Arxiu de la categoria: Fotografia

Hem anat a l’Olla de Núria

L’Olla de Núria és una cursa de muntanya que enguany ha arribat a la seva edició núm. 13. Ressegueix el recorregut de la coneguda com l’Olla, que travessa muntanyenca de gran tradició que ressegueix la vall de Núria i els pics i carenes que l’envolten amb el Puigmal com a cim més emblemàtic. També transiten pel Puigmal de Segre, el Coll de Finestrelles, el Finestrelles, el coll d’Eina, el Pic d’Eina, el Noufonts, el coll de Noufonts, el coll del Noucreus, el Puig de la Font negre, el Pic de l’Àliga per tornar a Núria.

Té un recorregut de 21,5 km, com una mitja marató, i un desnivell positiu de 1940 metres. Com a tret diferencial cal destacar que el 72% del recorregut transcorre per sobre dels 2700 metres d’alçada.

Arribada del carrilet a Núria abans de les 8 del matí.

Hi vam anar perquè hi ha dos amics que la van córrer i vam decidir fer un “acompanyament actiu”. Això vol dir que vam pujar fins a un dels controls, concretament a l’establert al Coll del NouFonts a 2.650 m per donar-los ànims, suport i qualsevol cosa que poguessin necessitar.

Abans de la sortida
La sortida

Una vegada iniciada la carrera vam enfilar cap al Coll de Noufonts.

Comencen els nostres 650 metres de desnivell
S’endevinava la filera interminable de corredors que pujaven cap al Puigmal.
Quan ja s’albira el coll la vista cap a la Vall de Núria és espectacular amb el Puigmal destacant per sobre de tot.
Animar i assistir als corredors al coll sempre és una feina gratificant. És extraordinari el mèrit d’aquests esportistes.
Vista de la carena del Noufonts amb una filera de corredors a punt de fer cim
Una vegada passat el coll de Noufonts els corredors iniciaven la pujada cap al coll de Noucreus amb una pujada curta però tècnica i costeruda. Encara els quedaven uns 7 km de cursa

L’Olla, com altres curses que s’organitzen a la comarca com la Bastions actua com a motor econòmic i afavoreix l’activitat gràcies als corredors i acompanyants.

Enguany, a més, TV3 va decidir emetre la cursa en directe. Va ser la primera vegada que això passava i val a dir que paga la pena. Les imatges dels corredors resseguint les carenes son del tot espectaculars. Us deixo l’enllaç de TV3 a la Carta (mentre duri)

L’alegria d’haver assolit el somni d’acabar no té comparació. Enhorabona campions.

En resum. Va ser una jornada de muntanya fantàstica, amb un ambient espectacular i una nova oportunitat per gaudir de les muntanyes de casa nostra.

A la capçalera us deixo un autòcton de la vall que vam trobar pel camí

El Pic de Fontfreda

El Pic de Fontfreda és una muntanya de 2.736,4 metres d’altitud situada en el terme municipal de Porta, de l’Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Està situat a la zona nord del terme de Porta, a l’oest-nord-oest del poble d’aquest nom. És al sud del Pic de l’Estanyol i al nord-est del Pic de les Valletes.

El pic de Fontfreda
L’estanyol

Sortida circular feta l´estiu del 2017 amb inici i final al pàrquing de la Vinyola, ens dirigim cap a l´Estanyol d´allà cap al Roc de les Ombres, passem per les basses de Fontfreda i enfilem la carena NE, una pujada dura i mantinguda ens deixa a poc metres del cim.

A mitja carena vistes cap a la vall de Font-viva
Cim de Fontfreda des de mitja carena

El Fontfreda és un pic que per la seva posició, avançat com una proa damunt la vall de Querol, te unes vistes sensacionals en totes direccions.

Vistes cap a l´E, del Pic d´Auriol al Carlit, passant pel Puigpedrós de Lanos i el Coma d´Or. Al centre esquerra el coll de Pimorent

El cim és un altiplà de grans dimensions on es troben dos instal·lacions de comunicacions.

Instal·lacions al cim

Partim cap al Pic de les Valletes amb les seves canals obertes al Nord, per tornar per lla vall de la Vinyola on visitem l´estany de lÓrri de la Vinyola, solitari i amb uns colors encisadors.

Pic de les Valletes, orientals de la Font Negra, Pedrons i de la Mina
Pic i estany dels Pedrons

Després de passar per les basses de l´Orri de la Vinyola arribem al pàrquing, una circular preciosa!

Baixant de l’Orri cap a la Vinyola
Estany de l’Orri de la Vinyola i Pic de les Valletes
Bassa de l´Orri de la Vinyola, a l´esquerra el Pic de Fontfreda i al fons Pic de les Valletes

Islàndia, Cercle daurat.

Amb aquest nom (Golden Circle) s’agrupen una sèrie dels llocs naturals, segurament els més visitats i més coneguts d’Islàndia. A més de la seva importància i bellesa, la proximitat a la capital, Reykjavik fa que siguin molt apreciats pels turistes. Es tracta de la cascada de Gullfoss; de la vall de Haukadalur, conegut pel seu guèiser; i de la vall i la falla de Þingvellir. Situats a una distància raonable (en total uns 300 km aproximadament), de la capital i que conformen una ruta turística clàssica a Islàndia.

cascada de Gullfoss

Islàndia va sorgir dels oceans sobre la dorsal atlàntica que separa les plaques tectòniques euroasiàtica i nord-americana. Això fa que l’orient i l’occident d’Islàndia formin part de plaques diferents. El nexe és la immensa falla que recorre Islàndia de sud-oest a nord-est, just per sota de la península de Reykjavik. Tota la zona de la falla està sotmesa als efectes del vulcanisme, com en menor mesura tota l’illa. Per això trobem fenòmens i manifestacions de la força tel·lúrica de la Terra arreu.

