Arxiu de la categoria: Fotografia

El Taillón

El pic Taillón, de 3.144 metres d’altitud, està situat a la frontera entre Espanya i França i és un dels grans pics del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut (Espanya) i del Parc Nacional dels Pirineus (França). La ruta més habitual per fer-ne l’ascensió és curta i amb paisatges força variats; això fa que el Taillón sigui un dels cims més visitats dels Pirineus. També, la ubicació del refugi de Sarradets, situat en un lloc espectacular amb unes vistes immillorables del circ de Gavarnie i totes les seves muntanyes, completa una excursió molt recomanable. 

Sortim des del coll de Tentes, per sobre de l’estació d’esquí de Gavarnie, i on hem fet nit, passem pel port de Bujaruelo on ens trobarem amb un bon amic que està de vacances a la zona d’Ordesa i pujarà des de Sant Nicolas de Bujaruelo. Retrobats tots, enfilem cap el refugi de Sarradets i recorrent tota la base de la cara nord del Taillón creuem la Bretxa de Roland, la Falsa Bretxa i posteriorment el Dedo, per acabar fent el cim del Taillón.

Es fa de dia al coll de Tentes

Sortim des d’uns 2.200 msnm i farem cim a 3.144 mnsm i en total recorrerem uns 16 quilometres

Poc després del port de Bujaruelo comença un flanqueig que ens farà guanyar alçada molt poc a poc per la base dels Gabietos i el Taillon. Més endavant enfila més fort abans d’arribar al coll de Sarradets (2.739). Des del coll de Sarradets continuem flanquejant pràcticament de pla veient ja el refugi homònim a poca distància. Arribem al refugi de Sarradets, situat en un punt idíl·lic, just sota la Bretxa de Roland, un dels punts més emblemàtics i peculiars dels Pirineus. 

Circ de Gavarnie des de Sarradets

Des del refugi de Sarradets comença la pujada més dura, amb fort pendent fins a la Bretxa de Roland, i sovint a l’estiu amb algunes clapes de neu. Des del refugi es pot contemplar aquest gran tall a la roca que és la Bretxa de Roland, però al cap de poc de pujar el propi pendent fa que no es torni a veure fins força amunt. La Bretxa sorprèn per les seves dimensions, molt més grans del que aparenta des de la distància. Té aproximadament 40 metres d’ample per uns 100 d’altura. En arribar-hi tens sensació d’empetitir. És realment un lloc fabulós i místic, especialment bonic en un dia com avui assolellat. Cap al vessant aragonès contemplem cap al sud els Llanos de Millaris, el Circ de Cotatuero, i entremig la profunda vall d’Ordesa.

Paret dreta de la Bretxa de Roland

Creuem la Bretxa de Roland i seguim pel vessant aragonès, flanquejant a poca distància de la roca en direcció oest. El flanqueig recorre un vessant força dret, guanyant poca alçada fins arribar a la Falsa Bretxa. Tornem a canviar de vessant creuant la Falsa Bretxa. Passem al costat mateix del Dedo, un gran esperó rocós que emergeix en forma de dit. A partir d’aquí seguim per una aresta prou ampla per passar-hi amb seguretat, però força aèria. El temps és excel·lent, i la temperatura molt agradable. Veiem el cim davant nostre, simplement cal enfilar un darrer pujador de pendent considerable que ens apropa al cim del Taillon.

Vistes des del Taillon cap a Marboré

El cim del Taillon és ampli, amb pendent moderat pel vessant espanyol però bruscament trencat pel vessant francès, on hi ha una gran cornisa que no aconsella acostar-s’hi. Contemplem el vast paisatge des del cim, gaudint intensament de l’àmplia panoràmica. És una gran experiència sensitiva contemplar el munt de cims de més de 3.000 metres que es poden divisar des d’aquesta privilegiada talaia. Cap a l’oest, ben a prop podem veure els Gabietos, més enllà veiem el conjunt de cims del Marboré i més enllà, sobresortint de la resta, el gegant Mont Perdut. Aprofitem el bon temps i dinem al mateix cim tot contemplant el paisatge abans de desfer el camí fet per retornar al cotxe i gaudir d’una visita a Gavernie i a la seva famosa cascada.

