Arxiu d'etiquetes: Montcortés

La Vall Fosca

Impactes: 238

La Vall Fosca és una vall pirinenca d‘origen glacial, situada al nord del Pallars Jussà. Rep el nom de Fosca, perquè les muntanyes que la voregen, fan que el sol es pongui molt d’hora, sobretot a l’hivern. A l’estiu cap a les 18:00 el sol ja deixa d’il·luminar la vall.

La porta d’entrada de la vall és Senterada, en la part final de la vall hi trobem la Torre de Cabdella, on es recomanable fer un salt en la història i fer una visita guiada al Museu Hidroelèctric. Us explicaran que la hidroelèctrica es va construir en només dos anys, i que va ser la primera gran central d’aquestes característiques de Catalunya. També us podreu fer capaços de quin era el seu funcionament i de què va representar per a la zona i per a tot el país la posada en marxa d’aquesta obra faraònica l’any 1914.

Si seguim carretera amunt, arribarem fins al pantà de Sallente on l’any 1985 s’inaugurà la central hidroelèctrica Estany Gento-Sallente, amb una potència de 415 MW, que és central reversible, des d’on podem seguir un corriol que ens durà fins a l’estany Gento després de superar un desnivell d’uns 400 metres, a l’estiu, també es pot agafar el telefèric que ens portarà fins a l’estany Gento – la resta de la roman tancat-.

Aquesta és la porta d’entrada al PN d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici de del Pallars Jussà i des d’aquí podem fer precioses excursions de tots el nivells. Es poden visitar alguns llacs, com el Colomina, o el de Mar,  podem seguir el camí del Carrilet, on encara són visibles les vies per on abans passava el petit ferrocarril que s’usava per transportar material per a les preses, parar a dinar o a fer un cafetó al refugi de Colomina. Les opcions són moltes i molt variades.

Fer esment, que un 2 de febrer de l’any 1956 a l’estany Gento, es va registrar una temperatura -32 C, una dada que encara avui està figura com la mínima més baixa registrada a la península Ibèrica.

Una altra visita molt recomanable és la que comença des de la Pobleta de Bellveí, d’on surt una carretera que ens portarà fins a l’estany de Montcortès –també conegut com el cinquè llac-, que tot i que ja esta situat a la comarca del Pallars Sobirà, és, juntament amb els de Basturs, l’únic estany d’origen càrstic del Pirineu.

Hem anat a la Marxa dels Castells de la Segarra

Impactes: 210

Després de més d’un dubte finalment vaig decidir participar a la XIX Marxa dels Castells de la Segarra. Va ser amb alguns dels companys habituals de diverses sortides. Ens vam quedar a dormir per la zona ja que la sortida era a les 7 del matí.

Com sempre, anem a pams. Primer la fitxa.

Marxa dels Castells de la Segarra (tram de Guissona a Cervera)

Fitxa:

  • kilòmetres caminats: 36,38 Km
  • desnivell acumulat: 466 metres;
  • velocitat mitjana: 5’3 km/hora;
  • hores caminades: 06:45
  • data: 11/03/2018

La Marxa dels Castells és una caminada de resistència reconeguda com a tal per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. 

La Marxa està magníficament organitzada i compte amb la participació i el suport de nombroses institucions i entitats, tot i que l’ànima son les més de les 200 persones voluntàries que hi col·laboren.

La Marxa té una distància oficial de 54 km. Nosaltres vam “abandonar” al kilòmetre 37 a Cervera, on després d’un magnífic dinar vam decidir que el nostre objectiu ja estava assolit. 37 km és una distància prou respectable.

 

Érem 2000 inscrits i la sortida de Guissona va estar acompanyada d’una boira intensa -érem a la Segarra- que ens va acompanyar durant les primeres hores, fins i tot alguna gota

 

Va semblar que la boira es volia aixecar una mica, però de seguida ens va tornar a engolir. Mentre, i després de les dues primeres hores arribàvem a l’anhelat primer avituallament.

 

Després de recuperar forces, una xocolata amb coca que va venir de fàbula- vam seguir la ruta. Mica en mica la Segarra ens va anar descobrint els seus secrets i ensenyant-nos alguns racons ben bonics 

La Marxa transcorre, entre d’altres, per Cervera, Guissona, les Pallargues, Florejacs, l’Aranyó, Montcortès i Castellnou d’Oluges, i cada anys es fa en un sentit diferents.

 

Anàvem passant controls i avituallaments i el dia es va anar obrint poc a poc, regalant-nos unes vistes magnífiques i una mica de primavera que ja comença a despuntar.

Amb força cansament acumulat a quarts de 3 vam arribar a Cervera on ens esperava un magnífic dinar i el millor equip de suport possible. Gràcies a tothom. Repetirem?