Arxiu de la categoria: Fotografia

JASPER TOWN I VOLTANTS III

En aquest darrer capítol de Lo Parte pel PN de Jasper ens quedarem pels voltants de Jasper (1060 m), ciutat alpina de la província d’Alberta amb 4051 habitants i que és l’eix comercial del Parc Nacional.


Cal destacar el telefèric Jasper SkyTram, que puja fins el cim de de la muntanya Whistlers, amb vistes 360ª al centre de la ciutat. El Jasper Skytram és el telefèric més alt i més llarg del Canadà. Va ser construït el 1964 i en 7 minuts arriba fins a 2.277 metres sobre el nivell del mar. També són interessants el Museu i l’Arxiu Jasper Yellowhead, que compten amb exposicions sobre el comerç de la pell, el ferrocarril i les primeres exploracions del Parc.


Jasper, a més a més, és el lloc ideal per a l’observació astronòmica pel fet de tenir la segona reserva de “cel fosc” més gran del món (i la més accessible). Hi ha aproximadament 100.000 milions d’estrelles a la nostra galàxia, la Via Làctia, i qualsevol nit clara, des de Jasper, sembla que n’hi hagi moltes més.


PATRICIA I PYRAMID LAKE

A 5 km de Jasper direcció nord-oest podem visitar aquests dos llacs d’aigua brillant i envoltats per cims nevats que amb les seves platges i zones de pícnic, són perfectes per passar-hi el dia. Es pot fer una volta de 3.4 km caminant. Deixem el cotxe molt a prop del Patricia Lake Bungalows, un bonic resort de cabanes de fusta situat a la vora del llac Patricia. En aquest llac es poden fer moltíssimes activitats, des de submarinisme, piragüisme o fins i tot patinatge sobre gel ara a l’hivern.
Aquest llac, degut a la seva remota ubicació, també es va fer famós pel Projecte Habbakuk, un pla de les forces aliades per construir durant la Segona Guerra Mundial un porta-avions de gel i serrí d’uns 600 metres de longitud anomenat «Pykrete« que no s’enfonsés. La idea era que es congelés completament per a poder flotar. Però aquest experiment va ser un fracàs total i les restes del primer prototip es van enfonsar en aquest llac. A l’estiu, demanant un permís especial, es pot fer submarinisme i veure les restes del naufragi.

El Pyramid Lake és un gran llac en forma de ronyó de 1,2 km2. I té al bell mig una petita illa accessible des d’un bonic pont de fusta, la Pyramid Island, des del qual veiem en segon pla, la Pyramid Mountain. En aquesta illeta hi ha un bucòlic refugi de fusta i una zona amb bancs i taules on poder fer un bon pícnic. 

Des del Pyramid Lake Resort es poden fer tot tipus d’activitats, des de piragüisme, pesca, caiac, canoa, lloguer de bicis de muntanya, etc. I a l’hivern les activitat més populars són el patinatge sobre gel, l’esquí de fons o passejos amb trineus estirats per cavalls.

ANNETE LAKE I EDITH LAKE

Aquests dos petits llacs ben bé a l’altra banda de la carretera de Jasper, que queden separats només per una petita franja de terra, ofereixen unes vistes impressionants al Mount Edith Cavell, del qual ja en vam parlar fa uns dies. És una zona molt concorreguda pels veïns de Jasper, tant per la seva proximitat com per les oportunitats d’oci: natació, pícnic, senderisme, bicicleta, canoes, etc. Es pot fer un circuit de 2.4 km al voltant del llac Annete tant a peu, amb bici com amb cadira de rodes.

Tant el Llac Annete com el Llac Edith estan ubicats en sòl de l’Athabasca Valley, a la cota més baixa dels altres llacs del Parc Nacional. Són relativament poc profunds, el que permet que s’escalfin a l’estiu per poder-hi nedar.

La platja a la riba del llac Annete és pública, mentre que el llac Edith té prop de  50 cabanes de lloguer a la riba del llac, fet únic i excepcional en un parc nacional d’Alberta. 

MALIGNE CANYON 

El Maligne Canyon és un del canons més profunds de les Rocoses canadenques. Es va formar per la pressió de l’aigua que va anar erosionant i moldejant les roques. L’aigua viatja des del Medicine Lake, que està a 16 km de distància a través de canals subterranis. És impressionant el poder i la intensitat de la corrent de l’aigua! 