Circ i cascada de Gavernie des del poble de Gavernie

A la portada la Bretxa de Roland des de Sarradets.

Retratem Plantes i Flors

Però la majoria no sabem com es diuen. Ens ajudes? Pots deixar el teu comentari al final del post. Hem posat un número a cada imatge per fer-ho més fàcil. Si a més del nom coneixeu alguna de les propietats de la planta, encara millor! Citeu sempre el número i afegirem a cada imatge els vostres comentaris.

Les imatges han estat preses a la zona de l’Alt Empordà, al Ripollès i a L’Alta Cerdanya

Núm. 1
Núm. 2
Núm. 3
Núm. 4
Núm. 5
Núm. 6
Núm. 7
Núm. 8

Gràcies per la vostra col·laboració.

La Vall de Lord. Solsonès.

La Vall de Lord és una vall prepirinenca situada al nord-est de la comarca del Solsonès limitant amb les comarques de l’Alt Urgell i el Berguedà, al nord de la comarca del Solsonès, comprèn els municipis de Sant Llorenç de Morunys, la Coma i la Pedra, Guixers i Navès.

Vistes des de la Serra de Busa

La vall es caracteritza pel gran nombre de fonts que podem trobar en qualsevol recorregut. Les aigües d’algunes fonts tenen propietats medicinals i d’altres són molt apreciades per al consum diari dels habitants de la comarca. Algunes de les millors panoràmiques es poden observar des del Codó, el pla del santuari de Lord, el mirador del bosc de la Serra a Port del Comte, el pla de Busa i Pratformiu. La vall de Lord ofereix una àmplia oferta lúdica i esportiva. L’estació d’esquí alpí de Port del Comte, al terme municipal de la Coma i la Pedra, és un dels principals atractius per als amants de l’esport blanc. A pocs quilòmetres també es pot practicar l’esquí de fons a les pistes de Tuixent – la Vansa.

Les cases de posada

Els amants de la bicicleta de muntanya trobaran a Sant Llorenç de Morunys un Centre BTT amb tots els serveis i les rutes, convenientment marcades, que els duran per llocs immillorables. Pels aficionats a les caminades, una bona manera de descobrir el territori, fins els racons més amagats, és servir-se de la gran varietat de rutes com el GR 7, el GR 1 o bé el Camí dels Bons Homes, que prové del sud de França seguint els vestigis dels càtars. A més, gràcies a les seves característiques muntanyenques, la vall ofereix la possibilitat de practicar altres esports com l’escalada, el descens de barrancs, el vol amb parapent, la caça, la pesca, etc. L’embassament de la Llosa del Cavall obre també noves possibilitats, com el caiac o el pàdel-surf, des de fa pocs mesos però, l’activitat estrella és el Bungee Jumping, esport extrem que consisteix en llençar-se al buit a 122 metres d’alçada amb un elàstic lligat als turmells des de la presa de la Llosa del Cavall. 

La Llosa del Cavall

Les diferents serres i els seus rius es troben plenes de vegetació, la qual és molt diversa gràcies a la forta variabilitat que presenta el terreny. En aquest entorn predominen els paisatges prepirinencs amb prats subalpins i boscos de pi negre a les parts més altes i rouredes i boscos de pi roig a les zones més baixes. Aquesta variabilitat fa que el paisatge a la primavera i a l’estiu es pinti amb diferents tons de verd i durant la tardor adopti diferents contrastos de vermells, taronges i groc.

Santuari de Lord

Els diferents boscos i muntanyes alberguen també una gran quantitat de fauna que inclou poblacions de gall fer, isards, cabirols, aus rapinyaires i una gran quantitat d’insectes i amfibis.

Vistes des del Santuari de Lord

Hem anat a l’Olla de Núria

L’Olla de Núria és una cursa de muntanya que enguany ha arribat a la seva edició núm. 13. Ressegueix el recorregut de la coneguda com l’Olla, que travessa muntanyenca de gran tradició que ressegueix la vall de Núria i els pics i carenes que l’envolten amb el Puigmal com a cim més emblemàtic. També transiten pel Puigmal de Segre, el Coll de Finestrelles, el Finestrelles, el coll d’Eina, el Pic d’Eina, el Noufonts, el coll de Noufonts, el coll del Noucreus, el Puig de la Font negre, el Pic de l’Àliga per tornar a Núria.

