Arxiu de la categoria: Fotografia

Vancouver Island 2

Hits: 31

Com us vam comentar al darrer post, Vancouver Island és una perla que val la pena descobrir si disposes de tres a cinc dies lliures abans de tornar cap al soroll i l’estrés de Vancouver.

Avui començarem el nostre recorregut pel Pacific Rim National Park, situat entre les localitats costaneres d’Ucluelet i Tofino.  El Pacific Rim National Park destaca per tenir una costa abrupta amb unes platges llarguíssimes de sorra fina envoltades de boscos. El Parc està dividit en tres zones: Long Beach entre Ucluelet i Tofino, el Camí de la costa Oest i les illes Broken Group.

Tofino

Tofino, amb una població de 1700 habitants, antigament era un poblet de pescadors i actualment s’ha convertit en un centre important per poder fer ecoturisme, i activitats com avistament de balenes, surf, kayak i càmping.

Està situat als peus de la Clayoquot Sound, Reserva de la Biosfera per la UNESCO. La Reserva de la Biosfera de Clayoquot Soundés una de les millors mostres intactes de bosc temperat que queden a la Terra. Va ser declarada com a tal l’any 2000 i conté una variada fauna terrestre i marítima, que inclou marmotes, llops, óssos bruns, pumes, martes, balenes grises, orques, marsopes, foques, lleons marins, nutries de riu, àguiles calves i àguiles pescadores.

Les comunicacions terrestres des de Tofino amb la resta de l’illa es limiten a una sola carretera, la Carretera 4 que connecta amb Port Alberni, per això el mitjà de transport més comú per anar d’illeta en illeta es realitza a través d’hidroavions (repartiment de queviures, correu, transport de persones, etc).

Passem la tarda recorrent un dels destins més concorreguts de l’Illa de Vancouver, sobretot pels surfistes. De fet, el poble està totalment orientat a la pràctica del surf, està ple de botigues i escoles per aprendre a surfejar. Hi ha un ambient amb molt de flow…

Ucluelet

Ucluelet és un petit paradís des d’on podrem anar visitant els diferents trams de la Long Beach. Es tracta d’un poblet amb uns 1000 habitants que es va fundar el segle XIX per pescadors, buscadors d’or i caçadors i que actualment viu pràcticament en exclusiva del turisme.

La ruta Wild Pacific Trail es troba a les afores d’Ucluelet i és un sender de 8,8 kilòmetres amb unes vistes espectaculars a l’oceà Pacífic. El camí va serpentejant per unes pintoresques zones boscoses abans d’arribar a un passeig per la platja de Brown’s Beach. Val la pena fer el  Lighthouse Loop que condueix fins al far Amphitrite Lighthouse. Aquest far es va construir el   segle XIX amb l’objectiu d’acabar amb la gran quantitat de naufragis que hi havia, se’n van documentar més de 100 i per això aquesta zona de costa també és coneguda com el “Cementiri del Pacífic” . Aprofitem la llum del capvespre per gaudir de la posta de sol i intentar veure saltar balenes i orques, però no en veiem cap.

Les platges, enormes, salvatges i pràcticament buides són el gran atractiu d’aquesta zona, d’entre les quals destaca la Long Beach, que amb 16 kilòmetres de llarg és la més gran de tota l’illa de Vancouver i evidentment, un lloc ideal per gaudir del surf, l’esport rei de l’illa.

La platja de Chesterman, per la seva banda, és una de les més visitades al capvespre. Amb la marea baixa, la sorra fina de Chesterman s’omple de musclos, percebes i estrelles de mar entre les desenes de troncs i arbres arrossegats per l’aigua i és un lloc fascinant per gaudir d’aquestes postes de sol tant espectaculars que ens ofereix l’Oceà Pacífic.