Per visitar-lo hi ha diferents rutes, la més llarga de 8 km i que creua 6 ponts des dels quals es té unes vistes increïbles del canó.

MEDICINE LAKE 

Aquest llac es troba a 24 km al sud-est de Jasper, té aproximadament 7 km de llarg i és un llac de poca profunditat. A l’estiu, amb l’aigua del desgel de les glaceres, s’inunda a través del riu Maligne i a vegades inclús s’ha desbordat. En canvi,  a la tardor i  a l’hivern, el llac desapareix a través d’un sistema de coves de roca  calcària i acaba emergent de nou al Canó Maligne. A causa doncs d’aquesta anomalia geològica els pobles indígenes pensaven que era un llac màgic perquè apareixia i desapareixia sota terra i per això li van posar el nom de “Medicine”.

Aquesta zona està molt freqüentada per grans mamífers com óssos grizzli i bruns, cérvols, caribús, llops, alcis i cabres de muntanya. Pel que fa a les aus, es poden veure tres tipus d’àguiles.

Com que el visitem a la tardor, baixem a peu fins a tocar l’aigua i observem els reflexos de tardor dels boscos del voltant.

MALIGNE LAKE

Acabem el nostre relat d’avui des d’un dels llocs més bucòlics del PN de Jasper, el Llac Maligne, d’origen glaciar i que es troba a 1.670 metres d’altura. Amb una extensió de 22,5 km de llarg i 97 metres de profunditat es tracta del llac natural més gran de les Rocoses i és famós, entre d’altres coses, pel seu color blau turquesa, sobretot a la zona sud.

Una de les activitats més famoses per gaudir d’un dels paisatges més interessants i espectaculars del Canadà, la Spirit Island, és agafar un vaixell de la Companyia Maligne Tours de primavera a tardor i anar-hi navegant. Es tracta d’una petita illa anomenada així pels pobles indígenes d’Stoney Nation, plena de coníferes i amb les Muntanyes Rocoses de fons. Es troba a 14 km del Maligne Lake (1 h i mitja de recorregut) i com que és una zona protegida, està prohibit caminar-hi. 

L’altra opció és llogar una canoa o un caiac i gaudir d’aquesta activitat de rem amb unes vistes que no deixaran de sorprendre’ns.

I si el que volem és caminar hi ha tot un circuit de rutes molt ben marcades que surten des del llac i pugen, per exemple, cap als Bald i Opal Hills (11,5 km) o fins i tot hi ha una ruta de 44 km, la Skyline Trail, que comença al Maligne Lake i acaba a prop de Jasper.  

Però si estem en ruta i volem fer simplement una caminadeta us proposem una altra ruta circular d’uns 6 km (+127 m) fins al Moose Lake on ens esperarà de ben segur algun alci que estarà ben tranquil bevent aigua o pasturant. Així doncs, seiem a terra en silenci i gaudim d’aquest espectacle…. ssshhhh…..

Tornem al Puig de Dòrria. Precaució a alta muntanya.

Diumenge passat vam fer una sortida al Puig de Dòrria a cavall del terme de Toses i Planoles, comarca del Ripollès.

Deixem el cotxe al pàrquing del Collet de les Barraques on comença la ruta que travessa el bosc i segueix per la Serra de la Vaquerissa direcció al Pas dels Lladres.

Sortim del bosc amb el Montseny i la boira a la plana de Vic al fons. Fixeu-vos en l´ombra d´ @esdirodaz allargada per la posició baixa del sol hivernal.

La temperatura força agradable i el dia serè i sense vent no feia pensar el que ens trobaríem uns metres més amunt.

A diferència de la sortida del desembre la neu començava una mica més amunt i estava molt dura, vam posar-nos els grampons que ja no deixaríem en tota la jornada.

Quan arribem a la cota 2300 mts aproximadament, comença a bufar el vent del Nord amb forta intensitat, la pendent es redreça una mica i progressem amb compte ja que la neu està com el vidre i els caients cap a la Coma de Fontseca fan respecte.

Puig de Dòrria vessant SE
Puigmal vessant W -SW

Just abans d´arribar al Pas dels Lladres el fort vent es aconsella canviar de direcció i arribem al Puig de Dòrria a sotavent pel vessant Sud.

Uns minuts al cim amb unes vistes fantàstiques, com al desembre es veia el Tibidabo i la Torre de Collserola, El Montseny, La Mola, Montserrat, les planes interiors, cobertes per la boira, i una munió de valls i pics des del Pallars, l´Alt Urgell, el Solsonès, Berguedà, Cerdanya, Andorra i França.

