Arxiu de la categoria: Fotografia

les Açores -I

Fa uns dies vam visitar les illes Açores, concretament la illa de São Miguel, molt bona experiència, tan a nivell humà com paisatgísticament parlant, sensacional el color verd domina l´illa, una vegetació exuberant que cobreix, fins i tot, els penya-segats que cauen damunt del mar, Aigües termals, menjars fets amb la escalfor de la terra, dofins, balenes, platges solitàries, llacs volcànics, calderes impressionants, productes de la terra de primera qualitat, molts miradors que son veritables jardins i unes sortides i postes de Sol sensacionals!

Farem un recorregut visual pels llocs més representatius de l´illa.

Portes de la ciutat i catedral de Ponta Delgada

Una mica d´informació:

Les illes Açores:

Son un conjunt de nou illes que s’estenen en direcció nord-oest sud-est al llarg de més de 600 quilòmetres i conformen una àrea econòmica exclusiva d’1,1 milions de quilòmetres quadrats. El seu punt més occidental es troba a 3.380 km d’Amèrica del Nord. Totes tenen origen volcànic

Cámara municipal de Ponta Delgada

La muntanya de Pico, a l’illa homònima, és, amb els seus 2.351 m, la més alta de Portugal. Les Açores són, de fet, els pics de les muntanyes més altes del planeta, si es mesuren des de la seva base al fons de l’oceà.

Les nou illes es divideixen en tres grups:

Biblioteca pública i arxiu regional

L’arxipèlag forma una de les dues regions autònomes de Portugal, la Regió Autònoma de les Açores, de resultes de la insularitat. Tenen 2.355 km² i una població de 238.767 habitants (2002). La capital de les Açores és la ciutat de Ponta Delgada, a l’illa de São Miguel, la més gran i més poblada de l’arxipèlag. Les altres dues capitals són Angra do Heroísmo, a Terceira, i Horta, a Faial. També hi destaquen les ciutats de Praia da Vitória, a Terceira, i Ribeira Grande, a São Miguel. Els aeroports principals són: Ponta Delgada (PDL), Terceira (TER), Horta (HOR) i Santa Maria (SMA)

Micro biblioteca de Ponta Delgada

São Miguel:

São Miguel està biseccionat per moltes falles en la triple unió de les plaques tectòniques d’Euràsia, Àfrica i Nord-americana. Hi ha hagut diversos increments de la superfície pel vulcanisme des de fa 4 milions d’anys fins a 5.000 anys.

Encara hi ha laurisilva, però la majoria ha estat substituïda pels conreus i els arbres exòtics del gènere cryptomeria. Hi ha fonts calentes (caldeiras), generalment al centre de l’illa.

Entre Sete Cidades i Fogo hi ha un camp volcànic amb 270 volcans. S’estima que en els darrers 3.000 anys hi ha hagut 19 erupcions volcàniques, la més famosa de les quals fou la que va tenir lloc el 1652.

El punt més alt de l’illa de São Miguel és el Pico da Vara, a 1,103 m.

Com les altres illes de l’arxipèlag, São Miguel està influïda per vents i corrents oceànics, en particular el corrent del Golf. Per això les temperatures són moderades, entre una mitjana de 14 °C a l’hivern i 21°C a l’estiu. La pluviometria és d’uns 800 litres l’any i l’hivern és l’estació més plujosa.

Catedral de Ponta Delgada

Ponta Delgada és una ciutat i municipi de les Açores (Portugal), el principal de l’illa de São Miguel. És la capital del Govern Regional (altres capitals: Angra, capital històrica i seu del bisbat i Horta, seu legislativa). Ponta Delgada, el nucli més poblat del municipi, té 46.102 habitants en la zona urbana. En el terme hi ha també l’aeroport internacional de l’illa, el Joan Pau II. Ponta Delgada se subdivideix en 24 parròquies (freguesías, en portuguès)

Port de Ponta Delgada

A la portada el port de Ponta Delgada

Hem anat a la muralla xina.. de Finestras

Gràcies a un regal familiar hem gaudit d’un magnífic cap de setmana entre la Llitera i la Ribagorça.

Un dels objectius principal era descobrir l’indret conegut com “la muralla xina” del poble de Finestras (o Finestres, com vulgueu)

La “muralla xina” coneguda tradicionalment com les Roques de la Vila és una formació geològica molt peculiar, que recorda per les seves parats verticals i paral·les a la muralla xina, amb la diferència que aquesta és totalment natural.

Primer explicar-vos que vam fer nit al poble de Camporrélls, que pertany a la Litera. Bona gent i molta tranquil·litat. Per cert, poble natal del popular periodista Manuel Campo Vidal.

