Arxiu de la categoria: Fotografia

El Parc Nacional d’AIgües Tortes i Sant Maurici

Aquesta setmana marxem d’excursió cap a l’únic parc nacional de Catalunya, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. 

Els Encantats

Un racó dels pirineus on podrem gaudir de la muntanya tant a l’estiu com a l’hivern. Sempre hi ha activitats per fer, alpinisme o escalda, o rutes per seguir, ja sigui amb raquetes, esquis, a peu o corrent. Pels més valents queda la ”carros de foc”, ja sigui en versió non stop o fent parades al refugis del parc i gaudint de l’entorn que ens envolta. Es tracta d’una ruta circular on el desnivell acumulat és de 9.200 metres, amb una distancia de 55 quilometres, essent el punt més elevat el coll de Contraix amb 2.745 msnm.

Estany de Ratera

Tot i que les portes d’entrada més concorregudes al Parc són les poblacions de Boí i Espot, que són els pobles on hi ha les seus principals del Parc, també podrem accedir al Parc des d’altres poblacions veïnes. Les altres entrades al Parc, les podem trobar a l’Alta Ribagorça pel Pont de Suert i Senet, al Pallars Sobirà per Sort i Llessui, al Pallars Jussà per la Pobla de Segur i la Torre de Capdella, i a la Val d’Aran, per Vielha, Arties o Salardú.

Va ser declarat Parc nacional el 21 d’octubre de 1955, i és el segon parc nacional dels Pirineus després del d’Ordesa i Mont Perdut. Ocupa una superfície total de 41.852 ha, i és el tercer espai protegit més gran de Catalunya. L’aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols, n’és la protagonista. 

Estany de Sant Maurici

Dins del Parc, podem trobar-hi 4 muntanyes que superen els 3.000 metres d’alçada, la més alta de les quals és el Comaloforno, de 3.029 msnm. La gran majoria de muntanyes del Parc, però, tenen una altitud d’entre 2.500 i 3.000 msnm, amb alguna muntanya emblemàtica com ho és els Encantats 2.748 m.

Cascada de Ratera

‘interior del Parc ofereix una magnífica representació de la geologia dels Pirineus. Les roques predominants en són els granits i les pissarres, formades durant l’Era Primària. Aquests materials tan antics van aixecar-se del fons del mar durant l’orogènia alpina, a l’Era Terciària, donant lloc als Pirineus actuals. Però sense cap mena de dubte, allò que imprimeix el caràcter geològic del Pirineu central són les successives glaciacions del Quaternari que van cobrir aquestes muntanyes d’extenses glaceres que davallaven desenes de quilòmetres avall. Els estanys, les cascades, els pics esmolats i les crestes vertiginoses, així com la forma en U de les valls són el record de l’acció erosiva d’aquestes antigues glaceres, de les quals avui en dia només en resten uns petits i residuals en el Pirineu aragonès.

Estany de Ratera

Avui us proposem una ruta que passaria per l’estany de Sant Maurici i acabaria al refugi d’Amitges, passant per l’estany de Ratera.

Estany de Sant Maurici i Vall de Subenuix

Els sostres del Pirineu des de l´aire!

Avui us portem un post amb la col·laboració especial de Marc Campos i les seves fotografies de muntanya.

Les fotos van ser presses la primavera del 2016 en un vol circular en avioneta al voltant dels massissos més emblemàtics del Pirineu amb sortida i arribada a Castilló de Sos a la vall de Benasc, comarca de la Ribagorça.

A la primera imatge el massís del Mont Perdut i del Vignemale pel vessant Est , en primer pla la Punta Suelza, a la segona la parella Posets-Espades pel vessant Nord

Seguim amb el Perdiguero pel seu vessant Sud i tot seguit el massís de la Maladeta amb les seves glaceres, amb l´Aneto, sostre del Pirineu pel seu vessant Nord.

A la cinquena imatge trobem el mateix massís de la Maladeta però pel vessant Sud i a la darrera imatge l´impressionant vessant Nord del Vallibierna.

Sens dubte una perspectiva que mostra perfectament la majestuositat i la bellesa de la muntanya!

El pilot és Gerardo Bielsa, aquí teniu més informació:

Un dia a la Lapònia catalana

Imagino que hores d’ara ja no deu quedar ningú que quan llegeix “la Lapònia catalana” no sàpiga a què ens estem referint. Per si queda algú despistat quan parlem de la Lapònia catalana ho fem de l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent – la Vansa.