Juan de Fuca Provincial Park

El Parc Provincial Juan de Fuca és un parc provincial que es va crear el 1996. Aquesta regió és tant rica biològicament parlant que el 1901 ja es va instal·lar la primera estació d’investigació marina del nord-est del Pacífic a la Botanical Beach. El parc ocupa una superfície de 15,28 km². El Juan de Fuca Trail Marina originalment era part d’un camí de salvament que atenia, en aquella època, el que s’anomenava el Cementiri del Pacífic. Actualment s’ha renovat i mantingut i avui ja és una ruta super popular de senderisme de 47km , molt similar a la mundialment famosa ruta de la Costa Oest del Pacífic dels EUA, la West Coast Trail.

La funció principal d’aquest parc és protegir la zona litoral de gran bellesa escènica i única entre Sooke i Port Renfrew a través de l’Estret de Juan de Fuca. El parc  Juan de Fuca proporciona un hàbitat protegit i és un corredor natural per a moltes espècies de grans mamífers de la costa oest com el puma, ós bru, el llop, la nútria, els  lleons marins , estrelles de mar i eriçons, etc etc.

Els principals atractius de la Botanical Beach són les riques piscines que es creen amb la marea, una costa plena de vida i unes característiques geològiques molt peculiars. La Botanical Beach ofereix una de les millors oportunitats per veure criatures i plantes marines intermareals. Es tracta d’un lloc increïble, sobretot amb marea baixa, que és quan es pot caminar a través d’afloraments de pedra arenosa i granit per veure aquestes curioses piscines de marees plenes d’animals marins de diferents colors.

Deixem enrere aquest parc marí tant interessant per tornar a agafar la carretera i de camí, per Port Renfrew ens trobem amb aquesta altra curiositat: el Fairy Lake’s Bonsai Tree. Un bonsai que ha nascut enmig del llac Fairy i que fa les delícies de tots els aficionats a la fotografia, que com nosaltres, no dubtem en aturar el cotxe i fotografiar-lo.

Victoria

Victoria és la nostra última parada a Vancouver Island. Es tracta d’una ciutat colonial, amb 380.000 habitants, coneguda per haver estat l’antiga capital del país i la ciutat més important de l’època victoriana de l’Imperi Britànic d’aquella zona. Però avui en dia és més coneguda per ser la ciutat on ve la gent a jubilar-s’hi, ja que és molt elegant i acollidora.

La ciutat està plena d’edificis victorians i els seus edificis parlamentaris, amb torres, cúpules i vidrieres, són els més impressionants de tota la costa oest del país. Ens agrada especialment la zona portuària, des d’on surten molts vaixells per anar a veure orques i balenes. I resseguint la línia del mar arribem a un punt molt colorit, l’anomenat Fisherman’s Wharf, un bon lloc per menjar-hi peix i veure lleons marins. Els edificis són petites casetes flotants de diversos colors amb restaurants, botiguetes i algun allotjament que criden molt l’atenció al ser tant pintorescos. 

El barri xinès de la ciutat també és un dels més antics i autèntics d’Amèrica del Nord tot i que potser és el més petit del Canadà.  Però val la pena perdre-s’hi i veure les botiguetes de relíquies que venen. I fora de la ciutat aprofitem per fer la visita al monument històric nacional del Fisgard Lighthouse. Aquest far es troba a la desembocadura del port Esquimalt Harbour, a 10km de Victòria i és el primer far de la costa oest del Canadà.  Va ser construït el 1860 per guiar els vaixells de guerra al port d’Esquimalt i els vaixells de mercaderies al port de Victoria. Es va automatitzar el 1929 i la torre blanca de 14,6 metres està il·luminada per sota des del nivell del balcó. El 1950 es va fer una construcció militar adjacent, que es pot visitar avui en dia, el Fort Rodd Hill i que encara conserva antics canons de l’època i edificacions històriques que expliquen tots els combats i la vida militar que s’hi va dur a terme.

Hem anat a Cambre d’Ase

Hits: 60

Avui fem la ressenya d’una sortida d’aquest estiu passat al massís de Cambre d’Ase amb anada des de l’estació d’esquí del mateix nom i tornada per la Vall d’Eina.

