Trescant per La Matarranya

No, aquesta vegada no ha tocat GR-92. Aquesta vegada hem decidit anar fins a la Matarranya.  El grup habitual hem agafat els trastos i cap a la Matarranya falta gent. Abans de seguir deixeu-me donar les gràcies a l’Anna, excel·lent amfitriona que ens va obrir les portes de casa seva.

A diferència d’altres sortides aquesta incorporava un format un xic diferent. Potser no tantes caminades, com altres sortides, però més visites de tipus cultural i de descoberta d’aquesta magnífica comarca.

De camí a la nostra destinació la primera parada va ser a Calaceite.  És una poble molt bonic, amb molta història i un dels referents de la comarca. Vam passejar pel poble per acabar fent una visita al Museo Juan Cabré, visita que recomanem a tothom que passi per Calaceite.

Un deixem algunes imatges i el web de l’Ajuntament per si en voleu saber més.

Abans de seguir, les fotos que trobareu en aquesta entrada les han fet la Mercè,  el Ferran i la Mireia. 

DSCF6925 IMG_9831 IMG_9869 IMG_9877

Després de la visita a Calaceite tocava recuperar forces. La Matarranya és plena de racons esplèndids i un d’ells , sens dubte, son els Estrets d’Arnes.

 Els Estrets d’Arnes , enquadrats en el Parc Natural de Els Ports de Beseit, han estat catalogats com zona d’interès geològic de Catalunya i han estat declarats refugi de fauna salvatge per la Generalitat de Catalunya.

És un espai magnífic, amb el curs d’aigua que baixa de Els Ports i diferents espais que permeten el bany. Un lloc magnífic per anar-hi a passejar. O a dinar!

IMG_9901 DSCF6940

Una vegada refets i refrescats i sota una intensa calor, tocava visita a la capital administrativa de la Matarranya. Parlem, clar, de Vallderrobres. Amb el riu com a fil conductor i amb l’imponent castell i església, Valderrobres és un poble acollidor.  Vam voltar pel poble i vam fer la visita, molt recomanable, al Castell i a l’església, amb magnífiques vistes sobre la comarca.

DSCF6948 IMG_9919 IMG_9936

_DSC0046

Bé, el primer dia estava més que ben aprofitat. Tocava arribar fins el nostre centre d’operacions ubicat aquesta vegada a Monroyo. Després d’un magnífic sopar a la Posada Guadalupe, tocava descansar per l’endemà.

L’objectiu principal del dia, que no l’únic, era l’excursió fins a les Gúbies del Parrissal. Aquest és un indret molt conegut, molt concorregut i d’una bellesa extraordinària. El fil conductor, com sempre, és el riu Matarranya i l’anem seguint per un congost que a mesura que avancem es va fent més estret, i al final de tot, o et remulles, o ja no pots seguir més endavant.

En alguns trams hi ha passarel·les que faciliten avançar salvant la llera. Com tot el d’aquesta sortida és especialment recomanable. Disposen d’un sistema de pàrquings on pagareu més o menys en funció del que vulgueu recórrer per arribar a l’inici . La caminada és assequible tot i que en algun punt toca grimpar un xic. Però paga la pena arribar-hi.

Els impressionants rocams, les gorges naturals i les aigües transparents conviden a passejar-hi.

IMG_9977 DSCF7027

IMG_0037 IMG_0039 DSCF6985

Després de la caminada tocava refer-se de l’esforç i a l’espai que hi ha a l’inici de las Gúbies vam tenir ombra i taula per fer-hi l’àpat.

Com que el dia s’aprofitar al màxim tocava agafar els cotxes i seguir descobrint la comarca.

La propera destinació va ser Peñarroya de Tastavins, passant abans visita al Santuari de la Verge de la Font. Es tracta d’un bé declarat d’interès cultural, que té l’origen en una troballa de la verge al segle XII. Visita obligada. Al costat hi trobareu una hospederia ja que el santuari es troba en un dels camins tradicionals de la comarca.

Després, dos quilòmetres més amunt trobem el poble, Peñarroya. Realment bonic i amb la sensació d’autenticitat. Visita del tot recomanada també.  Us deixo unes imatges del Santuari i del Poble.

IMG_0119 IMG_0151 IMG_0161

Abans d’acabar el dia, encara vam tenir temps d’acostar-nos fins a a l’hotel Consolación, un espai de luxe molt ben integrat el el paisatge.

I, per descomptat, abans de sopar i tornar a casa -alguns de la colla- vam fer la visita obligada a Monroyo. Enfilant-nos fins dalt a La Mola on vam poder gaudir d’uns paisatges magnífics i passejant pel racons carregats d’història i pedres centenàries.  Tot plegat un cap de setmana fantàstic.

La sortida va durar un dia més, però jo ja no hi era. Poso el bloc a disposició de qui vulgui acabar la ressenya.  Visca la Matarraña!

IMG_0175 IMG_0210

2 thoughts on “Trescant per La Matarranya”

  1. Me n’alegro que l’hagueu gaudit, i com sempre et recomano que la propera us endinseu una mica més a Terol. Hi ha llocs, potser no tan coneguts com la comarca dels Ports i Matarranya, serà a la propera, oi? Continuar pel Baix Aragó i el Maestrat (tant el de Terol com el de Castelló) on les fronteres es dilueixen i els paratges són potents quasi espirituals

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *