Arxiu de la categoria: Fotografia

PARC NACIONAL DE MOUNT REVELSTOKE

Comencem el nostre viatge pel Canadà des del Parc Nacional Mount Revelstoke, situat a la petita ciutat de Revelstoke, amb 14.570 habitants, a la província de Columbia Britànica, al Sud Oest del Canadà. El parc, tot i ser un Parc Nacional, és relativament petit ( 262 km2). Des del cim del Mount Revelstoke a 1938 m es poden veure desenes de pics de les muntanyes Selkirk i de les Muntanyes Monashee.

Aquest Parc és famós bàsicament per les flors silvestres que cada any hi floreixen a l’estiu i que abunden a la part superior dels prats. Va ser precisament la bellesa dels prats florits que va fer que el 1914, un grup de ciutadans de Revelstoke, pressionés a favor de la creació del Parc Nacional. I de fet, una de les principals atraccions del Parc és la carretera que connecta Revelstoke amb el Parc, la Meadows in the Sky Parkway, que en 26km de recorregut passa per boscos alpins, boscos pluvials a boscos sense arbres amb camps ben florits. Al llarg de tota la carretera hi ha diferents miradors per admirar les vistes i documentar-se sobre la zona, val la pena anar-hi fent alguna paradeta. La  millor època per veure tots aquests camps ben florits és la primera o segona setmana del mes d’agost, quan les flors silvestres estan en el seu punt àlgid de floració. 

A nivell paisatgístic, el Parc conté l’únic bosc pluvial temperat del món. El clima de la zona és càlid i humit i les muntanyes que s’hi troben són de perfil escarpat. El Parc destaca per la gran quantitat d’arbres antics com cedres vermells occidentals i cicutes occidentals que estan en total retrocés a l’exterior de les àrees protegides. Dins del Parc també estan sota protecció una petita tribu amenaçada de caribús de muntanya i es dóna refugi a óssos grizlies i cabres de muntanya. 

El PN de Mount Revelstoke ofereix una bona quantitat de senders ben traçats pels amants de la muntanya i per a tots aquells que s’hi vulguin aficionar, ja que s’arriba directament al cim amb cotxe a 1933 m d’altitud. Des de mitjans de juliol a mitjans de setembre cal agafar un “shuttle” bus que surt del final del parking a Balsam Lake fins a dalt del cim o bé fer una agradable caminadeta a peu recorrent els 600 m pel Summit Trail per on hi trobarem un munt d’esquirolets que ens aniran animant el camí. A partir d‘aquí hi ha diferents caminades amb recorreguts diversos, com la més curteta al voltant del Heather Lake (1 km) on es pot observar flora subalpina o una de més llarga passant pels Miller, Eva i Jade Lakes (14 km i +340 m) per on hi trobarem tundra alpina. Atenció amb els óssos, cal anar preparat per si ens en trobem algun pel camí i dissuadir-lo amb crits i gestos, en cas que ens hagi vist, o bé fent ús d’spray amb gas pebre com a última de les opcions i quan el tinguem entre 3 i 5 metres. De totes maneres, tampoc cal preocupar-se massa pel tema os, ells fa la seva i si no es creuem en el seu camí, pocs problemes tindrem

Al mateix temps, l’esquí també és una activitat molt popular en tota aquesta zona. Revelstoke és l’estació amb el domini esquiable més gran de Nord-Amèrica i també la que té el desnivell mitjà més elevat. Pel que fa a descensos llargs i continuats, no té competència. Té el remuntador que salva el desnivell més gran de tot el nord del continent americà, amb 1730 m de recorregut ascendent. Aquesta estació d’ski és tot un referent en aquesta banda de les Rocoses perquè rep unes precipitacions de neu tant fortes que pot acumular més de 6 metres de neu fàcilment. 

Nel Nelsen va fer el primer salt d’ski al Mount Revelstoke; o de fet, fou un dels primers en fer-ho i que es reconegués internacionalment com a un dels millors salts naturals del món i diversos rècords s’han dut a terme allà precisament. Hi trobareu una àrea de parking i una zona commemorativa amb el seu nom. 

