Arxiu d'etiquetes: Ripollès

Hem anat a Cambre d’Ase

Impactes: 69

Avui fem la ressenya d’una sortida d’aquest estiu passat al massís de Cambre d’Ase amb anada des de l’estació d’esquí del mateix nom i tornada per la Vall d’Eina.

Si busqueu en els registres de Lo Parte trobareu una sortida similar en un post del Jordi Campos però més primaveral, encara amb neu. La podeu veure aquí

Com d’habitual primer les dades

Excursió a Cambre d’Ase

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 17,63 km
  • desnivell acumulat: 1.207 metres;
  • velocitat mitjana: 2,7 km/hora;
  • hores caminades: 06:32
  • data: 17/08/2020

Es tracta d’una sortida d’intensitat moderada tant per la distància com per, sobretot, el desnivell que cal salvar. A banda, si us passa com a nosaltres, que a les carenes bufava un vent intens malgrat fer un dia esplèndid a la vall ja tenim tot el pack.

Vam sortir des de l’estació d’esquí de Cambre d’Ase, des del pàrquing de dalt de tot. Vam deixar un cotxe allà perquè després disposàvem d’un altra vehicle al pàrquing de la Vall d’Eina. El tram entre l’estació d’esquí i el final de la vall no té gaire interès. Per això al gràfic la sortida no apareix com a circular completa.

La pujada és intensa ja que cal salvar força desnivell (gairebé 900 m) en menys de 4 kilòmetres. Trobem alguna companyia pel camí.

A mesura que anem guanyant alçada les vistes son cada vegada més espectaculars. Quan ja estem a la carena s’endevina ja el cercle glacial que conforma el massís amb les seves impressionants parets.

Fem el primer cim del dia Cambre d’Ase de 2.726,5 m alçada en el límit de l’Alta Cerdanya amb el Conflent, al límit de la comuna cerdana d’Eina amb les conflentines de Planès i Sant Pere dels Forcats. Tenim la Cerdanya als peus.

Les vistes son espectaculars miris la vessant que miris.

Reprenem la ruta per tal d’arribar al següent cim de la sortida que serà, també, el punt més alt de la jornada. La Torre d’Eina. La Torre d’Eina, o Torre del Serrat del Lloser, és una muntanya de 2.828,8 m d’alçada.

Al fons a la dreta, al costat del tram de la carena més terrós és on hi ha el cim de Cambre d’Ase. El recorregut de la carena és força entretingut. Llàstima del vent.

Fem cim a la Torre d’Eina

Encara ens queda un tros de carena per arribar al darrer cim abans d’iniciar la baixada. El tercer cim és la Pica d’Eina de 2.789,2 metres d’alçada

Des del Pic d’Eina es pot apreciar perfectament la vessant de Núria. Tot i quedar una mica a l’ombre es pot apreciar l’estany que hi ha al Santuari de Núria i el refugi del Niu de l’àliga.

Tot seguit toca baixar fins al Coll d’Eina (2.676 m) i iniciar el descens per la Vall del mateix nom.

La vall, com sempre, ens regala un magnífic passeig al costa del riu i amb unes vistes extraordinàries.

En resum un bonica sortida amb unes vistes espectaculars i feta amb una companyia immillorable.

La Vall de NúRia

Impactes: 41

Aquesta setmana marxem de viatge cap a la que es segurament la vall amb més renom de casa nostra, la vall de Núria.

La vall de Nuria, és una vall pirinenca al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès. El santuari està situat a una alçada de 1.964 metres sobre el nivell del mar, i envoltat per cims de gairebé tres mil metres, on hi neixen multitud de fonts i torrents. Per accedir-hi podem optar per fer uns 12 km i 1.000 metres de desnivell a peu, o optar per fer el viatge amb un transport força singular com és el cremallera, que ens permetrà gaudir del paisatge espectacular d’alta muntanya que ens ofereix l’entorn, tant a l’estiu, com a l’hivern.

Núria compta amb un riquíssim llegendari però, sens dubte, el relat cabdal és el de la troballa de la Mare de Déu. Segons la llegenda, Sant Gil, nascut a Atenes, nomenat bisbe de Nimes, va esculpir la imatge quan feia vida d’ermità a la vall entre els anys 700 i 703. Amb la campana convocava els pastors de l’entorn, els evangelitzava davant la creu que ell mateix havia esculpit i també els hi donava de menjar, cuinant-lo en una olla. Així campana, creu i olla esdevindran símbols de Núria.