Si busqueu en els registres de Lo Parte trobareu una sortida similar en un post del Jordi Campos però més primaveral, encara amb neu. La podeu veure aquí

Com d’habitual primer les dades

Excursió a Cambre d’Ase

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 17,63 km
  • desnivell acumulat: 1.207 metres;
  • velocitat mitjana: 2,7 km/hora;
  • hores caminades: 06:32
  • data: 17/08/2020

Es tracta d’una sortida d’intensitat moderada tant per la distància com per, sobretot, el desnivell que cal salvar. A banda, si us passa com a nosaltres, que a les carenes bufava un vent intens malgrat fer un dia esplèndid a la vall ja tenim tot el pack.

Vam sortir des de l’estació d’esquí de Cambre d’Ase, des del pàrquing de dalt de tot. Vam deixar un cotxe allà perquè després disposàvem d’un altra vehicle al pàrquing de la Vall d’Eina. El tram entre l’estació d’esquí i el final de la vall no té gaire interès. Per això al gràfic la sortida no apareix com a circular completa.

La pujada és intensa ja que cal salvar força desnivell (gairebé 900 m) en menys de 4 kilòmetres. Trobem alguna companyia pel camí.

A mesura que anem guanyant alçada les vistes son cada vegada més espectaculars. Quan ja estem a la carena s’endevina ja el cercle glacial que conforma el massís amb les seves impressionants parets.

Fem el primer cim del dia Cambre d’Ase de 2.726,5 m alçada en el límit de l’Alta Cerdanya amb el Conflent, al límit de la comuna cerdana d’Eina amb les conflentines de Planès i Sant Pere dels Forcats. Tenim la Cerdanya als peus.

Les vistes son espectaculars miris la vessant que miris.

Reprenem la ruta per tal d’arribar al següent cim de la sortida que serà, també, el punt més alt de la jornada. La Torre d’Eina. La Torre d’Eina, o Torre del Serrat del Lloser, és una muntanya de 2.828,8 m d’alçada.

Al fons a la dreta, al costat del tram de la carena més terrós és on hi ha el cim de Cambre d’Ase. El recorregut de la carena és força entretingut. Llàstima del vent.

Fem cim a la Torre d’Eina

Encara ens queda un tros de carena per arribar al darrer cim abans d’iniciar la baixada. El tercer cim és la Pica d’Eina de 2.789,2 metres d’alçada

Des del Pic d’Eina es pot apreciar perfectament la vessant de Núria. Tot i quedar una mica a l’ombre es pot apreciar l’estany que hi ha al Santuari de Núria i el refugi del Niu de l’àliga.

Tot seguit toca baixar fins al Coll d’Eina (2.676 m) i iniciar el descens per la Vall del mateix nom.

La vall, com sempre, ens regala un magnífic passeig al costa del riu i amb unes vistes extraordinàries.

En resum un bonica sortida amb unes vistes espectaculars i feta amb una companyia immillorable.

Vancouver Island 1

Hits: 59

Continuem en ruta per la Costa Oest del Canadà i arriba el moment d’agafar un ferry, creuar l’Estret de Geòrgia i navegar en direcció al port de Nanaimo a l’Illa de Vancouver. El recorregut en ferry és de tant sols 90 minuts, però ens permet gaudir de les vistes espectaculars d’aquest creuer i de les Illes del Golf que ens anem trobant pel camí.

L’Illa de Vancouver és una gran illa costanera de l’Oceà Pacífic que pertany a la província de Columbia Britànica. Amb 32.134 km2 és l’illa més gran de la costa occidental d’Amèrica.

Actualment té una població d’unes 750.000 persones i pràcticament la meitat viu a la pintoresca ciutat de Victoria. La resta de localitats importants són Nanaimo, Port Alberni, Parksville, Courtenay i Campbell River.

L’illa atrau turisme de natura, sobretot per observar cetacis, bàsicament a Tofino, a la costa oest, al Parc Natural del Pacific RIM. A la primavera i a l’estiu és la millor època per veure balenes. A més de les balenes residents, milers de balenes en trànsit passen per aquestes costes com a part de la seva ruta de migració. Per veure orques, és més fàcil des del maig a l’octubre. El retorn dels salmons als rius per a posar els ous atrau també les balenes. Mentre que el salmó és l’aliment principal de les orques residents, les orques transitòries s’alimenten de petits mamífers com foques o lleons marines.

