Arxiu d'etiquetes: camagroc

Com conservar els bolets?

Views: 1022

Desprès d´una setmana d´absència, tornem a ser aquí!!!!!!!!

Ara ja podem dir que els bolets son a nivell de mar, cota 0; ara, degut aquest meravellós fred que ens ha arribat així com qui no vol la cosa, ens esgarriarà la temporada, aquí a casa nostra, sempre podem trobar alguna petita florada perduda en la immensitat……

Que hi farem, això de ser meteoaficionats i boletaires té les seves controvèrsies.

La setmana anterior us vàrem deixar amb un regust d´un bolet d´un BLAU ESPECTACULAR QUE ES MOLT BON COMESTIBLE i malgrat que només el podem trobar a l´est de Nord- Amèrica, al est d´Àsia i Centre- Amèrica, especialment apreciat a Mèxic.

– LACTARIUS INDIGO –  Anomenat HONGO AZUL, QUEXQUE, AÑIL O ZUINE. Temporada : Tardor. Hàbitat: Boscos de pins i rouredes..  Comestibilitat: Molt bon comestible, es equivalent al nostre Rovelló però d´altres latituts.

Amb lo maco que és i que no el podem trobar arreu d´Europa….

Conservació dels bolets

Avui em pensat que seria bo, parlar de la conservació dels bolets, ja que sovint ens podem trobar que no els podem consumir tots de cop, i tot s´ha de dir, moltes vegades els hem de donar algun bon veí amb la mà poc estesa, però sabent que si no els donem els haurem de llençar.

Començarem per el més complicat per nosaltres, es a dir, l´Amanita Caessarea o Ou de Reig, tot i que hi han moltes maneres de fer-ho, les que hem provat no ens ha agradat gens el resultat final, ja que alhora de menjar-lo, ha perdut tot el seu esplendor. es un bolet de sabor  i tacte delicat, de difícil conservació a casa, em provat, deshidratant-lo , en conserva i congelats un cop escaldats, i res de res. Encara que per gustos els colors. Consell : Collit, netejat sense submergir-lo en aigua i menjat en cru o cuinat.

El Cep, per nosaltres el Rei en tots els sentits, tant de collir-lo, de sabor, com de conservació. Nosaltres després de ben nets, una part els tallen a làmines i els congelem, un altre part, els deshidratem amb una deshidratadora alimentària, molt utilitzada als països nòrdics per tot tipus de menjar, i un cop ¨secs¨ ,els guardem a làmines o bé els passem per el molinet i en fem pols. Un cop descongelat, o tornar a hidratar tornar a ser casi el mateix del primer dia, i amb la pols es fan virgueries a la cuina, de manera que en podem gaudir tot l´any.

El rovelló,  malgrat que a nosaltres no ens agrada, la millor manera de conservar el rovelló, és en conserva, i emmagatzemat en pots de vidre per poder gaudir-los tot l´any igual que el Cep.

En referencia al Camagroc i trompeta de la mort, la millor manera es deshidratar-los i guardats en pots en una zona fosca i fresca, al igual que el Cep, es poden fer en pols, o bé tornar-los a hidratar abans de cuinar-los, molt recomanable, guardar l´aigua de la hidratació, per cuinar, ja que serà molt aromàtica, això si, primer l´haurem de passar per el colador de roba, per evitar endur-nos la sorra.

El Rossinyol també es un molt bon bolet per fer en conserva, ja que és un bolet molt carnós, o bé escaldats i congelats al buit.

Diccionari:

            Matafesols: Sol fort i calent que mata la vida vegetal, per suposat també els bolets.                         

  Cementiri boletaire: Lloc on ha bufat el vent  i ha deixat als bolets rostits.

            Ironboletaire: Ironman de buscar bolets, gran caminada de moltes hores i molt exigent a nivell físic mentre es busca bolets.

La propera setmana bolets exótics, son taaaanttt maaacoooosss!!!!!!

Salut i bolets. SOM-HI!!!

ACUDIT BOLETAIRE:

A una agència per trobar parella …..

– Com va morir el seu 1er marit?

– De menjar bolets.

– I el 2on?

– També de menjar bolets.

– I el 3er?

– D´una garrotada al cap.

– Ostres, i això com va ser?

– Doncs que no volia menjar bolets.

Je, je , je !!!

El bolets s’han de tallar o arrencar?

Views: 2922

Ja tornem a ser aquí.

La meva esquena encara em va recordant de tant en tant la patacada de fa 2 setmanes, i si espera que m´arronsi per tornar al bosc, ho té molt, molt negre; encara que li segueixo tenint el mateix respecte al bosc.
S´ha d´anar amb compte, no val llençar-se ¨a lo ¨Ter Stegen ¨ (perdoneu, som molt culers) quan creus veure un bolet interessant, per que a vegades passen coses….

Avui seguim amb unes quantes espècies també molt conegudes i un dels temes forts dels boletaires.
Vosaltres els talleu o els arrenqueu????