D’altra banda, seguint la carretera A1 direcció nord des de Revelstoke, a 28 km hi trobem l’entrada sud al Parc i una petita meravella de lloc que no us podeu perdre, es tracta del Giant Cedars Boardwalk Trail. El bosc de cedres gegants més gran del món és un bosc preciós habilitat amb passarel·les de fusta que ens faciliten el camí i preserven la flora de la zona. Aquests cedres gegants d’uns 500 anys d’edat són realment fascinants i es poden admirar perfectament des del caminet. És molt curiós veure com alguns dels exemplars ja estan morts, però continuen de peu, fent de casa d’alguns animals i continuant alimentant el bosc. Nosaltres vam fer la visita mig plovent, però igualment el petit recorregut de 20-30 minuts sempre és molt recomanable.

Passeig visual per Sao Miguel, Açores.

Per tancar els post dedicats a la illa de Sao Miguel, Açores, farem un passeig visual per algunes platges, centres termals i diferents atractius naturals, avistament de Dofins, gastronòmics i molt més que ens vam trobar en la nostra visita.

Avui, sobretot, moltes imatges!

Platja de Sao Roque

Platja de Mohínhos Porto Formoso
Piscina termal Terra Nostra Furnas
Caldeira Velha

Una illa on el turisme de masses encara no ha arribat i on la tranquil·litat i la amabilitat dels seus habitants és una constant per cada racó de l´illa!

Miradouro do Pesqueiro

Illot volcànic de Vila Franca
Illot de Vila Franca
Plantació de Té Cha Gorreana
Cuina volcànica a Furnas.
Albada des de Santana Nordeste
Dofins

Gràcies!!!

La foto de la portada és de la Platja de Santa Bàrbara, paradís dels amants del windsurf

Llacs volcànics a les Illes Açores

Reprenem la magnífica seria d’imatges que el Jordi Campos està compartint amb nosaltres sobre l’arxipèlag de les Illes Açores.

Ens situem a l’illa de Sao Miguel, Açores. Avui visitem dos Llac que son d´origen volcànic, la Lagoa do Fogo i Sete Cidades.

Miradouro de Macela

Lagoa do Fogo

Lagoa do Fogo és un llac situat al massís del estratovolcà Água de Pau, al centre de l’illa de São Miguel, classificada des de 1974 com a reserva natural. Crida l´atenció el contrast entre les parets de la caldera cobertes per una exuberant vegetació i el color turquesa de les seves aigües, creant un paisatge de gran bellesa.

Lagoa do Fogo

Sete Cidades, potser la més famosa de totes les caldeiras de Sao Miguel, dins d´una gran caldera de 12 km de perímetre i 7 de diàmetre, trobem dos grans llacs, lagoa Verde i lagoa azul i dos de
dimensions més petites, però tots ells preciosos.

Sete Cidades
Pont de Sete Cidades

Al SE de la gran caldera, hi ha un grup de lagoas menys conegudes i molt menys visitades, quina meravella fer la ruta circular passant pel pic das Eguas un dels punts culminants del NE de l´illa.

Pico das Eguas
Lagoa Rasa

Gràcies @jordicampos

BALNEARI DE PANTICOSA – IBONES AZULES DE BACHIMAÑA.

Durada de la sortida: des del Balneari de Panticosa fins al refugi de Bachimaña, cap a 2 hores. Si seguim fins als ibons Blaus, 1,30 hora més. Excursió d’alta muntanya amb un desnivell important ( +1000 metres). L’equipament aconsellat seria: botes de muntanya, prismàtics per gaudir de les vistes, alguna cosa de menjar i beure i el goretex per si plou o venta en alçada. La millor època seria juliol i agost, que és quan la neu haurà desaparegut i serà mes fàcil; fins a finals de juny i depenent dels anys, encara podem trobar restes de neu al camí.