Camporrélls

Per arribar fona la “Muralla” cal atansar-se fins a Estopinyà, (Estopiñán del Castillo) que ja que estem posats a descobrir curiositat és on va néixer la nostrada Mari Pau Huguet. D’allà surt una pista d’un 12 km de llargada que per fer-la amb garanties és recomanable utilitzar un cotxe amb tracció 4X4. S’hi pot arribar, clar, amb un turisme però hi ha trams força compromesos.

La carretera creus una de les puntes de l’embassament de Canellas, pel pont de Penavera per arribar fons al poble de Finestres.

Finestres és un poble abandonat arran de la construcció de l’embassament de Canelles, el segon més gran de la conca de l’Ebre tret del de Mequinença. El poble conserva alguna de les seves parets però en general està força malmès.

El poble de Finestres

Des del poble vam anar primer fins a l’ermita de Sant Marc des d’on hi ha una vista espectacular sobre l’embassament i sobre, és clar, la “muralla xina”

Ermita de Sant Marc
Vistes de la Muralla des de Sant marc

Després de visitar Sant Marc van anar, per un camí força més exigent fins a l’ermita de San Vicente, situada al bell mig de la muralla. Us deixo la foto d’abans ampliada per veure el detall de l’ermita al bell mig de la muralla.

L’ermita de San Vicente al bell mig de la muralla
Detall de l’ermita de San Vicente
Vistes de de l’ermita de Sant Vicente amb l’ermita de San Marc al fons

En definitiva una magnífica sortida que sols va tenir un inconvenient, la calor sufocant que vam partir durant tot el recorregut. Sens dubte una proposta del tot recomanable.

El Taillón

El pic Taillón, de 3.144 metres d’altitud, està situat a la frontera entre Espanya i França i és un dels grans pics del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut (Espanya) i del Parc Nacional dels Pirineus (França). La ruta més habitual per fer-ne l’ascensió és curta i amb paisatges força variats; això fa que el Taillón sigui un dels cims més visitats dels Pirineus. També, la ubicació del refugi de Sarradets, situat en un lloc espectacular amb unes vistes immillorables del circ de Gavarnie i totes les seves muntanyes, completa una excursió molt recomanable. 

Sortim des del coll de Tentes, per sobre de l’estació d’esquí de Gavarnie, i on hem fet nit, passem pel port de Bujaruelo on ens trobarem amb un bon amic que està de vacances a la zona d’Ordesa i pujarà des de Sant Nicolas de Bujaruelo. Retrobats tots, enfilem cap el refugi de Sarradets i recorrent tota la base de la cara nord del Taillón creuem la Bretxa de Roland, la Falsa Bretxa i posteriorment el Dedo, per acabar fent el cim del Taillón.

Es fa de dia al coll de Tentes

Sortim des d’uns 2.200 msnm i farem cim a 3.144 mnsm i en total recorrerem uns 16 quilometres

Poc després del port de Bujaruelo comença un flanqueig que ens farà guanyar alçada molt poc a poc per la base dels Gabietos i el Taillon. Més endavant enfila més fort abans d’arribar al coll de Sarradets (2.739). Des del coll de Sarradets continuem flanquejant pràcticament de pla veient ja el refugi homònim a poca distància. Arribem al refugi de Sarradets, situat en un punt idíl·lic, just sota la Bretxa de Roland, un dels punts més emblemàtics i peculiars dels Pirineus. 

Circ de Gavarnie des de Sarradets

Des del refugi de Sarradets comença la pujada més dura, amb fort pendent fins a la Bretxa de Roland, i sovint a l’estiu amb algunes clapes de neu. Des del refugi es pot contemplar aquest gran tall a la roca que és la Bretxa de Roland, però al cap de poc de pujar el propi pendent fa que no es torni a veure fins força amunt. La Bretxa sorprèn per les seves dimensions, molt més grans del que aparenta des de la distància. Té aproximadament 40 metres d’ample per uns 100 d’altura. En arribar-hi tens sensació d’empetitir. És realment un lloc fabulós i místic, especialment bonic en un dia com avui assolellat. Cap al vessant aragonès contemplem cap al sud els Llanos de Millaris, el Circ de Cotatuero, i entremig la profunda vall d’Ordesa.

Paret dreta de la Bretxa de Roland

Creuem la Bretxa de Roland i seguim pel vessant aragonès, flanquejant a poca distància de la roca en direcció oest. El flanqueig recorre un vessant força dret, guanyant poca alçada fins arribar a la Falsa Bretxa. Tornem a canviar de vessant creuant la Falsa Bretxa. Passem al costat mateix del Dedo, un gran esperó rocós que emergeix en forma de dit. A partir d’aquí seguim per una aresta prou ampla per passar-hi amb seguretat, però força aèria. El temps és excel·lent, i la temperatura molt agradable. Veiem el cim davant nostre, simplement cal enfilar un darrer pujador de pendent considerable que ens apropa al cim del Taillon.

