Arxiu de la categoria: Bolets

Tanquem la temporada de bolets

Hola de nou bona gent!!!

Com diríem parlant clar i català, aquesta temporada encara que amb matisos, està sent una me…, si fessin el càlcul de bolets kg/hectàrea, ens en faríem creus; encara que això no vol dir que ja no n´agafem, nosaltres tenim l´esperança de trobar-ne fins el mateix dia de Nadal, per no perdre la nostra tradició.

Aquest post serà una mica més llarg de l´habitual, tal i com està la cosa boletaire, tots esteu més interessats per la neu que per els bolets. Així que comencem amb el que serà l´ultim post de bolets d´aquesta temporada.

Avui ens ocupen algunes de les espècies més mortals als nostres boscos, i algunes  psicotròpiques.

Bolets al·lucinògens:

Psilocybes. 

Cubensis, Semilanceata, etc. : Proporcionen un viatge molt intens, el seu efecte pot prolongar- se fins a 6 hores. Aquests bolets contenen psilocina i psilocibina,uns alcaloides al·lucinogens que actuen sobre el sistema nerviós central amb efectes semblants als del LSD però de més curta durada. Vulgarment son coneguts com ¨monguis¨.

Mycena cyanorrhiza : Té taques blaves i conté el al·lucinogen psilocibina.

Gymnopilus.

Luteofolius, Aeruginosus, Luteus, etc . També contenen psilocibina.

Amanita muscaria: En dosis molt altes, té un gran efecte neurotòxic que està donat per un component anomenat muscimol, un potent al·lucinogen i també produeix un alcaloide tòxic anomenat muscarina.

Bolets mortals:

Amanita Phalloides (Farinera borda) : Considerada el bolet més perillós i el més verinós pels experts.  La ingestió d’una sola d’aquestes pot causar la mort. ES LA REINA DELS TANATORIS.

Possible confusió a A.Caessarea (Ou de Reig) abans d´obrir-se.

Amanita Verna (Cogomassa) :Provoca intoxicacions semblants a l’Amanita phalloides. Possible confusió amb Agaricus campestris, (camperol, champinyó silvestre).

Amanita Virosa (Amanita pudent) : El consum d’aquest bolet provoca la mort. La seva olor fètida la fa inconfussible.

Cortinarius orellanus (Cortinari Metzinòs) : No exposa els seus símptomes fins a diversos dies després de la seva ingesta.

Galerina marginata (Galerina rebordeada) :Bolet enganyós i mortal, malgrat el seu aspecte, presenta uns índexs de toxicitat molt semblants als de la Amanites Phalloides.

Ara el nostre anecdotari.

Un dia, d´un mes, d´un any; al meravellós mon de les xarxes socials, ¨el sacerdot de la nostra parròquia ¨ va demanar si algun anima caritativa el portaria a buscar bolets algun dia, ja que aquest no era el seu ¨ Evangeli ¨.

La Rosa, tan disposada ella, es va oferir a dur-lo a l´endemà; ja que nosaltres hi anàvem ven a prop d´on era el ¨nostre sacerdot¨.

Dit i fet. 

No ens coneixíem ni ens havíem posat cara i ulls, a l´hora exacta i al punt marcat, va aparèixer un vehicle 4×4, i tot s´aturà. Era ell !!!!!

De dintre, va sortir un TROS D´HOME tot desgarbat, això si, amb una melena que feia enveja.

La seva vestimenta era com qui passeja per Tossa de Mar una tarda d´estiu; anava amb  pantalons curts  i l´acompanyava una BOSSA DE PLÀSTIC, TOMA, TOMA I TOMA!!!!! jajaja… perfecte per anar a buscar bolets !!!!!

Doncs bé, encara que la primera impressió va ser – Aquest noi només a vingut a esmorzar i passar una estona- ,  tot allò ens va dir que no podia ser mala persona; i tant que no !!!!!

Vam passar un matí fantàstic, vam collir Ceps, vam esmorzar i alguna cosa si va aprendre, si….

Tant, que tot just arribar a casa, va començar a enviar-nos fotos de Ceps ¨com carbasses¨ per que li confirméssim que no anava errat. Els tenia davant de casa seva!!!!!

