Arxiu de la categoria: Fotografia

Vancouver Island 1

Hits: 51

Continuem en ruta per la Costa Oest del Canadà i arriba el moment d’agafar un ferry, creuar l’Estret de Geòrgia i navegar en direcció al port de Nanaimo a l’Illa de Vancouver. El recorregut en ferry és de tant sols 90 minuts, però ens permet gaudir de les vistes espectaculars d’aquest creuer i de les Illes del Golf que ens anem trobant pel camí.

L’Illa de Vancouver és una gran illa costanera de l’Oceà Pacífic que pertany a la província de Columbia Britànica. Amb 32.134 km2 és l’illa més gran de la costa occidental d’Amèrica.

Actualment té una població d’unes 750.000 persones i pràcticament la meitat viu a la pintoresca ciutat de Victoria. La resta de localitats importants són Nanaimo, Port Alberni, Parksville, Courtenay i Campbell River.

L’illa atrau turisme de natura, sobretot per observar cetacis, bàsicament a Tofino, a la costa oest, al Parc Natural del Pacific RIM. A la primavera i a l’estiu és la millor època per veure balenes. A més de les balenes residents, milers de balenes en trànsit passen per aquestes costes com a part de la seva ruta de migració. Per veure orques, és més fàcil des del maig a l’octubre. El retorn dels salmons als rius per a posar els ous atrau també les balenes. Mentre que el salmó és l’aliment principal de les orques residents, les orques transitòries s’alimenten de petits mamífers com foques o lleons marines.

Altres atractius són els trekkings per la selva pluvial, les sortides en canoa, la pesca del salmó i les visites guiades per observar l’ós bru, la nutria marina, foques i el lleó marí.

Vancouver Island és un altre petit paradís de British Columbia, pels seus paisatges i vida marítima increïbles i per això dedicarem aquest i el següent capítol de Lo Parte a fer-vos-en un resum.

Comencem la nostra ruta al Port de Nanaimo, un cop desembarcats del ferry. Nanaimo és la segona ciutat més important de l’illa, després de Victoria, la capital de BC. I es tracta d’un centre neuràlgic de comunicació, compta amb 3 aeroports i 3 terminals de ferry. Nosaltres anirem resseguint la carretera de la costa durant 155km, direcció nord cap a Campbell River, la capital mundial del salmó.

ELK FALLS PROVINCIAL PARK

Elk Falls Provincial Park és un parc amb 1.807 hectàrees de tamany i situat a l’extrem est del John Hart Lake, al nord oest de la ciutat de Campbell River. El parc es va establir el 1940 per protegir la cascada i al canó. El 1947 es va acabar de construir l’embassament de John Hart Dam i l’Estació Generadora i van fer dos embassaments més al corrent superior, a Strathcona i a Ladore.

L’estrepitosa cascada del Parc i el fet que sigui un dels millors llocs del Canadà on poder pescar salmons, fan d’aquest parc un lloc de visita imprescindible. Els amants de la pesca i del càmping ho tenen molt clar, i de bon matí ja planten la cadira davant del riu per passar un dia de pesca i pícnic en plena natura.

Cascada Elk Falls Provincial Park

La majoria de l’aigua que passa pel corrent de les cascades actualment es desvia a la planta de producció d’energia. Podem anar recorrent els diferents senders de trekking que, molt ben marcats, ens porten cap a la cascada i com a interès especial ens trobem un pont penjant que queda sobre el canó, construït el 2015 i que ens dona molt bones vistes a les cascades.

Però si hi havia algun lloc que ens interessava especialment de Campbell River era una piscifactoria de salmons. Però no per la piscifactoria en sí, que també, perquè es pot visitar tranquil·lament i anar veient les diferents piscines plenes de salmons vermells de tamanys diversos que van saltant… sinó que a nosaltres el que ens interessava era el riu que quedava a tocar de la piscifactoria Quinsam salmon hatchery.

Però i per què us preguntareu? Doncs una imatge val més que mil paraules… precisament per poder copsar aquest moment:

A la tardor arriba un dels moments de la finalització del cicle vital dels salmons. El cicle de vida de bona part de les espècies de peixos que integren la família dels salmònids és molt complex. Són peixos anàdroms, que neixen al riu, emigren al mar quan arriben a un determinat grau de desenvolupament i retornen al riu a pondre els ous, exactament al mateix lloc on van néixer, quan adquireixen la maduresa sexual. I és en aquest moment, que els rius del Canadà, especialment el Riu Fraser, s’omplen de gran quantitat de salmons que van riu amunt i quan els ossos, que estan apunt per hivernar, aprofiten per venir a alimentar-se. I era precisament aquest moment que volíem viure i fotografiar i va ser realment així.

No obstant el canvi climàtic està comportant que aquests models canviïn i ja estan advertint que amb l’augment de la temperatura de l’aigua del mar i les onades de calor, s’està alterant la cadena tròfica i que estiguin disminuït considerablement les poblacions de salmons. Amb la conseqüent disminució del menjar pels ossos, que vaguen famèlics per les vores dels rius. Aquest any, precisament es van fer virals unes imatges d’ossos grizzlies aquí a Vancouver Island morts de gana buscant desesperadament salmons al riu.

