres camins per poder explorar pels voltants que porten també cap al mirador principal.

Waterfowl Lakes – Howse Peak

La següent parada que farem a la Icefields Parkway és als Waterfowl Lakes, als peus del  Howse Peak; un cim amb una forma tant característica que serà molt fàcil identificar-lo. Des del parking baixen un parell o tres de corriols que tots ens porten a la riba del llac.

Mistaya Canyon

I arribem a una altra parada obligatòria, el Mistaya Canyon.  Baixar i pujar des del parking són 1,5km i com que és una caminada tant accessible, normalment està ple de turistes.

L’aigua que moldeja el canó Mistaya és d’un blau verdós pàl·lid producte de l’aigua del desgel glaciar. 

Big Hill & Big Bend

A partir d’aquí, la Icefields Parkway comença a guanyar altura de manera sobtada, arribant a més de 2000m. I és precisament des del mirador conegut com a Big Hill & Big Bend des d’on hi ha la millor panoràmica per observar tota la carretera.

Aquesta corba té forma de ferradura, d’aquí li ve el nom i és el mirador més espectacular de tot el recorregut, amb vistes a tota la vall, el riu al fons, les muntanyes als voltants i les cascades que baixen per tot arreu.

Glacera Athabasca

El Camp de Gel Columbia, Columbia Icefield, és la massa de gel més gran de les Muntanyes Rocoses, amb 200 km². D’aquí ve el nom de la carretera que estem recorrent avui. Aquest camp de gel alimenta al mateix temps altres glaceres com l’Athabasca, la Columbia I la Saskatchewan.

La millor manera de conèixer el Camp de Gel Columbia és a través d’una de les seves glaceres, la Glacera Athabasca, que és de les més accessibles del món. Aquesta llengua de gel amb milers d’anys d’antiguitat té una extensió de 6 km2.

Tenim dues opcions per a visitar-la. La primera és aparcar just a sota de la glacera i fer una petita ruta a peu que et porta fins a la llengua. Aquest camí és molt interessant perquè durant tot el trajecte anem veient cartells indicant com ha anat retrocedint dècada rere dècada la glacera.

L’altra opció és contractar un tour al Columbia Icefields Discovery Center, que queda just davant de la glacera, però a l’altra banda de la carretera. Aquest tour inclou un recorregut amb els Ice Explorers sobre la glacera. Aquests vehicles tot-terreny de 6 rodes estan totalment dissenyats per moure’s sobre el gel de la glacera. A més a més et permet caminar amb grampons per sobre d’una zona segura de la glacera. I d’allà et porten a l’Skywalk, un mirador semicircular amb terra de vidre que promet unes vistes de vèrtic.

Aquesta activitat es pot realitzar de mitjans d’abril fins a mitjans d’octubre i té un cost de 100 CAD aprox.

Sunwapta Falls

No obstant, si hem d’escollir la cascada més fotogènica de la Icefields Parkway ens quedem amb les Sunwapta Falls.  Per arribar-hi tenim un camí d’uns 600m de recorregut des de l’aparcament.

Aquesta cascada es forma de l’aigua que baixa de la glacera  Athabasca Glacier, amb 19 metres d’altura. El riu Sunwapta és l’afluent més important del riu Athabasca. No obstant, el seu atractiu principal és la petita illa que es forma just abans del precipici i que la converteix en una ubicació fotogràfica imprescindible. De fet, en llengua nadiua, “Sunwapta” significa “aigua turbulenta” i el nom ja veieu que l’hi escau d’allò més bé.

Athabasca Falls

I per acabar el recorregut de les visites imprescindibles d’aquesta carretera escènica ho farem amb les  Athabasca Falls.

En aquest cas, el que ens crida més l’atenció és com l’aigua ha anat erosionant la pedra d’aquest canó i les formes tant complexes que li ha acabat donant.

El recorregut és molt distret perquè al llarg del caminet hi ha diferents miradors tant a una banda com a l’altra del riu Athabasca. Hi ha un túnel que s’ha anat forjat per l’erosió de l’aigua que porta fins al punt més baix de les cascades. Actualment no hi passa l’aigua i s’hi han fet unes escales per als visitants.