Senyores i Senyors, aquell tros d´home, desgarbat, amb melena, pantalons curts i bossa de plàstic, va resultar ser el nostre @alexmegapc , conegut com Alex Van der Laan. 

Gràcies, contigo empezó todo!!!!!

Moltes gràcies també a tots per llegir-nos, i a tot l´equip de @Dijous_LoParte per aquesta oportunitat que ens han donat, de compartir els nostres coneixements i experiències .

No marxem seguim per aquí, i us deixem amb  l´amenaça, de que si a la primavera tenim les condicions que tots ja coneixem, tornarem ( si ens deixen) amb altres temes, el bolets de la temporada ( múrgoles, marçots, ceps…. ) i si teniu cap proposta vers aquest tema tant apassionant, ens ho feu saber, estarem encantats de parlar sobre el que us pugui inquietar.

RECORDEU:

Els bolets que porten beina, al fossar donen feina”

Ara si, SALUT I BOLETS !!!!!!

Com conservar els bolets?

Desprès d´una setmana d´absència, tornem a ser aquí!!!!!!!!

Ara ja podem dir que els bolets son a nivell de mar, cota 0; ara, degut aquest meravellós fred que ens ha arribat així com qui no vol la cosa, ens esgarriarà la temporada, aquí a casa nostra, sempre podem trobar alguna petita florada perduda en la immensitat……

Que hi farem, això de ser meteoaficionats i boletaires té les seves controvèrsies.

La setmana anterior us vàrem deixar amb un regust d´un bolet d´un BLAU ESPECTACULAR QUE ES MOLT BON COMESTIBLE i malgrat que només el podem trobar a l´est de Nord- Amèrica, al est d´Àsia i Centre- Amèrica, especialment apreciat a Mèxic.

– LACTARIUS INDIGO –  Anomenat HONGO AZUL, QUEXQUE, AÑIL O ZUINE. Temporada : Tardor. Hàbitat: Boscos de pins i rouredes..  Comestibilitat: Molt bon comestible, es equivalent al nostre Rovelló però d´altres latituts.

Amb lo maco que és i que no el podem trobar arreu d´Europa….

Conservació dels bolets

Avui em pensat que seria bo, parlar de la conservació dels bolets, ja que sovint ens podem trobar que no els podem consumir tots de cop, i tot s´ha de dir, moltes vegades els hem de donar algun bon veí amb la mà poc estesa, però sabent que si no els donem els haurem de llençar.

Començarem per el més complicat per nosaltres, es a dir, l´Amanita Caessarea o Ou de Reig, tot i que hi han moltes maneres de fer-ho, les que hem provat no ens ha agradat gens el resultat final, ja que alhora de menjar-lo, ha perdut tot el seu esplendor. es un bolet de sabor  i tacte delicat, de difícil conservació a casa, em provat, deshidratant-lo , en conserva i congelats un cop escaldats, i res de res. Encara que per gustos els colors. Consell : Collit, netejat sense submergir-lo en aigua i menjat en cru o cuinat.

El Cep, per nosaltres el Rei en tots els sentits, tant de collir-lo, de sabor, com de conservació. Nosaltres després de ben nets, una part els tallen a làmines i els congelem, un altre part, els deshidratem amb una deshidratadora alimentària, molt utilitzada als països nòrdics per tot tipus de menjar, i un cop ¨secs¨ ,els guardem a làmines o bé els passem per el molinet i en fem pols. Un cop descongelat, o tornar a hidratar tornar a ser casi el mateix del primer dia, i amb la pols es fan virgueries a la cuina, de manera que en podem gaudir tot l´any.

El rovelló,  malgrat que a nosaltres no ens agrada, la millor manera de conservar el rovelló, és en conserva, i emmagatzemat en pots de vidre per poder gaudir-los tot l´any igual que el Cep.