Vistes des del Taillon cap a Marboré

El cim del Taillon és ampli, amb pendent moderat pel vessant espanyol però bruscament trencat pel vessant francès, on hi ha una gran cornisa que no aconsella acostar-s’hi. Contemplem el vast paisatge des del cim, gaudint intensament de l’àmplia panoràmica. És una gran experiència sensitiva contemplar el munt de cims de més de 3.000 metres que es poden divisar des d’aquesta privilegiada talaia. Cap a l’oest, ben a prop podem veure els Gabietos, més enllà veiem el conjunt de cims del Marboré i més enllà, sobresortint de la resta, el gegant Mont Perdut. Aprofitem el bon temps i dinem al mateix cim tot contemplant el paisatge abans de desfer el camí fet per retornar al cotxe i gaudir d’una visita a Gavernie i a la seva famosa cascada.

Circ i cascada de Gavernie des del poble de Gavernie

A la portada la Bretxa de Roland des de Sarradets.

Retratem Plantes i Flors

Però la majoria no sabem com es diuen. Ens ajudes? Pots deixar el teu comentari al final del post. Hem posat un número a cada imatge per fer-ho més fàcil. Si a més del nom coneixeu alguna de les propietats de la planta, encara millor! Citeu sempre el número i afegirem a cada imatge els vostres comentaris.

Les imatges han estat preses a la zona de l’Alt Empordà, al Ripollès i a L’Alta Cerdanya

Núm. 1
Núm. 2
Núm. 3
Núm. 4
Núm. 5
Núm. 6
Núm. 7
Núm. 8

Gràcies per la vostra col·laboració.

La Vall de Lord. Solsonès.

La Vall de Lord és una vall prepirinenca situada al nord-est de la comarca del Solsonès limitant amb les comarques de l’Alt Urgell i el Berguedà, al nord de la comarca del Solsonès, comprèn els municipis de Sant Llorenç de Morunys, la Coma i la Pedra, Guixers i Navès.

Vistes des de la Serra de Busa

La vall es caracteritza pel gran nombre de fonts que podem trobar en qualsevol recorregut. Les aigües d’algunes fonts tenen propietats medicinals i d’altres són molt apreciades per al consum diari dels habitants de la comarca. Algunes de les millors panoràmiques es poden observar des del Codó, el pla del santuari de Lord, el mirador del bosc de la Serra a Port del Comte, el pla de Busa i Pratformiu. La vall de Lord ofereix una àmplia oferta lúdica i esportiva. L’estació d’esquí alpí de Port del Comte, al terme municipal de la Coma i la Pedra, és un dels principals atractius per als amants de l’esport blanc. A pocs quilòmetres també es pot practicar l’esquí de fons a les pistes de Tuixent – la Vansa.

Les cases de posada

Els amants de la bicicleta de muntanya trobaran a Sant Llorenç de Morunys un Centre BTT amb tots els serveis i les rutes, convenientment marcades, que els duran per llocs immillorables. Pels aficionats a les caminades, una bona manera de descobrir el territori, fins els racons més amagats, és servir-se de la gran varietat de rutes com el GR 7, el GR 1 o bé el Camí dels Bons Homes, que prové del sud de França seguint els vestigis dels càtars. A més, gràcies a les seves característiques muntanyenques, la vall ofereix la possibilitat de practicar altres esports com l’escalada, el descens de barrancs, el vol amb parapent, la caça, la pesca, etc. L’embassament de la Llosa del Cavall obre també noves possibilitats, com el caiac o el pàdel-surf, des de fa pocs mesos però, l’activitat estrella és el Bungee Jumping, esport extrem que consisteix en llençar-se al buit a 122 metres d’alçada amb un elàstic lligat als turmells des de la presa de la Llosa del Cavall. 

La Llosa del Cavall

Les diferents serres i els seus rius es troben plenes de vegetació, la qual és molt diversa gràcies a la forta variabilitat que presenta el terreny. En aquest entorn predominen els paisatges prepirinencs amb prats subalpins i boscos de pi negre a les parts més altes i rouredes i boscos de pi roig a les zones més baixes. Aquesta variabilitat fa que el paisatge a la primavera i a l’estiu es pinti amb diferents tons de verd i durant la tardor adopti diferents contrastos de vermells, taronges i groc.

Santuari de Lord

Els diferents boscos i muntanyes alberguen també una gran quantitat de fauna que inclou poblacions de gall fer, isards, cabirols, aus rapinyaires i una gran quantitat d’insectes i amfibis.

Vistes des del Santuari de Lord