Aquesta cascada té 24 metres d’altura i durant tot  l’any baixa molt carregada d’aigua, per això s’ha convertit en un imprescindible quan es viatja per la Icefield Parkway.

PN BANFF , capítol II

I avui sí, en aquesta edició de Lo Parte, esperem que gaudiu de les imatges i de les dues rutes dels llocs més mítics del PN de Banff, el Lake Louise i el Lake Moraine, que l’han convertit sens dubte en un dels Parcs Nacionals més visitats del món.


Lake Louise.
Parlar del Lake Louise és parlar d’un des llocs més visitats del Canadà, pel seu color turquesa, per l’amfiteatre de muntanyes que que el rodeja i per la glacera Victoria que el corona. Però també és famós pels seus salons de te, els ossos grizzly, les rutes de caminar i…les aglomeracions. De fet, degut a la massiva afluència de turistes, quan els parkings de dalt al costat del llac queden plens, cal agafar un bus llançadora des del mateix poble o des d’un parking habilitat a 5 km del centre. Està tot organitzadíssim.


El Lake Louise és un clar exemple de llac glaciar pel seu color blau turquesa; l’aigua prové de les glaceres Lefroy i Victoria. La seva conca es va formar fa milers d’anys per l’acció de la glacera Victoria que antigament cobria tota la vall; quan va anar retrocedint la glacera, va anar esculpint les muntanyes que rodegen el llac i les pedres que es van anar arrossegant han anat formant una presa natural molt fotogènica. El llac està situat a 1750m sobre el nivell del mar i la seva aigua acaba desembocant al riu Bow.

A la riba hi trobem el famós hotel Château Lake Louise, un dels grans hotels de la companyia de ferrocarril canadenca. És un complex de luxe que fou construït el s. XX i que presumeix d’una ubicació i d’unes instal·lacions immillorables.

Des del llac es poden fer diverses rutes de senderisme, algunes d’elles preparades també per anar amb BTT o a cavall. I a les muntanyes dels voltants hi ha també diferents parets on poder fer escalada.  A més a més la zona també hi ha una reputada estació d’ski i diferents pistes d’ski de fons molt interessants. Però les activitats més populars, apart del trekking, continuen estant el lloguer de canoes i kayaks. A continuació us passem una bona recomanació per anar a caminar:

Ruta Lake Louise al Lake Mirror i Lake Agnes: 9,68 km, +487m

Aquesta ruta és molt freqüentada i ens permetrà agafar alçada, i tot i que només veurem parcialment el llac, sí que distingirem les parets quasi verticals del Mount Fairview. Es tracta d’una caminada fàcil, tot i l’empinada pujada del principi i que ens porta fins a la casa de te del Lake Agnes, que va construir la Canadian Pacific Railway el 1901 com a refugi per als excursionistes. L’aigua d’aquest llac és verda, clara, transparent i al fons hi podem admirar un circ glaciar. 

La pujada és força entretinguda, va fent zigues-zagues. Anem passant per zones de diferents tipus d’avets, làrix, i de tant en tant, veiem de resquitllada el color turquesa del llac que ens fa aturar i mirar cap avall. Un cop al Lake Agnes es té la possibilitat d’allargar la ruta cap al Little i Big Beehive (1,6 km més) o baixar fins el Highline Trail que connecta amb el  Plain of Six Glaciers (5,6 km des del Chateau LAke Louise), caminades que nosaltres descartem pel mal temps d’aquell dia.

Lake Moraine. 

Un altre dels clàssics del PN de Banff és el llac Moraine, de color blau-verdós, a 1884 m i a 15km del Llac Louise i al qual segurament haurem d’accedir amb bus llançadora ja que el parking és molt petit i s’emplena molt ràpid a primera hora del matí. 

La vista panoràmica que tenim des de sobre el Rockpile a la Vall dels 10 cims (Valley of the Ten Peaks)  va ser l’escena impresa a la part posterior dels bitllets de 20 CAD del 1969 al 1979 i és des d’aquí on tothom puja actualment per fer-se la foto típica “Twenty Dolar View”:

L’activitat preferida des del Llac Moraine és sens dubte agafar una canoa i remar per aquesta aigua que sembla irreal.