La predicació sovint va acompanyada de persecució i quan aquesta es va originar, va veure’s obligat a marxar de la vall i va deixar la Verge oculta en una petita cova. L’any 1072, per inspiració divina, un home anomenat Amadeu va venir des de Dalmàcia a la recerca d’unes relíquies de Maria. Uns pastors que coneixien la tradició de Sant Gil el van ajudar a aixecar una modesta capella (origen del Santuari).

Absent ja Amadeu, els pastors van retrobar la imatge que, més tard, va resultar impossible de portar en processó a Queralbs, “perquè volia quedar-se a Núria”. La situació geogràfica ha determinat la història de Núria. Les pastures de la vall foren objecte de transacció entre comtes i monestirs; un fet que, probablement, explica l’origen del santuari.

Posteriorment, el Tractat dels Pirineus transformà Núria en una plaça fronterera i la posà en el punt de mira de militars. A començament del segle XX Núria coneix l’inici dels esports de muntanya i de neu a Catalunya. Va ser, també, l’escenari escollit per la Generalitat de Catalunya republicana per redactar el projecte de “l’Estatut del 1932”, que per això s’anomena “l’Estatut de Núria”. La imatge de la Mare de Déu de Núria patí l’exili, de 1936 a 1942, a causa de la Guerra Civil i, més tard, romangué segrestada un  temps (1967-1972) per patriotes catalans.

Hem tornat a Vallter

Impactes: 77

Aquesta sortida ja gairebé s’ha convertit en un clàssic. A més, si el temps acompanya és d’aquelles que mai et cansaries de repetir. Els paisatges son magnífics i tens molt bones vistes durant tot el recorregut 

Aquesta vegada ens hem ajuntat alguns dels habituals més alguna nova incorporació. Sortim de Barcelona a les 7:00 per començar a a caminar com abans millor. Abans, però, com sempre la fitxa

Vallter – Pic de la Dona – Bacivers – Bastiments – Vallter

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 11,41 Km
  • desnivell acumulat:  926 metres;
  • velocitat mitjana: 2,6 km/hora;
  • hores caminades: 04:12
  • data: 14/07/2018

Com sempre, la primera pujada és la que arriba amb el cos fred i costa una mica més. Parlem de la Portella de Mentet des d’on, de seguida tenim ja molt bones vistes, sobre Vallter i cap a la vessant francesa

Estem a 2411 metree i el proper objectiu és el Pic de la Dona, a 2702. Hem sortit de Vallter a poc més de 2160. Sols en aquest primer tram el desnivell és considerable. 

La pujada és costosa però no excessivament llarga. És per això que xino-xano arribem fins a dalt on pararem una mica per gaudir del paisatge i recuperar forces. 

Amb tot, no portem encara ni una quarta part de la sortida. Cal tirar endavant per enfilar els cims que ens queden.

El tros següent, entre el Pic de la Dona i fins l’estany de Bacivers és agraït de fer. De fet perds una mica d’alçada i la traça fa de bon seguir,sense massa dificultat. Arribats al coll de la Geganta tenim diferents opcions: enfilar cap al Bastiments per l’Esquena d’Ase, tornar a Vallter o be, que va ser l’opció triada enfilar cap a l’estany de Bacivers. 

El dia segui esplèndid. Cal arribar a l’estany per iniciar una de les dues pujades que ens queden. La primera fins al Bacivers.

Ja hem arribar a la segona fita del dia, el Pic de  Prat de Bacivers. Estem a 2844 metres. Ara ja tenim vista cap a la Cerdanya on podem distingir el Carlit, Els Perics, etc..

Ara sols ens queda carenejar una mica, això sí baixant fins el coll de Bacivers a 2774 metres, abans d’afrontar la darrera i pedregosa pujada al Bastiments, sostre de l’excursió d’avui. 

Finalment arribem al Bastiments a 2882 metres d’alçada on trobem el contra-cim per la vessant on hem pujat amb el típic piolet, un punt geodèsic i, finalment, la creu. Descasem una estona al cim i enfilem la costeruda baixada cap al coll de la Marrana.

Abans hem pogut guaitar la vessant de Núria amb el Puigmal, Finestrelles, Pica d’Eina, etc.. 

Des del coll de la Marrana ja tot baixada amb baixada a tocar de l’antic xalet refugi d’Ulldeter del CEC (centre Excursionista de Catalunya)

En resum un magnífic dia de muntanya amb vistes extraordinàries i una companyia, com sempre, magnífica.

Salut i cames!

Ah, si voleu  podeu seguir la ruta amb aquesta eina.