Altres atractius són els trekkings per la selva pluvial, les sortides en canoa, la pesca del salmó i les visites guiades per observar l’ós bru, la nutria marina, foques i el lleó marí.

Vancouver Island és un altre petit paradís de British Columbia, pels seus paisatges i vida marítima increïbles i per això dedicarem aquest i el següent capítol de Lo Parte a fer-vos-en un resum.

Comencem la nostra ruta al Port de Nanaimo, un cop desembarcats del ferry. Nanaimo és la segona ciutat més important de l’illa, després de Victoria, la capital de BC. I es tracta d’un centre neuràlgic de comunicació, compta amb 3 aeroports i 3 terminals de ferry. Nosaltres anirem resseguint la carretera de la costa durant 155km, direcció nord cap a Campbell River, la capital mundial del salmó.

ELK FALLS PROVINCIAL PARK

Elk Falls Provincial Park és un parc amb 1.807 hectàrees de tamany i situat a l’extrem est del John Hart Lake, al nord oest de la ciutat de Campbell River. El parc es va establir el 1940 per protegir la cascada i al canó. El 1947 es va acabar de construir l’embassament de John Hart Dam i l’Estació Generadora i van fer dos embassaments més al corrent superior, a Strathcona i a Ladore.

L’estrepitosa cascada del Parc i el fet que sigui un dels millors llocs del Canadà on poder pescar salmons, fan d’aquest parc un lloc de visita imprescindible. Els amants de la pesca i del càmping ho tenen molt clar, i de bon matí ja planten la cadira davant del riu per passar un dia de pesca i pícnic en plena natura.

Cascada Elk Falls Provincial Park

La majoria de l’aigua que passa pel corrent de les cascades actualment es desvia a la planta de producció d’energia. Podem anar recorrent els diferents senders de trekking que, molt ben marcats, ens porten cap a la cascada i com a interès especial ens trobem un pont penjant que queda sobre el canó, construït el 2015 i que ens dona molt bones vistes a les cascades.

Però si hi havia algun lloc que ens interessava especialment de Campbell River era una piscifactoria de salmons. Però no per la piscifactoria en sí, que també, perquè es pot visitar tranquil·lament i anar veient les diferents piscines plenes de salmons vermells de tamanys diversos que van saltant… sinó que a nosaltres el que ens interessava era el riu que quedava a tocar de la piscifactoria Quinsam salmon hatchery.

Però i per què us preguntareu? Doncs una imatge val més que mil paraules… precisament per poder copsar aquest moment:

A la tardor arriba un dels moments de la finalització del cicle vital dels salmons. El cicle de vida de bona part de les espècies de peixos que integren la família dels salmònids és molt complex. Són peixos anàdroms, que neixen al riu, emigren al mar quan arriben a un determinat grau de desenvolupament i retornen al riu a pondre els ous, exactament al mateix lloc on van néixer, quan adquireixen la maduresa sexual. I és en aquest moment, que els rius del Canadà, especialment el Riu Fraser, s’omplen de gran quantitat de salmons que van riu amunt i quan els ossos, que estan apunt per hivernar, aprofiten per venir a alimentar-se. I era precisament aquest moment que volíem viure i fotografiar i va ser realment així.

No obstant el canvi climàtic està comportant que aquests models canviïn i ja estan advertint que amb l’augment de la temperatura de l’aigua del mar i les onades de calor, s’està alterant la cadena tròfica i que estiguin disminuït considerablement les poblacions de salmons. Amb la conseqüent disminució del menjar pels ossos, que vaguen famèlics per les vores dels rius. Aquest any, precisament es van fer virals unes imatges d’ossos grizzlies aquí a Vancouver Island morts de gana buscant desesperadament salmons al riu.