L’altra opció, és agafar la motxil.la i pujar muntanya amunt per descobrir els seus voltants. Tot i així, aquestes rutes molt sovint queden tancades per seguretat  per la presència d’óssos grizzly a la zona.

Ruta Moraine Lake als Minnestima lakes pel Larch Valley: 11,61 km, +605 m

Aprofitant que comencem a veure colors de tardor, no vam dubtar en fer una de les excursions clàssiques des del Llac Moraine al Larch Valley i als Minnestima Lakes. Centenars de fotògrafs i excursionistes aprofiten aquesta estació per pujar fins aquí dalt i gaudir de les vistes de cims nevats i del color daurat dels làrix que és realment espectacular.

Aquesta excursió comença al llac Moraine i de seguida comença a pujar per un bosc espès fins que s’arriba a un prat de làrix. Es tracta d’un ascens ininterromput amb un desnivell de + 535 m en 4,3 km de camí.  

Un cop arribem a la vall, ens trobem els Minnestima lakes, que gaudeixen d’unes vistes espectaculars als 10 cims (llàstima que a nosaltres ens va diluviar just quan hi vam arribar). 

A partir d’aquí queden 2.5 km i +200m de desnivell per un caminet que fa zig zag fins al famós Sentinel Pass

PN BANFF, capítol I.

Després de deixar enrere la població de Golden a la província de British Columbia anem fent camí ara ja per la província d’Alberta, des d’on en els propers capítols us anirem explicant les meravelles del Parc Nacional de Banff, el PN més antic del Canadà, establert a les Muntanyes Rocoses el 1885. El trobem a 180 km de Calgary, amb 6641 m2 de terreny muntanyós, ple de glaceres i de camps de gel, boscos frondosos de coníferes i paisatges alpins que ens deixaran bocabadats. La ciutat de Banff és el principal eix comercial de la zona a la vall del riu Bow. Cal destacar que el PN de Banff és un dels més parcs nacionals més visitats del món.

Visitar el PN de Banff significa trobar-se cara a cara amb accidents geogràfics glaciars que dominen la seva geomorfologia com ara circs, arestes, valls penjades, tarteres, valls en forma d’U, pendents empinades i penya-segats. Castle Mountain n’és un bon exemple.

El parc està caracteritzat per un clima subàrtic (DFC), amb hiverns freds i nevats (mitjana -15 ºC) i estius suaus 22 °C. ​ Plou molt menys que al Parc Yoho, al costat, uns 472 ml/any de precipitacions i també neva més a altures més altes; uns 234 cm de neu al poble de Banff mentre que a Lake Luis arriben a acumular uns 304 cm.​ 

Pel que fa a la fauna hi trobem 56 espècies de mamífers registrats, des d’ossos grizzly i negres, a pumes, linx, nutries, llops, elks, alces, caribús, cabres alpines, marmotes, castors, esquirols, etc… I com a mínim hi ha 280 espècies d’aus com àguiles calves i daurades, falcó de cua vermella, àguiles. Tota una riquesa faunística per descobrir.

Per poder visitar i caminar per tots els punts d’interès del Parc necessitaríem com a mínim un mes de temps, però en els propers 3 capítols us anirem resumint els imprescindibles per gaudir-ne durant quatre dies. Nosaltres vam establir la nostra base a Canmore, una població molt més tranquil.la i assequible que Banff i que disposa de tots els serveis turístics necessaris.

  1. BOW VALLEY PARKWAY

La carretera Bow Valley Parkway és en sí mateixa ja un espectable. Aquesta ruta està pensada per fer en cotxe o en bici i és una carretera secundària que voreja el riu Bow i que antigament era l’única via per anar de Banff a Lake Louise. Estreta, rodejada de boscos espessos de pins, amb curves impossibles és una meravella. Si a més a més tens la sort de creuar-te amb animals salvatges, cosa que no va ser el nostre cas, un regal total per a la vista. Citarem un parell de parades obligatòries, tot i que el més bonic és recórrer la carretera tranquil·lament, gaudir del viatge i anar parant on ens sembli.