En referencia al Camagroc i trompeta de la mort, la millor manera es deshidratar-los i guardats en pots en una zona fosca i fresca, al igual que el Cep, es poden fer en pols, o bé tornar-los a hidratar abans de cuinar-los, molt recomanable, guardar l´aigua de la hidratació, per cuinar, ja que serà molt aromàtica, això si, primer l´haurem de passar per el colador de roba, per evitar endur-nos la sorra.

El Rossinyol també es un molt bon bolet per fer en conserva, ja que és un bolet molt carnós, o bé escaldats i congelats al buit.

Diccionari:

            Matafesols: Sol fort i calent que mata la vida vegetal, per suposat també els bolets.                         

  Cementiri boletaire: Lloc on ha bufat el vent  i ha deixat als bolets rostits.

            Ironboletaire: Ironman de buscar bolets, gran caminada de moltes hores i molt exigent a nivell físic mentre es busca bolets.

La propera setmana bolets exótics, son taaaanttt maaacoooosss!!!!!!

Salut i bolets. SOM-HI!!!

ACUDIT BOLETAIRE:

A una agència per trobar parella …..

– Com va morir el seu 1er marit?

– De menjar bolets.

– I el 2on?

– També de menjar bolets.

– I el 3er?

– D´una garrotada al cap.

– Ostres, i això com va ser?

– Doncs que no volia menjar bolets.

Je, je , je !!!

Més coses de bolets i boletaires

Ja ha passat una setmana de les últimes grans pluges que ens ha portat la ja arxiconeguda, DANA, que malauradament ens han deixat pèrdues personals i moltes de materials, des de aquí el nostre suport a totes les famílies afectades.

Dit això, es l´hora de comptar els dies amb els dits d´una mà per tornar al bosc, ara ja em de pensar en cotes mitges / baixes.

Podem trobar rússules, rovellons, camagrocs, llenegues, rossinyols, etc….creiem que ja, l´Ou de Reig i el Cep, han marxat per tornar amb nosaltres potser a la primavera o inici d´estiu; ara ja els dies seran cada cop més freds i ens portaran fins a les portes de l´hivern.

Anècdotes boletaires i de la muntanya.

Quant portes molt anys sortint a la muntanya, sorgeixen anècdotes de tots el colors, divertides, de les que no oblidaràs mai, d´altres per esborrar de la memòria i altres per escriure un llibre, que ves per on, l´escriptor Jordi Cantabella ( autor de El brigadista) s´ens va avançar, tot i que al seu llibre ¨Llegendes de boletaires i altres històries de la muntanya ¨ va comptar amb varies de les nostres anècdotes….

ot i això, en tenim una posterior al llibre que ha estat la més curiosa i alhora la que més mal de cap ens va portar, la troballa d´una BOMBA DE MÀ, encara per desxifrar si de la 1era o de la 2ona GUERRA MUNDIAL; si sabem que va ser utilitzada per el Maquis d´aquella zona.

Tot va començar com qualsevol dia boletaire, vam disposar anar cap a la zona de la Garrotxa, a ¨descobrir¨ nous boscos.

Després de pujar més de 45 minuts per una pista desconeguda i fer diverses inclusions al bosc, finalment a el que semblava una zona 10, l´Isi un amic de batalles que venia amb nosaltres, va començar a cridar-nos – Mireu, veniu, correu….!!!!!! Us recordem que estàvem buscant bolets, ( jeje) de manera que en 2 segons érem allà per veure el que se suposava era el primer cep del dia i per l´emoció, força gran.

Però no !!!! La sorpresa va ser majúscula, era una BOMBA DE MÀ, encara amb la seva anella i en perfecte estat de conservació, per l´estat del terreny, creiem que els senglars van ser el culpables de que estigués a la vista, .

Es tractava d´una M-39 alemanya, i segons em trobat va ser utilitzada tant en la 1era com en la 2ona GUERRA MUNDIAL. Tot seguit trucada al 112, i vàrem iniciar un periple de trucades, per suposat NO la vam tocar, la vàrem deixar encerclada amb unes pedres de mida gran i un mocador blanc lligat a un arbre del camí a la seva alçada; posteriorment vam anar a trobar-nos amb el Mossos d´Esquadra al poble més proper, ja que no sabíem on érem, i tampoc podíem enviar coordinades per cap mitjà ( no per falta de medis, sinó per inoperància del sistema que té el Comandament dels Mossos), al arribar vam trobar als Mossos amb l´alcalde del poble que ens estaven esperant. El Sr. Alcalde , va ser qui ens va informar al ensenyar-li les fotografies, de que tot allò havia estat zona de moviment de Maquis i que probablement havia estat utilitzada per ells.