Mica en mica l’esquí nòrdic, sens dubte l’origen de l’esquí, va guanyant adeptes a casa nostra. La fórmula és ben simple, lliscar per desplaçar-te sobre la neu sense més ajuda que les teves pròpies forces. No hi ha límit d’edat i és un esport força més assequible que l’esquí alpí.

Si en voleu saber més sobre l’esquí nòrdic us recomano que llegiu els interessants posts que la gent de Tuixent – La Vansa ens ha fet en aquest mateix bloc. Els podeu veure aquí

Nosaltres vam triar l’opció de fer raquetes, opció encara més fàcil i assequible que l’esquí ideal per gaudir d’aquestes paisatges. Penseu que també podeu llogar trineus i fer unes lliscades amb els més menuts. Us divertireu segur!

Nosaltres us deixem amb algunes de les imatges d’aquest cap de setmana. Sols us podem dir que vam trobar un ambient fantàstic, gent amable per tot arreu i, sobretot MOlTA NEU!!! Us animem a anar-hi!!

La Vall de NúRia

Aquesta setmana marxem de viatge cap a la que es segurament la vall amb més renom de casa nostra, la vall de Núria.

La vall de Nuria, és una vall pirinenca al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès. El santuari està situat a una alçada de 1.964 metres sobre el nivell del mar, i envoltat per cims de gairebé tres mil metres, on hi neixen multitud de fonts i torrents. Per accedir-hi podem optar per fer uns 12 km i 1.000 metres de desnivell a peu, o optar per fer el viatge amb un transport força singular com és el cremallera, que ens permetrà gaudir del paisatge espectacular d’alta muntanya que ens ofereix l’entorn, tant a l’estiu, com a l’hivern.

Núria compta amb un riquíssim llegendari però, sens dubte, el relat cabdal és el de la troballa de la Mare de Déu. Segons la llegenda, Sant Gil, nascut a Atenes, nomenat bisbe de Nimes, va esculpir la imatge quan feia vida d’ermità a la vall entre els anys 700 i 703. Amb la campana convocava els pastors de l’entorn, els evangelitzava davant la creu que ell mateix havia esculpit i també els hi donava de menjar, cuinant-lo en una olla. Així campana, creu i olla esdevindran símbols de Núria.

La predicació sovint va acompanyada de persecució i quan aquesta es va originar, va veure’s obligat a marxar de la vall i va deixar la Verge oculta en una petita cova. L’any 1072, per inspiració divina, un home anomenat Amadeu va venir des de Dalmàcia a la recerca d’unes relíquies de Maria. Uns pastors que coneixien la tradició de Sant Gil el van ajudar a aixecar una modesta capella (origen del Santuari).

Absent ja Amadeu, els pastors van retrobar la imatge que, més tard, va resultar impossible de portar en processó a Queralbs, “perquè volia quedar-se a Núria”. La situació geogràfica ha determinat la història de Núria. Les pastures de la vall foren objecte de transacció entre comtes i monestirs; un fet que, probablement, explica l’origen del santuari.

Posteriorment, el Tractat dels Pirineus transformà Núria en una plaça fronterera i la posà en el punt de mira de militars. A començament del segle XX Núria coneix l’inici dels esports de muntanya i de neu a Catalunya. Va ser, també, l’escenari escollit per la Generalitat de Catalunya republicana per redactar el projecte de “l’Estatut del 1932”, que per això s’anomena “l’Estatut de Núria”. La imatge de la Mare de Déu de Núria patí l’exili, de 1936 a 1942, a causa de la Guerra Civil i, més tard, romangué segrestada un  temps (1967-1972) per patriotes catalans.

I, a Barcelona hi neva?

Aquesta és una pregunta recurrent quan s’acosten situacions com l’actual. Efectivament, a Barcelona hi neva, però hi neva poc. Estem al costa del mar i això fa difícil que puguem tenir entrades molt fredes. A més, els Pirineus fan de barrera de les pertorbacions del nord.

Però volem deixar testimoni de que a Barcelona hi neva i el @jordicampos ens en porta una mostra.

També volem recordar aquí a la gent de @ComandoTibidabo. Quan llegiu que van cap al Tibidabo és que nevarà

Glaçada 4 de febrer de 2012. Montbau
Parc de les Heures, 24 de febrer de 2013
Montbau, 24 de febrer de 2013
Glaçada, 4 de febrer de 2012. Montbau
Tibidabo. 12 de febrer de 2018. Cotxe de BTV
Tibidabo, 12 de febrer de 2018

I, per si us interessa el tema, us deixem un posts de la gent de @btveltemps on donen resposta a la següent pregunta: Per què no neva a Barcelona i sí a Nova York? Aquí el trobareu