Té un recorregut de 21,5 km, com una mitja marató, i un desnivell positiu de 1940 metres. Com a tret diferencial cal destacar que el 72% del recorregut transcorre per sobre dels 2700 metres d’alçada.

Arribada del carrilet a Núria abans de les 8 del matí.

Hi vam anar perquè hi ha dos amics que la van córrer i vam decidir fer un “acompanyament actiu”. Això vol dir que vam pujar fins a un dels controls, concretament a l’establert al Coll del NouFonts a 2.650 m per donar-los ànims, suport i qualsevol cosa que poguessin necessitar.

Abans de la sortida
La sortida

Una vegada iniciada la carrera vam enfilar cap al Coll de Noufonts.

Comencen els nostres 650 metres de desnivell
S’endevinava la filera interminable de corredors que pujaven cap al Puigmal.
Quan ja s’albira el coll la vista cap a la Vall de Núria és espectacular amb el Puigmal destacant per sobre de tot.
Animar i assistir als corredors al coll sempre és una feina gratificant. És extraordinari el mèrit d’aquests esportistes.
Vista de la carena del Noufonts amb una filera de corredors a punt de fer cim
Una vegada passat el coll de Noufonts els corredors iniciaven la pujada cap al coll de Noucreus amb una pujada curta però tècnica i costeruda. Encara els quedaven uns 7 km de cursa

L’Olla, com altres curses que s’organitzen a la comarca com la Bastions actua com a motor econòmic i afavoreix l’activitat gràcies als corredors i acompanyants.

Enguany, a més, TV3 va decidir emetre la cursa en directe. Va ser la primera vegada que això passava i val a dir que paga la pena. Les imatges dels corredors resseguint les carenes son del tot espectaculars. Us deixo l’enllaç de TV3 a la Carta (mentre duri)

L’alegria d’haver assolit el somni d’acabar no té comparació. Enhorabona campions.

En resum. Va ser una jornada de muntanya fantàstica, amb un ambient espectacular i una nova oportunitat per gaudir de les muntanyes de casa nostra.

A la capçalera us deixo un autòcton de la vall que vam trobar pel camí

El Pic de Fontfreda

El Pic de Fontfreda és una muntanya de 2.736,4 metres d’altitud situada en el terme municipal de Porta, de l’Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Està situat a la zona nord del terme de Porta, a l’oest-nord-oest del poble d’aquest nom. És al sud del Pic de l’Estanyol i al nord-est del Pic de les Valletes.

El pic de Fontfreda
L’estanyol

Sortida circular feta l´estiu del 2017 amb inici i final al pàrquing de la Vinyola, ens dirigim cap a l´Estanyol d´allà cap al Roc de les Ombres, passem per les basses de Fontfreda i enfilem la carena NE, una pujada dura i mantinguda ens deixa a poc metres del cim.

A mitja carena vistes cap a la vall de Font-viva
Cim de Fontfreda des de mitja carena

El Fontfreda és un pic que per la seva posició, avançat com una proa damunt la vall de Querol, te unes vistes sensacionals en totes direccions.

Vistes cap a l´E, del Pic d´Auriol al Carlit, passant pel Puigpedrós de Lanos i el Coma d´Or. Al centre esquerra el coll de Pimorent

El cim és un altiplà de grans dimensions on es troben dos instal·lacions de comunicacions.

Instal·lacions al cim

Partim cap al Pic de les Valletes amb les seves canals obertes al Nord, per tornar per lla vall de la Vinyola on visitem l´estany de lÓrri de la Vinyola, solitari i amb uns colors encisadors.

Pic de les Valletes, orientals de la Font Negra, Pedrons i de la Mina
Pic i estany dels Pedrons

Després de passar per les basses de l´Orri de la Vinyola arribem al pàrquing, una circular preciosa!

Baixant de l’Orri cap a la Vinyola
Estany de l’Orri de la Vinyola i Pic de les Valletes
Bassa de l´Orri de la Vinyola, a l´esquerra el Pic de Fontfreda i al fons Pic de les Valletes