Cantharellus i Craterellus

Cantharellus Lutescens  – Anomenat Camagroc. Temporada: De setembre a Desembre aguanta temperatures fredes . Hàbitat: Pinedes, cara nord molt humida i amb molsa, surten en gran extensions camuflats a l´herba. Terreny : Calcari. Comestibilitat: Excel·lent.

 – Cantharellus Cibarius –  Anomenat Rossinyol. Temporada: De primavera a tardor. Hàbitat: Fagedes, alzinars, rouredes i castanyers; normalment en grups nombrosos. Terreny : Àcid. Comestibilitat: Bon comestible.

Craterellus Cornucopioides –  Anomenat Trompeta de la mort. Temporada: De finals d´estiu a finals d´hivern. Hàbitat: Molt variat, zones molt humides i ombrívoles. Terreny : Calcari, però en ocasions també surt a silicis. Comestibilitat: Bon comestible.

Russules 

– Aurea – Anomenat Retgera. Temporada: Estiu, i en bones condicions també a la primavera. Hàbitat: Boscos caducifolis, sobretot fagedes y castanyers, es poc freqüent, però si la trobem pot ser abundant. Terreny : Calcari . Comestibilitat: Excel·lent.

 – Cyanoxantha – Anomenat Carbonera o Cualbra. Temporada: D´estiu a tardor. Hàbitat: Boscos diversos caducifolis, sobretot fagedes. Terreny : Silici . Comestibilitat: Bon comestible.

– Virescens – Anomenat Llora Verda. Temporada: De juny fins ben entrada la tador. Hàbitat: Boscos diversos caducifolis i també a coníferes. Terreny : Argilós . Comestibilitat: Excel·lent.

– Persicina – Anomenat Russula Picant. Temporada: Estiu i inici de tardor. Hàbitat: Boscos diversos caducifolis. Sobretot rouredes i alzinars. Terreny : Silici . Comestibilitat: Sense interès culinari, es molt picant.

Com s´han de collir; tallar o arrencar???

Aquest es un altre tema de discussió recurrent en el món boletaire, i tenint en compte que en aquest món no hi ha veritat absoluta, comencem.

La resposta es ¨depèn¨.

  • I ens quedem tan ¨amples¨!!!

Depèn de què?

De l´espècie que anem a collir, en funció si es una o altre serà més adient tallar-la o bé arrencar-la delicadament.

Anem a pams.

Encara que tinguem poca experiència boletaire, quan arriba aquest moment, el sentit comú ens ha de dir si es millor, una cosa, o l´altre.

Oi, que si teniu entre mans quelcom fràgil i escanyolit ho tractem amb més delicadesa que si fos quelcom fort, i robust? Doncs això, sentit comú.

El més important es no fer malbé el miceli o fer-lo malbé els menys possible, per que pugui seguir donant-nos el fruït, en aquesta mateixa temporada o en futures.

Hi ha experts, els defensors d´arrencar-los, que diuen que al arrencar el miceli pateix menys i que així s’afavoreix la dispersió, igual que passa amb les espores, deixant d´aquesta manera el tros de peu al sòl; i d´altres els defensors de tallar-los, que diuen que deixant el peu s´afavoreix a que al descompondre’s faci malbé la resta.

Com arrencar? Doncs fent un petit gir sobre si mateixa i es desprendrà, si disposem d´una navalla específica, ens podem ajudar amb ella. Aquí estem parlant dels boletus, els Marzuolus o Marçots, les Amanites O Ous de Reig i les Macrolepiotas o Apagallums.

Com tallar? Fent un tall horitzontal a nivell del sòl, però sense que la fulla de la navalla entri a terra; per preservar el miceli. Alguns experts diuen que es fals que deixant part de peu al sòl, malmeti el miceli, ja que els bolets que no son collits, caçats o buscats, es podreixen igual al mateix lloc i no per aquest motiu deixen de sortir cada temporada. Aquí parlem dels Lactarius, per tenir el peu curt i quedar molt a ras de sòl, o els  Craterellus Cornucopioides o trompeta de la mort, i  Cantharellus Lutescens  o camagrocs, per créixer normalment ramificats i al arrancar-los podríem arrossegar els més petits inclòs parts del sòl.

Dit això, sentit comú Bona Gent!!!

Seguint amb el diccionari boletaire…

  • Sabeu que els bolets es rosteixen, i no pas a la cuina? En diem així quant els trobem assecats per el vent.
  • Sabeu que a la muntanya hi ha rambles? En diem així a les zones molt conegudes per tot tipus de boletaires i que està massificada, o es massifica quan a l´espai del temps de les noticies ensenyen els primers bolets.
  • Sabeu que la majoria de dies que els boletaires sortim al bosc som pixapins? Així es com som anomenats per els natius durant el cap de setmana, sobretot els que no hi hem anat mai al lloc, i fem allò de preguntar quelcom.

Fins la propera setmana, salut i bolets. SOM-HI!!!

RECORDEU:

De bolets que no coneguis, no en masteguis !!!