Hem anat a l’hospital de Sant Pau

Hits: 37

A la web del recinte modernista de Sant Pau podem llegir això,

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau neix l’any 1401 de la fusió de sis hospitals que hi havia en aquell moment a Barcelona. L’Hospital de la Santa Creu, com se l’anomenava en aquesta primera època, s’ubicà en ple centre de la ciutat, a l’actual barri del Raval, en un dels edificis més importants del gòtic civil català.

A finals del segle XIX, el creixement demogràfic de Barcelona i els avenços de la medicina van fer que l’Hospital quedés petit. Per això es va plantejar la construcció d’un nou edifici. Gràcies al llegat del banquer Pau Gil, el 15 de gener de 1902 es col·locava la primera pedra del nou centre hospitalari, dissenyat per Lluís Domènech i Montaner. La inauguració de les noves instal·lacions no arribaria fins l’any 1930.

Després de més de vuit dècades d’activitat sanitària al Recinte Modernista, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va traslladar-se l’any 2009 a unes noves instal·lacions construïdes en l’extrem nord del conjunt arquitectònic. Començava, així, una nova etapa per als pavellons històrics de Domènech i Montaner.

Un assolellat matí de diumenge hem decidit anar a visitar el recinte. Tres recomanacions:

  • Porteu la càmera carregada
  • Aneu-hi amb temps, la visita s’ho val
  • Si hi aneu un primer diumenge (entrada gratuïta) matineu, les cues son llargues

Us deixem un recull fotogràfic

La Sala hipòstil·la
El nivell de detall a cada construcció és molt elevat.
Els diferents pavellons es troben a banda i banda d’un passeig central
Detall d’una torre
DIferents detalls intern i externs de les costruccions
Tots els pavellons estan connectats entre sí per túnels subterranis
En alguns dels pavellons que es poden visitar hi ha recreada la distribució que hi havia antigament
Falten ulls per mirar
No sols son les parets. Les vidrieres, les làmpades,..

Una visita del tot recomanable, sens dubte

Parc Provincial Garibaldi – Whistler 2

Hits: 15

En aquest capítol dedicat a Whistler i els seus voltants us parlarem del Parc Provincial Garibaldi, situat a 30 km aproximadament de Whistler i a 70 km al nord de Vancouver. 

El Parc Provincial Garibaldi rep el seu nom pel cim més alt de 2678 m, el Mount Garibaldi. Es va establir el 1920 i des del 1927 ja va rebre la categoria de Parc Provincial de Classe A. En honor al patriota italià del s. XIX, Giuseppe Garibaldi, aquest parc és conegut per la seva bellesa natural i per les múltiples opcions per fer-hi senderisme.

Contribueixen a tota aquesta immensa bellesa la seva riquesa geològica, la diversitat de vegetació, les muntanyes amb els cims nevats, l’aigua que cau per tot arreu, l’abundant vida salvatge i les vistes panoràmiques des de tots els seus racons. 

Com dèiem, amb una xarxa de més de 90 km de camins marcats per a fer senderisme, es tracta d’un dels destins preferits pels amants de la muntanya durant tot l’any.

Així doncs us detallarem a continuació un parell de rutes molt conegudes; una que ens portarà fins al Cheackamus Lake i l’altra, fins al famosíssim Garibaldi Lake. Som-hi!

Cheackamus Lake & Helm Creek Trail (9.28 km, 238+)

El Cheakamus Lake és un llac del Parc Provincial Garibaldi que té una superfície de 5,7 km². És una expansió del riu Cheakamus superior, amb el riu que entra per l’extrem est i surt per l’extrem oest.

La caminada fins al Cheakamus Lake ofereix unes vistes espectaculars a un llac de color turquesa als quals Canadà ja ens té ben acostumats, envoltat per tot un seguit de boscos exuberants.

La ruta comença al parking que hi ha al final de la pista Cheakamus Lake Road, a uns 30 min del centre en cotxe des de Whistler. Seguim un sender que va tota l’hora paral·lel al riu Cheakamus River i que ens queda a mà dreta. Mica en mica el camí va guanyant altura mentre caminem entremig d’avets i cedres d’una altura i amplada considerables. 

Al cap d’una mitja hora aproximadament trobem una senyal que ens indica el camí cap al Helm Lake. Si seguim aquest sender avall ens trobarem amb un pont que creua el Cheakamus River i que ens permet veure el cabdal estrepitós del riu. Fem mitja volta i continuem el camí amunt cap al Cheakamus Lake. 

A mesura que ens aproximem al llac, després d’haver caminat uns 3 km aproximadament, ja veiem el riu de color turquesa al cantó dret del camí. I a poca distància del camí ja arribem a l’extrem nord del llac. 