Johnston Canyon 

Una de les caminades més freqüentades del PN  Banff es el del Johnston Canyon. El Johnston Creek de fet és un afluent del riu Bow. Aquest canó consta de dues cascades diferents. La primera, Johnston Canyon Lower Falls, és tan accessible que evidentment està col·lapsada de turistes. Anem recorrent la vora del riu per passarel·les metàl·liques i un caminet molt ben asfaltat apte per a tots els públics.

Després de la primera cascada, el camí es va enfilant cap a la segona, la Johnston Canyon Upper Falls, a 1535 m. Durant el camí ens anirem trobant diferents miradors amb vistes espectaculars a tot el canó. Aquesta segona cascada es pot observar des de dues plataformes; una a la part inferior accessible des d’una passarel.la metàl·lica i una altra a la part superior per un caminet.

En total des del pàrquing triguem 2h amb parades per fer els 7,61 km de recorregut i els +216 m de desnivell. No arribem fins als Ink Pots, que queden per sobre de la segona cascada i que presumeixen de tenir una aigua turquesa i verda degut als minerals de la seva aigua de manantial i que durant tot l’any està a 4ºC. 

Morant’s Curve

El Parc Nacional Banff es va formar després de que es trobessin aigües termals durant la construcció del conegut tren Canadian Pacific Railway, que pretenia unir la Costa Est i Oest del Canadà.

Quan es van descobrir les meravelles que amagaven aquestes cordilleres l’empresa de ferrocarril va decidir publicitar-se fent servir les Rockies com a reclam turístic i van començar a aparèixer hotels, resorts i spas a tota la zona de Banff.

Nicholas Morant, que era un fotògraf que treballava per a la Canadian Pacific Railway va popularitzar aquest tram de la via amb les seves fotografies que es van utilitzar per a fer diverses promocions d’aquesta línea de tren.

La Morant’s Curve es troba a la riba del Riu Bow. No hi ha cap cartell que indiqui la localització exacta, però seguint la carretera és fàcil identificar el lloc perfecte per a fer aquesta foto. Si a més a més es té la gran sort de què en aquell moment hi passi el tren (només en passen dos al dia i sense hora fixe), l’alegria és doble, com ens va passar a nosaltres.

Castle Mountain

Una de les altres vistes impressionants des d’aquesta carretera és observar la Castle Mountain.

Trobarem una sortida a la Castle Junction i a tocar de les vies del tren des d’on tindrem unes vistes magnífiques d’aquesta muntanya tant característica de les Rockies.

  1. Vermilion Lakes 

Després del nostre recorregut per la carretera Bow Valley Parkway anem a descobrir aquests llacs que ens queden a l’oest de la població de Banff. 

Es tracta de tres llacs que es formen a la vall del riu Bow i que queden als peus de la icònica muntanya Mount Rundle. Tenen una extensió d’11km de llarg i són el refugi per a una gran colònia d’aus aquàtiques. Lloc ideal per observar aus migratòries, així com les famoses àguiles calves que tenen els seus nius aquí aprop. Normalment es pot gaudir d’unes vistes i d’uns colors espectaculars des d’aquí, però malauradament a nosaltres ens va fer molt mal temps i no les vam poder gaudir.

  1. – Minnewanka Lake  

Acabem aquest primer capítol al Llac Minnewanka, un llac d’origen glaciar situat a tan sols 5 km del poble de Banff. Amb la seva extensió de 21 km i 142 m de fondària es tracta del segon llac més llarg de les Rockies canadenques. Està alimentat pel riu Cascade i corre cap al sud a través de l’Stewart Canyon.

És un lloc ideal per anar-hi a passar el dia i aprofitar per nedar, pescar, agafar una canoa o gaudir d’un passeig amb barca. Hi ha  diverses zones molt ben habilitades amb barbacoes i taules de fusta fer un pícnic i a més a més també es pot recórrer a peu o en bici part del llac per un caminet que el voreja. De fet, nosaltres fem aquest caminet fins arribar a l’Stewart Canyon; per temes de seguretat per la presència d’óssos a la zona, no podem allargar el nostre recorregut més enllà d’aquest punt. 

Ben bé al costat del Llac Minnewanka ens trobem el Two Jack Lake , un altre lloc idíl·lic i tranquil on poder fer un pícnic, agafar una canoa, acampar al càmping que hi ha a la seva riba o simplement gaudir de les visites i del color turquesa d’aquest llac.