Hem anat a l’hospital de Sant Pau

Hits: 41

A la web del recinte modernista de Sant Pau podem llegir això,

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau neix l’any 1401 de la fusió de sis hospitals que hi havia en aquell moment a Barcelona. L’Hospital de la Santa Creu, com se l’anomenava en aquesta primera època, s’ubicà en ple centre de la ciutat, a l’actual barri del Raval, en un dels edificis més importants del gòtic civil català.

A finals del segle XIX, el creixement demogràfic de Barcelona i els avenços de la medicina van fer que l’Hospital quedés petit. Per això es va plantejar la construcció d’un nou edifici. Gràcies al llegat del banquer Pau Gil, el 15 de gener de 1902 es col·locava la primera pedra del nou centre hospitalari, dissenyat per Lluís Domènech i Montaner. La inauguració de les noves instal·lacions no arribaria fins l’any 1930.

Després de més de vuit dècades d’activitat sanitària al Recinte Modernista, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va traslladar-se l’any 2009 a unes noves instal·lacions construïdes en l’extrem nord del conjunt arquitectònic. Començava, així, una nova etapa per als pavellons històrics de Domènech i Montaner.

Un assolellat matí de diumenge hem decidit anar a visitar el recinte. Tres recomanacions:

  • Porteu la càmera carregada
  • Aneu-hi amb temps, la visita s’ho val
  • Si hi aneu un primer diumenge (entrada gratuïta) matineu, les cues son llargues

Us deixem un recull fotogràfic

La Sala hipòstil·la
El nivell de detall a cada construcció és molt elevat.
Els diferents pavellons es troben a banda i banda d’un passeig central
Detall d’una torre
DIferents detalls intern i externs de les costruccions
Tots els pavellons estan connectats entre sí per túnels subterranis
En alguns dels pavellons que es poden visitar hi ha recreada la distribució que hi havia antigament
Falten ulls per mirar
No sols son les parets. Les vidrieres, les làmpades,..

Una visita del tot recomanable, sens dubte

Parc Provincial Garibaldi – Whistler 2

Hits: 21

En aquest capítol dedicat a Whistler i els seus voltants us parlarem del Parc Provincial Garibaldi, situat a 30 km aproximadament de Whistler i a 70 km al nord de Vancouver. 

El Parc Provincial Garibaldi rep el seu nom pel cim més alt de 2678 m, el Mount Garibaldi. Es va establir el 1920 i des del 1927 ja va rebre la categoria de Parc Provincial de Classe A. En honor al patriota italià del s. XIX, Giuseppe Garibaldi, aquest parc és conegut per la seva bellesa natural i per les múltiples opcions per fer-hi senderisme.

Contribueixen a tota aquesta immensa bellesa la seva riquesa geològica, la diversitat de vegetació, les muntanyes amb els cims nevats, l’aigua que cau per tot arreu, l’abundant vida salvatge i les vistes panoràmiques des de tots els seus racons. 

Com dèiem, amb una xarxa de més de 90 km de camins marcats per a fer senderisme, es tracta d’un dels destins preferits pels amants de la muntanya durant tot l’any.

Així doncs us detallarem a continuació un parell de rutes molt conegudes; una que ens portarà fins al Cheackamus Lake i l’altra, fins al famosíssim Garibaldi Lake. Som-hi!

Cheackamus Lake & Helm Creek Trail (9.28 km, 238+)

El Cheakamus Lake és un llac del Parc Provincial Garibaldi que té una superfície de 5,7 km². És una expansió del riu Cheakamus superior, amb el riu que entra per l’extrem est i surt per l’extrem oest.

La caminada fins al Cheakamus Lake ofereix unes vistes espectaculars a un llac de color turquesa als quals Canadà ja ens té ben acostumats, envoltat per tot un seguit de boscos exuberants.

La ruta comença al parking que hi ha al final de la pista Cheakamus Lake Road, a uns 30 min del centre en cotxe des de Whistler. Seguim un sender que va tota l’hora paral·lel al riu Cheakamus River i que ens queda a mà dreta. Mica en mica el camí va guanyant altura mentre caminem entremig d’avets i cedres d’una altura i amplada considerables. 