Coma de Fontseca i Tosa del Pas dels Lladres, neu abundant per damunt dels 2300 mt

Baixem ràpidament a cotes més baixes, condicions molt dures per sobre 2300mts, vent fort del Nord, neu molt dura, plaques de gel, piolet i grampons indispensables, precaució!

De les Guilleries a Montserrat, passant pel Montseny, la Mola i les planes interiors cobertes per la boira, al centre de la imatge la Serra de Montgrony, des del Puig de Dòrria.

PN Jasper I

En aquest capítol de Lo Parte us volem fer gaudir de la grandiositat del PN de Jasper. El Parc Nacional de Jasper es troba a la província d’Alberta, Canadà i és el més septentrional de les Muntanyes Rocoses (11.228 km2). Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1984 juntament amb la resta de parcs naturals i provincials que conformen les Rocoses.

De la seva fauna salvatge hi podrem observar fàcilment alcis, rens, elks, óssos grizzli, caribús, cabres salvatges… cal estar atents als vorals de les carreteres perquè en qualsevol moment podem rebre una agradable visita sorpresa. En tot cas, la millor època per poder veure tots aquests animals és a la primavera i a la tardor i nosaltres vam ser molt afortunats de poder-ne veure uns quants. A més a més, a finals d’agost – principis de setembre és l’època d’emparellament dels elks; els mascles bramen per fer-se veure i atraure les femelles. Tot un espectacle!

Aquest parc, tot i ser el menys visitat de les Rocoses, conté paisatges de muntanya espectaculars com el Mount Robson, el cim més alt de les Rocoses, amb 3.954 m, glaceres, llacs, cascades, congosts i coves de pedra calcària i fòssils. En total, 980 km de camins de muntanya per recórrer a peu.

El camp base es pot establir a Jasper, un petit poble de muntanya amb tots els serveis que està a la intersecció que comunica amb Edmonton/Calgary, Lake Louise i Kamploops i on hi trobarem el centre d’informació als visitants; però nosaltres ens vam allotjar a la muntanya, a 1400 m, precisament al costat d’unes termes molt famoses, les Miette Hot Springs, on ens vam poder banyar en unes piscines d’aigua termal a l’exterior a  40ºC .

Avui us parlarem de dos dels principals atractius del Parc; per una banda, de la muntanya Edith Cavell iper l’altra, de la Vall dels Cincs Llacs (Valley of Five Lakes).

MOUNT EDITH CAVELL 

El Mount Edith Cavell és un dels cims més emblemàtics de les Rocoses; amb 3.300 metres i el seu imponent aspecte es tracta d’una de les postals més impressionants del PN de Jasper.  El seu nom és força curiós també. Edith Cavell fou una infermera britànica que ajudava als soldats aliats ferits a escapar de territori ocupat pels alemanys a Bèlgica durant la Primera Guerra Mundial. Quan els alemanys la van descobrir, la van afusellar, fet que va causar una gran commoció a nivell internacional. La muntanya porta el seu nom des del 1916, tot i que ella no hi va estar mai.

Ruta circular: 7,47 km (+500m), altura màxima 2109m

El camí en realitat són dues rutes diferents: la que arriba fins al llac (Path of the Glacier Trail, sender 41)  i la que arriba als Prats (Cavell Meadows Trail, sender 42). 

Path of the Glacier Trail

El camí comença directament al pàrquing i arribar fins al mirador del final del sender 41 és relativament fàcil, ja que el desnivell és mínim. Des d’aquí ja tenim unes vistes fantàstiques al  Mount Edith Cavell i a les tres glacerers (Ghost, Angel i Cavell) i al llac que es forma pel desgel. Aquest llac està ple d’icebergs que ens faran gaudir encara més de les vistes.  

Cavell Meadows Trail
Abans d’arribar al final del 41, a mà esquerra, comença el sender 42. Aquesta ruta passa primer per una zona de pedres molt freqüentada per marmotes, esquirols o ratolins anomenats pikas.