Una mica més enllà de les primeres vistes del llac hi trobem una zona de càmping on es pot acampar just davant de la riba del llac. I si continuem caminant uns 4 km més direcció el Singing Creek arribarem a una altra zona de càmping que queda a l’extrem del final del llac. 

Nosaltres ens quedem a la primera zona d’acampada, gaudint de la tranquil·litat que es respira des d’aquí dalt, asseguts davant la riba i contemplant els boscos que envolten el llac. Tornarem pel mateix camí de pujada.

Garibaldi Lake Trail (22.05 km, 900+)

El  llac Garibaldi és un llac alpí de color turquesa situat a 19 km al sud de Whistler i és un lloc excepcional per poder contemplar muntanyes, glaceres, senders, boscos, flors, prats i cascades. Per aquest motiu és un dels trekkings més famosos de la província de British Columbia i, tot i la distància i el desnivell acumulats, val molt la pena dedicar-hi com a mínim una jornada de senderisme. 

Aquest trekking es pot realitzar en un sol dia o bé en dues jornades i aprofitar per fer nit al càmping del Garibaldi Lake o dels Taylor Meadows.  En un sol dia l’esforç és una mica exigent, però queda totalment recompensat per la bellesa del destí final.

El camí comença al parking del Rubble Creek i hem d’anar seguint un camí molt ben senyalitzat amb unes marques vermelles; el camí de seguida puja de manera exigent els primers 6.5km fins que arribem a l’encreuament dels Taylor Meadows. Agafem el camí que marxa a la dreta i que ens porta directament al Garibaldi Lake, on aviat ens trobarem el petit Barrier Lake

El Barrier és una presa de lava que funciona com a bloquejador del llac Garibaldi; per tant, si s’arribés a trencar aquesta presa, tindria conseqüències fatals, sobretot pel poble d’ Squamish. Aquest llac era petitet i tot i no tenir un color blau maco, tenia uns bons reflexos del bosc del voltant.

Arribem seguidament al Lesser Garibaldi Lake, que aquest ja sí que comença a tenir uns colors turquesa meravellosos. Després de passar doncs per aquest encreuament, fer una mica de baixada i crear un pont de fusta (Bridge at steam), arribem ja a la riba del llac i quedem bocabadats per la bellesa d’aquest lloc. Al final del caminet de terra a l’esquerra ens trobem amb la glacera Sphinx Glacier iels volcans del Mount Price i Clinker Peak. Les illetes The Battleship Islands es troben entre on estem nosaltres i la glacera de fons. Quines vistes !!!

Per poder descansar una estona i fer un mos, hi trobem un petit refugi i taules de pícnic. A més a més, disposem d’uns ganxos per penjar les motxilles i que estiguin segures dels atacs d’óssos.

Alternativament, i també en un sol dia, es pot fer el mateix camí dels primers 6,5 km i a la intersecció, trencar a mà esquerra i anar direcció els Taylor Meadows. Aquest camí és particularment espectacular a finals de juliol i principis d’agost, quan totes les flors silvestres estan florides i donen uns colors brillants a aquests camps. 

Després de passar els camps, cal girar a mà dreta a la intersecció que ens duria al famós cim del Black Tusk, a 2319 m  i seguir el camí avall que ens dirigeix ja cap al Garibaldi Lake. Després de passar una bona estona gaudint d’aquestes meravelloses vistes, es pot tornar fent una ruta circular pel Lesser Garibaldi Lake i el Barrier Lake abans d’anar baixant cap al pàrking del Rubble Creek on tindrem el cotxe.

Pic de la Maladeta

Hits: 8

Aquest cap de setmana passat la secció d´alta muntanya i escalada de la UEC d´Horta va organitzar una sortida a la Vall de Benasc, concretament al Pic de la Maladeta de 3.312mts.

Una ascensió dura i mantinguda, amb una neu canviant i una meteorologia favorable, Els gruixos de neu estan per sota dels habituals per la època de l´any.

El meu fill Marc va participar i ens deixa aquestes magnifiques imatges de l´ascensió.

Pic de la Renclusa
Pic de la Maladeta i canal de la Rimaya
Fins aquí amb esquís, canvi a grampons i cap amunt!
Impressionant ja queda menys
Coll de la Rimaya amb el Posets all fons
Coll de a Rimaya amb el Pic de la Riamaya i el Posets
Darrers metres fins al cim
El cim de l´Aneto i coll de Corones
Bachimala, Pic Long, Neuvielle, Perdiguero!
Espadas, Posets a l´esquerra, al fons Cilindro, Marboré, Astazous, Robiñera, la Munia, Vignemale i Bachimala!
Massís del Cotiella!
La Pica d´Estats al centre i al fons!
Des del Fontfreda i els Fontnegre al Puigpedrós, la Tosa Plana de LLes, Perafita, Munturull i Puigmal!
Perafita, Monturull, Puigmal, Tosa d´Alp, Serra del cadí, Serra del Verd i Port del Comte en darrer terme, en primer pla el Mulleres i la cresta de Salenques!