Arxiu de la categoria: Fotografia

Avui va de Llamps!

La Viquipèdia ens explica de manera entenedora què és un llamp i com es genera.

Un llamp és un intercanvi d’energia elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es genera entre el núvol de tempesta i el terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers. La convecció atmosfèrica genera núvols de fort desenvolupament vertical, els cumulonimbes, que s’electrifiquen a mesura que van creixent. Quan el camp elèctric és prou intens, s’origina una descàrrega elèctrica que actua com a pont entre diferents regions de càrrega, dins del núvol o bé entre el núvol i la superfície.

La descàrrega produeix un escalfament i expansió sobtats de l’aire al seu voltant, que es tradueix en un so característic: el tro. D’altra banda, la resplendor que produeix el llamp s’anomena llampec. El tro i el llampec són els principals signes d’identitat del fenomen.

Però més enllà de l’explicació física no hi ha dubte que aquest fenomen, des de temps immemorials, ens ha fascinat.

Penso que aquest article de l’Alfred Rodríguez Picó a El Periódico, que us reproduïm, ho il·lustra molt bé.

ILLAPA, DÉU DEL LLAMP: Llegendes inques lligades a la meteorologia
Alfred Rodríguez Picó.  Dimarts, 23/10/2007

“L’octubre del 2004, un turista que estava fotografiant les ruïnes de Machu Pichu va morir fulminat per la caiguda d’un llamp. Més d’un va apuntar com a causa la venjança d’Illapa, el déu de la pluja, el llamp i el tro.

Entre els segles XII i XV els inques adoraven déus vinculats directament amb la naturalesa. En primer lloc el déu sol o Inti. De fet, disposaven d’uns astrònoms que pronosticaven el dia que tindrien màxima insolació i llavors exercien uns rituals ointiraymin. Els cortesans es vestien amb les seves millors gales i bevien beuratges sagrats, gesticulant i ballant sempre de cara al sol. La dona d’Inti era la lluna, Mamaquille. A Illapa, el déu del tro i la pluja, se’l venerava en temps de sequera amb pelegrinatges a temples situats a les muntanyes més altes. Si persistia la sequera s’arribaven a fer sacrificis humans.


Hi havia una filla del tro amb grans responsabilitats en la comunitat. Havia d’haver nascut en un dia de llamps i trons, i designava la seva successora el dia que coincidia el naixement d’una nena amb una tempesta. Al capdamunt de les muntanyes s’hi construïen unes estances dedicades als déus. La de la lluna estava entapissada amb taulons de plata. La del llamp i el tro estava guarnida d’or, i fins i tot n’hi havia una de dedicada a l’arc de Sant Martí, que es deia que descendia del mateix sol. L’estança estava forrada d’or i hi havia un enorme arc de Sant Martí pintat amb colors vius. Una llegenda deia que, al sortir l’arc de Sant Martí o arc iris, s’havia de tancar la boca, ja que si descobria les dents, les podria en pocs dies.”

Totes les imatges estan captades des del Barri de Montbau de Barcelona. 

Jordi Campos 

Un indret amb una mística especial

Hi ha racons, i racons; i un d’aquests indrets amb una mística especial es troba situat a uns 1650 m al municipi de Naut Aran, a la llera del riu Noguera Pallaresa i als peus de la vessant sud de les muntanyes d’Es Bandolers. Parlem, com no, de Montgarri.

Montgarri és un dels llocs emblemàtics de la Val d’Aran, extremadament aïllat, l’antic poble fou abandonat cap a l’any 1962. Al costat, però, s’hi ha conservat el santuari, datat del segle XVI, on hi trobem l’església de Santa Maria, que fou construïda en el lloc on diu la llegenda que uns pastors descobriren la imatge mariana que encara avui és venerada a la sagristia del santuari.

Per Montgarri hi han passejat pastors, contrabandistes i excursionistes. Tot i ser durant molt de temps el nucli habitat més aïllat de la comarca de l’Aran era un pas obligat pel camí natural cap al Pallars i la resta de Catalunya quan, a l’hivern, les neus cobrien per complet el port de la Bonaigua.

Amb els anys, les circumstàncies van anar canviant i cap a mitjans del segle XX s’inaugurà el túnel de Viella i, la ruta per la Bonaigua es va modernitzar.

Avui en dia encara és un centre de pelegrinatge en convertir-se en un racó mític i místic, aïllat en la distància, un racó de pau i assossec que atreu molts viatgers. I de nit, la mística encara el fa més especial.

Halos Solars i Parhelis

Els halos solars

És un fenomen òptic produït per la llum quan travessa petits cristalls de gel que es formen a les capes altes de la atmosfera, es formen al voltant del Sol, però també es poden formar al voltant de la Lluna. La forma sol ser circular, tot i que també es poden presentar d’altres formes.

Els parhelis

Els Parhelis son uns discos brillants, sovint irisats que apareixen als costats del Sol, també poden aparèixer als costats de la Lluna, també solen anar associats als Halos, tot que no ho sembli tant Halos com Parhelis son bastant freqüents per les nostres contrades.

A la primera imatge tenim un Halo amb Parheli damunt del Taga, des de Planoles, Ripollès.

A la segona imatge tenim un Halo amb un Arc Tangent Superior des del barri de Montbau, Barcelona, aquest darrer és més difícil de veure.

I per últim dos Halos més, també des de Montbau, Barcelona

Podeu seguir a l’autor, el Jordi Campos, al seu Twitter.

El Far de la Punta de la Banya

El far de La Punta de la Banya està situat a la península que dóna forma a l’àrea natural més extensa del Delta de l’Ebre, situada al seu extrem més meridional, amb la qual està unida a través de la barra del Trabucador. En aquesta península hi trobem una explotació de sal – les Salines de la Trinitat – i està limitada a l’est per la mar Mediterrània i a l’oest per la badia dels Alfacs.

Cal recordar que tota aquesta zona queda inclosa dins del Parc Natural del Delta de l’Ebre, on, com en tot parc natural, les activitats humanes hi són limitades i per tant haurem de ser respectuosos amb les mateixes.

Per aquest motiu, l’accés al far de la Punt de la Banya queda limitat a l’època compresa entre el 15 de juliol i el 15 de setembre. La resta de l’any queda prohibit passejar per aquesta zona al sud de la barra del Trabucador ja que la nostra presència pertorbaria la tranquil·litat de la nombrosa comunitat de diferents espècies que ha triat aquesta zona per a niuar-hi.