Tot va acabar amb la visita de l´equip dels TEDAX i amb la retirada per posterior detonació, en una zona controlada.

El matí boletaire…..a tomar vent, que es sol dir!!!!

I vosaltres, teniu cap anècdota ?? Expliqueu, expliqueu….

Diccionari:

Hora Champions: Despertar-se tard i anar a buscar bolets a mig matí, quan els bons ja en tornen i també anar-hi un diumenge.

Zona Champions: Zona on els locals ja netegen els bolets entre setmana i per tant on és molt difícil trobar-los en cap de setmana.

OBNI: Bolet no identificat i que cal identificar.

Aquí us deixem un abans de la propera setmana, i ja us responem a la pregunta.

SI, ES BON COMESTIBLE!!!!!

Salut i bolets. SOM-HI!!!

RECORDEU:

De peus de rata o manetes, no en mengis, que fan caguetes !!!!!

Més bolets

Ja hi tornem a ser!!

Us hem de dir que fa 2 caps de setmana vàrem fer una sortida fantàstica, l´Amanita Caessàrea-l´Ou de Reig, està sent l´estrella sense discussió de la temporada boletaire que portem; us recordem que es un bolet termòfil i degut a les altes temperatures que hem tingut s´han donat les condicions per que en surtin grans florades, la sortida va ser molt fructífera i junt amb el Boletus Aereus-Ciureny,  vàrem omplir els cistells.

Seguim amb 4 de les espècies també molt conegudes i populars:

            – Chroogomhus Fulmineus – Anomenat Cama de perdiu. Temporada: Estiu / tardor / hivern. Hàbitat: Boscos de pi de resina, amb alzina, espècie mediterrània; es un bolet     termòfil. Terreny : Silici . Comestibilitat: Sense interès culinari, malgrat no ser tòxic.

            – Agaricus Campestris – Anomenat Xampinyó silvestre o Camperol. Temporada:       Primavera i a vegades segona florada a finals d´estiu. Hàbitat: Prats de pasturatge i jardins.      Terreny : De pasturatge. Comestibilitat: Bon comestible, evitar els adults o collits al  vorals de carretera o prats abonats artificialment.

– Macrolepiota Procera – Anomenat Paraigües o Apagallums. Temporada: Estiu / tardor. Hàbitat: Prats de pasturatge, vorals i zones d´abundant herba. Terreny : Ambigu. Comestibilitat: Bon comestible, desestimar el peu, i menjar exemplars adults, completament oberts.

Tricholoma Terreum –  Anomenat Fredolic. Temporada: De finals de tardor fins que arribin les gelades. Hàbitat: Coníferes surten formant autèntiques catifes. Terreny : Calcari. Comestibilitat: Bon comestible.

Bolets i les xarxes socials.

Les xarxes Socials, ens han canviat el modus vivendi en casi tots els sentits, els boletaires busquem a les xarxes socials la informació, s´ha perdut el boca orella d´abans, en que esperaves algun ¨xivatasso¨, o veies moviment als vorals de la carretera o en veies al mercat , trucaves a lloc propers com restaurants per preguntar si se’n estaven collint, per no fer un viatja en va, a l´època del pare i la meva de jovenet, a la muntanya ¨casi ¨ tots ens coneixien,  amb les xarxes socials tot ha canviat.

Al boletaire com a norma,li agrada que es vegi el seu trofeu, i corre a mostrar-lo a les xarxes socials, ser boletaire sembla ser que està de moda.