Al cap de dos kilòmetres s’arriba a un primer mirador. Per arribar fins aquí dalt haurem passat ja per uns prats amb flors i pins. A tota aquesta zona hi anirem trobant cartells explicatius sobre la flora bàsicament. En aquest punt el camí es bifurca. Nosaltres continuem amunt fins al tercer mirador, el punt més elevat de la ruta, des d’on tenim unes vistes que ens deixen totalment bocabadats. Igual que en altres parts del món, les glaceres del PN de Jasper estan desapareixen lentament, però aquí el retrocés es fa molt evident.

El camí de tornada es pot fer per on hem pujat o bé per la part interior del bosc. Tot i que recomanem baixar per on hem pujat i així podem continuar gaudint de les vistes aèries del llac i dels boscos de pins per on passa el sender.

Valley of the Five Lakes

Ruta circular: 8.8 km 

A tocar de Jasper, aquesta fantàstica ruta planera ens permetrà conèixer cinc llacs de colors blau-verd impressionants. Cada llac té la seva pròpia bellesa, però val la pena fer tota la ruta i gaudir del reflex dels boscos de coníferes en cadascun d’ells.

Comencem la ruta des del pàrquing i anem seguint el camí marcat com a ruta 9a. Durant el primer quilòmetre anem caminant per un bosc de pins i per un camí empedrat fins que arribem a un pont de fusta sobre el Wabasso Creek

Poc després ens trobarem el primer llac, el número 5, que té una petita illa molt concorreguda per les aus i presumeix  d’una aigua de color blau. 

A pocs metres del llac 3 ens trobem un altre lloc magnífic, el llac 4, on hi ha dues cadires vermelles molt ben situades que fan un petit mirador.

Entre el tercer i quart llac passarem per un caminet de terra amb vistes a ambdós llacs. El segon llac potser és el menys vistós degut al seu reduït tamany. 

Finalment arribarem al primer llac, una mica més amagat entre la vegetació i més llarg, d’on surt un encreuament amb les indicacions al sender 9a. Poc després d’un petit pont començarem a pujar bosc amunt fins arribar al pont de fusta del principi de la ruta. 

Celebrant el Dia de les Muntanyes

Què millor per celebrar el Dia Internacional de les Muntanyes que acompanyar al Jordi Campos per la seva excursió a la Tosa del Pas dels Lladres i Puig de Dòrria?

Dissabte passat aprofitant els dies festius vam fer una sortida a la Tosa del Pas dels Lladres i al Puig de Dòrria.

La Tosa del Pas dels Lladres és el cim més alt després del Puigmal en la carena que va des de la Tosa d´Alp a el mateix Puigmal, passant per la Collada de Toses.

Pujada dura i mantinguda pel Serrat de la Vaquerissa

Comencem la ascensió al pàrquing del Collet de les Barraques, on s´arriba des de Planoles per una carretera força costeruda.

Des d´allà anem guanyant metres per la Serra de la Vaquerissa, la neu comença a uns 2000 mts, primer discretament però ràpidament el gruix augmenta.

Cornises a 2.300 metres
Puigmal, dreta i Tosa del Pas dels Lladres, esquerra. Al centre la Coma de Fontseca.
Puig de Dòrria, esquerra i Tosa del Pas dels Lladres, dreta.

Trobem les primeres cornises a uns 2300 mts sota el Puig de Dòrria, seguim fins al Pas dels Lladres amb unes vistes magnífiques.

L´Alta Cerdanya des del Pas dels Lladres, amb el massís del Carlit al fons.
Vessant W de la Tosa del Pas dels Ladres.

D´allà per la cara W pugem a la Tosa, feia uns moments ens havien creuat amb un grup d´esquiadors, no serien els últims, arribem al cim i altres grups d´esquiadors també arriben des del vessant de la Cerdanya.

Arribant a la Tosa amb la Tosa d´Alp i la serra del Cadí al fons
No estàvem sols

Coma de Fontseca, Balandrau, Cerverís, Serra Cavallera i Taga.

Gaudim de les vistes espectaculars del gegantí Puigmal, el Puigmal de Llo i la vall d´Er completament innivats.

Vessant N del Puigmal i Puigmal de Llo.

També podem veure el Tibidabo i la Torre de Collserola! La vista és esplèndida! De la Costa Brava a les muntanyes de Tarragona, la Plana de Vic, el Bages, El Montseny, la Mola, Montserrat, la Cerdanya!

Tibidabo i Torre de Collserola des de la Tosa del Pas dels Lladres.

Tornem al Pas dels Lladres i fem camí fins al Puig de Dòrria des d´allà la vista cap a la Vall del Rigard, la Serra de Montgrony i la zona de la Molina és sensacional!