 

 

 

 

Hem fet el Puigmal

Impactes: 47

 

"El alpinista es aquél que conduce su cuerpo allá con lo que un día sus ojos soñaron." Gaston Rébuffat

Pujar una muntanya, qualsevol muntanya, sempre és un repte. És un repte personal entre la natura i tu i, sovint, és un repte també amb tu mateix. 

Aquest dissabte ens hem ajuntat 5 persones per fer el Puigmal. Alguns ens coneixíem abans, altres no, però per a tots, fer l’excursió i assolir el cim era el repte a assolir. 

De bon matí ens hem trobat a Queralbs per agafar el primer cremallera fins a Núria. No hi ha cap mena de dubte que anar a la muntanya s’ha posat de moda. Ni lloc per seure!

Després d’un cafè ràpid al Santuari de Núria hem iniciat la pujada.

IMG_3399

Aquesta és la fitxa:

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 9,100
  • desnivell acumulat: 930 metres;
  • velocitat mitjana: 2,4 km/hora;
  • hores caminades: 4:45
  • data: 02/07/2016

El Puigmal

La pujada fins el Puigmal des de Núria és prou coneguda i no té massa complicacions, sobretot si el temps acompanya. Son poc més de 900 metres de desnivell que s’han de salvar i això sempre costa. Segur que ara mateix la Coma de l’Embut ve al pensament de molts de que heu pujat per aquesta via.

IMG_3420

La pujada ha estat agradable, amb bona temperatura i a un bon ritme. A mesura que ens anàvem acostant al cim l’aire era més fred i, un cop a dalt, molt fred. 

Ens hem fet les fotos de rigor i hem buscat un lloc més arresarat  per recuperar forces. 

IMG_3447

Malgrat alguns núvols que anaven i venien, les vistes han estat magnífiques com sempre.

IMG_3435 IMG_3430 IMG_3428

La baixada l’hem fet sense cap complicació.

IMG_3452

En resum, un dia de muntanya fantàstic amb molt bona companyia. I, molt content, perquè tots els reptes s’han assolit.

Gràcies Jose, Rafa, Julio i Eric.


Sembla que des del Carlit, com podeu veure als comentaris, ens anaven seguint.  Us deixo  la imatge que ens han enviat!

Des del Carlit. Imatge Enric.
Des del Carlit. Imatge Enric.

 

Excursió a l’Olla de Vallter

Impactes: 439

Data de l’excursió: 06-06-2015
Kilòmetres: 11,250
Desnivell: 839 metres
Durada: 4:20 h descomptant parades
Si mireu al Bloc l’entrada de fa uns 15 dies veureu que aquell dia teníem la intenció d’anar a fer algun dels cims de l’Olla de Vallter. No va ser possible. El fred, el vent i uns núvols amenaçadors ens van aconsellar canviar d’objectiu.

 

Aquesta vegada sí que el temps ens ha acompanyat, malgrat que a darrera hora els núvols tornaven a aparèixer, i hem pogut fer la ruta prevista i fins i tot una mica més.

 

Sortim ben aviat de Barcelona, aquesta vegada sense cap contingència, i enfilem cap al Ripollès. Parada obligatòria per agafar forces a Sant Joan de les Abadesses i cap a Vallter.

 

Arribats, el primer que sobta és la gran quantitat de gent que hi ha -sobretot autocaravanes- i força moviment de gent amunt i avall. Més tard sabrem que hi havia una cursa en curs (la Bastions) i estaven preparant la Duatló de Vallter.

 

El dia és esplèndid acabem de decidir la ruta. Portella de Mantet, Pic de la Dona, Coll de la Geganta i, un cop allà, decidirem si pugem al Bastiments fent abans el Bacivers i seguint la carena o si des del coll l’enfilem directament per l’Esquena d’Ase.  Al final la primera opció (via Pic de Bacivers) serà la triada.

 

Mapa de la Ruta
Mapa de la Ruta

La primera pujada fins a Mantet es fa be, les forces acompanyen, i els paisatges son magnífics.  Arribem fins al Pic de la Dona  (2.702 m) on aprofitem per menjar una mica.

 

Una vegada recuperades forces carenagem una bona estona mentre perdem una mica d’alçada fins que arribem al Coll de la Geganta (2.604 m). El dia és bo i les cames aguanten, per tant decidim seguir per la part baixa del Circ del Bacivers per anar a trobar l’Estany de Bacivers des d’on pujarem al cim. Sabem que el camí passa per la dreta de l’estany i cal atansar-s’hi.  És, potser, la pujada més dura de la jornada ja que en poc tros hem de salvar uns 250 m de desnivell.