Nosaltres no em vist tant gent al bosc com en els últims anys. Del que sí, per sort; encara es guarda el secret, es del lloc; creiem que això mai es perdrà, tot i que  nosaltres pensem que en aquest cas les xarxes socials estan fent molt de mal al bosc, hi ha gent que diu el lloc on ha trobat bolets públicament a les xarxes,i això provoca que el bosc es massifiqui, coneixem grups que tenen més de 30.000 seguidors, us imagineu que només un 1% hi anés alhora juntament amb els amics o la família….? Doncs, això….es un desastre !!!!!

No parem de veure post on la gent pregunta, on s´han trobat ? Comentaris tipus, no siguis així, el bosc es molt gran, el bosc es de tots, etc, etc… doncs si, els bosc es molt gran, però el problema cau en que no volem caminar gaire com a norma, i tothom es queda a les zones de fàcil accés, castigant la mateixa zona un i un altre cop.

Desprès hi ha les persones que no coneixen els bolets, però els agafa igualment, els hi fa una foto de qualsevol manera i la penja a les xarxes preguntant si es comestible!!!

Qui ens va parir!!!!!! Vosaltres us menjaríeu un bolet que no coneixeu per el que us diguin algú a través d´una fotografia?? Us tornem a demanar SENTIT COMÚ .

Hem de tenir en compte, que les fotografies poden fer canviar el to del color del bolet, que poden no estar complertes i us recordem que hi ha bolets tòxics, molt tòxics i MORTALS!!!!

Si no sabem quin bolet és, n´agafem UN PARELL i fem una fotografia de:

– El bolet complert

– D´un tal transversal

– De la part inferior

– Del barret

Quantes més dades podeu facilitar, millor, l´hàbitat on l´has collit, quina olor té, alçada sobre el nivell del mar aproximada , i tot i això, fins i tot hi ha espècies que no es poden identificar sense veure’l ¨en viu.

Menjar-nos un bolet, sempre ha de ser una decisió de cadascú, que ens hi juguem la vida!

Recordeu que hi ha bolets que absorbeixen molt la contaminació,  i segons ho l´hàgim collit pot ser tòxic, com el xampinyó silvestre, que us hem presenta avui, o el Rovelló, si, si; EL ROVELLÓ, que absorbeix gran quantitat de metalls pesats.

Diccionari:

Boletaire de lletra: Manera com els boletaires pràctics formats per tradició defineixen als neoboletaires fabricats a cop de guia de bolets.

La festa de la palangana: Acumulació de boletaires inexperts.

Salsa rosa boletaire: Parlar de qui és qui, o qui fa què del món boletaire. Rumorologia variada.

Fins la propera setmana, salut i bolets. SOM-HI!!!

RECORDEU:

          Any de rovellons, neu fins als collons !!!

El bolets s’han de tallar o arrencar?

Ja tornem a ser aquí.

La meva esquena encara em va recordant de tant en tant la patacada de fa 2 setmanes, i si espera que m´arronsi per tornar al bosc, ho té molt, molt negre; encara que li segueixo tenint el mateix respecte al bosc.
S´ha d´anar amb compte, no val llençar-se ¨a lo ¨Ter Stegen ¨ (perdoneu, som molt culers) quan creus veure un bolet interessant, per que a vegades passen coses….

Avui seguim amb unes quantes espècies també molt conegudes i un dels temes forts dels boletaires.
Vosaltres els talleu o els arrenqueu????

Cantharellus i Craterellus

Cantharellus Lutescens  – Anomenat Camagroc. Temporada: De setembre a Desembre aguanta temperatures fredes . Hàbitat: Pinedes, cara nord molt humida i amb molsa, surten en gran extensions camuflats a l´herba. Terreny : Calcari. Comestibilitat: Excel·lent.

 – Cantharellus Cibarius –  Anomenat Rossinyol. Temporada: De primavera a tardor. Hàbitat: Fagedes, alzinars, rouredes i castanyers; normalment en grups nombrosos. Terreny : Àcid. Comestibilitat: Bon comestible.

Craterellus Cornucopioides –  Anomenat Trompeta de la mort. Temporada: De finals d´estiu a finals d´hivern. Hàbitat: Molt variat, zones molt humides i ombrívoles. Terreny : Calcari, però en ocasions també surt a silicis. Comestibilitat: Bon comestible.