Ibón superior de Bachimaña des de l’aire

L’excursió d’avui la començarem al Balneari de Panticosa, un dels llocs més entranyables del Pirineu Aragonès, on l’aigua i la natura formen un paisatge indivisible. Arribats al balneari, seguim les indicacions que en portaran fins a la “Casita de Piedra” refugi de muntanya on us podeu allotjar, i just darrera trobem les indicacions que ens duran a la ruta prevista; trobarem els nostre sender que puja per un bosc de pi silvestre acompanyat de boix. En aquests primers revolts del camí hi habita una planta molt especial y força rara, es tracta de la dròsera –atrapamosques-, una petita planta carnívora que no supera els 20 centímetres i que s’amaga entre les herbes fresques al costat de l’aigua, les seves fulletes tenen una substància enganxosa on els insectes queden atrapats i passen a ser aliment per a la planta  sigueu curosos i respecteu-la.

Refugi de Bachimaña

Com si fos un company més de viatge, durant l’excursió ens anirà acompanyant el cant del pit-roig, un petit ocell que serà fàcil de veure ja que té el pit ataronjat 

Seguim fent el nostre camí; el riu Caldarés va baixant amb gran força fruit dels salts pels quals discorre. El primer d’ells serà el salt o cascada del Bozuelo,  després, el camí es fa estret i, més endavant, trobarem el salt del Fraile amb forma de “cola de caballo”. Seguim caminant per un fals pla abans de començar la “cuesta del Fraile” que ens deixarà ja a l’alçada de l’ibón inferior de Bachimaña. Molt ben indicat, hi ha un camí que surt de l’esquerra i voreja el llac i ens durà a l’ibón superior de Bachimaña. Podem fer una merescut  descans a la vora del llac o arribar-nos al refugi de Bachimaña a fer un refresc. Una vegada vorejat el llac, diferents camins ascendeixen per l’est cap als ibones de Bramatuero, al nord cap als ibones de Pecico i a l’oest cap als ibones Azules, que és cap on ens dirigirem avui.

Salt de Bozuelo

Agafarem aquesta última opció i després d’uns 45 minuts arribarem a l’ibón Azul Inferior, en un majestuós ambient d’alta muntanya, vorejat de grandioses muntanyes. L’única vegetació que resisteix a les dures condicions d’aquest lloc són les plantes herbàcies. El color blau intens de l’aigua ens fa comprendre el perquè del nom d’aquests ibons. Després d’uns 20 minuts més de pujada arribem finalment a l’ibón Azul Superior, fi de la nostra etapa d’avui.

Ibón azul superior

Des d’aquí podrem observar un paisatge natural envoltat de pics de 3.000 metres, típics del Pirineu Central. Destaca entre ells el pic de los Infiernos. Guardarem forces per a la baixada, que serà pel mateix lloc per on hem pujat.

Ibón azul inferior

A la portada l’Ibón de Bachimaña superior

Les Açores – II

La costa W de Sao Miguel, Açores.

Després del primer post dedicat a la capital Ponta Delgada, comencem una ruta per els indrets més singulars i emblemàtics de l´Illa de Sao Miguel. Avui la costa W.

Farol da Ferraria_1
Farol da Ferrari

Piscina natural amb aigua termal de Ferraria
Piscina natural amb aigua termal de Ferraria

Viatgem en direcció W, la primera parada la fem al Farol i la piscina natural amb aigua termal dins del mar de Ferraria, continuem cap al Miradouro da Ponta do Escalvado amb unes vistes fantàstiques de la zona de Mosteiros amb la seva platja i els seus illots que seguidament visitem, també les piscines naturals de Caneiros en un entorn força salvatge. 

Vistes des del Miradouro da Punta do Escalvado

Platja de Mosteiros

Illots de Mosteiros

Piscinas naturals Caneiros, a Mosteiros

Piscinas naturals Caneiros, a Mosteiros

A la portada els illots de Mosteiros