 

Arribem al Pic de Bacivers (2.844 m) . Les vistes son extraordinàries i podem veure ja una part de l’Olla de Núria. Amb tot, els núvol van creixent i decidim seguir fent via després de recuperar, breument, forces.

 

El tros de carena entre el Bacivers i el Bastiments és potser el que ens ofereix les vistes més espectaculars del dia.  Muntanyes infinites i una sensació magnífica.  El cel, però, va adquirint cada vegada un color més negre que ens fa espavilar i tirar amunt sense poder badar massa.

 

Enfilem l’última pujada del dia cap al Bastiments (2.883 m). El terra, en aquesta última pujada,  és força desfet i cal estar atents.  Entrarem pel contrapic, per la vessant més occidental,  on hi ha un piolet. Després passarem per vèrtex geodèsic i, finalment, per la creu.

 

Fem les fotos de rigor i anem tirant avall en direcció al Coll de la Marrana (2.529 m) des d’on enfilarem una baixada directa cap al punt de sortida.  Malgrat que la negror augmenta estem de sort i acabem la sortida sense ni gota de pluja (tot i que més tard hi va ploure). Baixarem directament passant per l’antic Xalet ja que tenim el cotxe al capdamunt de l’estació. Pel refugi d’Ulldeter ja hi passarem un altra dia.

 

Una excel·lent sortida per aquestes meravelloses muntanyes de casa nostra.

 

Van unes fotos!

 

Pujant cap a Mantet. Al fons el Gra de Fajol al Centre i el Coll de la Marrana a l'esquerra
Pujant cap a Mantet. Al fons el Gra de Fajol al entre i el Coll de la Marrana a la dreta. Sota les pistes de Vallter

Des del Pic de la Dona el Bastiments i una part de la carena del Circ del Bacivers que seguirem
Des del Pic de la Dona el Bastiments i una part de la carena del Circ del Bacivers que seguirem

Vista cap a Vallter des del Coll de la Geganta
Vista cap a Vallter des del Coll de la Geganta

Arribem a l'estany de Bacivers. Davant nostre la carena que seguirem amb el Bastiments a l'esquerra
Arribem a l’estany de Bacivers. Davant nostre la carena que seguirem amb el Bastiments a l’esquerra

Zoom cap uns excursionistes que pugen al Bastiments per l'Esquena d'Ase
Zoom cap uns excursionistes que pugen al Bastiments per l’Esquena d’Ase

Guanyem alçada, ja quasi al cim del Bacivers veient sota nostre l'estany i al fons el Pic de la Dona des d'on venim
Guanyem alçada, ja quasi al cim del Bacivers veient sota nostre l’estany i al fons el Pic de la Dona des d’on venim

Vista cap al Pirineu de la Cerdanya des del cim del Bacivers
Vista cap al Pirineu de la Cerdanya des del cim del Bacivers

Vista cap a l'altra vessant amb el Pic de l'Infern i, al fons, el Puigmal que ja no el tornaríem a veure
Vista cap a l’altra vessant amb el Pic de l’Infern i, al fons, el Puigmal que ja no el tornaríem a veure

 

A punt de fer la darrera pujada vista cap al darrera amb el Bacivers i la carena seguida
A punt de fer la darrera pujada vista cap al darrera amb el Bacivers i la carena seguida

 

Última pala cap al cim del Bastiments que ja s'albira
Última pala cap al cim del Bastiments que ja s’albira

Creu del Bastiments
Creu del Bastiments

 

Vista cap a la Vall del Freses amb el Font Lletera a l'esquerra i el Balandrau tot seguit.
Vista cap a la Vall del Freses amb el Font Lletera a l’esquerra i el Balandrau tot seguit.

Pic del Freser en primer terme i Pic de l'Infern al darrera
Pic del Freser en primer terme i Pic de l’Infern al darrera

Enfilem la baixada cap al Coll de la Marrana. Hi havia un control d'una cursa.
Enfilem la baixada cap al Coll de la Marrana. Hi havia un control d’una cursa.

El Bastiments, ben tapat, des del Coll de la Marrana
El Bastiments, ben tapat, des del Coll de la Marrana

 

SI teniu bona vista, podreu veure al centre les instal·lacions de l'estació meteorològica d'Ulldeter
SI teniu bona vista, podreu veure al centre les instal·lacions de l’estació meteorològica d’Ulldeter

 

Darrera ullada al bastiments des de les restes del Xalet d'Ulldeter
Darrera ullada al bastiments des de les restes del Xalet d’Ulldeter