Al cap d’una mitja hora aproximadament trobem una senyal que ens indica el camí cap al Helm Lake. Si seguim aquest sender avall ens trobarem amb un pont que creua el Cheakamus River i que ens permet veure el cabdal estrepitós del riu. Fem mitja volta i continuem el camí amunt cap al Cheakamus Lake. 

A mesura que ens aproximem al llac, després d’haver caminat uns 3 km aproximadament, ja veiem el riu de color turquesa al cantó dret del camí. I a poca distància del camí ja arribem a l’extrem nord del llac. 

Una mica més enllà de les primeres vistes del llac hi trobem una zona de càmping on es pot acampar just davant de la riba del llac. I si continuem caminant uns 4 km més direcció el Singing Creek arribarem a una altra zona de càmping que queda a l’extrem del final del llac. 

Nosaltres ens quedem a la primera zona d’acampada, gaudint de la tranquil·litat que es respira des d’aquí dalt, asseguts davant la riba i contemplant els boscos que envolten el llac. Tornarem pel mateix camí de pujada.

Garibaldi Lake Trail (22.05 km, 900+)

El  llac Garibaldi és un llac alpí de color turquesa situat a 19 km al sud de Whistler i és un lloc excepcional per poder contemplar muntanyes, glaceres, senders, boscos, flors, prats i cascades. Per aquest motiu és un dels trekkings més famosos de la província de British Columbia i, tot i la distància i el desnivell acumulats, val molt la pena dedicar-hi com a mínim una jornada de senderisme. 

Aquest trekking es pot realitzar en un sol dia o bé en dues jornades i aprofitar per fer nit al càmping del Garibaldi Lake o dels Taylor Meadows.  En un sol dia l’esforç és una mica exigent, però queda totalment recompensat per la bellesa del destí final.

El camí comença al parking del Rubble Creek i hem d’anar seguint un camí molt ben senyalitzat amb unes marques vermelles; el camí de seguida puja de manera exigent els primers 6.5km fins que arribem a l’encreuament dels Taylor Meadows. Agafem el camí que marxa a la dreta i que ens porta directament al Garibaldi Lake, on aviat ens trobarem el petit Barrier Lake

El Barrier és una presa de lava que funciona com a bloquejador del llac Garibaldi; per tant, si s’arribés a trencar aquesta presa, tindria conseqüències fatals, sobretot pel poble d’ Squamish. Aquest llac era petitet i tot i no tenir un color blau maco, tenia uns bons reflexos del bosc del voltant.

Arribem seguidament al Lesser Garibaldi Lake, que aquest ja sí que comença a tenir uns colors turquesa meravellosos. Després de passar doncs per aquest encreuament, fer una mica de baixada i crear un pont de fusta (Bridge at steam), arribem ja a la riba del llac i quedem bocabadats per la bellesa d’aquest lloc. Al final del caminet de terra a l’esquerra ens trobem amb la glacera Sphinx Glacier iels volcans del Mount Price i Clinker Peak. Les illetes The Battleship Islands es troben entre on estem nosaltres i la glacera de fons. Quines vistes !!!

Per poder descansar una estona i fer un mos, hi trobem un petit refugi i taules de pícnic. A més a més, disposem d’uns ganxos per penjar les motxilles i que estiguin segures dels atacs d’óssos.

Alternativament, i també en un sol dia, es pot fer el mateix camí dels primers 6,5 km i a la intersecció, trencar a mà esquerra i anar direcció els Taylor Meadows. Aquest camí és particularment espectacular a finals de juliol i principis d’agost, quan totes les flors silvestres estan florides i donen uns colors brillants a aquests camps. 

Després de passar els camps, cal girar a mà dreta a la intersecció que ens duria al famós cim del Black Tusk, a 2319 m  i seguir el camí avall que ens dirigeix ja cap al Garibaldi Lake. Després de passar una bona estona gaudint d’aquestes meravelloses vistes, es pot tornar fent una ruta circular pel Lesser Garibaldi Lake i el Barrier Lake abans d’anar baixant cap al pàrking del Rubble Creek on tindrem el cotxe.