Russules 

– Aurea – Anomenat Retgera. Temporada: Estiu, i en bones condicions també a la primavera. Hàbitat: Boscos caducifolis, sobretot fagedes y castanyers, es poc freqüent, però si la trobem pot ser abundant. Terreny : Calcari . Comestibilitat: Excel·lent.

 – Cyanoxantha – Anomenat Carbonera o Cualbra. Temporada: D´estiu a tardor. Hàbitat: Boscos diversos caducifolis, sobretot fagedes. Terreny : Silici . Comestibilitat: Bon comestible.

– Virescens – Anomenat Llora Verda. Temporada: De juny fins ben entrada la tador. Hàbitat: Boscos diversos caducifolis i també a coníferes. Terreny : Argilós . Comestibilitat: Excel·lent.

– Persicina – Anomenat Russula Picant. Temporada: Estiu i inici de tardor. Hàbitat: Boscos diversos caducifolis. Sobretot rouredes i alzinars. Terreny : Silici . Comestibilitat: Sense interès culinari, es molt picant.

Com s´han de collir; tallar o arrencar???

Aquest es un altre tema de discussió recurrent en el món boletaire, i tenint en compte que en aquest món no hi ha veritat absoluta, comencem.

La resposta es ¨depèn¨.

  • I ens quedem tan ¨amples¨!!!

Depèn de què?

De l´espècie que anem a collir, en funció si es una o altre serà més adient tallar-la o bé arrencar-la delicadament.

Anem a pams.

Encara que tinguem poca experiència boletaire, quan arriba aquest moment, el sentit comú ens ha de dir si es millor, una cosa, o l´altre.

Oi, que si teniu entre mans quelcom fràgil i escanyolit ho tractem amb més delicadesa que si fos quelcom fort, i robust? Doncs això, sentit comú.

El més important es no fer malbé el miceli o fer-lo malbé els menys possible, per que pugui seguir donant-nos el fruït, en aquesta mateixa temporada o en futures.

Hi ha experts, els defensors d´arrencar-los, que diuen que al arrencar el miceli pateix menys i que així s’afavoreix la dispersió, igual que passa amb les espores, deixant d´aquesta manera el tros de peu al sòl; i d´altres els defensors de tallar-los, que diuen que deixant el peu s´afavoreix a que al descompondre’s faci malbé la resta.

Com arrencar? Doncs fent un petit gir sobre si mateixa i es desprendrà, si disposem d´una navalla específica, ens podem ajudar amb ella. Aquí estem parlant dels boletus, els Marzuolus o Marçots, les Amanites O Ous de Reig i les Macrolepiotas o Apagallums.

Com tallar? Fent un tall horitzontal a nivell del sòl, però sense que la fulla de la navalla entri a terra; per preservar el miceli. Alguns experts diuen que es fals que deixant part de peu al sòl, malmeti el miceli, ja que els bolets que no son collits, caçats o buscats, es podreixen igual al mateix lloc i no per aquest motiu deixen de sortir cada temporada. Aquí parlem dels Lactarius, per tenir el peu curt i quedar molt a ras de sòl, o els  Craterellus Cornucopioides o trompeta de la mort, i  Cantharellus Lutescens  o camagrocs, per créixer normalment ramificats i al arrancar-los podríem arrossegar els més petits inclòs parts del sòl.

Dit això, sentit comú Bona Gent!!!

Seguint amb el diccionari boletaire…

  • Sabeu que els bolets es rosteixen, i no pas a la cuina? En diem així quant els trobem assecats per el vent.
  • Sabeu que a la muntanya hi ha rambles? En diem així a les zones molt conegudes per tot tipus de boletaires i que està massificada, o es massifica quan a l´espai del temps de les noticies ensenyen els primers bolets.
  • Sabeu que la majoria de dies que els boletaires sortim al bosc som pixapins? Així es com som anomenats per els natius durant el cap de setmana, sobretot els que no hi hem anat mai al lloc, i fem allò de preguntar quelcom.

Fins la propera setmana, salut i bolets. SOM-HI!!!

RECORDEU:

De bolets que no coneguis, no en masteguis !!!