Arribant al Puig de Dòrria
Serra del Gorro Blanc, Tosa d´Alp, Puigllançada i Serra del Cadí des del Puig de Dòrria.

PN Jasper II

Continuem el nostre recorregut per Jasper i en aquest cas, pel Parc Provincial Mount Robson, una autèntica joia que el converteix en un lloc imprescindible per descobrir a peu.

El Parc Provincial Mount Robson és un gran parc provincial de les Rocoses amb 2757 km² i el segon més antic del sistema de parcs de British Columbia. A tocar del Parc Nacional de Jasper, a la província d’Alberta, l’ús horari és diferent. Des de la població de Jasper hi tenim 27 kilòmetres i una hora de diferència.

Fou creat legalment el 1913, el mateix any en què el Mount Robson va ser coronat per primera vegada per un grup d’excursionistes liderat pel guia Conrad Kain. I fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1990 por la immensa zona de cims, glaceres, llacs, cascades, canons i grutes calcàries que conformen aquest paisatge muntanyós tan espectacular. Aquí hi trobem el jaciment de Burgess Shale, famós per les restes d’animals marins de cos tou. I amb 3954 metres, el Mount Robson és el cim més alt de les Rocoses Canadenques. Així doncs, tot un repte pels alpinistes més agosarats.

Des del mes de maig fins el setembre hi ha obert el centre de visitants i és un mirador perfecte al  Mount Robson des de la carretera Yellowhead.  I des d’allà es pot aconseguir tot tipus d’informació de les activitats que es poden dur a terme al parc: càmping,  senderisme, escalada, espeologia, btt, ski de muntanya, etc… El parc és origen de la capçalera del riu Fraser. Des del seu minúscul origen alpí el riu Fraser va guanyant força i tamany fins arribar a l’altura de qualsevol riu de renom mundial.  

La flora i la fauna són les típiques de la part oest de les Rocoses, del grup nord continental. S’han documentat més de 182 espècies d’aus i dins de l’hàbitat salvatge hi trobem rens, moose, elks, ós bru americà, grizzlies, caribús i cabres de muntanya. Com que hi ha zones tant remotes les oportunitats de veure animals salvatges són excel·lents.

Berg LakeTrail 

El Berg lake Trail és la ruta de trekking més famosa del parc amb 42km i que es realitza normalment en 3 o 4 dies. Es passa per diferents paisatges com llacs de color turquesa, la vall anomenada de les mil cascades, entre elles les Emperor Falls,  i es va envoltant la base del Mount Robson. Un dels llocs més impressionants és fer nit al refugi del Berg Lake, amb la llengua de la glacera Robson a tocar de l’aigua del llac i que va desprenent trossos de gel creant un soroll super curiós. 

Kinney Lake Trail (16 km, +402m)

No obstant, si es disposa de poc temps, la ruta alternativa, però imprescindible és arribar fins al Kinney Lake, a uns 5 km aproximadament del parking. Aquest sender és apte per a tots els públics. És una pista força ampla, i tot i que va guanyant desnivell de manera constant, no és massa dur (+201 m). El camí fins a l’extrem més proper del llac és apte per a BTTs també. Aquesta primera part del camí puja paral·lela a l’aigua turquesa del riu Robson a través d’un antic bosc de creixement de sequoies i anem trobant diferents cartells explicatius de la fauna i flora de la zona. 

Un cop creuem el pont des d’on es comença ja a veure la immensitat del Kinney Lake, si es continua fins al Kinney Campground, el sender es va estrenyent significativament i es torna més pedregós i ple d’arrels. Anem resseguint el llac i buscant les entrades que ens permeten gaudir de les vistes, dels troncs a la riba que fan bonics reflexos a l’aigua.

Un cop arribem al refugi obert del Kinney Lake, que és una estructura de fusta on poder fer foc, amb taules, cadires i aigua corrent, ja podem descansar i fer un mos. Les vistes són immillorables. L’aigua turquesa del llac, els reflexos dels arbres a l’aigua, les cascades per tot arreu que baixen d’alta muntanya i la vista al Mount Robson fan d’aquest lloc una parada imprescindible per als amants de la muntanya i de la fotografia.

Quedem bocabadats observant la bellesa d’aquest paisatge i gaudint d’aquesta tranquil·litat que recordarem tot el viatge, però sobretot ara, a la tornada a casa.