El parc nacional de Þingvellir és un lloc especialment famós al trobar-se entre dos continents, Amèrica i Europa. Una falla prou visible recorre el parc de nord a sud, passant per una de les cascades més importants del país la cascada de Þingvellir. Aquesta no és especialment alta, però en tractar-se d’aigua que ve d’Amèrica i cau sobre Europa, fet que l’hi atorga alguna cosa molt especial. La vall de Thingvellir és la viva mostra de la deriva continental, la falla més impressionant, la d’Almannagjá i el seu canó ens fan sentir-nos entre dos mons.

La falla

Þingvellir és un Parc nacional que barreja natura, geologia i història ja que va ser aquí on es van celebrar les assemblees polítiques des de l’ocupació de l’illa i aquí es va declarar la independència el 1944.

cascada de Þingvellir.

Uns quilòmetres abans d’arribar a Gullfoss podem trobar Geysir. Un lloc on l’activitat geotermal es veuen tan sols aparcar el cotxe al pàrquing del costat d’un concorregut hotel-restaurant. Aquí hi ha un dels guèisers més grans del país, probablement el segon més gran. No obstant el que realment li dona important és la seva constant activitat, escopint aigua a dojo cada 5 minuts aproximadament, i donant més d’un ensurt als més endormiscats.

Fumarola de Geysir

La cascada de Gullfoss és un dels millors salts d’aigua que podem veure en tota l’illa d’Islàndia. És amb Skógafoss, de les més visitades del país. S’accedeix a través d’un còmode camí que surt d’un pàrquing al costat d’una gran botiga de records a peu de carretera.

L’últim punt del cercle daurat a Islàndia és el volcà Kerið, ja que molts turistes prossegueixen el seu recorregut cap al costat est de l’illa. Està situat en una zona on abunden els rius d’aigua calenta i els volcans. El volcà Kerið s’ha convertit en el lloc més popular de la zona al situar-se prop de la carretera i perquè en el seu crater conté un bonic llac.

El volcà Kerið

La ruta principal es pot fer en un dia, però si ho desitgeu cadascun dels llocs té prou interès com per passar-hi un dia complet. Es tracta de llocs naturals molt grans en extensió, pels quals els amants del trekking, de les passejades o dels viatges més tranquils, podeu organitzar-vos rutes al seu nivell i gust.

Estanys de la Pera i Pic del Sirvent

Encisador racó a cavall de la Baixa Cerdanya i Andorra on gaudim d´una llum i uns colors tardorencs magnífics.

Estany petit de La Pera

Estany gran de la Pera i pic del Perafita

Sortim de Les Pollineres, seguint la pista arribem a l´estany petit de la Pera, una mica més amunt ens rep l´estany Gran de la Pera, deixem el refugi dels Estanys de la Pera a la dreta i enfilem fins al Port de Perafita.

Pic del Sirvent, Coll de Perafita des de l´estany Gran de la Pera
Reflexes a l’estany gran de La Pera

Des del Port del Perafita marxem cap a l´E per una llarga rampa herbada que ens porta, després de passar per l´avant-cim, al Pic del Sirvent 2.746mts, d´on la vista cap a la Vall de la Madriu-Perafita-Claror , Patrimoni Mundial per la Unesco , i les muntanyes andorranes és impressionant, també ho és cap a l´Alt Urgell i la Cerdanya!

Panoràmica de la Vall del Madriu-Perafita-Claror i el Pic del Sirvent
Pic del SIrvent

Al fons l’estany de Serramitjana
Monturull i Perafita amb els Estanys de la Pera als seus peus

El Pic de Nou Fonts

El Pic de Nou Fonts,[de les Nou Fonts, o de Noufonts, és una muntanya de 2.861,1 metres del Pirineu axial, situada entre els termes municipal de Queralbs, de la comarca del Ripollès, i comunal de Fontpedrosa, de la del Conflent, a la Catalunya del Nord.

El Nou Fonts des del coll de Nou Fonts

És a la zona sud-oest del terme de Fontpedrosa i a la nord-oest del de Queralbs, a llevant del Pic d’Eina i al nord-oest del Coll de Noufonts.

Puigmal des del coll de Nou Fonts
Pic del racó gros i pic del racó petit

Aquest cim està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC. També és un destí freqüent en les rutes excursionistes, sobretot des del Ripollès.

Torre d’Eina vessant est
Coll Bernat i pic dels racons

Ruta circular feta amb en Marc Campos el 15/8/2017 des del santuari de Núria.

Comencem per la Vall de Noucreus fins la confluència amb la de Noufonts, seguim fins al coll del mateix nom, allà per la carena NW assolim el cim després de superar fortes rampes per un corriol ben marcat, les vistes son imponents en totes direccions, particularment espectacular la vista de la Torre d´Eina.

Santuari de Núria i Puigmal, a l´esquerra la coma de Noufont i a la dreta la coma d´Eina
Camí del Pic d´Eina amb el Noufonts al fons

Després baixem per la carena que ens porta al Pic d´Eina i d´allà pel Coll d´Eina i la Coma d´Eina retornem a Núria.

Coll d’Eina i Puigmal al fons
Noufonts, coll de Noufonts, Noucreus i Pic de la Fossa del Gegant